Procés català

El Banc d'ADN veu com un «atac a la democràcia» aplicar el 155 a les polítiques de memòria

Roger Heredia defensa poder "tornar l'esperança" als familiars de desapareguts mentre que l'eurodiputat Josep Maria Terricabras troba "lamentable" que el 155 "talli" els recursos

per Redacció , 2 de desembre de 2017 a les 10:06 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El co-president del Banc d'ADN, Roger Heredia Foto: ACN


El co-president de l'Associació del Banc d'ADN i els desapareguts durant la Guerra Civil, Roger Heredia, veu l'aplicació del 155 a les polítiques de memòria històrica com un "atac a la democràcia" i carrega, en aquest sentit, contra el PSC, Ciutadans i el PP. La possible paralització del Pla de Fosses del Govern arran del 155 que apunten fonts del Departament d'Afers Exteriors suposaria per Heredia aturar un projecte "que anava a tornar l'esperança a milers i milers de familiars".


En una entrevista amb l'ACN, Heredia, que és besnét d'un desaparegut a la Batalla de l'Ebre, reivindica que és "molt important" recopilar l'ADN dels familiars directes perquè "malauradament, passats tants anys, és l'única forma de poder identificar els desapareguts". Al seu torn, l'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras troba "lamentable" que el govern espanyol, a través de l'article de la constitució, "talli" els recursos per seguir endavant amb el programa.

"Com pot ser que hi hagi partits polítics que estiguin en contra de les famílies i, 'de facto', de l'esperança de recuperar els seus familiars?", es pregunta en una conversa amb l'ACN Heredia, que titlla d"indecent" que "s'intenti aturar" el pla de memòria històrica iniciat pel govern destituït. Heredia, que va a la llista d'Esquerra – Catalunya Sí per Tarragona el 21-D, lamenta que hi hagi partits polítics que estiguin "en contra de les famílies" i reclama als líders de Ciutadans, el PSC i el PP que donin explicacions. "Qui millor que ells per mirar de cara a cara a la meva àvia i dir-li 'escolti'm, Roser, gràcies a l'aplicació d'aquest article l'esperança que vostè tenia d'intentar identificar el seu pare queda aturada'", diu. Amb tot, matisa que encara cal veure “fins a quin nivell” el programa queda paralitzat. Heredia, que treballa a la policia científica dels Mossos d'Esquadra, avisa que cal continuar treballant amb unes "polítiques democràtiques sanes" i pròpies dels "països normals".


En una línia similar s'expressa l'eurodiputat Josep Maria Terricabras, que considera que és "absolutament increïble" que els partits que han donat suport al 155 "no vulguin mirar de solucionar una situació terrible", en relació a la cerca per part de familiars espanyols i catalans dels seus parents desapareguts. "A Catalunya s'havia iniciat el procés i Raül Romeva ho havia impulsat d'una manera admirable", afirma. A més, recorda que la Unió Europea "hi està d'acord". "Tothom civilitzat i amb una mica de moral hi està d'acord i és horrorós i lamentable que el 155 talli els recursos per a això", afegeix.

"Canvi substancial" en les polítiques de memòria històrica


Roger Heredia també valora el pla iniciat pel departament d'Exteriors liderat pel conseller Raül Romeva, cessat pel govern espanyol. "No va ser fins al 2015 que hi va haver un canvi substancial en les polítiques de memòria històrica", afirma en relació al programa per construir un mapa de fosses "real" i construir un projecte d'identificació genètica des de l'àmbit públic.

Fins llavors, assegura, cap govern no tenia previst actuar en aquesta direcció. De fet, va ser aquest motiu el que va conduir-lo a impulsar el Banc d'ADN. Durant l'entrevista recorda que va ser durant unes jornades de memòria històrica sobre fosses comunes quan va veure la necessitat de fer-hi alguna cosa. "Allà ens vam adonar que el govern d'aquell moment no tenia previst ni a curt, ni a mitjà, ni a llarg termini agafar aquestes mostres d'ADN de familiars de desapareguts directes", explica.

Avís de l'ONU a Espanya

Al setembre les Nacions Unides van reiterar la "urgència" sobre l'adopció d'un pla estatal de recerca de desapareguts a l'Estat. En un informe del Grup de Treball sobre Desaparicions Forçoses l'organització reivindicava que el dret de les famílies dels desapareguts de saber la veritat sobre on es troben "és un dret absolut" i una obligació que Espanya "hauria de satisfer d'acord amb el dret internacional". A més, tot i que en l'informe valoraven la informació proporcionada en relació al Mapa de Fosses de la Guerra Civil, els experts instaven l'Estat a prendre "un rol actiu" en l'exhumació i els processos d'identificació de les restes perquè aquests no depenguin exclusivament d'algunes comunitats autònomes, particulars o associacions privades.

Manca d'un procés "de reconciliació i veritat"

L'eurodiputada britànica Jude Kirton-Darling, com Heredia, també treballa per donar respostes a les víctimes del franquisme. En el seu cas, però, s'ha centrat en els casos de nadons robats a Espanya sota la dictadura de Franco i en els anys posteriors. Kirton-Darling, ponent de l'informe sobre els nadons robats adoptat recentment per l'Eurocambra, denuncia que no hi ha hagut "un procés de veritat i reconciliació a Espanya" després del franquisme. Segons ella no s'ha permès a la gent "participar i abordar les qüestions polítiques en un fòrum obert" i afirma que el cas dels nadons robats és un exemple de com "l'absència de reconciliació i veritat han provocat una manca massiva de confiança" en les autoritats públiques i el sistema judicial per investigar què va passar.

En una entrevista amb l'ACN, Kirton-Darling, que va encapçalar una delegació d'eurodiputats que va viatjar a Madrid el mes de maig passat, explica que la visita els va "obrir els ulls" i comenta que, per exemple, no hi ha un acord quant a les xifres. "Hem sentit des d'un miler fins a 30.000 o 300.000", diu. "Amb tot, el que és més sorprenent és que malgrat que tothom reconeixia que hi havia un problema ningú no mostrava voluntat política per posar-hi remei", afegeix.

Lamenta que la "càrrega" per saber on són els familiars desapareguts hagi recaigut sobre les víctimes "durant dècades" i que aquestes se les estiguin "arreglant soles". "Hi ha la percepció que les autoritats tenen l'interès d'evitar una part incòmoda de la història i cobrir-se les esquenes", assegura l'eurodiputada que valora el cas dels nadons robats com "la part més crua d'una ferida oberta de la història d'Espanya".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació