eleccions Parlament 2017: entrevista

Niño Becerra: «Espanya és insostenible com a estat, tal com és ara»

L'economista assegura que "l'única sortida al conflicte passa per la independència o per algun tipus de Pla Ibarretxe"

El catedràtic de la URL recorda que "a Eslovènia van marxar empreses, però quan la situació es va estabilitzar després de la independència, van tornar i n'hi van arribar de noves"

| 02/12/2017 a les 22:30h
Especial: 21 de desembre: eleccions Parlament 2017
Arxivat a: Política, Santiago Niño Becerra, eleccions Parlament 2017, economia, procés català, entrevista
Santiago Niño Becerra | Adrià Costa
Santiago Niño Becerra (Barcelona, 1951) és economista i catedràtic d'Estructura Econòmica de la Universitat Ramon Llull. Sense pèls a la llengua, va vaticinar l'esclat de la crisi en el seu llibre El crash del 2010 (Los Libros del Lince). Abans d'accedir a l'àmbit acadèmic, va treballar en el sector siderúrgic. Es mostra satisfet de poder parlar amb llibertat perquè diu que només té dos carnets: el de conduir i el DNI. Les seves opinions trenquen esquemes i irriten el pensament establert. En aquesta entrevista ho torna a demostrar.

- Fa una mica de por preguntar-li a vostè sobre el futur. Va ser dels pocs que va veure venir la magnitud de la crisi. Què ens espera en el curt termini?  


- Crec que estem davant d'un canvi radical. Aquesta crisi és econòmica però té unes conseqüències socials brutals. Estructuralment és molt semblant a la del període 1929-47. De fet, hi ha elements que es donen a les dues. Són crisis sistèmiques que canvien les societats. Amb la Depressió, va canviar el concepte de família. En aquells anys era normal que en una casa visquessin tres generacions. La crisi va significar l'atomització de les famílies. Ho explica Steinbeck al seu llibre El raïm de la ira.

- No estem sortint de la crisi?

- No, queda crisi encara. Ara estem començant la tercera manifestació de la crisi, centrada en el deute i la situació dels bancs. Ningú pot pagar el deute. El món es deu a si mateix 220 bilions de dòlars. Això no es pot pagar. I els bancs estan carregats d'actius comptabilitzats a un valor molt superior al del mercat. No és un tema només d'Espanya, eh, és general.

- S'està ensorrant tot un món?

- Sí, i n'està sorgint un altre. Quan vam sortir de la Segona Guerra Mundial, el missatge era de plena ocupació. Tothom va tenir feina, en uns països mes que altres. Però tothom tenia possibilitats. Avui ja no. És possible generar PIB amb pràcticament zero persones. Això implica uns canvis brutals.
 

Santiago Niño Becerra és catedràtic d'Estructura Econòmica de la Universitat Ramon Llull Foto: Adrià Costa


- Les persones poden deixar de ser necessàries per al mercat?

- Sí. Diuen que la tecnologia genera ocupació, i és veritat, però per cada lloc de treball que crea en destrueix set. Aquests set, què fan? Al segle XIX va passar una cosa semblant. Va començar a sobrar gent. Què van fer? Van marxar a Amèrica. Entre 1845 i 1913, 50 milions d'europeus van emigrar als Estats Units i a Amèrica Llatina. Però avui, on marxaran? A Mart? Sobra molta gent però no hi ha un lloc on anar. Per això la renda bàsica és imprescindible. És el trinomi que ve: renda bàsica, marihuana legal i oci sense consum. Això i no molestar.

- És la consigna per aconseguir el control social?

- Pot ser. Amb l'ús de molta tecnologia de seguiment i control biomètric. La darrere vegada que vaig ser a Nova York va ser a l'abril. A l'aeroport ja no et fan treure l'ordinador de la borsa. Deien: Everything in the bag! Tot dins de la bossa. Ja hi ha tecnologia per discriminar el que hi ha dins de la bossa. No cal que ho treguis tot, ja sabem el que portes.

"Què és Espanya? El 2% del PIB mundial. No li donem més voltes"

- A banda de la crisi global, s'ha mostrat crític amb l'estat de l'economia espanyola, que arrossega uns problemes propis.

