05
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
19:07h
La judicialització de la política frena voluntats. Només cal observar el que ha passat en els darrers mesos a Catalunya. La Ciutat de la Justícia de Barcelona, decorat del primer dia de campanya de la CUP, és un d'aquells "no-llocs" impersonals, un lloc on els "cupaires" no se senten precisament còmodes. Però els tribunals mai han estat per a ells, tampoc, un lloc aliè. En l'enorme edifici de la Ciutat de la Justícia, la CUP hi evita posar els peus, i la concentració prevista per aquest dimarts es fa a l'exterior. No sorprèn, tampoc. L'entrada d'aquest edifici té magnitud. Com si d'un aeroport es tractés, tots aquells que no estiguin acreditats han de passar per l'escàner. Per això, i per i la mirada furtiva del personal de la seguretat privada.
Fa sol, menys mal, però també fred. La presència de la policia es fa notòria, i pocs metres més enllà del lloc on s'ha convocat la roda de premsa, una furgoneta dels Mossos d'Esquadra i diversos agents -alguns de paisà- es reconeixen amb facilitat. La situació s'allarga perquè Eudald Calvo, el jove i punyent alcalde de la CUP d'Argentona que ha de declarar per tres presumptes delictes de desobediència, prevaricació i obstrucció a la justícia, encara no ha arribat. A esperar.
Els curiosos ja s'acosten. Quatre càmeres criden l'atenció dels barcelonins, que també s'apropen per demanar. I en algun moment, el surrealisme atrapa l'escena. Un grup de periodistes es converteix en el focus. "Sabeu si hi ha alguna roda de premsa, per aquí?", pregunta un grup de joves estudiants, que expliquen que els seus professors els han posat un treball de classe: "Ens han dit que havíem de buscar-ne alguna i ara ens farem selfies amb vosaltres". Carai. Els miro. Em miren. Els mirem. Seguim esperant i l'alcalde d'Argentona no arriba. Ja passem de l'hora acordada. Els problemes quotidians tornen a aparèixer no gaire lluny. "Si et torna a passar, ves al metge, em sents?", escridassa una dona per telèfon. Seguim. A esperar.
Cada vegada més persones s'acumulen a la zona. Ara ja no només som periodistes, també hi ha veïns d'Argentona, membres de la CUP i amics de l'alcalde. La seva família no hi falta, i ho fa al complet. Mare, pare i àvia, i petons i abraçades. Aquesta última és una dolça senyora de cabell blanc que sosté un cartell que cita: "Eudald, no acatarem cap injustícia". Finalment, aquest arriba entre aplaudiments i aclamacions, acompanyat pel seu advocat, Eduardo Cáliz, i la número 2 de la llista per Barcelona, Maria Sirvent. És jove, però parla sense dilacions.
Perfil polític destacat
Calvo diu que no té por, ni tan sols en terreny hostil. Maulet d'adolescència i peça clau del SEPC, tan sols fa pocs anys que esdevenia un líder estudiantil a la Universitat Autònoma de Barcelona. Allà va ser un dels 27 encausats per l'ocupació del rectorat del 17 d'abril del 2013 en contra de l'anomenat pla Bolonya. La UAB va viure, llavors, l'època més combativa a nivell estudiantil, i hi ha qui diu que també va ser la més dolça. El rol dins de la CUP el va portar, el juny del 2015, a convertir-se en alcalde gràcies als vots d'ERC, el PSC i ICV, i més endavant vicepresident segon de l'Associació de Municipis per la Independència.
En la seva figura, un exemple força generalitzat. Joves que esdevenen regidors, alcaldes i diputats. Joves que desobeeixen. Joves que prenen partit i amb una postura molt clara. En aquest sentit, la CUP no pot ser acusada de mentir. I ara, la desobediència tornarà a ser el seu eix vertebrador. Ho van dir i, el primer dia de campanya, ho han tornat a demostrar. Calvo s'ha negat a declarar davant de la Fiscalia i, de fet, també s'ha negat a personar-se en seu judicial. Dit i fet. No és la primera vegada que ho fan, però ara tot agafa un altre caire. Tres, dos un..., i la pràctica de la desobediència entra en joc. Ara, les accions sumen o resten en una campanya electoral.
Fa sol, menys mal, però també fred. La presència de la policia es fa notòria, i pocs metres més enllà del lloc on s'ha convocat la roda de premsa, una furgoneta dels Mossos d'Esquadra i diversos agents -alguns de paisà- es reconeixen amb facilitat. La situació s'allarga perquè Eudald Calvo, el jove i punyent alcalde de la CUP d'Argentona que ha de declarar per tres presumptes delictes de desobediència, prevaricació i obstrucció a la justícia, encara no ha arribat. A esperar.
Els curiosos ja s'acosten. Quatre càmeres criden l'atenció dels barcelonins, que també s'apropen per demanar. I en algun moment, el surrealisme atrapa l'escena. Un grup de periodistes es converteix en el focus. "Sabeu si hi ha alguna roda de premsa, per aquí?", pregunta un grup de joves estudiants, que expliquen que els seus professors els han posat un treball de classe: "Ens han dit que havíem de buscar-ne alguna i ara ens farem selfies amb vosaltres". Carai. Els miro. Em miren. Els mirem. Seguim esperant i l'alcalde d'Argentona no arriba. Ja passem de l'hora acordada. Els problemes quotidians tornen a aparèixer no gaire lluny. "Si et torna a passar, ves al metge, em sents?", escridassa una dona per telèfon. Seguim. A esperar.
Cada vegada més persones s'acumulen a la zona. Ara ja no només som periodistes, també hi ha veïns d'Argentona, membres de la CUP i amics de l'alcalde. La seva família no hi falta, i ho fa al complet. Mare, pare i àvia, i petons i abraçades. Aquesta última és una dolça senyora de cabell blanc que sosté un cartell que cita: "Eudald, no acatarem cap injustícia". Finalment, aquest arriba entre aplaudiments i aclamacions, acompanyat pel seu advocat, Eduardo Cáliz, i la número 2 de la llista per Barcelona, Maria Sirvent. És jove, però parla sense dilacions.
Perfil polític destacat
Calvo diu que no té por, ni tan sols en terreny hostil. Maulet d'adolescència i peça clau del SEPC, tan sols fa pocs anys que esdevenia un líder estudiantil a la Universitat Autònoma de Barcelona. Allà va ser un dels 27 encausats per l'ocupació del rectorat del 17 d'abril del 2013 en contra de l'anomenat pla Bolonya. La UAB va viure, llavors, l'època més combativa a nivell estudiantil, i hi ha qui diu que també va ser la més dolça. El rol dins de la CUP el va portar, el juny del 2015, a convertir-se en alcalde gràcies als vots d'ERC, el PSC i ICV, i més endavant vicepresident segon de l'Associació de Municipis per la Independència.
En la seva figura, un exemple força generalitzat. Joves que esdevenen regidors, alcaldes i diputats. Joves que desobeeixen. Joves que prenen partit i amb una postura molt clara. En aquest sentit, la CUP no pot ser acusada de mentir. I ara, la desobediència tornarà a ser el seu eix vertebrador. Ho van dir i, el primer dia de campanya, ho han tornat a demostrar. Calvo s'ha negat a declarar davant de la Fiscalia i, de fet, també s'ha negat a personar-se en seu judicial. Dit i fet. No és la primera vegada que ho fan, però ara tot agafa un altre caire. Tres, dos un..., i la pràctica de la desobediència entra en joc. Ara, les accions sumen o resten en una campanya electoral.