05
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
16:25h
"És molt senzill: Inés Arrimadas és l'única que pot guanyar a Puigdemont i Junqueras". José Manuel Villegas, secretari general de Ciutadans, braç dret d'Albert Rivera, resumeix així el que serà la línia central dels arguments del partit en aquesta campanya electoral. Ho va fer a l'arribar a l'acte en què els taronges van donar inici a la campanya del 21-D, al barri del Poblenou de Barcelona. Villegas (Barcelona, 1968, carrera de dret a la UB) comparteix amb la resta de dirigents un sentiment de satisfacció. Quan se li pregunta si no veu altra possibilitat que no passi per votar Ciutadans, Villegas respon: "És el que deixa clar el CIS".
El missatge: "Som els únics que podem guanyar" l'independentisme
L'enquesta del CIS, que dibuixa un escenari de virtual empat entre Ciutadans i ERC, ha marcat els primers dies de campanya i dona embranzida a Ciutadans, que veuen que han guanyat la primera partida al PP i ara van a per l'altre gran competidor en el bloc unionista: el PSC de Miquel Iceta. Donant per bones les dades del CIS, Albert Rivera va dir en l'acte d'ahir a la nit que Cs són "els únics" que poden "guanyar".
Rivera va esmentar el concepte clau: "Vot útil", seguit de "vot segur". El líder de Ciutadans va dir que estava convençut que "molts catalans que abans no han votat Ciutadans, ara ho faran perquè som els únics que podem derrotar el separatisme". En els rengles de la formació taronja, es dona per segur que aquest cop es beneficiaran del sufragi dels qui no volen que l'independentisme torni a Palau.
Que ve el tripartit!
Deixar el PSC amb menys sòl del que tenia en la precampanya és essencial per Ciutadans. Miquel Iceta va sorprendre tothom amb un acord amb Units per Avançar, els hereus d'Unió Democràtica. Una maniobra imaginativa que va irritar sectors del partit, però que va suposar un gest envers un sector que molts cobegen: el vot convergent avui desorientat. Iceta ha reforçat el perfil de presidenciable i el seu discurs "tercerista" (article 155, ma non troppo) semblava agafar volada.
Enfront d'això, Ciutadans recorda els governs tripartits. Aquella experiència que pels de Rivera formen un tot amb el passat pujolista i amb el procés independentista. Per això, en l'escenografia del primer acte, Arrimadas va aparèixer amb un mur que simbolitzava tots els mals de Catalunya des de la recuperació de la Generalitat, i els tripartits va ser un d'ells, segons els taronges.
Arrimadas ha emplaçat avui Miquel Iceta a abjurar d'una alternativa tripartita. Tant fa que sembli inimaginable, ara per ara, una experiència de govern entre el PSC i ERC. La candidata exigeix al primer secretari socialista que asseguri que no acceptarà Oriol Junqueras com a vicepresident a canvi d'obtenir la presidència. És una manera de dir a tot el constitucionalisme: no us refieu d'Iceta.
Cap vot constitucionalista per als "comuns"
Ciutadans no vol deixar escapar cap papereta. Per si de cas, també etziba contra els "comuns", dels quals diu que són "la crossa de l'independentisme". Segons la candidata de Cs, Ada Colau té un electorat menys independentista que ella i que els líders dels "comuns". "Sempre que veiem Colau i Domènech, els trobem amb Puigdemont o Junqueras", ha sentenciat avui.
Arraconar el PP
Si les referències al PSC estan sent contínues, fins ara els atacs al PP han estat menors i gairebé marginals en el discurs fet. Ja fa temps que els populars han perdut la primacia en el bloc espanyolista dur, i ara malden per no perdre més sòl electoral. A més a més, el PP afronta un problema afegit: a diferència de la resta de formacions que es presenten en aquestes eleccions, té poc marge de maniobra pel que fa a política de pactes. Després del 21-D, si Arrimadas queda en primer lloc dins del front unionista, i a clara distància, els populars les passaran magres.
