Cartes que no arriben a presó, una campanya «deshumanitzada» i un exili sense dates: la vida de Puigdemont a Bèlgica

Fa ja més d'un mes que el president de la Generalitat, i ara també candidat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, és a l'exili. Aquest procés tampoc ha estat fàcil. Moltes reunions amb els advocats, feina per mantenir una estructura política mínima a l'exterior mentre s'organitza la campanya, molta agenda mediàtica, alguns contactes polítics, molta pressió de la premsa espanyola (empaitant-lo fins a nivells ridículs) i també una preocupació per la seguretat que fa poc aconsellable el carrer. 

La cita és en un hotel al sud de Brussel·les, ben a prop de l'inacabat -i en permanent restauració- Palau de Justícia que el rei Leopold va voler que fos l'edifici més gran d’Europa (fa alguns metres quadrats més que Sant Pere del Vaticà) com una mostra del seu compromís belga amb aquest poder, que aquest dilluns revisarà la petició d'extradició espanyola de Puigdemont i els quatre consellers exiliats. L'hotel ben bé podria ser, pels colors i el mobiliari, a Barcelona. El públic tampoc desentonaria. Hi som els periodistes de NacióDigital, però també càrrecs del PDECat de la Selva que el visiten, el seu equip de comunicació i seguretat i uns companys de l’institut que venen a saludar-lo. L’accent català l’acaben de posar els vins per copes del Penedès que se serveixen a la barra. El president no va amb les presses que duia a Barcelona. Té temps fins que a mitja tarda marxa a Anvers. De Standaard, el principal diari flamenc, l’entrevista davant 800 dels seus subscriptors en un teatre.

Al principi els consellers vivien junts, ara s'han dispersat però es veuen sovint, cada dimarts fan govern i la relació ja és "gairebé familiar"

Però és una situació un punt enganyosa. Els caps de setmana, i més a les portes d'un pont llarg arran del qual ja és fàcil trobar catalans que van prenent posicions per la manifestació independentista de dijous, són de moltes visites. Entre setmana tot és més simple. Explica que la presència pública és més "limitada", que tot es concentra en la feina (com ara ordenar i arxivar la correspondència que rep i envia) i mantenir el contacte amb la família i l'equip de campanya.
 
Sopar i música

Amb qui més pinya fa és, lògicament, amb els consellers. Al principi vivien tots en els mateixos apartaments, però amb el pas dels dies s'han anat dispersant i cadascú ha trobat el seu espai. Cada dimarts, això, sí, reunió de Govern per despatxar els assumptes urgents i de tant en quant sopar plegats. Dijous van estar-se una bona estona escoltant música després de sopar. "La relació és fructífera, gairebé familiar", explica. Puigdemont explica que molts catalans a Bèlgica i nacionalistes flamencs els han ofert tota mena de suport.

Fa uns mesos Puigdemont deia que volia deixar la primera línia, que no volia presentar-se i que volia llegir. Les coses han canviat. Llegeix una mica més perquè l'agenda és menys intensa. Ara està amb una obra inèdita de Josep Pla de recent aparició, Fer-se totes les il·lusions possibles, i entre regals i llibres que li envien ja té, explica, "dues lleixes de l'apartament plenes". "Estic llegint, tinc més temps que abans i molts amics m'han portant llibres que valen molt la pena. Ara, però, el temps s'escurça perquè hem de fer campanya, entrevistes, ser discrets...", conclou.

Mira menys les xarxes, n'està menys pendent i segueix sense veure la televisió. Ara ja no viu les coses "de la mateixa manera" que durant els darrers mesos i, "per raons personals", s'ha autoimposat agafar més distància, "no només física", de determinats comentaris i continguts. El "president digital" s'ha relaxat.

A l'exili, el "president digital" s'ha relaxat i autoimposat agafar més distància de determinats comentaris a les xarxes i les consulta menys

La campanya, lògicament, el preocupa i s'enutja quan pensa en quines condicions l'han de fer ell i el vicepresident Oriol Junqueras, que és cap de llista d'ERC i sobre qui aquest dilluns el Suprem decidirà si surt o no del penal d'Estremera. "Demano als altres candidats que siguin proactius perquè puguem fer campanya en igualtat", insisteix després d'assegurar que ell podrà sobreposar-se a les limitacions tècniques. Tot plegat és, però, una situació que "deshumanitza" i no amaga que està "dolgut" perquè altres candidats "estan banalitzant sobre la nostra situació". "Ho visc amb un dolor immens", afirma.

Ell no estava preparat per l'exili, "i menys perquè això hagi de durar anys", però admet que poc a poc es va fent a la idea que la situació es pot allargar, prefereix no pensar en dates: "Hem d'estar mentalitzats per l'escenari menys dolent, que estar aquí temps, i pel pitjor, que és anar a la presó". Però en aquest punt de la conversa, amb la distensió que dona la barra d'un bar i ja més d'una hora de conversa, afirma que ell opta "per rebel·lar-se" i que amb els advocats treballa en una solució que permeti "normalitzar la nostra vida".

Mai va pensar que fossin "tan salvatges"

Puigdemont explica que la presó era a l'escenari quan va agafar el relleu d'Artur Mas però que sempre la va veure llunyana perquè mai va pensar "que fossin tan salvatges". Una resposta "salvatge" que té presos 8 dels seus consellers i els "Jordis". Explica que hi pensa sovint i que el dia abans que anessin a declarar a l'Audiència hi va parlar per videoconferència. Ara, explica, només té ganes de que surtin, abraçar-los i recuperar converses pendents.

S'hi ha comunicat? Ho ha intentat, però té la sensació que algú -és evident que pensa en un estat que ha jugat brut i "viola correspondència"- s'ha interposat entre ell i els empresonats. "Els vaig enviar cartes, una de personal a cadascun d'ells, però no sé si han arribat. No he tingut cap retorn [els consellers n'han contestat a centenars de persones] i penso molt malament, però les tinc guardades", explica amb to greu. "Quan surtin, si puc els abraçaré". Les eleccions del 21-D els poden apropar a tots plegats.