L'analista digital: anàlisi

El nostre desastre periodístic

«A més de ser parcials, molts professionals dels mitjans s'expressen malament perquè informen i opinen sobre fets que no acaben d’entendre»

| 06/12/2017 a les 14:37h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Mitjans, periodisme, L'analista digital, anàlisi, mitjans de comunicació
Un home llegint el diari en una cafeteria | Adrià Costa
A més de ser parcials, en general, els periodistes s'expressen molt malament. Per al seu públic i per als seus interlocutors, no resulta gens fàcil entendre'ls perquè no exposen un pensament clar. No són sistemàtics perquè improvisen sense bases sòlides. O han de parlar de qualsevol assumpte tot i no comptar amb la preparació mínima, com els tertulians, o han de preparar notícies a l’engròs i a correcuita, com els peons i col·laboradors de les redaccions. La millor prova, a casa nostra, és la suposada informació, la presumpta interpretació i la presumible anàlisi derivades de la cosa independentista.

Les receptes i solucions van quedar enunciades fa dècades. Però, potser, els professionals dels mitjans de comunicació d’avui no tenen temps ni esma de recordar-les

El problema no és nou. Les receptes i solucions van quedar enunciades fa dècades. Però, potser, els professionals dels mitjans de comunicació d’avui no tenen temps ni esma de recordar-les. Per al professor José Luis Martínez Albertos, el periodisme “ha d'utilitzar una llengua fixada, normalitzada, estàndard; una llengua on hi hagi ja un elenc precís de maneres de narrar, de comentar”.

El mestre Llorenç Gomis enriquia aquesta idea: “Convertir un fet en notícia és bàsicament una operació lingüística. Només els procediments del llenguatge permeten aïllar i comunicar un fet. El llenguatge és la manera de captació de la realitat que possibilita donar-li forma, aïllar dins d'ella uns fets als quals, per un procediment de redacció, es converteix en notícia”. Podem entendre, doncs, que l’actual desastre periodístic, a Catalunya i al conjunt de l’Estat, té una doble causa: un escàs domini sobre el que passa i una tècnica narrativa insuficient, malgrat que les companyies del sector disposen d’unes plataformes tecnològiques inimaginables fa poques dècades.

Pocs fruits

Sobre el primer d’aquests dos límits
, el filòleg Fernando Lázaro Carreter, que va presidir la Reial Acadèmica Espanyola, considerava que les institucions d’aquest tipus “han d'unir l'autoritat que posseeixen merescudament amb el poder impressionant de la ràdio, la premsa i la televisió”. “Hem d'ajuntar-nos tots en aquesta gran empresa, que no és estètica, sinó de profunda freqüència social”, afegia Lázaro Carreter. Quant al segon inconvenient a què han de fer front els periodistes, l’escriptor José Martínez Ruiz, Azorín, indicava: “Redactar és posar una cosa després d'una altra i no mirar als costats”.

Tot partint d’un concepte indiscutible —“l'harmonia poques vegades motiva un titular”, repetia l’històric Silas Bent—, el periodista Íñigo Domínguez reclama quelcom que la majoria dels seus companys ha oblidat: “Una frase periodística ha d'estar construïda de tal manera que no només s'entengui bé, sinó que no es pugui entendre d'una altra manera”. En canvi, els predicadors de la tele i la ràdio xerren i xerren, i els obrers de la premsa i internet escriuen i escriuen per demostrar, probablement en contra de la seva voluntat, la màxima del poeta Alexander Pope: “Les paraules són com les fulles dels arbres. Quan són abundants, pocs fruits podem trobar”.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

gràcies pel peu de foto
krankl, 06/12/2017 a les 15:48
+5
-0
Si no l'haguéssiu posat, no hauríem sabut que es tractava d'un home llegint el diari en una cafeteria.
Gomis
Anònim, 06/12/2017 a les 20:32
+1
-0
gràcies per recordar el meu mestre Gomis. Un plaer haver estat alumne seu

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
Fonts de la negociació assenyalen que l'entesa es tancarà la setmana vinent després que aquest divendres s'hagin reprès les converses entre JxCat, ERC i la CUP | El repartiment de l'àrea de mitjans i el rol del màxim dirigent dels republicans dins de l'executiu, entre els aspectes a tancar amb urgència
01/01/1970
El president del Banc Sabadell demana "professionalitat" al nou ministre d'Economia
01/01/1970
El tècnic català té fins el 5 de març per presentar al·legacions
L'obra amb els presos polítics catalans censurada a Arco | Youtube
Toni Vall | 10 comentaris
01/01/1970
«El millor epíleg per la tirallonga de disbarats -raper a la presó, exposició d'Arco censurada i llibre Fariña segrestat- era sens dubte que Joaquín Reyes disfressat de Puigdemont fos abordat per sis guàrdies civils que el volien detenir. Déu existeix!»
Reunió del consell executiu durant la legislatura passada | ACN
01/01/1970
JxCat i ERC preveuen tornar a l'estadi anterior a l'aplicació del 155, que va suprimir les delegacions catalanes | El front internacional serà un element clau de l'executiu, tot i que Afers Exteriors podria perdre la categoria de conselleria i integrar-se a Presidència
Hospital del Pilar | Adrià Costa
Toni Vall
01/01/1970
«​Quina experiència tan especial la de parlar amb un metge, la de comprendre’l i que et comprengui»
Carles Puigdemont intervé al míting de Junts per Catalunya a Vic | Junts per Catalunya
Oriol March | 44 comentaris
01/01/1970
El president a l'exili continuarà a Brussel·les, on disposarà de reconeixement i atribucions polítiques | Jordi Sànchez serà la primera opció alternativa per liderar el Govern, però Turull i Junqueras també figuren com a alternatives