06
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
07
de desembre
a les
23:25h
Són periodistes, corresponsals de mitjans internacionals de renom. Tots ells han seguit de ben a prop els darrers mesos d'intensa actualitat a Catalunya, en la fase àlgida d'internacionalització del procés. Han narrat i analitzat el conflicte polític que ha viscut moments d'expectació mediàtica sense precedents a l'Estat. La seva visió professional és clau per apropar-se a la mirada exterior i entendre la tèbia reacció d'Europa a la pitjor crisi política que ha viscut un dels seus membres més pesants. I és que Europa és, sens dubte, un dels terrenys de joc d'aquest conflicte, malgrat públicament s'hagi desmarcat de la partida. La UE ha estat persistentment interpel·lada per l'independentisme per mediar en la desgastada relació amb el govern espanyol, però també ha pesat en algunes de les decisions de Rajoy, que ha acabat esquivant tot tipus de pressió per obrir la via política.
De tot plegat, del procés sobiranista, el paper de la Unió Europea, les eleccions del 21-D i l'empresonament dels dirigents independentistes n'hem parlat amb quatre corresponsals de països i mitjans molt diversos: Sofia Lorena, de Público Portugal; Alex Tieleman, de la televisió holandesa RTL; Laura Dulce, d'El Espectador de Colòmbia i Diego Torres, del setmanari americà Politico.
Eleccions amb lectura plebiscitària encoberta
El 21-D és la propera data subratllada al calendari, el dia que Rajoy ha fixat perquè se celebrin eleccions al Parlament després d’intervenir les institucions catalanes. Cap dels corresponsals consultats per NacióDigital obvia la forta càrrega d’aquests comicis que se succeiran en un clima excepcional alterat per l’escenari repressiu que manté a la presó quatre líders independentistes, dos d’ells membres del govern cessat pel president espanyol. Tots ells coincideixen que malgrat el context hostil, és una oportunitat per mesurar la correlació de forces, reforçant la lectura plebiscitària que promouen els blocs independentista i constitucionalista.
On difereixen és en els efectes que puguin derivar-se de la contesa. El corresponsal holandès Alex Tieleman desconfia que l’independentisme pugui formar govern passat el 21-D i assegura que Europa té dipositades esperances en què l’unionisme surti reforçat a les urnes. Defensa que l’escenari de força s’ha invertit en els últims mesos, i que si bé en un inici del procés el relat independentista quallava més que l’unionista, ara ha quedat debilitat pels darrers moviments de Rajoy. I això -assegura- li passarà factura a nivell electoral.
Les corresponsals d’El Espectador i de Público, per la seva banda, asseguren que si bé la pugna el 21-D té dos signes clars, Europa no exhibirà la lectura plebiscitària i la relegarà al terreny extraoficial, procurant donar un caràcter de normalitat a la contesa per afavorir que l’escenari que en resulti vagi deixant de costat el conflicte.
Tampoc veu efectes immediats en la posició d'Europa el corresponsal de Politico, Diego Torres, que assegura que l'endemà del 21-D mantindrà inalterable el seu paper, fins i tot, en cas d'una majoria clara independentista. "Juncker ja ha advertit els independentistes que no han d’esperar cap moviment d’Europa. I això seguirà sent així al marge dels resultats”, defensa. Una tesi que també sostenen Tieleman i Lorena, que refusen que una hipotètica victòria de l'independentisme faci moure Europa, malgrat sí que consideren que afegirà pressió a Rajoy perquè s'obri a la via política. L'única que difereix en aquest criteri és la periodista colombiana, que creu que si l’aritmètica parlamentària es decanta per les forces independentistes, ni el govern espanyol ni Europa “podran donar l’esquena” als resultats perquè això suposaria enquistar el conflicte.
El referèndum pactat, fora de l’imaginari d’Europa
“L’independentisme ha comès un error de càlcul, han confiat molt en posar pressió sobre el govern espanyol amb l’esperança que en l'escenari de confrontació la UE donés suport a un referèndum com a via de solució”, assevera el periodista de Politico. El referèndum pactat no és a l'horitzó polític d'Europa com a via per resoldre el conflicte, segons apunten els corresponsals. “Veig poc probable que Europa s'impliqui en un referèndum mentre no hi hagi una posició majoritària a Espanya per fer-ho”, considera Tieleman. Una tesi a la qual s'hi suma Torres, que creu que només en cas que el govern espanyol acceptés la via consultiva, Europa hi donaria suport com ha fet amb el Regne Unit. “El que no farà segur és empènyer perquè es faci”, afegeix Torres. “No els convé perquè això suposaria despertar altres moviments independentistes”, argumenta Dulce.
Tots quatre periodistes afirmen que la posició de la UE és, almenys per ara, inamovible. Només la corresponsal colombiana es referma en la idea que una victòria independentista el 21-D podria alterar l'escenari europeu. Mentre que els corresponsals de Politico i Público, per la seva banda, subratllen que fora d'un context similar al de l’1-O, en què l'opinió pública internacional va quedar colpida per la violència policial, la UE no farà cap canvi en la seva posició oficial.
Tot i així, Torres creu que Europa jugarà un doble rol a partir del 21-D: “L’aliança liberal ALDE, al Parlament europeu, ja va fer un escrit de suport al govern espanyol en el qual donava a entendre que cedir també denotava fortalesa. Jo crec que Europa anirà per aquí”, augura.
En qualsevol cas, el consens és unànime en el fet que la solució al conflicte passa per la via política. “Aquesta crisi política s’ha de resoldre amb diàleg”, assevera la corresponsal colombiana. “No es resoldrà en un moment decisiu i mediàtic com els que ens hem anat acostumant a veure. Es resoldrà de sotamà, amb moviments que no veurem”, considera Tieleman. “Mica en mica, Rajoy anirà cedint autonomia a Catalunya”, sosté el periodista holandès.
Europa, incòmoda amb la gestió de Rajoy
La negativa persistent de Rajoy de no voler dur el conflicte al terreny polític fiant-ho tot al càstig judicial no ha convençut Europa, segons els corresponsals. El dispositiu policial per aturar el referèndum de l’1-O, que va acabar amb prop d’un miler de ferits, i el posterior empresonament de part del Govern i dels líders independentistes ha incomodat els líders europeus. “Sens dubte, la imatge de Rajoy va quedar afectada per l’1-O”, assegura la corresponsal colombiana. “Rajoy ha estat en negació massa temps. Si hagués estat un altre líder, de Turquia o Polònia, la reacció hauria estat molt diferent”, sentencia Lorena. El corresponsal de Politico referma la visió negativa que creu que Rajoy s’ha guanyat amb la gestió del conflicte: “Crec que no hi ha una bona imatge de la gestió que ha fet. La posició de fons d'Europa ha estat de suport a l’ordre constitucional, però també ha observat que el problema s’ha enquistat per culpa de l’actitud de Rajoy”.
Molt diferent ho veu Alex Tieleman, el qual defensa que si bé en un principi la imatge de Rajoy no ha estat de fortalesa, ara el president espanyol ha aconseguit girar la truita i fer quallar el seu discurs a nivell internacional. “Amb el 155, el conflicte català ha desaparegut pràcticament de les portades internacionals”, assevera. Tielemen creu que qui ha patit més deteriorament d’imatge ha estat Puigdemont i l’independentisme. “Puigdemont ha perdut molt pes com a líder i el seu trasllat a Bèlgica no ha reforçat gaire la seva posició”, apunta. Una visió a la qual s'hi suma el corresponsal de Politico: “El moviment de Puigdemont i els consellers no s’ha entès bé perquè s'ha fet just quan es pensava que hi hauria resistència civil contra el 155. No ha estat un moviment precisament que hagi sumat en l’estratègia internacional del govern català, més aviat al contrari”.
L’empresonament del vicepresident i de set consellers més també ha incomodat Europa, apunten els periodistes, malgrat no ho hagi manifestat públicament. ”Va ser un ‘shock’, sens dubte, però ara ja ha passat”, apunta Tieleman que considera "ridícul" el terme de "presos polítics".
La corresponsal de Público, per la seva banda, explica que a Portugal els periodistes han fet l’exercici de veure què hauria passat si aquesta mateixa situació judicial s’hagués donat al seu país. “Hem arribat a la conclusió que veuríem resultats molt diferents dels que hem vist a Espanya. Ni els fets correspondrien a delictes amb una gravetat comparable ni es posaria la possibilitat de presó preventiva”, explica.
