Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Informe dels drets dels infants 2017

L'increment de menors estrangers que arriben sols posa en risc el sistema de protecció d'infants

El Síndic de Greuges alerta que l'onada migratòria és "espectacular" a tot Europa i que el sistema, ara per ara, no compta amb les dotacions suficients per fer-ne front amb garanties | Encara hi ha prop d'un 25% d'infants en risc de pobresa a Catalunya

per Sergi Ambudio , 30 de novembre de 2017 a les 13:45 |
Dos menors en un centre d'atenció, en una imatge d'arxiu. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El notable increment de l'arribada de menors estrangers no acompanyats a Catalunya posa en risc el sistema de protecció d'infants. Així ho alerta l'Informe anual sobre els drets dels infants 2017, que el síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha entregat en mà aquest dijous a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. 

La pressió sobre el sistema va en augment i el factor "més determinant" que explica aquest escenari -tal com destaca la memòria anual presentada- és, precisament, que cada vegada arriben més adolescents migrants sols a territori català. Ara per ara, el sistema no és prou potent per donar sortida a aquesta situació. A més, el síndic assenyala que el  marge de maniobra de l'administració també està "condicionat", per altra banda, per la manca d'acolliment i la situació laboral dels educadors.


Una situació d'emergència

Setmanes enrere, la Generalitat, des de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), ja advertia que l'arribada de menors sols procedents sobretot del Marroc s'ha convertit en una "onada migratòria" molt potent que està generant "una situació d'emergència de país". Aquest escenari, però, ja es va denunciar des del Síndic l'any passat, quan la pressió migratòria era notablement superior el 2015. Lluny de millora, la situació s'ha agreujat considerablement el 2017. De fet, el mes d'octubre ja s'havien atès 1.116 nous casos, un 63,2% més que tot l'any 2016.


L'arribada d'infants no acompanyats constitueix un degoteig constant i diari que, a mesura que passen les setmanes, eé cada vegada més intens. Durant el 2016 la mitjana era de 50 menors sols al mes. A principis de 2017 ja era de 80 i, ara per ara, se situa en 200 mensuals. El sistema d'acollida, tal com està plantejat avui en dia, és insuficient per normalitzar la situació. 

Un futur incert


El Síndic assenyala que s'ha ampliat el nombre de places en centres d'acolliment per fer front a l'onada i destaca els "esforços" de l'administració per posar solucions sobre la taula, però aquests moviments "no són, ni de bon tros, suficients". En el conjunt de Catalunya, fins a l’octubre de 2017 s’han creat 321 noves places en recursos diferents. Atès que el ritme d’arribada continua, la DGAIA té previst crear 242 places addicionals fins al desembre. En total, durant el segon semestre de 2017 s’hauran creat, si es compleixen les previsions,  quasi 600 places noves. Això, però, continua quedant-se curt. 

Els demandants que arriben a territori català solen ser joves d'entre 15 i 17 anys que es desplacen amb la idea de tenir una feina, un salari i papers. A la DGAIA reconeixen que, amb els recursos que tenien fins ara, no poden donar una resposta "adequada" a aquests immigrants, ja que estan molt pensats perquè els menors que atén retornin a un nucli familiar, però no per iniciar un procés de transició a l'edat adulta.

"L'increment a tot Europa és espectacular, potenciat per l'incompliment de l'acollida de refugiats des dels països membres de la Unió Europea; l'onada migratòria és molt potent i afecta a tots els estats i els sistemes es queden curts", adverteix Ribó. "Cal posar urgentment sobre la taula una veritable política d'acollida", subratlla l'adjunta per a la defensa dels drets dels infants i adolescents, Maria Jesús Larios. 

Tot i no tenir, en aquests moments, una idea clara sobre quina és la millor solució, el síndic destaca que la DGAIA està estudiant les millors vies per aplanar el camí. "No hi ha cap sistema a cap país europeu que funcioni amb garanties, hauríem de parlar d'aquells amb menys mancances", argumenta Ribó. En aquest sentit, ha obert la porta a tirar endavant "una regulació específica" que aixoplugui aquesta qüestió concreta. L'informe s'entregarà a la comissió d'infància del Parlament quan es constitueixi després de les eleccions del 21-D. 
 

El síndic de greuges, Rafael Ribó, amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, després de lliurar-li l'Informe sobre els drets de l'infant 2017. Foto: ACN


Pobresa infantil

Encara hi ha prop d'un 25% d'infants en risc de pobresa i un 6% que pateixen una situació de privació de material severa, tot i que les dades sobre l'índex de pobresa infantil van millorar el 2016. Aquests indicadors són significativament superiors a les dades del conjunt de la població. 

El Síndic reclama prestacions regulars i eficaces per a infants i adolescents que els donin la màxima cobertura. També demana que el dret a un nivell de vida adequat sigui un dret subjectiu dels infants, exigible davant de les administracions i en seu judicial. A més, el defensor de les persones considera que la renda garantida de ciutadania, aprovada aquest any, no fa una discriminació positiva suficient de les famílies amb fills. 

Atenció sanitària

La institució que defensa els drets de les persones considera que les llistes d'espera en salut amb infants i els incompliments dels temps màxims d'espera garantits suposen "una vulneració del dret de
l'infant a gaudir del més alt nivell de salut possible". Per això recorda que les nenes i els nens han de tenir un tractament preferencial i que s'ha de preveure a la normativa. En l'atenció sanitària, l'informe també recull la "insuficiència de professionals de pediatria i infermeria pediàtrica". 

El Síndic de Greuges demana que es promogui, juntament amb el Departament de Salut, una carta de serveis d'atenció sanitària per a infants i adolescents, que hauria d'incloure l'atenció bucodental i oftalmològica integral, ja que actualment no es troba inclosa en els serveis de la sanitat pública. 

El pacte contra la segregació escolar

El pacte contra la segregació escolar, que es fonamenta en els principis de corresponsabilitat de tots els centres independentment de la titularitat i el dret a l'educació amb igualtat d'opotunitats, és un repte pendent. L'informe recomana que s'adopti una posició activa sobre les mesures normatives i organitzatives que s'han de prendre. 

Infants LGTBI

El document també denuncia mancances de l'administració pel que fa a les polítiques de coeducació i visibilització dels infants LGTBI. 

El dret a la imatge i la intimitat

El Síndic de Greuges alerta en l'informe de la manca de la manca de conscienciació generalitzada pel que fa als drets a l'honor, la intimitat i la pròpia imatge dels infants. Per al Síndic, no es té prou present que la difusió de la identitat o la imatge de l'infant en lesiona els drets i en pot pertorbar el correcte desenvolupament físic, mental, moral i social.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació