02
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
03
de desembre
a les
12:24h
La CUP vol que l'acord programàtic que negocien les tres formacions independentistes es redueixi a tres punts en comú. Segons ha detallat la número dos de la llista, Maria Sirvent, després del consell polític dels anticapitalistes que ha debatut el programa, ja han enviat la proposta a Junts per Catalunya i ERC i l'estan negociant, a l'espera de poder arribar a un acord en els propers dies.
En concret, la proposta que han posat sobre la taula passa per defensar conjuntament implantar "la República com a estat independent d'acord amb el mandat de l'1-O i la proclamació del 27-O"; "exigir l'alliberament dels presos polítics" i "el control del territori", el qual ha d'anar precedit per la sortida de Catalunya de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional; i finalment un "gran acord de país pel procés constituent i per l'eixamplament de drets socials i polítics" i "la construcció de sobiranies" que permetin tenir major "capacitat de decidir sobre qüestions que ens afecten en diferents àmbits, per al poble i contra la corrupció".
La CUP considera "important" assolir aquesta entesa i va proposar que l'acord no fos de nou punts, com havien plantejat inicialment les altres dues candidatures independentistes, sinó que aquestes es concretessin, clarifiquessin i sintetitzessin, segons un portaveu de la formació, que defensa que l'endemà del 21-D se segueixi amb la construcció de la República. De fet, els tres punts són molt similars als que ja va citar divendres la cap de campanya de Junts per Catalunya, Elsa Artadi.
Junta Electoral parcial
Sigui com sigui, Sirvent ha criticat que la formació hagi hagut de debatre el programa mentre es produïa un "atac feixista davant de la porta" del seu local a causa de "la passivitat de la Junts Electoral", que prohibeix llaços i il·luminació gros, però "s'ha inhibit a l'hora de prohibir manifestacions feixistes". Per això, denuncien que es tracta d'un òrgan "absolutament parcial que persegueix uns resultats molt concrets".
En tot cas, la candidata anticapitalista ha defensat que el seu projecte representa la "voluntat majoritària de canvi" i per a "una implementació de la República que ha de ser una eina de transformació social". La CUP, ha assegurat, és "garantia de responsabilitat i de canvi" que vol "guanyar per materialitzar la República i garantir drets polítics i socials" davant d'un "estat que prohibeix drets fonamentals".
En concret, la proposta que han posat sobre la taula passa per defensar conjuntament implantar "la República com a estat independent d'acord amb el mandat de l'1-O i la proclamació del 27-O"; "exigir l'alliberament dels presos polítics" i "el control del territori", el qual ha d'anar precedit per la sortida de Catalunya de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional; i finalment un "gran acord de país pel procés constituent i per l'eixamplament de drets socials i polítics" i "la construcció de sobiranies" que permetin tenir major "capacitat de decidir sobre qüestions que ens afecten en diferents àmbits, per al poble i contra la corrupció".
La CUP considera "important" assolir aquesta entesa i va proposar que l'acord no fos de nou punts, com havien plantejat inicialment les altres dues candidatures independentistes, sinó que aquestes es concretessin, clarifiquessin i sintetitzessin, segons un portaveu de la formació, que defensa que l'endemà del 21-D se segueixi amb la construcció de la República. De fet, els tres punts són molt similars als que ja va citar divendres la cap de campanya de Junts per Catalunya, Elsa Artadi.
Junta Electoral parcial
Sigui com sigui, Sirvent ha criticat que la formació hagi hagut de debatre el programa mentre es produïa un "atac feixista davant de la porta" del seu local a causa de "la passivitat de la Junts Electoral", que prohibeix llaços i il·luminació gros, però "s'ha inhibit a l'hora de prohibir manifestacions feixistes". Per això, denuncien que es tracta d'un òrgan "absolutament parcial que persegueix uns resultats molt concrets".
En tot cas, la candidata anticapitalista ha defensat que el seu projecte representa la "voluntat majoritària de canvi" i per a "una implementació de la República que ha de ser una eina de transformació social". La CUP, ha assegurat, és "garantia de responsabilitat i de canvi" que vol "guanyar per materialitzar la República i garantir drets polítics i socials" davant d'un "estat que prohibeix drets fonamentals".