05
de desembre
del
2017
Actualitzat
a la
13:30h
"Aquesta és la sala on es reuneix la societat catalana de Shakespeare i de Proust. És per estar acomplexat", diu, sorneguer, Valentí Puig (Palma, 1949) només en començar la trobada amb la premsa d'aquest matí en una de les estances més històriques de la llibreria Laie de Barcelona. L'autor, però, espanta aquests complexos amb un any especialment fructífer pel que fa a quantitat i producció literària, amb tres novetats a Proa i una reedició "memorable" a Labutxaca: la novel·la El bar de l'AVE; el cinquè lliurament dels seus dietaris, La bellesa del temps; els poemes d'Oratges de la memòria; i el rescat del Diccionari Pla de Literatura, "un llibre que encara és tota una mina".
"Qualsevol d'aquests llibres es mereixen una celebració literària", assevera l'editor Josep Lluch en la presentació d'unes novetats que, en suma, posen de relleu la figura creativa de Puig i d'un mon literari que "no s'ha explotat prou". Entre anècdotes, reflexions de política històrica, citacions a Churchill o Lady Di, Valentí Puig repassa cadascuna de les novetats aparegudes, mentre també reivindica la seva tasca com a creador abstret del món, només centrat en la coherència i el valor de la pròpia obra. "L'important és ser escriptor i no fer d'escriptor", diagnosticant el recorregut de les seves obres. "Quan acabo un llibre, ja no hi dono més voltes, sempre penso en el proper". I això és, com ell mateix reconeix, "un error tàctic: m'hauria de concentrar més en l'autopromoció".
De discurs erudit, amb la saviesa de la vida viscuda i sempre amb connexions que parlen d'una societat que es desenvolupa al voltant de la cultura, Puig desgrana les pulsions que l'han portat a escriure tres llibres molt diferents. D'una novel·la irònica que retrata la societat espanyola d’uns anys de trasbals (El bar de l'AVE) a un nou poemari, elegant i depurat (Oratges de la memòria). En aquest sentit, "la novel·la és una correntia d'aigua, i el poema és una mena de coàgul de temps, de memòria i d'una certa irracionalitat davant la vida. La peculiaritat de la poesia és la intensitat del llenguatge, i que el poema exigeix un aprenentatge de voluntat: hi has d'invertir moltes hores", detalla.
La novel·la deixa pas a les sèries de televisió
Puig pensa que la novel·la, molt probablement, no tindrà el futur que va tenir al llarg del segle XIX, l'època més esplendorosa, on va ser realment popular gràcies al fenomen del fulletó, amb autors talentosos com Balzac, Dumas o Dickens. "Ara, el públic de la narració està mirant les sèries de la televisió. I jo també les miro. De fet, Mad Men té un punt d'Scott Fitzgerald", sosté. "La novel·la ha sabut aprofitar elements del llenguatge cinematogràfic, i a la inversa. Ara mateix, però, dubto de la viabilitat de la novel·la connectada amb les formes de vida d'una societat. Només cal fixar-se: les novel·les que més es venen són les que tendeixen a funcionar com a sèries de televisió".
L'autor mallorquí creu en una "novel·la esponja", que absorbeix la realitat i la sap interpretar. "La novel·la postmoderna ha allunyat cada vegada més els lectors, perquè els cansa", afirma, que afegeix que el problema no és el format, ni les intencions artístiques. "El gran handicap que tenim és que la gent llegeix molt poc. I que ha desaparegut el lector que llegia novel·les per esnobisme. Tan de bo tinguéssim més esnobs! Ara, a les converses sobre ficció tothom parla de temporades". Els llibres ja no són un element troncal de la societat. "Abans, a cada llar hi havia una enciclopèdia, encara que fos per decorar. Ara el que decora és la televisió de plasma. Ha desaparegut el llibre com a element de la casa i de la vida. La gent no té llibres ni a la tauleta de nit: només hi té el mòbil".
"Qualsevol d'aquests llibres es mereixen una celebració literària", assevera l'editor Josep Lluch en la presentació d'unes novetats que, en suma, posen de relleu la figura creativa de Puig i d'un mon literari que "no s'ha explotat prou". Entre anècdotes, reflexions de política històrica, citacions a Churchill o Lady Di, Valentí Puig repassa cadascuna de les novetats aparegudes, mentre també reivindica la seva tasca com a creador abstret del món, només centrat en la coherència i el valor de la pròpia obra. "L'important és ser escriptor i no fer d'escriptor", diagnosticant el recorregut de les seves obres. "Quan acabo un llibre, ja no hi dono més voltes, sempre penso en el proper". I això és, com ell mateix reconeix, "un error tàctic: m'hauria de concentrar més en l'autopromoció".
De discurs erudit, amb la saviesa de la vida viscuda i sempre amb connexions que parlen d'una societat que es desenvolupa al voltant de la cultura, Puig desgrana les pulsions que l'han portat a escriure tres llibres molt diferents. D'una novel·la irònica que retrata la societat espanyola d’uns anys de trasbals (El bar de l'AVE) a un nou poemari, elegant i depurat (Oratges de la memòria). En aquest sentit, "la novel·la és una correntia d'aigua, i el poema és una mena de coàgul de temps, de memòria i d'una certa irracionalitat davant la vida. La peculiaritat de la poesia és la intensitat del llenguatge, i que el poema exigeix un aprenentatge de voluntat: hi has d'invertir moltes hores", detalla.
La novel·la deixa pas a les sèries de televisió
Puig pensa que la novel·la, molt probablement, no tindrà el futur que va tenir al llarg del segle XIX, l'època més esplendorosa, on va ser realment popular gràcies al fenomen del fulletó, amb autors talentosos com Balzac, Dumas o Dickens. "Ara, el públic de la narració està mirant les sèries de la televisió. I jo també les miro. De fet, Mad Men té un punt d'Scott Fitzgerald", sosté. "La novel·la ha sabut aprofitar elements del llenguatge cinematogràfic, i a la inversa. Ara mateix, però, dubto de la viabilitat de la novel·la connectada amb les formes de vida d'una societat. Només cal fixar-se: les novel·les que més es venen són les que tendeixen a funcionar com a sèries de televisió".
L'autor mallorquí creu en una "novel·la esponja", que absorbeix la realitat i la sap interpretar. "La novel·la postmoderna ha allunyat cada vegada més els lectors, perquè els cansa", afirma, que afegeix que el problema no és el format, ni les intencions artístiques. "El gran handicap que tenim és que la gent llegeix molt poc. I que ha desaparegut el lector que llegia novel·les per esnobisme. Tan de bo tinguéssim més esnobs! Ara, a les converses sobre ficció tothom parla de temporades". Els llibres ja no són un element troncal de la societat. "Abans, a cada llar hi havia una enciclopèdia, encara que fos per decorar. Ara el que decora és la televisió de plasma. Ha desaparegut el llibre com a element de la casa i de la vida. La gent no té llibres ni a la tauleta de nit: només hi té el mòbil".