05
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
06
de desembre
a les
18:00h
Carles Mundó va començar la setmana a la presó d'Estremera i aquest dimarts -després d'haver pogut dormir a casa per primer cop en 32 dies- ha tornat a una altra presó. ERC ha encetat la primera jornada de campanya a la Model -un recinte que el mateix Mundó va contribuir a tancar com a conseller de Justícia després d'anys de promeses incomplertes dels successius governs- per denunciar que l'aplicació de l'article 155 no és un acte de normalitat. "És una anomalia, una imposició i un abús de dret sobre els ciutadans de Catalunya. El 155 és la paràlisi i pretén anestesiar les institucions catalanes", ha sostingut Mundó, el més actiu dels consellers que han recuperat la llibertat. El dard anava dirigit al bloc constitucionalista. PP, Ciutadans i el PSC són l'expressió del 155 a Catalunya.
Marcada pel degoteig d'informacions judicials i l'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) -que sempre sol afinar els pronòstics-, la campanya ha arrencat tan polaritzada com es preveia. L'independentisme malda per sumar per sobre de la frontera de la majoria absoluta -no disposa d'unes previsions folgades- mentre les forces unionistes alimenten el relat que és possible una majoria alternativa, majoria de la qual Ciutadans es proclama timoner. No és estrany, doncs, que Inés Arrimadas -amb el suport d'un Albert Rivera que sempre està pensant en la campanya a Espanya- s'investeixi com l'única opció viable per "frenar" el bloc sobiranista. Ciutadans s'abocarà a reclamar el vot útil -en detriment del PP i el PSC- per engreixar la bossa d'electors. Arrimadas insistirà en la idea que és el candidata -en majúscules- de l'unionisme. Puigdemont ja ha advertit Ciutadans i la resta de partits constitucionalistes que "abandonin la fantasia de governar a Catalunya".
Ciutadans intentarà desmentir-lo, i ho farà amb un discurs de fons que és calcat al del PP -verbalitzat, això sí, amb unes formes més suaus-. Com els populars, Ciutadans ha buscat el desprestigi de TV3 i ha alimentat la ficció de l'adoctrinament a l'escola catalana. La denúncia de la corrupció, però, es limita al pujolisme i l'antiga Convergència. El reformisme que pregonava Ciutadans quan va fer el salt a Espanya, un partit presentat en aquell moment com a antídot a les males pràctiques, despareix quan es tracta de fiscalitzar Mariano Rajoy i el PP. Entre la unitat d'Espanya i netejar les clavegueres de l'Estat, Rivera ha triat guanyar vots i mantenir l'statu quo, potser pressionat pel Madrid del poder que el va fer créixer. I això significa mirar cap a una altra banda quan Gürtel i Bárcenas són carn de telenotícies.
Albiol, coronel de Rajoy a Catalunya
Si Arrimadas es postula com a presidenciable, Xavier García Albiol es troba còmode en el paper de coronel de Rajoy a Catalunya. Sempre bel·licós en el llenguatge, Albiol no pot reprimir la incontinència verbal, una manera de fer que li permet fidelitzar el vot més arraconat a la dreta, però que el condemna a ser residual a la política catalana. Almenys, així ho apunten les enquestes. El 155 li ha concedit al PP el protagonisme que les urnes sempre li han negat a Catalunya. L'últim estirabot d'Albiol -aquest "a por ellos" verbalitzat l'estrena de la campanya- demostra que els populars es limitaran a l'exhibició (orgullosa) de la intervenció de les institucions catalanes, sempre amb el filtre de l'anomenada "restauració de la legalitat".
Carles Mundó arriba a La Model per assistir a un acte d'@esquerra_erchttps://t.co/GvVSsZwvBYpic.twitter.com/S2tvCMceDl
— NacióPolítica (@naciopolitica) 5 de diciembre de 2017
Marcada pel degoteig d'informacions judicials i l'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) -que sempre sol afinar els pronòstics-, la campanya ha arrencat tan polaritzada com es preveia. L'independentisme malda per sumar per sobre de la frontera de la majoria absoluta -no disposa d'unes previsions folgades- mentre les forces unionistes alimenten el relat que és possible una majoria alternativa, majoria de la qual Ciutadans es proclama timoner. No és estrany, doncs, que Inés Arrimadas -amb el suport d'un Albert Rivera que sempre està pensant en la campanya a Espanya- s'investeixi com l'única opció viable per "frenar" el bloc sobiranista. Ciutadans s'abocarà a reclamar el vot útil -en detriment del PP i el PSC- per engreixar la bossa d'electors. Arrimadas insistirà en la idea que és el candidata -en majúscules- de l'unionisme. Puigdemont ja ha advertit Ciutadans i la resta de partits constitucionalistes que "abandonin la fantasia de governar a Catalunya".
Ciutadans intentarà desmentir-lo, i ho farà amb un discurs de fons que és calcat al del PP -verbalitzat, això sí, amb unes formes més suaus-. Com els populars, Ciutadans ha buscat el desprestigi de TV3 i ha alimentat la ficció de l'adoctrinament a l'escola catalana. La denúncia de la corrupció, però, es limita al pujolisme i l'antiga Convergència. El reformisme que pregonava Ciutadans quan va fer el salt a Espanya, un partit presentat en aquell moment com a antídot a les males pràctiques, despareix quan es tracta de fiscalitzar Mariano Rajoy i el PP. Entre la unitat d'Espanya i netejar les clavegueres de l'Estat, Rivera ha triat guanyar vots i mantenir l'statu quo, potser pressionat pel Madrid del poder que el va fer créixer. I això significa mirar cap a una altra banda quan Gürtel i Bárcenas són carn de telenotícies.
Alberto Núñez Feijóo i Xavier García Albiol, en l'acte de campanya d'aquest dimarts. Foto: ACN
Albiol, coronel de Rajoy a Catalunya
Si Arrimadas es postula com a presidenciable, Xavier García Albiol es troba còmode en el paper de coronel de Rajoy a Catalunya. Sempre bel·licós en el llenguatge, Albiol no pot reprimir la incontinència verbal, una manera de fer que li permet fidelitzar el vot més arraconat a la dreta, però que el condemna a ser residual a la política catalana. Almenys, així ho apunten les enquestes. El 155 li ha concedit al PP el protagonisme que les urnes sempre li han negat a Catalunya. L'últim estirabot d'Albiol -aquest "a por ellos" verbalitzat l'estrena de la campanya- demostra que els populars es limitaran a l'exhibició (orgullosa) de la intervenció de les institucions catalanes, sempre amb el filtre de l'anomenada "restauració de la legalitat".