Aquest cap de setmana he estat a Brussel·les, la capital que ja espera desenes de milers de catalans el dijous. Dissabte a la tarda vaig poder compartir una llarga conversa amb el president i candidat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont. N'ha sortit aquesta entrevista (amb fotos de Delmi Álvarez i vídeos de Martí Urgell) i una crònica en que intento explicar com és la vida del president a Bèlgica, que és el que més l'angoixa ara i fins a quin punt està determinat a seguir. És un format que repetirem amb la resta de candidats, als que anirem entrevistant fins al 21-D. I a uns quilòmetres de Brussel·les, a Lovaina, vaig entrevistar ahir al matí el conseller de Sanitat i candidat per ERC, Toni Comín. Aquesta última conversa la publicaré aquesta setmana i espero que us interessarà.
La caravana de NacióDigital. A partir d'aquesta matinada seguirem les set candidatures i publicarem diverses seccions fixes i d'anàlisi que us permetran seguir des de tots els angles la campanya electoral. Trobareu informació, cròniques polítiques, opinió i un complet minut a minut gràcies també a les nostres 18 edicions territorials. Però també història, dades, fact checking, seguiment de programes i enquestes, entrevistes a candidats independents, cròniques divertides, perfils electorals... Demà us explico tots els formats que farem i que ja haurem començat a posar en marxa. A les caravanes, per si els voleu tenir encara més presents, hi tindrem Oriol March (JuntsxCat), Roger Tugas(ERC), Jordi Bes(PSC), Sara González (En Comú Podem), Pep Martí(Cs), Aida Morales (CUP) iIsaac Meler(PP). Com toca, empaitarem les notícies i intentarem fer-les entenedores.
La campanya de Llarena. Ja sabeu que no són eleccions normals. El jutge del Suprem Pablo Llarena decideix avui si Oriol Junqueras, els set consellers del PDECat i ERC i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart segueixen o no en presó provisional sense fiança per delictes com rebel·lió o sedició per haver volgut aplicar els programes electorals guanyadors el 27-S i entorn als quals Rajoy es nega a negociar. La seva decisió, que no està gens clara, ho condicionarà tot. Si surten ho faran amb l'espasa de Damocles de tornar a entrar en funció del que diguin. Us ho explica Isaac Meler en aquesta informació. I a mig matí declaren a Brussel·les Puigdemont i els quatre consellers a l'exili. És una nova vista sobre la seva extradició, però no es prendrà cap decisió en ferm. El garantisme de la justícia belga els segueix ajudant. Malgrat aquest context la campanya també tindrà, com totes, sortides de to, com la d'ahir de Pablo Iglesias, debats, com el que van protagonitzar a la Sexta Inés Arrimadas i Marta Rovira, i enquestes, com la que aquest migdia publicarà el CIS, l'ens demoscòpic del govern espanyol. N'estarem molt pendents.
Ningú ho podrà fer sol. Ja sabeu que cada dilluns toca cançó aquest curs. I si pot ser, que estigui relacionada amb l'actualitat. En aquest context electoral em quedo amb la proposta d'Eder Castillo, que proposa Junts, de l'àlbum París de Jordi Ninus. Tots, els d'un costat i el de l'altre, busquen fer-ho plegats i tots han conegut "la sort i la derrota". Estarà molt renyit. Aquí la podeu escoltar. Podeu fer-me arribar propostes contestant aquest correu o escrivint a [email protected]
Vist i llegit
La peça periodística del cap de setmana és, pel seu valor informatiu i per com de ben escrita està, de Xabi Barrena, redactor de la secció de política d'El Periódico. Barrena va ser a Estremera i va visitar Oriol Junqueras, que avui sabrà si pot sortir de presó amb fiança i fer campanya amb una mica de normalitat com a cap de llista d'ERC. Està dividida en dues parts que podeu llegir aquí i aquí per saber com és la vida d'un vicepresident entre convictes. Val la pena. Així explicava la seva experiència el periodista a El Suplement de Catalunya Ràdio. Els periodistes no som aliens a l'excepcionalitat.
El passadís
Barrena va ser a la presó d'Estremera, on hi ha els sis consellers homes. A Alcalá Meco hi ha les dues conselleres i a Soto de Real els "Jordis". Jordi Cuixart i Jordi Sànchez estan en mòduls separats i no se'ls ha permès compartir cel·la. De fet, només es poden veure un cop a la setmana. Per fer-ho, però, han d'anar a la capella. Quan ve el capellà a la presó a cantar missa major és l'únic moment en que els reclusos de tots els mòduls es barregen. És quan els "Jordis" aprofiten, entre sermons i lectures de l'Evangeli, per veure's i posar-se una mica al dia. Potser ahir va ser el darrer cop que havien d'anar a missa per veure's les cares.
L'efemèride
Amb Catalunya el govern espanyol ha "desvirgat" fa poc més d'un mes l'article 155, que permet recuperar competències autonòmiques. Avui fa set anys que en va estrenar un altre, el 116, que pot declarar l'estat d'excepció, alarma o setge, amb implicacions diferents. En aquest cas va ser l'estat d'alarma per una dura vaga de controladors aeris. Zapatero ho va resoldre fent actuar l'exèrcit. Aquesta crònica d'El Mundo explica com es va gestionar.
L'aniversari
El 4 de desembre de l'any 1967 va nàixer a Benidorm, al País Valencià, l'exfutbolista Guillermo Amor. De ben jove va arribar a la Masia i es va convertir en exemple a seguir pels que hi eren i pels que vindrien. Va debutar al primer equip amb Johan Cruyff el 1988 consolidant-se com un valor segur a les alineacions. Jugava al mig del camp, no estava dotat d'una gran tècnica ni de gol però sí era precís, extremadament ordenat i treballador. Al Barça va guanyar lligues i la Copa d'Europa fins que el 1998 va passar a la Fiorentina. Es va retirar a Escòcia el 2005. Ha provat sort com a entrenador i ha treballat pel futbol base blaugrana. Aquí marcant el gol 4.000 del Barça a la Lliga.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi