Rajoy refreda la reforma de la Constitució i ho condiciona a un consens com el del 1978

La reforma de la Constitució ha estat molt present durant la recepció al Congrés del dia de la carta magna. S'hi han referit el PSOE, Podem i Cs en les seves intervencions en l'inici de l'acte, però tots ells també han posat sobre la taula les evidents diferències de plantejaments entre uns i altres. De fet, el partit de Pablo Iglesias (com ERC i PDECat) no participa en la comissió de debat territorial que el PP va acceptar al PSOE i a la qual Cs s'hi va oposar. Així mateix, Mariano Rajoy ha deixat clar que aquests treballs no han de desembocar en una modificació de la Constitució i aquest dimecres encara ha refredat més les opcions que això ocorri.

Així, el president espanyol ha defensat que la carta magna "garanteix els drets, llibertats i garanteix igualtat i cohesió social" i ha negat que necessàriament s'hagi de considerar vella, ja que blinda l'"estat de dret, l'imperi de la llei i la sobirania nacional", així com el "dret dels espanyols a decidir què és el seu país i no només una part del seu país". En aquest sentit, ha subratllat que ha estat capaç de defensar-se "quan és objecte d'atac d'alguns dirigents" polítics, en referència a l'aplicació de l'article 155, "article plenament constitucional i democràtic".

Per tot això, ha subratllat la "bondat de la Constitució i la plena vigència de la mateixa" i, de fet, ha recordat que ja s'ha reformat en dues ocasions, el 1992 per garantir el dret a sufragi actiu i passiu en les municipals per a eleccions europeus i el 2011 per blindar els principis d'estabilitat pressupostària. Llavors, "hi havia idea clara" i, per això, ha reconegut que "es pot reformar en el futur quan hi hagi una idea clara", sempre i quan "l'objectiu no sigui acontentar els que no la volen complir".

En aquest sentit, Rajoy fins i tot ha subratllat que "a Europa és on s'estan produint els canvis més profunds en relació a la nostra convivència", i s'ha referit a l'euro, el Banc Central Europeu o la política de defensa comuna, i ha destacat que aquest "és el debat important quant a la configuració de l'Espanya del futur" i "és una reforma de la Constitució que es produeix contínuament". Igualment, ha posat dos límits molt clars a una eventual modificació explícita de la carta magna: que no es trenqui "la sobirania nacional" -és a dir, que no es reconegui el dret a l'autodeterminació- i a que es forgi un "consens molt majoritari, com el del 1978".

Una aplicació "mesurada" del 155

Així, el líder dels socialistes, Pedro Sánchez, ha afirmat que la carta magna han portat als "39 millors anys de la història" de l'Estat, però ara "necessita de nou forjar grans consensos", ja que "la Constitució es defensa, s'aplica i es reforma". En aquest sentit, ha defensat que l'aplicació del 155 "demostra la resiliència de la Constitució davant d'un atac" com el del procés català, així com la forma amb què s'ha aplicat, de forma "mesurada per resoldre una situació complicada i per restablir l'autogovern".

Tot i això, ha tornat a reclamar una reforma "per fer el que es va aconseguir fa 39 anys", "forçar grans consensos per donar seguretats i estabilitats als joves". Igualment, confia que Rajoy compleixi el compromís de modificar-la després dels sis mesos de treball de la comissió de debat territorial, la qual ha de servir per "extreure conclusions i obrir la subcomissió de reforma constitucional", també com un projecte de "regeneració política nacional", per "reconèixer nous drets i llibertats" i per "reafirmar allò aconseguit durant tot aquest temps i mirar al futur", malgrat que tampoc no ha concretat cap a on hauria d'avançar la reforma.
 
Al seu torn, el secretari general de Podem, Pablo Iglesias -que assistia per primer cop a aquest acte-, ha apostat per reformar la Constitució per blindar drets socials, per reformar el model territorial i per lluitar contra la corrupció. "Que parlin i dialoguin els que no estan d'acord", ha reclamat, en referència als dispars posicionaments sobre model d'estat, i ell ha defensat que "Espanya és plurinacional i ha de tenir una expressió jurídica" que reconegui el seu "caràcter divers" i aconsegueixi un "nou acord amb què ciutadans de territoris diferents amb sentiments diferents es posin d'acord amb un nou projecte col·lectiu".

Rivera vol una reforma limitada

En un sentit contrari, el president de Cs, Albert Rivera, ha asseverat que "la millor manera que s'apliqui la Constitució és guanyar les eleccions a Catalunya", per tal d'"acabar amb el procés" i investir "un Govern que no se salti les lleis, sinó que les respecti". En tot cas, ha reconegut que la carta magna "mereix una actualització, una reforma", però ha denunciat que "algunes propostes volen trencar la igualtat entre espanyols", crear "privilegis per a uns espanyols de primeres" i "trencar la igualtat entre espanyols".

En aquest sentit, ha rebutjat la proposta de la "nació de nacions" de Sánchez i, per contra, ha apostat per un "reforma seriosa i rigorosa per 40 anys de seguretat i igualtat" i "no per trencar la Constitució o per satisfer els separatistes". "A Catalunya ens juguem el futur del projecte nacional espanyol", ha insistit, posant èmfasi en les eleccions del 21-D.
 
Al seu torn, en el discurs institucional, la presidenta del Congrés, Ana Pastor, ha etzibat que la Constitució és el millor instrument per defensar-se dels "inadmissibles atacs" dels que "han fracàs en el seu intent de trencar el sistema legal i democràtic que estaven obligats a respectar", en referència als independentistes catalans. Així, ha cridat a "renovar el compromís amb la Constitució, Espanya, els espanyols, les institucions democràtiques, el pluralisme i la convivència i el futur de concòrdia i prosperitat" i, després de citar nombroses millores en les últimes dècades en molts àmbits, ha apuntat que no se li ocorre "un sol camp en la vida dels ciutadans" on no s'hagi anat a millor.

A nivell territorial, ha assegurat que el model actual ha permès el "lliure desenvolupament de la personalitat" de cada territori, "reconeixent la seva llengua, símbols i identitats" i convertint Espanya en "un dels països més descentralitzats del món" i que ha possibilitat la "diversitat que suma" i "enriqueix". "És precisament aquesta riquesa cultural i aquesta múltiple aportació al conjunt de la nostra realitat com a poble el que ens uneix i que configura aquest espai de tots", ha conclòs, i fins i tot ha citat el fundador de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó, que va definir Espanya com una "cosa viva" amb interessos compartits.

La continuïtat històrica d'Espanya

Igualment, referint-se al 155, Pastor ha destacat que l'Estat és "una democràcia madura amb institucions sòlides capaç de respondre amb la llei sense que ningú es pugui posar per sobre d'ella" i ha insistit que "respectar el marc legal i constitucional és imprescindible perquè la convivència sigui possible". Així, ha afirmat que la Constitució s'ha erigit com "l'instrument eficaç i necessari per salvaguardar la sobirania del poble espanyol, garantir la continuïtat històrica d'Espanya i per protegir el pacte de convivència que la mateixa Constitució representa".

En tot cas, Pastor ha passat de puntetes per sobre d'una eventual reforma de la carta magna, però sí que ha cridat a mirar endavant, a "buscar més el que ens uneix que el que ens separa" i a "teixir entre tots" qualsevol transformació per "incorporar canvis i transformacions per continuar amb la història d'èxit i camins de pau, llibertat i de progrés entre tots". En tot cas, ha instat a valorar la vellesa del text no pels "anys de vigència", sinó per les "virtuts dels seus èxits" i ha debatre qualsevol modificació amb "consens" i al Congrés.