Aquesta sensació dificulta que el candidat del PP, Xavier García Albiol, pugui eixamplar el seu territori. Com assenyalava fa uns dies l'historiador Joan B. Culla a NacióDigital, pot quedar reduït a un espai mínim, a base de declaracions extemporànies o provocatives -com aquest "¡A por ellos!" en què va concloure el seu primer míting- que siguin encara més contraproduents. Ja arribarà el moment d'erosionar més explícitament el PP de Mariano Rajoy. Primer, cal quedar primers dins del bloc unionista i infringir a la Moncloa una seriosa derrota a Catalunya.
El missatge: "Som els únics que podem guanyar" l'independentisme
L'enquesta del CIS, que dibuixa un escenari de virtual empat entre Ciutadans i ERC, ha marcat els primers dies de campanya i dona embranzida a Ciutadans, que veuen que han guanyat la primera partida al PP i ara van a per l'altre gran competidor en el bloc unionista: el PSC de Miquel Iceta. Donant per bones les dades del CIS, Albert Rivera va dir en l'acte d'ahir a la nit que Cs són "els únics" que poden "guanyar".
Rivera va esmentar el concepte clau: "Vot útil", seguit de "vot segur". El líder de Ciutadans va dir que estava convençut que "molts catalans que abans no han votat Ciutadans, ara ho faran perquè som els únics que podem derrotar el separatisme". En els rengles de la formació taronja, es dona per segur que aquest cop es beneficiaran del sufragi dels qui no volen que l'independentisme torni a Palau.
Que ve el tripartit!
Deixar el PSC amb menys sòl del que tenia en la precampanya és essencial per Ciutadans. Miquel Iceta va sorprendre tothom amb un acord amb Units per Avançar, els hereus d'Unió Democràtica. Una maniobra imaginativa que va irritar sectors del partit, però que va suposar un gest envers un sector que molts cobegen: el vot convergent avui desorientat. Iceta ha reforçat el perfil de presidenciable i el seu discurs "tercerista" (article 155, ma non troppo) semblava agafar volada.
Enfront d'això, Ciutadans recorda els governs tripartits. Aquella experiència que pels de Rivera formen un tot amb el passat pujolista i amb el procés independentista. Per això, en l'escenografia del primer acte, Arrimadas va aparèixer amb un mur que simbolitzava tots els mals de Catalunya des de la recuperació de la Generalitat, i els tripartits va ser un d'ells, segons els taronges.
Arrimadas ha emplaçat avui Miquel Iceta a abjurar d'una alternativa tripartita. Tant fa que sembli inimaginable, ara per ara, una experiència de govern entre el PSC i ERC. La candidata exigeix al primer secretari socialista que asseguri que no acceptarà Oriol Junqueras com a vicepresident a canvi d'obtenir la presidència. És una manera de dir a tot el constitucionalisme: no us refieu d'Iceta.
Cap vot constitucionalista per als "comuns"
Ciutadans no vol deixar escapar cap papereta. Per si de cas, també etziba contra els "comuns", dels quals diu que són "la crossa de l'independentisme". Segons la candidata de Cs, Ada Colau té un electorat menys independentista que ella i que els líders dels "comuns". "Sempre que veiem Colau i Domènech, els trobem amb Puigdemont o Junqueras", ha sentenciat avui.
Arraconar el PP
Si les referències al PSC estan sent contínues, fins ara els atacs al PP han estat menors i gairebé marginals en el discurs fet. Ja fa temps que els populars han perdut la primacia en el bloc espanyolista dur, i ara malden per no perdre més sòl electoral. A més a més, el PP afronta un problema afegit: a diferència de la resta de formacions que es presenten en aquestes eleccions, té poc marge de maniobra pel que fa a política de pactes. Després del 21-D, si Arrimadas queda en primer lloc dins del front unionista, i a clara distància, els populars les passaran magres.
Aquesta sensació dificulta que el candidat del PP, Xavier García Albiol, pugui eixamplar el seu territori. Com assenyalava fa uns dies l'historiador Joan B. Culla a NacióDigital, pot quedar reduït a un espai mínim, a base de declaracions extemporànies o provocatives -com aquest "¡A por ellos!" en què va concloure el seu primer míting- que siguin encara més contraproduents. Ja arribarà el moment d'erosionar més explícitament el PP de Mariano Rajoy. Primer, cal quedar primers dins del bloc unionista i infringir a la Moncloa una seriosa derrota a Catalunya.