L’escapçament de l’independentisme amb l’empresonament i l’exili dels seus líders ha fet que el relat hagi perdut presència a nivell internacional, coincideixen tots quatre corresponsals. “Les crítiques han minat molt”, assegura Dulce. La corresponsal de Público defensa que el discurs independentista ha perdut suports amb la via unilateral. “A Portugal segurament molts dirigents tenen simpatia pel dret a decidir, però han estat totalment en desacord amb la via unilateral”. I el periodista de Politico afegeix que passat l’1-O, l’independentisme no ha aconseguit tornar a decantar l’opinió pública internacional del seu costat. “El moment de màxima crítica al govern de Rajoy ha estat amb l’1-O. Tot el que ha passat després, no ha arribat a aquest nivell”, afirma.
Però un fet els fa estar d'acord, per concloure, i és que Europa observa el conflicte. I ho fa de reüll, segons els corresponsals, que admeten que la posició oficial de no voler prendre partit d’un “afer intern”, en realitat, amaga una preocupació real per l'estabilitat de la Unió Europea. “Els ha preocupat molt des del primer moment. Mai ho han vist realment com un afer intern, perquè pot tenir conseqüències molt greus per Europa”, assegura Tieleman. “Tinc la impressió que hi ha hagut molta pressió al govern de Madrid perquè resolgui el problema”, diu el corresponsal holandès, que considera que l’aplicació del 155 i la convocatòria d’eleccions ha calmat i ha satisfet la UE.
"Europa és un escenari clau en el conflicte, afirma el periodista de Politico. “De fet, bona part de les esperances del moviment independentista estava dipositada en la pressió europea, però que aquesta pressió no hagi existit com esperaven. I ara és en part responsable del fracàs a curt termini de l’estratègia independentista”, afirma Torres.
Mentrestant, però, l'independentisme no renuncia a interpel·lar la Uni´ño Europea perquè prengui partit en el conflicte i es cita aquest cop a Brussel·les per fer ressonar el seu clam davant les institucions europees.
De tot plegat, del procés sobiranista, el paper de la Unió Europea, les eleccions del 21-D i l'empresonament dels dirigents independentistes n'hem parlat amb quatre corresponsals de països i mitjans molt diversos: Sofia Lorena, de Público Portugal; Alex Tieleman, de la televisió holandesa RTL; Laura Dulce, d'El Espectador de Colòmbia i Diego Torres, del setmanari americà Politico.
Eleccions amb lectura plebiscitària encoberta
El 21-D és la propera data subratllada al calendari, el dia que Rajoy ha fixat perquè se celebrin eleccions al Parlament després d’intervenir les institucions catalanes. Cap dels corresponsals consultats per NacióDigital obvia la forta càrrega d’aquests comicis que se succeiran en un clima excepcional alterat per l’escenari repressiu que manté a la presó quatre líders independentistes, dos d’ells membres del govern cessat pel president espanyol. Tots ells coincideixen que malgrat el context hostil, és una oportunitat per mesurar la correlació de forces, reforçant la lectura plebiscitària que promouen els blocs independentista i constitucionalista.
On difereixen és en els efectes que puguin derivar-se de la contesa. El corresponsal holandès Alex Tieleman desconfia que l’independentisme pugui formar govern passat el 21-D i assegura que Europa té dipositades esperances en què l’unionisme surti reforçat a les urnes. Defensa que l’escenari de força s’ha invertit en els últims mesos, i que si bé en un inici del procés el relat independentista quallava més que l’unionista, ara ha quedat debilitat pels darrers moviments de Rajoy. I això -assegura- li passarà factura a nivell electoral.
Una bandera de la UE, sostinguda en una manifestació independentista. Foto: Joan Maria Oller
Les corresponsals d’El Espectador i de Público, per la seva banda, asseguren que si bé la pugna el 21-D té dos signes clars, Europa no exhibirà la lectura plebiscitària i la relegarà al terreny extraoficial, procurant donar un caràcter de normalitat a la contesa per afavorir que l’escenari que en resulti vagi deixant de costat el conflicte.
