Filiprim: anàlisi

«This is art»: l'art a TV3, més necessari que mai

«Com lluitar contra la indignitat que cada dia ocupa el 75% dels informatius de les televisions? Doncs amb la llum de l’art, perquè l’art és el que ens fa millors»

per Toni Vall, 5 de desembre de 2017 a les 10:05 |
Ramon Gener, a «This is art» | @thisisartTV
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
S’ha estrenat This is Art a TV3 i es miri com es miri és una bona notícia. Excel·lent, de fet. Posar l’art a primera línia, explicar-lo amb passió, divulgar-lo de manera didàctica i lluminosa, sempre serà una bona idea. En temps de foscor, d’intensa tenebra, explicar-li a tothom que l’art és el millor per la nostra salut, emfasitzar que de les millors coses que poden fer els joves és escoltar música, visitar un museu, anar al cinema, quedar-se embadalit davant d’una estàtua, una joia arquitectònica o una església bizantina. Potser algun d’ells surt de la seva llarga letargia i descobreix així un món nou de possibilitats.
 
Intueixo –be, de fet n’estic segur- que aquesta és una de les intencions principals de This is art. Coneixent com és i com treballa Ramon Gener no resulta complicat aventurar-se a pensar això. Gener habita a totes les arestes i matisos del seu nou programa. Hi ha moments que potser fins i tot una mica massa. Potser abusa dels seus passejos amunt i avall, potser té una presència en certs moments un pèl invasiva. Però està clar que això va amb el pack, n’és indissociable. La seva manera de comunicar i de divulgar és així. Ja ho va fer amb l’excel·lent Òpera amb texans i tots vam quedar encantats.

This is art reflecteix des del primer minut a l’últim una gran feina d’equip. Des de la planificació, la filmació, la qualitat de la imatge, la producció, el guió i tots els aspectes que intervenen en un producte audiovisual estan molt ben cuidats

De les primeres i més importants coses que cal dir, posant tots els èmfasis del món, és que This is art reflecteix des del primer minut a l’últim una gran feina d’equip. Des de la planificació, la filmació, la qualitat de la imatge, la producció, el guió i tots els aspectes que intervenen en un producte audiovisual estan molt ben cuidats. És un programa que, per la seva concepció i execució, requereix un bon nombre de mitjans al seu abast. S’agraeix que se li hagin dedicat i que llueixin tant bé en pantalla. S’ha de felicitar l’equip i donar-los un bon aplaudiment.


En el primer capítol van abordar la idea de l’èxtasi, les seves representacions en l’art i la manera com els creadors s’han vist empesos a beure’n, viure’n i transmetre’l a la humanitat al llarg dels segles. El relat arrencava fort, amb Gener dins d’una caravana fent de químic alquimista trobant la fórmula de l’MDMA, la droga popularment coneguda com èxtasi. Per un moment vaig patir, em pensava que es posaria un d’aquells cristallets sobre la llengua... Però no. Aquí va començar una narració apassionada i bastant apassionant que el va portar a Roma, l’illa de Torcello (Venècia) i l’Auditori de Barcelona. Va transitar de les luxurioses bacanals pintades Tiziano als daurats bizantins, de Glenn Gould i les Variacions Goldberg de Bach a les estàtues de Bernini, dels escrits de Santa Teresa de Jesús als quadres coloristes de Mark Rothko per acabar amb El poema de l’èxtasi d’Aleksandr Scriabin. Entremig, una performance made in Gener a la plaça del Vaticà i una altra davant d’un palau de Roma.

Com lluitar contra la indignitat que cada dia ocupa el 75% dels informatius de les televisions? Doncs amb la llum de l’art, perquè l’art és el que ens fa millors

Va conversar també amb artistes contemporanis de la música i la pintura que casaven amb el tema i amb els referents que anava desfilant. Torno al que deia al principi, saber explicar l’art –sigui quin sigui- a la gent és tant important en un moment en què a alguns els interessa la mentida, la manipulació i la pura ignorància. Com lluitar contra la indignitat que cada dia ocupa el 75% dels informatius de les televisions? Doncs amb la llum de l’art, perquè l’art és el que ens fa millors, el que ens cultiva i ens construeix el pensament. I el pensament és el que volen aniquilar aquests polítics sense escrúpols que cada dia veiem als diaris.
 

I torno als joves. Els joves necessiten de la força torrencial i constructiva de l’art. Seria tan fantàstic que l’audiència preferent de This is art fossin els joves. És aquest un programa important, ben explicat, ni profund ni superficial, en el punt oportú de cocció que exigeix l’estranya televisió d’avui en dia. Una televisió en què es penalitza incomprensiblement entretenir-se massa explicant una sola cosa. Se n’han d’explicar moltes, fer moltes connexions i ser molt original. Per què? Perquè l’audiència està malacostumada, millor dit se l’ha malacostumat. Tot ha de tenir molt ritme perquè sinó la gent es fastigueja de seguida i es posa a mirar el mòbil, que és el que ja ha fet durant tot el dia.
Així estem. Així de tronats. Endavant This is art!
 

Ramon Gener, a «This is art». Foto: @thisisartTV

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació