04
de desembre
del
2017
Actualitzat
a les
14:16h
Benedict Wells (Munic, 1984) és un escriptor de vocació. Dels de veritat. Convençut de la seva passió, un cop acabada l'escolarització, amb 19 anys va decidir que no estudiaria, perquè volia provar de realitzar-se professionalment a través de l'escriptura. Tenia la necessitat de ser escriptor a temps complet i de guanyar-se la vida amb això, amb un pla d'execució arriscat i compromès: treballar de dia i escriure de nit, malvivint en pisos insalubres i contradient a tothom que li recomanava que havia d'estudiar, que s'havia de guanyar la vida amb alguna cosa de profit. Però va perseverar, i el talent va fer la resta.
El seu exemple és el de la lluita per aconseguir viure d'allò que vols, escapant de consells i convencions. Ara, pot dir que ho ha aconseguit i que valia la pena provar-ho. Cinc anys després de la decisió, un editor aposta pel seu nom i publica Becks letzer Sommer (L'últim estiu d’en Beck), el debut "més interessant de l'any" segons Die Zeit i amb adaptació cinematogràfica inclosa. Després, la consolidació li arriba amb dos best-sellers, Fast genial i Del final de la soledat, guanyador del premi Europa 2016 i que ara es publica en castellà i català en dues edicions impecables a Les Hores i Malpaso, amb traduccions de Ramon Farrés i Beatriz Galán.
La novel·la explica com la vida d'en Jules i els seus germans, en Marty i la Liz, ve marcada per un esdeveniment tràgic: la pèrdua dels pares en un accident. Tot i que els envien al mateix internat, cadascun d’ells seguirà el seu propi destí a través d'una novel·la que commou, amb personatges que tenen sensibilitat i força, amb una reflexió al voltant d'allò que som i que aprofundeix en la sensació de pèrdua, que Wells coneix prou bé. "No és una novel·la autobiogràfica, però tot està relacionat amb les meves experiències". L'autor també va viure en un internat, fins als 16 anys. "Quan t'internen als sis anys, passes a ser un observador. La literatura t'ajuda a no sentir-te sol". Escriure passa a ser una manera d'expressar-se. "Quan parles, penses; però quan escrius, sents. Hi ha coses que només les pots escriure".
Un viatge a l'essència de l'escriptura
La història de Del final de la soledat ha estat de llarg recorregut. "Vaig començar a escriure el llibre el 2008, i l'he escrit durant set anys". Inicialment, l'obra tenia 800 pàgines, i l'autor no ha dubtat en anar retallant. "Sempre he volgut anar a l'essència. Per mi era molt important saber on havia de tallar i on no. M'agradava la idea que hi hagués un segon llibre a la ment del lector, i que aquest fos capaç de completar els buits existents entre els capítols". En aquest sentit d'estil i constricció, la llengua era molt important. "No em volia amagar rere la ironia. No volia que algú que hagués tingut aquesta experiència realment se sentís que no ho tractava de manera seriosa".
Precisament, aquest neguit provoca la grandesa del llenguatge i de la mateixa obra. "Per a mi, escriure aquesta novel·la era un risc, perquè la irona fa d'escut, i aquí em mostro totalment despullat". Wells creia que el tema li era tan proper que el llibre no el llegiria ningú. "Era, però, la meva obra més important. Pensava que l'èxit de vendes vindria amb la següent novel·la, però que aquesta calia fer-la, justament per com n'era d'especial per a mi mateix". Paraules que sonen a autor veterà, amb l'ofici necessari per relatar el dolor i sortir-ne indemne. Però que són paraules d'un jove autor que ha hagut de suar de valent per no deixar escapar el seu somni de ser un escriptor d'èxit.
El seu exemple és el de la lluita per aconseguir viure d'allò que vols, escapant de consells i convencions. Ara, pot dir que ho ha aconseguit i que valia la pena provar-ho. Cinc anys després de la decisió, un editor aposta pel seu nom i publica Becks letzer Sommer (L'últim estiu d’en Beck), el debut "més interessant de l'any" segons Die Zeit i amb adaptació cinematogràfica inclosa. Després, la consolidació li arriba amb dos best-sellers, Fast genial i Del final de la soledat, guanyador del premi Europa 2016 i que ara es publica en castellà i català en dues edicions impecables a Les Hores i Malpaso, amb traduccions de Ramon Farrés i Beatriz Galán.
La novel·la explica com la vida d'en Jules i els seus germans, en Marty i la Liz, ve marcada per un esdeveniment tràgic: la pèrdua dels pares en un accident. Tot i que els envien al mateix internat, cadascun d’ells seguirà el seu propi destí a través d'una novel·la que commou, amb personatges que tenen sensibilitat i força, amb una reflexió al voltant d'allò que som i que aprofundeix en la sensació de pèrdua, que Wells coneix prou bé. "No és una novel·la autobiogràfica, però tot està relacionat amb les meves experiències". L'autor també va viure en un internat, fins als 16 anys. "Quan t'internen als sis anys, passes a ser un observador. La literatura t'ajuda a no sentir-te sol". Escriure passa a ser una manera d'expressar-se. "Quan parles, penses; però quan escrius, sents. Hi ha coses que només les pots escriure".
Un viatge a l'essència de l'escriptura
La història de Del final de la soledat ha estat de llarg recorregut. "Vaig començar a escriure el llibre el 2008, i l'he escrit durant set anys". Inicialment, l'obra tenia 800 pàgines, i l'autor no ha dubtat en anar retallant. "Sempre he volgut anar a l'essència. Per mi era molt important saber on havia de tallar i on no. M'agradava la idea que hi hagués un segon llibre a la ment del lector, i que aquest fos capaç de completar els buits existents entre els capítols". En aquest sentit d'estil i constricció, la llengua era molt important. "No em volia amagar rere la ironia. No volia que algú que hagués tingut aquesta experiència realment se sentís que no ho tractava de manera seriosa".
Precisament, aquest neguit provoca la grandesa del llenguatge i de la mateixa obra. "Per a mi, escriure aquesta novel·la era un risc, perquè la irona fa d'escut, i aquí em mostro totalment despullat". Wells creia que el tema li era tan proper que el llibre no el llegiria ningú. "Era, però, la meva obra més important. Pensava que l'èxit de vendes vindria amb la següent novel·la, però que aquesta calia fer-la, justament per com n'era d'especial per a mi mateix". Paraules que sonen a autor veterà, amb l'ofici necessari per relatar el dolor i sortir-ne indemne. Però que són paraules d'un jove autor que ha hagut de suar de valent per no deixar escapar el seu somni de ser un escriptor d'èxit.