Diego Torres (Politico): «L’independentisme ha comès un error de càlcul, ha confiat molt en posar pressió sobre el govern espanyol amb l’esperança que la UE donés suport a un referèndum»
Tampoc veu efectes immediats en la posició d'Europa el corresponsal de Politico, Diego Torres, que assegura que l'endemà del 21-D mantindrà inalterable el seu paper, fins i tot, en cas d'una majoria clara independentista. "Juncker ja ha advertit els independentistes que no han d’esperar cap moviment d’Europa. I això seguirà sent així al marge dels resultats”, defensa. Una tesi que també sostenen Tieleman i Lorena, que refusen que una hipotètica victòria de l'independentisme faci moure Europa, malgrat sí que consideren que afegirà pressió a Rajoy perquè s'obri a la via política. L'única que difereix en aquest criteri és la periodista colombiana, que creu que si l’aritmètica parlamentària es decanta per les forces independentistes, ni el govern espanyol ni Europa “podran donar l’esquena” als resultats perquè això suposaria enquistar el conflicte.
El referèndum pactat, fora de l’imaginari d’Europa
“L’independentisme ha comès un error de càlcul, han confiat molt en posar pressió sobre el govern espanyol amb l’esperança que en l'escenari de confrontació la UE donés suport a un referèndum com a via de solució”, assevera el periodista de Politico. El referèndum pactat no és a l'horitzó polític d'Europa com a via per resoldre el conflicte, segons apunten els corresponsals. “Veig poc probable que Europa s'impliqui en un referèndum mentre no hi hagi una posició majoritària a Espanya per fer-ho”, considera Tieleman. Una tesi a la qual s'hi suma Torres, que creu que només en cas que el govern espanyol acceptés la via consultiva, Europa hi donaria suport com ha fet amb el Regne Unit. “El que no farà segur és empènyer perquè es faci”, afegeix Torres. “No els convé perquè això suposaria despertar altres moviments independentistes”, argumenta Dulce.
Tots quatre periodistes afirmen que la posició de la UE és, almenys per ara, inamovible. Només la corresponsal colombiana es referma en la idea que una victòria independentista el 21-D podria alterar l'escenari europeu. Mentre que els corresponsals de Politico i Público, per la seva banda, subratllen que fora d'un context similar al de l’1-O, en què l'opinió pública internacional va quedar colpida per la violència policial, la UE no farà cap canvi en la seva posició oficial.
Sofia Lorena (Público):«Rajoy ha estat en negació massa temps. Si hagués estat un altre líder, de Turquia o Polònia, la reacció d'Europa hauria estat molt diferent»
Tot i així, Torres creu que Europa jugarà un doble rol a partir del 21-D: “L’aliança liberal ALDE, al Parlament europeu, ja va fer un escrit de suport al govern espanyol en el qual donava a entendre que cedir també denotava fortalesa. Jo crec que Europa anirà per aquí”, augura.
Un votant és reprimit a terra en un centre electoral a Girona. Foto: ACN.
En qualsevol cas, el consens és unànime en el fet que la solució al conflicte passa per la via política. “Aquesta crisi política s’ha de resoldre amb diàleg”, assevera la corresponsal colombiana. “No es resoldrà en un moment decisiu i mediàtic com els que ens hem anat acostumant a veure. Es resoldrà de sotamà, amb moviments que no veurem”, considera Tieleman. “Mica en mica, Rajoy anirà cedint autonomia a Catalunya”, sosté el periodista holandès.
Europa, incòmoda amb la gestió de Rajoy
La negativa persistent de Rajoy de no voler dur el conflicte al terreny polític fiant-ho tot al càstig judicial no ha convençut Europa, segons els corresponsals. El dispositiu policial per aturar el referèndum de l’1-O, que va acabar amb prop d’un miler de ferits, i el posterior empresonament de part del Govern i dels líders independentistes ha incomodat els líders europeus. “Sens dubte, la imatge de Rajoy va quedar afectada per l’1-O”, assegura la corresponsal colombiana. “Rajoy ha estat en negació massa temps. Si hagués estat un altre líder, de Turquia o Polònia, la reacció hauria estat molt diferent”, sentencia Lorena. El corresponsal de Politico referma la visió negativa que creu que Rajoy s’ha guanyat amb la gestió del conflicte: “Crec que no hi ha una bona imatge de la gestió que ha fet. La posició de fons d'Europa ha estat de suport a l’ordre constitucional, però també ha observat que el problema s’ha enquistat per culpa de l’actitud de Rajoy”.
França és un dels països que ha fet més explícit el seu suport a Rajoy Foto: @marianorajoy
Molt diferent ho veu Alex Tieleman, el qual defensa que si bé en un principi la imatge de Rajoy no ha estat de fortalesa, ara el president espanyol ha aconseguit girar la truita i fer quallar el seu discurs a nivell internacional. “Amb el 155, el conflicte català ha desaparegut pràcticament de les portades internacionals”, assevera. Tielemen creu que qui ha patit més deteriorament d’imatge ha estat Puigdemont i l’independentisme. “Puigdemont ha perdut molt pes com a líder i el seu trasllat a Bèlgica no ha reforçat gaire la seva posició”, apunta. Una visió a la qual s'hi suma el corresponsal de Politico: “El moviment de Puigdemont i els consellers no s’ha entès bé perquè s'ha fet just quan es pensava que hi hauria resistència civil contra el 155. No ha estat un moviment precisament que hagi sumat en l’estratègia internacional del govern català, més aviat al contrari”.
Alex Tieleman :«Amb el 155, el conflicte català ha desaparegut pràcticament de les portades internacionals»
L’empresonament del vicepresident i de set consellers més també ha incomodat Europa, apunten els periodistes, malgrat no ho hagi manifestat públicament. ”Va ser un ‘shock’, sens dubte, però ara ja ha passat”, apunta Tieleman que considera "ridícul" el terme de "presos polítics".
La corresponsal de Público, per la seva banda, explica que a Portugal els periodistes han fet l’exercici de veure què hauria passat si aquesta mateixa situació judicial s’hagués donat al seu país. “Hem arribat a la conclusió que veuríem resultats molt diferents dels que hem vist a Espanya. Ni els fets correspondrien a delictes amb una gravetat comparable ni es posaria la possibilitat de presó preventiva”, explica.
L’escapçament de l’independentisme amb l’empresonament i l’exili dels seus líders ha fet que el relat hagi perdut presència a nivell internacional, coincideixen tots quatre corresponsals. “Les crítiques han minat molt”, assegura Dulce. La corresponsal de Público defensa que el discurs independentista ha perdut suports amb la via unilateral. “A Portugal segurament molts dirigents tenen simpatia pel dret a decidir, però han estat totalment en desacord amb la via unilateral”. I el periodista de Politico afegeix que passat l’1-O, l’independentisme no ha aconseguit tornar a decantar l’opinió pública internacional del seu costat. “El moment de màxima crítica al govern de Rajoy ha estat amb l’1-O. Tot el que ha passat després, no ha arribat a aquest nivell”, afirma.
Laura Dulce (El Espectador):«La imatge internacional de Rajoy va quedar afectada l'1-O»
Però un fet els fa estar d'acord, per concloure, i és que Europa observa el conflicte. I ho fa de reüll, segons els corresponsals, que admeten que la posició oficial de no voler prendre partit d’un “afer intern”, en realitat, amaga una preocupació real per l'estabilitat de la Unió Europea. “Els ha preocupat molt des del primer moment. Mai ho han vist realment com un afer intern, perquè pot tenir conseqüències molt greus per Europa”, assegura Tieleman. “Tinc la impressió que hi ha hagut molta pressió al govern de Madrid perquè resolgui el problema”, diu el corresponsal holandès, que considera que l’aplicació del 155 i la convocatòria d’eleccions ha calmat i ha satisfet la UE.
"Europa és un escenari clau en el conflicte, afirma el periodista de Politico. “De fet, bona part de les esperances del moviment independentista estava dipositada en la pressió europea, però que aquesta pressió no hagi existit com esperaven. I ara és en part responsable del fracàs a curt termini de l’estratègia independentista”, afirma Torres.
Mentrestant, però, l'independentisme no renuncia a interpel·lar la Uni´ño Europea perquè prengui partit en el conflicte i es cita aquest cop a Brussel·les per fer ressonar el seu clam davant les institucions europees.
Expectació mediàtica per les declaracions de Puigdemont l'1-O Foto: Carles Palacio
| Els quatre corresponsals |
|---|
 .jpg)   |