Eleccions Parlament 2017: crònica

Totes les cares del 155

Ciutadans, amb una recepta per a Catalunya equivalent a la del PP, es projecta com a antídot a l'independentisme per davant d'un Albiol bel·licós en les formes | Iceta, que ja reivindica l'experiència del govern del PSC, proposa ara una tercera via amb rostre amable després d'avalar la suspensió de l'autogovern

per Joan Serra Carné, 5 de desembre de 2017 a les 22:16 |
Acte polític de Societat Civil Catalana amb representants dels partits unionistes | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Carles Mundó va començar la setmana a la presó d'Estremera i aquest dimarts -després d'haver pogut dormir a casa per primer cop en 32 dies- ha tornat a una altra presó. ERC ha encetat la primera jornada de campanya a la Model -un recinte que el mateix Mundó va contribuir a tancar com a conseller de Justícia després d'anys de promeses incomplertes dels successius governs- per denunciar que l'aplicació de l'article 155 no és un acte de normalitat. "És una anomalia, una imposició i un abús de dret sobre els ciutadans de Catalunya. El 155 és la paràlisi i pretén anestesiar les institucions catalanes", ha sostingut Mundó, el més actiu dels consellers que han recuperat la llibertat. El dard anava dirigit al bloc constitucionalista. PP, Ciutadans i el PSC són l'expressió del 155 a Catalunya.
 

Marcada pel degoteig d'informacions judicials i l'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) -que sempre sol afinar els pronòstics-, la campanya ha arrencat tan polaritzada com es preveia. L'independentisme malda per sumar per sobre de la frontera de la majoria absoluta -no disposa d'unes previsions folgades- mentre les forces unionistes alimenten el relat que és possible una majoria alternativa, majoria de la qual Ciutadans es proclama timoner. No és estrany, doncs, que Inés Arrimadas -amb el suport d'un Albert Rivera que sempre està pensant en la campanya a Espanya- s'investeixi com l'única opció viable per "frenar" el bloc sobiranista. Ciutadans s'abocarà a reclamar el vot útil -en detriment del PP i el PSC- per engreixar la bossa d'electors. Arrimadas insistirà en la idea que és el candidata -en majúscules- de l'unionisme. Puigdemont ja ha advertit Ciutadans i la resta de partits constitucionalistes que "abandonin la fantasia de governar a Catalunya"

Ciutadans intentarà desmentir-lo, i ho farà amb un discurs de fons que és calcat al del PP -verbalitzat, això sí, amb unes formes més suaus-. Com els populars, Ciutadans ha buscat el desprestigi de TV3 i ha alimentat la ficció de l'adoctrinament a l'escola catalana. La denúncia de la corrupció, però, es limita al pujolisme i l'antiga Convergència. El reformisme que pregonava Ciutadans quan va fer el salt a Espanya, un partit presentat en aquell moment com a antídot a les males pràctiques, despareix quan es tracta de fiscalitzar Mariano Rajoy i el PP. Entre la unitat d'Espanya i netejar les clavegueres de l'Estat, Rivera ha triat guanyar vots i mantenir l'statu quo, potser pressionat pel Madrid del poder que el va fer créixer. I això significa mirar cap a una altra banda quan Gürtel i Bárcenas són carn de telenotícies.
 

Alberto Núñez Feijóo i Xavier García Albiol, en l'acte de campanya d'aquest dimarts. Foto: ACN


Albiol, coronel de Rajoy a Catalunya


Si Arrimadas es postula com a presidenciable, Xavier García Albiol es troba còmode en el paper de coronel de Rajoy a Catalunya. Sempre bel·licós en el llenguatge, Albiol no pot reprimir la incontinència verbal, una manera de fer que li permet fidelitzar el vot més arraconat a la dreta, però que el condemna a ser residual a la política catalana. Almenys, així ho apunten les enquestes. El 155 li ha concedit al PP el protagonisme que les urnes sempre li han negat a Catalunya. L'últim estirabot d'Albiol -aquest "a por ellos" verbalitzat l'estrena de la campanya- demostra que els populars es limitaran a l'exhibició (orgullosa) de la intervenció de les institucions catalanes, sempre amb el filtre de l'anomenada "restauració de la legalitat".      
 
La tercera cara del 155 és la de Miquel Iceta, l'estratega del PSC, capaç de manifestar-se amb la ultradreta pels carrers de Barcelona mentre es presenta com el garant de la via federal. Després d'avalar la intervenció de l'autogovern -que implicava la destitució del president i els seus consellers- i de passar de puntetes per l'empresonament de membres del Govern, Iceta es projecta ara com l'expressió més amable dels socis del 155. Dilluns va lamentar que Junqueras, Forn i els "Jordis" continuessin a presó i aquest dimarts ha celebrat la decisió del Suprem de retirar l'euroordre contra Puigdemont i els consellers a l'exili per "normalitzar" la campanya. Una campanya que difícilment es podrà normalitzar: Puigdemont fa mítings per videoconferència i Junqueras continua en una cel·la a Estremera.

Iceta, cara amable... i presidenciable

La fórmula presidenciable d'Iceta -en l'arrencada de campanya ja ha reivindicat Montilla i Maragall, i la trajectòria de govern del PSC- només funcionarà en un escenari en què el bloc unionista no sumi majoria absoluta i les forces independentistes perdin pes electoral. En qualsevol altre escenari, la presidència seria per a un dirigent independentista o per a Arrimadas. De camí al 21-D, Iceta oferirà un posat dialogant -una tercera via després d'abraçar la suspensió de l'autogovern- i renegarà del "llenguatge de taberna" d'Albiol, com ha destacat el mateix líder socialista. Però més enllà de l'experiència política, la perspicàcia i el bon humor, què ofereix Iceta per a Catalunya? De moment, una reforma en clau federal de la Constitució, recuperar l'Estatut i una millora del finançament. Això sí, els socialistes encara no han detallat amb quins socis ho faran possible.

Aquest dimecres s'homenatjarà -un any més- un text constitucional denostat per una àmplia majoria dels electors catalans, si ens cenyim a la representació del darrer Parlament, dissolt per ordre de Rajoy. En el dia de la Constitució, els anomenats partits constitucionalistes tornaran a reclamar que tots els projectes polítics se cenyeixin als límits de la Carta Magna, fins ara inamovibles. Perquè Rajoy i el PP ja han demostrat que no tenen pressa per reformar la Constitució. Ho sap Pedro Sánchez -que va concedir suport a la Moncloa pel 155 a canvi de poder brandar un debat sobre la reforma constitucional al Congrés, intents fins ara infructosos- i n'és conscient també Iceta. Sense els vots del PP i Ciutadans, els socialistes no poden avançar. I el PP i Ciutadans tenen altres prioritats: treure rèdit de la batalla contra el procés.
 

Miquel Iceta i Guillermo Fernández Vara al míting del PSC. Foto: Europa Press

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació