Els altres consellers que van quedar lliures amb fiances de 100.000 euros aniran també agafant protagonisme en una campanya on Carles Puigdemont hi participarà des de la distància i Junqueras seguirà pres. Segons el jutge, podria reincidir en el delicte i els empresonats són culpables d'una "explosió violenta". Fins i tot dels cops de porra de l'1-O. Sobre el govern a l'exili es decidirà, a Bèlgica, el dia 14. ERC haurà de fer per ara camí sense el seu líder (el més ben valorar a l'enquesta del CIS) i, al costat del de Rovira, hauran d'emergir per força nous lideratges. Caldrà, per exemple, seguir a Mundó, que ahir va emocionar l'Atlàntida de Vic.
El clima de repressió fa extremar la prudència a l'hora d'explicitar programes, més després d'escoltar García Albiol entonant l'"a por ellos". Inés Arrimadas somia ja en la victòria segons el CIS, que augurava un empat tècnic amb ERC. Els republicans lluiten per evitar que les seves expectatives es desinflin, també per la puixança de Junts per Catalunya, la llista del president. Per situar-vos en el context llegiu la crònica del dia d'Oriol March i l'opinió de Joan Serra i Carné. I per estar al cas del que va explicar cada partit ahir a la nit llegiu les peces d'Oriol March a Junts per Catalunya, de Roger Font a Esquerra, de Pep Martí a Ciutadans, de Sara Gonzálezals "comuns", d'Aida Moralesa la CUP, de Jordi Bes al PSC i d'Isaac Meler al PP.
Una campanya vintage. Aquesta és una campanya que ens transporta molt anys enrere. No només perquè encara hi hagi usos i costums arcaics com els mítings d'enganxada de cartell de les dotze de la nit o la jornada de reflexió sinó perquè també es fa amb por i polítics a la presó. És el que va passar a les eleccions del febrer del 36, que va guanyar el Front Popular i que va suposar l'alliberament de Companys i el seu govern (havien estat cessats pels Fets d'Octubre) i la restitució de la Generalitat. Els paral·lelismes són evidents. Pep Martí en farà cada dia, en blanc i negre, una entrega. Cal perspectiva històrica per ser conscients del moment. Aquí va la primera. Aquests dies anirem explicant també com són els electors de cada partit i on hi ha les bosses de vot que pot aspirar a captar. Roger Tugas en fa la primera entrega amb la CUP.
Vist i llegit
Rubén Amón, articulista estrella (i de guàrdia), de El País no es va estar ahir de celebrar la decisió del jutge Llarena de mantenir a la presó Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els "Jordis". Segons ell, una prova que l'estat de dret funciona i que despulla d'arguments l'independentisme, al que li cantava les absoltes pel CIS. Criticava "la fuga de Puigdemont, la república fantasma, la tupinada de l'1 d'octubre, el mite del bany de sang, la submissió al 155, la tendra abraçada de Forcadell a la Constitució i la colla de ploraneres que dirigeix Marta Rovira amb la disfressa de Gandhi". Sí que hi ha dret es titulava la seva anàlisi.
El passadís
Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball, té entre cella i cella fer fora la Cecot -que aplega els empresaris del Vallès- de l'organització patronal. Fa tot just un any, va esclatar una crisi entre les dues entitats, motivada entre altres assumptes pel procés. Des de Foment, s'acusa la Cecot d'ultrapassar el seu àmbit territorial per competir. Aquell conflicte es va resoldre, però la situació política ha retornat la "guerra" a l'empresariat. Els sectors més espanyolistes de Foment acusen els terrassencs de donar suport a la vaga del 3 d'octubre, cosa negada per Antoni Abad en l'entrevista concedida a NacióDigital. El 27 de desembre es reuneix la junta i l'assemblea de Foment, que podrien expulsar la Cecot. Però Gay topa ara amb dificultats entre un sector de la cúpula de la gran patronal, temorós a una decisió que podria escenificar una greu fractura a Foment. El seu lideratge es posa a prova.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1949 va morir a Perpinyà l'intel·lectual Antoni Rovira i Virgili, que havia nascut a Tarragona el 1882. Periodista, lingüista i polític va militar a ERC. En va ser diputat i va fer de president del Parlament a l'exili en substitució de Josep Irla, que va prendre el relleu de l'afusellat Lluís Companys a la presidència. La universitat pública de Tarragona porta el seu nom. D'ell us recomano molt llegir Els darrers dies de la Catalunya republicana, el dietari dels darrers dies a Barcelona i la fugida a un exili que va ser llarg. Val la pena tenir-ho present. La seva filla, Teresa Rovira, parla aquí del seu llibre Defensa de la democràcia en motiu de la seva traducció a l'anglès.
L'aniversari
El cinc de desembre de 1946 naixia a Barcelona Josep Carreras, el tenor català més internacional. Amb un extens repertori, ha compartint escenari amb els millors directors i orquestres. La seva figura, però, va més enllà de la música, amb una tasca humanitària important contra la leucèmia, una malaltia que va patir. Tampoc ha amagat les seves simpaties pel procés, com va demostrar en un manifest que va signar el 2014 al diari The Independent, juntament amb altres personalitats, on demanava que deixessin votar els catalans. El recordem amb una cançó, Rosó, que va cantar per primer cop a la Catedral de Barcelona. Per conèixer la seva part més íntima, podeu visualitzar el programa El convidat, on Albert Om comparteix dos dies amb ell a Suïssa.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi