03
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
04
de desembre
a les
10:16h
Inés Arrimadas va néixer a les acaballes de la Transició. Va ser el juliol del 1981 a Jerez de la Frontera. Feia pocs mesos que s'havia produït l'intent de cop d'estat del 23-F. El centrisme d'UCD esgotava els mesos finals del seu mandat inestable i el PSOE ja acaronava la seva hora. La petita de cinc germans, Arrimadas va créixer en una família representativa de la situació política establerta. Els seus pares venien de Salmoral, a Salamanca, i Rufino, el pare, havia estat policia destinat a Barcelona. Era de la científica, i durant un temps va comptabilitzar aquesta feina amb el treball a un bufet d'advocats.
1.-Rufino, policia i d'UCD
Traslladat a Jerez, Rufino Arrimadas va obrir despatx d'advocat i va entrar a militar a la UCD. L'home va fer una breu carrera política i va ser elegit regidor de Jerez de la Frontera. Poc després, el centrisme es va esmicolar i el gruix de la dreta espanyola es va aplegar en el nou Partit Popular, que seria des d'aleshores el que votarien els pares d'Inés. Un cosí del pare, Moisés Arrimadas, va ser governador civil d'Albacete i Conca -i, per tant, també cap provincial del Movimiento- en les darreries del franquisme.
2.-El "factor Jerez"
Un observador de la política catalana explica a NacióDigital que "el factor de Jerez de la Frontera no és anecdòtic. Arrimadas, més que andalusa, és de Jerez, on hi ha la flor-i-nata d'Andalusia, les grans famílies, i ella beu d'aquest ambient elaborat". La jove construeix un bon currículum: estudis en l'escola de Nostra Senyora del Pilar, religiosa, carrera de dret i d'administració d'empreses, un Erasmus a Niça, el primer treball en l'empresa privada, on dirigeix l'àrea de qualitat d'una companyia de l'àmbit químic.
A la família, el record de Barcelona sempre va estar present. Estava escrit que ella hi "tornaria". Una amiga de Jerez era catalana i li havia donat classes de català quan ella va començar a treballar per la consultora Daleph, amb seu a Barcelona i a Jerez, entre d'altres. L'any 2006 la feina la va dur a la capital catalana.
3.-Nivell C amb bona nota
Al contrari que d'altres dirigents del seu partit, Arrimadas no és una "històrica" del combat contra la llengua catalana. Ella ha explicat sovint que va voler aprendre català de seguida que va arribar a Catalunya, el 2006, i que va obtenir el nivell C de català. En algun moment, fins i tot ha gaudit d'aquest fet, recordant la qualificació obtinguda: un 8,5, que hauria fet sentir-se joiós el mateix Pompeu Fabra. També és coneguda la seva afició pel Barça. Unes gotes de catalanitat en el discurs unionista per fer un bon còctel.
4.-Aquell míting del 2010
Arrimadas va decidir afiliar-se a Ciutadans després d'acompanyar una amiga seva a un míting del patit taronja al Teatre Romea. L'octubre del 2010, Ciutadans va engegar la campanya de les eleccions catalanes d'aquell any sota el lema "Rebélate". Era l'etapa primerenca d'un partit que havia entrat al parlament el 2006 amb tres diputats, els mateixos que mantindria després de les eleccions.
El to agosarat d'Albert Rivera ("ens rebel·lem contra la mediocritat i la corrupció, ens rebel·lem els qui volem la convivència contra els qui volen aixecar fronteres, ha arribat l'hora de la revolució taronja!") va agradar Arrimadas, que va decidir afiliar-se. Sembla que en el seu accés a Rivera va ser determinant Fran Hervías, secretari d'organització, braç dret del líder i qui té cura de controlar amb mà de ferro l'aparell del partit.
5.-Aliena al Taxidermista
Un tret rellevant del perfil d'Arrimadas és que està desvinculada del nucli fundador de Ciutadans, sorgit el 2005 a l'escalf dels sopars que un grup d'intel·lectuals celebraven al restaurant El Taxidermista, de la plaça Reial de Barcelona. Allí es trobaven els Ferran Toutain, Arcadi Espada, Félix de Azúa o una figura fonamental d'aquells anys, Francesc de Carreras.
Compartien una bel·ligerància visceral contra el pujolisme i, en general, contra tot el que traspués catalanisme, sempre amb un posat suposadament heterodox. Enemics ferotges de la immersió lingüística, venien de la decepció envers el maragallisme: després d'haver esperat durant anys Pasqual Maragall, l'aposta d'aquest per una aliança amb ERC per formar els governs tripartits els va desconcertar.
Arrimadas no pertany a aquest món. Ella mateixa ho va admetre en una entrevista a NacióDigital: "No vaig ser en la fundació però he vist sempre els mateixos valors. Ens hem fet grans i ara no estem centrats només en ser alternativa al nacionalisme". Arrimadas ha representat l'intent de refundació de Ciutadans per esdevenir un partit homologable amb una imatge més generalista.
6.-La transversal generacional
Arrimadas va arribar al Parlament el 2012, quan Ciutadans va passar de 3 diputats a 9. Va ser el primer salt rellevant de la formació. Molt aviat la jove advocada va demostrar ductilitat, també en les relacions personals. Va forjar amistat amb un grup de diputats joves, de diverses forces parlamentàries, com Marta Pascal (CDC), Roger Montañola (aleshores a Unió), Agnès Rossiñol (ERC) o la socialista Alícia Romero, i organitzaven algunes sortides plegats. En aquest grup va ser assidu Xavier Cima, regidor de Ripoll i diputat de Convergència en aquell moment. Algú es va batejar com "la transversal pija".
D'aquí sorgiria la relació amb Cima, amb qui Arrimadas es va casar l'any passat. Ja són marit i muller i Cima ja fa temps que va abandonar la militància convergent, per seguir l'exconseller Fernández Teixidó en el projecte de Lliures. Fa pocs dies, l'exdiputat convergent ja admet que votarà Ciutadans.
7.-El gir moderat de Ciutadans
La consolidació del lideratge d'Arrimadas ha anat paral·lel a una suavització del discurs de Ciutadans. El partit taronja va buscar una vinculació ideològica internacional i va jugar a fons la carta d'esdevenir el referent dels liberals europeus a Espanya. La presència de Cs al Parlament Europeu, on té dos diputats, ha enfortit els lligams internacionals dels de Rivera. A Estrasburg formen part del Grup de Demòcrates Liberals. Curiosament, el mateix en què hi ha Ramon Tremosa, del PDECat.
La inflexió centrista de Ciutadans el va dur fins i tot a intentar fer-se amb una franja de l'antic vot convergent. Un dirigent com Juan Carlos Girauta va arribar a dir en la campanya per les eleccions espanyoles de desembre del 2015 que se sentien hereus del catalanisme polític.
8.-Un ascens imparable
La candidata ja és una de les dirigents més poderoses del seu partit. El gener passat, després que Albert Rivera fos reelegit com a líder de la formació en unes primàries, Arrimadas va ser ascendida a portaveu "nacional" de Ciutadans, un càrrec de nova creació. Ja era membre de la permanent, el cercle reduït de tretze persones que forma el nucli de poder real dins dels taronges. Nou d'ells són catalans i pertanyen al pinyol més fidel a Rivera.
9.-Mal rotllo amb Carina Mejías
Però no tot són unanimitats entorn Arrimadas. Sembla que les seves relacions amb l'altra dona forta del partit a Catalunya, Carina Mejías, no són bones. Quan Arrimadas va entrar al parlament, el 2012, anava en el quart lloc a la llista, per darrera de Mejías, antiga diputada del PP fitxada per Rivera. En les següents eleccions, les del 2015, Mejías ja no hi era (havia encapçalat la candidatura a les municipals de Barcelona) i Arrimadas era la cap de llista.
10.-El somriure del partit taronja
Per Inés Arrimadas, aquesta serà la seva tercera campanya electoral com a candidata, i la segona en què ho fa com a cap de llista. Des de l'èxit que van suposar els 25 diputats assolits el 27-S, compensa amb la seva imatge fotogènica, el seu perfil suau i un to molt més ponderat de formes que l'habitual en el seu partit la bel·ligerància política de Ciutadans envers el que faci olor de nacionalisme català.
L'evolució del procés sobiranista, l'1-0 i l'aplicació del 155, de la qual Ciutadans ha esdevingut el gran defensor, mostrant un rostre més dur que el del mateix govern espanyol, han relativitzat el suposat gir moderat d'Arrimadas. La candidata conserva una imatge menys agressiva que la del líder del partit, Rivera, però no hi ha dubte que està disposada a defensar, amb un somriure, la política més dura envers el sobiranisme. Aquest divendres, en unes declaracions, afirmava sobre la possible llibertat sota fiança dels polítics independentistes: "Jo sempre respecto les decisions judicials, però si tornen a governar, faran el mateix".
1.-Rufino, policia i d'UCD
Traslladat a Jerez, Rufino Arrimadas va obrir despatx d'advocat i va entrar a militar a la UCD. L'home va fer una breu carrera política i va ser elegit regidor de Jerez de la Frontera. Poc després, el centrisme es va esmicolar i el gruix de la dreta espanyola es va aplegar en el nou Partit Popular, que seria des d'aleshores el que votarien els pares d'Inés. Un cosí del pare, Moisés Arrimadas, va ser governador civil d'Albacete i Conca -i, per tant, també cap provincial del Movimiento- en les darreries del franquisme.
2.-El "factor Jerez"
Un observador de la política catalana explica a NacióDigital que "el factor de Jerez de la Frontera no és anecdòtic. Arrimadas, més que andalusa, és de Jerez, on hi ha la flor-i-nata d'Andalusia, les grans famílies, i ella beu d'aquest ambient elaborat". La jove construeix un bon currículum: estudis en l'escola de Nostra Senyora del Pilar, religiosa, carrera de dret i d'administració d'empreses, un Erasmus a Niça, el primer treball en l'empresa privada, on dirigeix l'àrea de qualitat d'una companyia de l'àmbit químic.
A la família, el record de Barcelona sempre va estar present. Estava escrit que ella hi "tornaria". Una amiga de Jerez era catalana i li havia donat classes de català quan ella va començar a treballar per la consultora Daleph, amb seu a Barcelona i a Jerez, entre d'altres. L'any 2006 la feina la va dur a la capital catalana.
3.-Nivell C amb bona nota
Al contrari que d'altres dirigents del seu partit, Arrimadas no és una "històrica" del combat contra la llengua catalana. Ella ha explicat sovint que va voler aprendre català de seguida que va arribar a Catalunya, el 2006, i que va obtenir el nivell C de català. En algun moment, fins i tot ha gaudit d'aquest fet, recordant la qualificació obtinguda: un 8,5, que hauria fet sentir-se joiós el mateix Pompeu Fabra. També és coneguda la seva afició pel Barça. Unes gotes de catalanitat en el discurs unionista per fer un bon còctel.
Inés Arrimadas a la manifestació per la unitat d'Espanya a Barcelona Foto: Adrià Costa
4.-Aquell míting del 2010
Arrimadas va decidir afiliar-se a Ciutadans després d'acompanyar una amiga seva a un míting del patit taronja al Teatre Romea. L'octubre del 2010, Ciutadans va engegar la campanya de les eleccions catalanes d'aquell any sota el lema "Rebélate". Era l'etapa primerenca d'un partit que havia entrat al parlament el 2006 amb tres diputats, els mateixos que mantindria després de les eleccions.
El to agosarat d'Albert Rivera ("ens rebel·lem contra la mediocritat i la corrupció, ens rebel·lem els qui volem la convivència contra els qui volen aixecar fronteres, ha arribat l'hora de la revolució taronja!") va agradar Arrimadas, que va decidir afiliar-se. Sembla que en el seu accés a Rivera va ser determinant Fran Hervías, secretari d'organització, braç dret del líder i qui té cura de controlar amb mà de ferro l'aparell del partit.
5.-Aliena al Taxidermista
Un tret rellevant del perfil d'Arrimadas és que està desvinculada del nucli fundador de Ciutadans, sorgit el 2005 a l'escalf dels sopars que un grup d'intel·lectuals celebraven al restaurant El Taxidermista, de la plaça Reial de Barcelona. Allí es trobaven els Ferran Toutain, Arcadi Espada, Félix de Azúa o una figura fonamental d'aquells anys, Francesc de Carreras.
Compartien una bel·ligerància visceral contra el pujolisme i, en general, contra tot el que traspués catalanisme, sempre amb un posat suposadament heterodox. Enemics ferotges de la immersió lingüística, venien de la decepció envers el maragallisme: després d'haver esperat durant anys Pasqual Maragall, l'aposta d'aquest per una aliança amb ERC per formar els governs tripartits els va desconcertar.
Arrimadas no pertany a aquest món. Ella mateixa ho va admetre en una entrevista a NacióDigital: "No vaig ser en la fundació però he vist sempre els mateixos valors. Ens hem fet grans i ara no estem centrats només en ser alternativa al nacionalisme". Arrimadas ha representat l'intent de refundació de Ciutadans per esdevenir un partit homologable amb una imatge més generalista.
6.-La transversal generacional
Arrimadas va arribar al Parlament el 2012, quan Ciutadans va passar de 3 diputats a 9. Va ser el primer salt rellevant de la formació. Molt aviat la jove advocada va demostrar ductilitat, també en les relacions personals. Va forjar amistat amb un grup de diputats joves, de diverses forces parlamentàries, com Marta Pascal (CDC), Roger Montañola (aleshores a Unió), Agnès Rossiñol (ERC) o la socialista Alícia Romero, i organitzaven algunes sortides plegats. En aquest grup va ser assidu Xavier Cima, regidor de Ripoll i diputat de Convergència en aquell moment. Algú es va batejar com "la transversal pija".
D'aquí sorgiria la relació amb Cima, amb qui Arrimadas es va casar l'any passat. Ja són marit i muller i Cima ja fa temps que va abandonar la militància convergent, per seguir l'exconseller Fernández Teixidó en el projecte de Lliures. Fa pocs dies, l'exdiputat convergent ja admet que votarà Ciutadans.
7.-El gir moderat de Ciutadans
La consolidació del lideratge d'Arrimadas ha anat paral·lel a una suavització del discurs de Ciutadans. El partit taronja va buscar una vinculació ideològica internacional i va jugar a fons la carta d'esdevenir el referent dels liberals europeus a Espanya. La presència de Cs al Parlament Europeu, on té dos diputats, ha enfortit els lligams internacionals dels de Rivera. A Estrasburg formen part del Grup de Demòcrates Liberals. Curiosament, el mateix en què hi ha Ramon Tremosa, del PDECat.
La inflexió centrista de Ciutadans el va dur fins i tot a intentar fer-se amb una franja de l'antic vot convergent. Un dirigent com Juan Carlos Girauta va arribar a dir en la campanya per les eleccions espanyoles de desembre del 2015 que se sentien hereus del catalanisme polític.
8.-Un ascens imparable
La candidata ja és una de les dirigents més poderoses del seu partit. El gener passat, després que Albert Rivera fos reelegit com a líder de la formació en unes primàries, Arrimadas va ser ascendida a portaveu "nacional" de Ciutadans, un càrrec de nova creació. Ja era membre de la permanent, el cercle reduït de tretze persones que forma el nucli de poder real dins dels taronges. Nou d'ells són catalans i pertanyen al pinyol més fidel a Rivera.
Inés Arrimadas, Juan Carlos Girauta, Carina Mejías i Albert Rivera Foto: Isaac Meler
9.-Mal rotllo amb Carina Mejías
Però no tot són unanimitats entorn Arrimadas. Sembla que les seves relacions amb l'altra dona forta del partit a Catalunya, Carina Mejías, no són bones. Quan Arrimadas va entrar al parlament, el 2012, anava en el quart lloc a la llista, per darrera de Mejías, antiga diputada del PP fitxada per Rivera. En les següents eleccions, les del 2015, Mejías ja no hi era (havia encapçalat la candidatura a les municipals de Barcelona) i Arrimadas era la cap de llista.
10.-El somriure del partit taronja
Per Inés Arrimadas, aquesta serà la seva tercera campanya electoral com a candidata, i la segona en què ho fa com a cap de llista. Des de l'èxit que van suposar els 25 diputats assolits el 27-S, compensa amb la seva imatge fotogènica, el seu perfil suau i un to molt més ponderat de formes que l'habitual en el seu partit la bel·ligerància política de Ciutadans envers el que faci olor de nacionalisme català.
L'evolució del procés sobiranista, l'1-0 i l'aplicació del 155, de la qual Ciutadans ha esdevingut el gran defensor, mostrant un rostre més dur que el del mateix govern espanyol, han relativitzat el suposat gir moderat d'Arrimadas. La candidata conserva una imatge menys agressiva que la del líder del partit, Rivera, però no hi ha dubte que està disposada a defensar, amb un somriure, la política més dura envers el sobiranisme. Aquest divendres, en unes declaracions, afirmava sobre la possible llibertat sota fiança dels polítics independentistes: "Jo sempre respecto les decisions judicials, però si tornen a governar, faran el mateix".
Arrimadas presentant el seu lema electoral per al 21-D Foto: ACN