- Escolti, què és Espanya? Espanya és el 2% del PIB mundial. Això és Espanya. No li donem més voltes. I a més, tinguem en compte el model productiu que té, basat en un turisme de baix valor de despesa, un 10% del PIB és automòbil i cap centre de decisió està a Espanya. La taxa d'activitat (les persones d'entre 15 i 65 anys que treballen en relació al total de persones d'aquesta franja d'edat) és de les més baixes d'Europa, del 59%. Hi ha un nivell de subocupació molt elevat. Pensem que hi ha 3,3 milions de persones que treballen que estan en risc d'exclusió social. S'acaben de publicar dades de l'I+D espanyol: està a la cua d'Europa, fins i tot ha retrocedit, és dels pocs que ha retrocedit. Per què? Perquè, entre altres raons, s'ha de complir amb el dèficit.
 

Niño Becerra va vaticinar l'esclat de la crisi en el seu llibre El crash del 2010 Foto: Adrià Costa


- En el cas d'Espanya, el problema del deute és una de les grans tragèdies de l'economia espanyola.

- Mundial, de fet. En el nostre cas, Espanya paga cada any 30.000 milions d'euros en interessos del deute. És la tercera partida més important de despesa, després de l'educació i la sanitat. El problema del deute espanyol és que la major part és deute extern. El Japó, per exemple, té un problema de deute brutal. Però en la seva major part els propietaris del deute són japonesos. Si un dia surt l'emperador i diu que no poden pagar el deute, no passa res. Però a Espanya això no és possible. Hi ha un problema de pagament d'interessos que pot enfonsar el país.

"A Espanya hi ha dues àrees amb possibilitats: Euskadi i la zona que va de la frontera amb França a Sagunt"

- Veu Espanya inviable?

- Anava aquí. Espanya és insostenible com estat, tal com és ara. A Espanya hi ha dues àrees que tenen realment possibilitats. Una és Euskadi i l'altra és la zona que va des de la frontera amb França fins a Sagunt. I si a Balears fessin una reconversió turística, també. No entro en política, però no pot ser que una regió rebi cada any el 17% del seu PIB, com és Extremadura, o Astúries, que està rebent el 14%, o Galícia, que rep el 8, cada any. Això no és sostenible. És com si una família, a més del que guanya, hagués de rebre cada mes 1.000 euros per subsistir. És evident que voldria dir que alguna cosa grossa passa allí. A Espanya hi ha catorze regions que reben i quatre que donen, que són Catalunya, Euskadi, País Valencià i Madrid. I el cas de Madrid és estrany, perquè s'ha fet l'invent que sigui una comunitat. Madrid hauria de ser una mena de districte de Colúmbia, i la resta de la província hauria d'estar a Castella-la Manxa, i Madrid al marge. Ara, una conseqüència de la crisi, més enllà d'Espanya, serà el canvi del model d'estat a Europa.

- Els estats aniran a menys?

- De l'Europa dels estats passarem a l'Europa de les regions. A Europa hi ha un seguit d'àrees que tenen una clara projecció econòmica i d'altres que van completament a remolc. L'economia alemanya està sostinguda per quatre lands: Baviera, Baden-Württemberg, Hesse i Hamburg. A Itàlia, si fa una línia al sud de l'Emília Romanya, nord i sud són mons diferents. I Roma està per sota d'aquesta línia. Bèlgica és Flandes. Estem davant d'un canvi de model d'Europa. Els estats potser subsistiran però redefinint-se.  
 

Santiago Niño Becerra Foto: Adrià Costa


- L'Espanya de les autonomies va ser fruit del café para todos.

- Sí, va voler ser una sortida política, però això és del 1980, que és quan s'aprova la LOFCA. Si Catalunya tingués un Estatut com el de Guernica, tot això que passa ara no estaria passant, o no de la mateixa manera.

- Quina solució veu al conflicte?

- Crec que no hi ha solució. L'única sortida passa o bé per la independència o bé per una opció tipus Pla Ibarretxe. Una solució així presenta l'avantatge que no es produeix un trencament i formalment Catalunya continuaria sent part d'Espanya. Durant la Transició, Catalunya hauria pogut tenir un sistema de finançament com el basc, però no ho va voler. Va ser un error. El que no tinc clar és si, de tenir-lo, als anys noranta se'ns hagués permès mantenir-lo. Perquè el PIB del País Basc representa el 6,5% de l'espanyol, i el de Catalunya és el 20%.

"La Comissió Europea, l'Eurogrup, Juncker i Rajoy només estan defensant el seu estatus"

- A quina de les dues parts en conflicte, Catalunya i l'Estat, li surt més car el bloqueig polític?

- És que no és un tema de bloqueig polític. El que passa entre Catalunya i l'Estat em recorda el que va passar a França a finals del segle XVIII, en vigílies de la Revolució, quan la burgesia reclamava més independència respecte de la monarquia absoluta i l'aristocràcia, que responien que no perquè estaven defensant els seus interessos. Estem en una situació similar. La Comissió Europea, l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, Mariano Rajoy i el govern de Madrid només estan defensant el seu estatus. No crec que hi hagi cap ideologia aquí, ells estan defensant la seva posició.  

Santiago Niño Becerra a l'entrevista amb NacióDigital Foto: Adrià Costa


- És fundat l'impacte pel trasllat de les seus d'empreses?

- El problema és que estem analitzant la situació a l'hora. Perdonin, però sobre què ha passat a l'economia catalana el primer balanç s'hauria de fer com a molt aviat la primavera del 2018, quan faci sis mesos de l'1 d'octubre. No té sentit dir que han marxat 2.700 empreses. Sabem el que va passar a Eslovènia: es va declarar la independència, van fugir empreses a dojo i quan la situació es va estabilitzar, després de la independència, van tornar i van arribar més de mil empreses noves. Parlar d'això ara és fer terrorisme econòmic. És absurd. Veurem en quina situació estem a l'abril.   

"Parlar ara de marxa d'empreses és terrorisme econòmic. El primer balanç sobre què ha passat a l'economia catalana s'hauria de fer la primavera del 2018"
- Què hi ha darrera d'aquests trasllats de seus? Una estratègia política?

- Cada empresa sap la seva història. Miri, Pastas Gallo va traslladar la seu a Córdoba. Suposo que Pastas Gallo haurà fet la seva estratègia i creu que el seu mercat estarà més fora de Catalunya, potser hi ha gent que pensarà que al canviar la seu es trasllada l'empresa. Aquí el que hi ha majoritàriament és un tema de màrqueting. A l'abril on estarà Pastas Gallo? El decret que va aprovar el govern del senyor Rajoy per facilitar el trasllat de les seus va ser fet a la mida de la situació a Catalunya, però compte, també fa fàcil que la seu d'una empresa marxi de la Corunya a Segòvia, per posar un exemple. El que és evident és que s'ha fet amb intencionalitat política. És com el boicot, que el president d'Extremadura va advertir que boicotejar les pizzes de Casa Tarradellas era fer-ho també als components extremenys que inclou.      

- Hi ha sectors de l'independentisme que han plantejat la possibilitat de fer campanyes que perjudiquin l'economia per forçar una mediació internacional.   

- No li veig la punta a això. Diria el mateix que en el tema dels boicots, que són impossibles perquè està tot interrelacionat.

- Seria un drama que una Catalunya independent quedés fora de l'eurozona?

- Però per què ha de quedar fora? Un país té la moneda que vol tenir. L'Equador té el dòlar americà. Catalunya té l'euro. Per què hauria de restar fora de l'eurozona?  
 

Santiago Niño Becerra pensa "que el primer balanç de l'economia catalana s'hauria de fer la primavera del 2018" Foto: Adrià Costa

 

- Una Catalunya independent quedaria fora de la UE?

- Quedaria fora si els interessos establessin que quedés fora. Si els interessos marquessin que hauria d'estar dins, estaria dins. Però que estigui dins o fora de l'euro sí que és una cosa en la qual el govern espanyol no té ni veu ni vot.

"No crec que el Fons de Reserva de Pensions es buidi aquest desembre, El govern no s'atrevirà, però haurà de demanar un préstec"
- El Fons de Reserva de Pensions es buida aquest desembre. Quines conseqüències pot tenir això?

- No crec que sigui així. El govern no s'atrevirà a passar a la història com el que ha buidat el fons. Alguna cosa deixaran. El que passa és que no hi haurà prou diners i hauran de demanar un préstec.

- La ministra Fátima Báñez ha fet declaracions polèmiques sobre les pensions a Catalunya, dient que estaven garanties gràcies a la caixa única de la seguretat social.

- Va dir que el dèficit de pensions de Catalunya era més elevat que el d'Extremadura. Evidentment. Perquè els salaris són més elevats a Catalunya, la base de cotització és més elevada i les pensions són més elevades. Això vol dir que durant la seva vida laboral els catalans han estat contribuint més. Si la senyora Báñez diu això, doncs que doni a Catalunya caixa pròpia de la seguretat social. Ah, però això no volen.

- Fins quan creu que el BCE mantindrà els tipus d'interès al 0%?

- Jo penso que els tipus d'interès han deixat de tenir la missió que tenia. La política monetària cada vegada tindrà menys importància. Ara, amb els crèdits directes a empreses, les coses han canviat. Siemens, per exemple, té llicència bancària a Alemanya. El 0% no, una mica pujaran, però no molt. En un horitzó de cinc anys, no crec que els tipus pugin per damunt de l'1,5.   

"Una de les coses més horribles del règim va ser la llei de desbloqueig de comptes bancaris", explica Niño Becerra Foto: Adrià Costa


- Com és que vostè, una persona que ha triomfat en l'àmbit acadèmic i abans va fer-ho en el sector industrial siderúrgic, és tan heterodox?

- És molt senzill. Jo només tinc dos carnets, el de conduir i el DNI, i perquè m'obliguen. No tinc cap servitud i no li dec absolutament res a cap partit polític. És així de fàcil i no es pot imaginar la llibertat que dona aquesta independència.

- En la seva formació hi ha hagut alguna persona o corrent de pensament que l'ha influït de manera decisiva?

- Per mi, la figura del meu pare, David Niño, va ser molt important. Va ser una de les persones més intel·ligents que he conegut. Ell era un expert en comptabilitat d'alt nivell. Va patir molt la Guerra Civil. Després del triomf franquista, va patir molt perquè el règim no va reconèixer la seva titulació, emesa per la Generalitat. No s'havia posat gens en política, tot i que era una persona d'idees molt liberals. Era un home que, a més dels seus coneixements professionals, tenia una cultura clàssica important i coneixia els grans teòrics de l'economia.

"Es parla molt de la repressió del franquisme, però una de les coses més horribles del règim va ser la llei de desbloqueig de comptes bancaris"

- Van patir el franquisme.

- Sí. Ara es parla molt del franquisme, de la repressió, de les fosses comunes, però hi ha coses terribles de la dictadura de les quals se n'ha parlat molt poc. Per exemple, la llei de desbloqueig de comptes bancaris. A la fi de la Guerra Civil, hi havia dues pessetes, les emeses abans del conflicte i les de després. Els franquistes van tenir la idea d'aplicar uns coeficients als saldos bancaris que havien tingut moviments amb posterioritat al 18 de juliol. I van aplicar uns coeficients en funció del temps que la zona havia estat "alliberada". Això significa que molta gent va quedar arruïnada pel fet d'haver viscut més temps en zona republicana. Per mi, és un dels crims més horribles del franquisme.
 

Santiago Niño Becerra a l'entrevista amb NacióDigital Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Raca raca
Anònim, 02/12/2017 a les 23:22
+25
-198
Pues vale y?

Os puede el odio y el adoctrinamiento. Que se le va hacer si el epicentro del universo es Cataluña y no nos habíamos dado cuenta.
Pero mientras haya gente que se lo crea y palmeros que aplaudan, sigue el chollo y a seguir chupando de la teta de España.

Saludos poble
Pierre Nodoyuna.
Anònim, 02/12/2017 a les 23:30
+27
-95
Recomiendo leer las previsiones que ha ido haciendo este visionario durante los últimos años y sacar conclusiones.
cap comentari
Anònim, 03/12/2017 a les 00:08
+19
-97
Al mon que vivint, èsser un provocardor i no generar cap comentari es simbol de fracàs. Senyor niño becerra, sembla que se li acava la màgia. Ningú diu que catalunya no pugui fer servir l'euro, però això no vol dir estar l'eurozona....vostè ho sap millor que jo.
Molts fa temps que ho veiem, però recomforta que un economista ho confirmi
Anònim, 03/12/2017 a les 00:10
Molt interessant
+132
-17
Cada CCAA ha de procurar tenir la seva gent contenta per tal que els partits polítics que la governen es puguin perpetuar. Gràcies al sistema de solidaritat obligatòria (i sense terminis, per més despròposit) entre CCAA , els polítics no necessiten ser capaços de crear riquesa, ni ser bons gestors, ni apostar per la innovació, la formació i la recerca per llançar l'economia del seu territori. N'hi ha prou sent uns poca-vergonyes que demani i demani, mentre es critica imprudent i ijustament aquelles CCAA que aporten diners. També és necessari voltar-se de gossos fidels, ben pagats i disposats a caure tan baix com se'ls demani, a canvi de diners.
Aquesta sagnia és dirigida per un estat central que, bàsicament, procura que res no canviï, perquè també es vol perpetuar en el poder.

Es crea un estat en el qual uns treballen i els altres critiquen. El desconeixement mutu cada cop és més gran. Per fer veure que és una societat avançada, es procuren una sèrie de serveis que difícilment es podran anar pagant, com no sigui exprement més i més als mateixos de sempre. I quan no n'hi ha prou, endeutant-se fins a limits insostenibles.

I aquí hi ha la resposta de perquè no ens poden deixar anar. Per primera vegada en els últims 300 anys, els castellans s'haurien d'arreglar per si sols. Ja no tindrien ni la plata americana, ni el sucre cubà, ni els diners catalans. Com han solucionat els castellans els seus problemes de tresoreria al llarg de la seva història? Explotant altres pobles. Com han solucionat les demandes d'independència de les seves colònies? amb incomprensió total i violència.

Fa temps que em temo que no ens podrem estalviar un enfrontament, tard o d'hora. Crec que estem fent el correcte intentant evitar-ho. Tant de bo funcioni, encara que allargui el procés...però la capacitat espanyola de negociar és tan nul·la ara com ho ha sigut sempre.

Per nosaltres és una qüestió de supervivència. Els indecisos haurien de pensar d'on treuran els diners per pagar subsidis i demés xanxullos quan ja es permeti al govern espanyol que s'endeuti més. Si. Els pensen treure de Catalunya. També de València i Balears, però sobretot de Catalunya.
Ens venen temps més que difícils si ens quedem. Econòmicament enfonsats. Culturalment liquidats. Socialment controlats.

No HI donem més voltes
innisfree, 03/12/2017 a les 07:08
+51
-11
No HI donem més voltes.
Guerra al catanyol.
Un home clar i honest
1955, 03/12/2017 a les 09:42
Interessant
+89
-12
Segueixo amb molt d,interes tots els seus comentaris i opinions,
ignori els comentaris cavernaris que avergonyeissen a qualsevol persona minimament formada.
No m,estranya que l,ataquin per no dir les coses que ells volen, sino per dir les que realmente pensa.
De fet, el feixisme neix en el moment que un vol que tots els demés pensin com ell.
Anims i no es deixi acovardir.
Som Molts els que defensem la seva linea de pensament.
2017
Anònim, 03/12/2017 a les 09:52
+22
-109
- Escolti, què és Catalunya? Catalunya és el 0,40 del PIB mundial. Això és Catalunya. No li donem més voltes. I a més, tinguem en compte el model productiu que té, basat en un turisme de baix valor de despesa, un 10% del PIB és automòbil i cap centre de decisió està a Catalunya. I no hem de oblidar que Catalunya es la cuarta comunidad espanyola en pib per càpita, per darrera de Madrid, Pais Basc i Navarra.

El deute d’una Catalunya independent es situaría sobre sobre el 150 / 170 per cent del seu pib sense Espanya i sense la UE. De moment, Espanya coloca tot el seu deute, inclós a interessos negatius ho coloca. Pot dir el mateix de Catalunya? El seu crèdit està qualificat de bo escombraires.
Euskadi i Catalunya depenen del mercat espanyol. I és per això que, en el cas de Catalunya, les empreses estan fugint cap a Espanya. Sense Espanya i la UE no res no som.

l'Europa de les regions? O sigui, les regions suposadament pobres que es fotin. Però, on col·locaran la seva producció les regions suposadament riques?

Que un economista digui que la solució al problema català és la independència ja ens indica que peu calza. Encara sort que els comptables de les empreses de l'Ibex i altres no pensen el mateix que aquest senyor. És clar, ells treballen en l'economia real i no especulen amb economies de colors i altres mamarratxades que de tant en tant deixen anar algun que altre economista.

Comparar Catalunya amb Eslovènia és, francament, patètic. Eslovènia ve d'un règim comunista. Que ens parli de la seva economia aquest senyor. Que a Eslovènia arribessin mil empreses noves no és gens d'estranyar. Doncs els seus costos salarials són ridículs. Només cal veure el seu Pib per càpita. No s’ha d’oblidar l’enorme superávit comercial de Catalunya amb la resta d’Espanya i que, evidenment es perdria.

Catalunya quedaria fora de la UE en cas d'independència. Si es va d'Espanya se'n va de la UE, i un nou Estat ha de demanar l'entrada a la UE, seguint el protocol que van seguir al seu dia els estats que la integren. I resar a la moreneta perquè cap Estat digui NO a la seva entrada. I que no es preocupin el independentistas, que la UE no trobaran a faltar el tot just 1,40% que representa sobre el pib europeu.

Catalunya té un enorme dèficit en pensions. I és que les cotitzacions a la S.Social que ingressa dels seus treballadors no són suficients per pagar les seves pensions. Si Catalunya s'independitza d'Espanya haurà de fer-se càrrec de les seves pensions. Doncs aquestes es paguen amb les cotitzacions dels treballadors en actiu. I, és clar, no pretendran que Espanya continuï pagant les pensions catalanes mentre ells recapten les cotitzacions actuals dels seus treballadors. Collons, així també em declaro independent jo!
Alliberem-nos de Lleida i Girona
Anònim, 03/12/2017 a les 10:23
+18
-78
La premissa del Niño és el mòbil econòmic, tot prescindint de components emocionals i/o tel·lúrics. Però no és veritat. El catalanisme és identitari, confeccionat artificialment, però identitari, aliè a les consideracions econòmiques, que només retreu com a complement, per solidificar l´edifici de la seva ideologia L´exemple mes evident és quan es redueix plantejament a l´absurds´aquest plantejament: La independència de Sarrià Sant Gervasi de Ciutat Vella. Òbviament no val, es clar. Però sí que dins del plantejament economicista de Niño fóra possible una real independència del territori que va des de l´àrea metropolitana de Tarragona fins a Barcelona. Girona i Lleida parasitarien de Barcelona i Tarragona en la futura república. Això, òbviament, és impensable per un catalanista. Els raonaments economicistes de Niño són en realitat especulacions nacionalistes , amb pretensions econòmiques. Segons els seu raonament també es desintegran Rusi, els EUA, Brasil, Alemanya, Italia etc, etc.
Veig una contradicció
JCA, 03/12/2017 a les 10:25
+34
-9
El Sr. Becerra per una banda veu un futur, a nivell individual, de "El trinomi que ve: renda bàsica, marihuana legal i oci sense consum. Això i no molestar." amb el que coincideixo, doncs la robotització i l'economia "virtual" que genera diners del no res implica no poder donar feina a tothom mia més, i per tant toca repensar la societat i anar cap a una de lleure, menys treball, més cultura i més sostenibilitat. Però d'altre banda, a nivell col·lectiu, parlant de les CCAA d'Espanya, diu "És com si una família, a més del que guanya, hagués de rebre cada mes 1.000 euros per subsistir. Això no és sostenible.". Aquí veig contradicció: de la mateixa manera que necessitem subvencionar amb renda bàsica a les persones per que no quedin en situació de pobresa, també caldrà seguir subvencionant regions menys "productives", i deixar enrere aquest discurs de "pleno empleo" i "productivitat". No te sentit, crec, donar una renda mínima personal i al mateix temps deixar que CCAA s'enfonsin en la pobresa, cal també una renda mínima a nivell regional, digues-li CCAA, regió d'Europa o com vulguis.

En quan a la independència, és important recordar que el motiu econòmic no és decisiu; quan ho era, farà 10 anys, l'independentisme a Catalunya rondava el 25% com a molt de intenció de vot. El que ha mogut el tema no ha estat la millora econòmica, si no la defensa de la nostra cultura i de la nostra dignitat com a poble, el cansament de ser mal tractats en tots els àmbits. Hi ha un comentari en aquest fil que demostra aquest punt, "os puede el odio y el adoctrinamiento", un més de molts dels que ens han dit de tot, però tot dolent, com ara nazis, adoctrinats i adoctrinadors, incitadors a l'odi, victimistes, etc. Passar del 25% a més del 45% d'intenció de vot independentista ha estat per aquest tracte col·lectiu despectiu i per la constatació de que l'Estat Espanyol no és democràtic, potser ho és en les formes (parlaments, partits polítics...) però no en les conviccions i formes de governar.
Adeu espanya
Anònim, 03/12/2017 a les 10:27
Interessant
+83
-15
Un país que despilfarra i només acumula deute ,i es manté a tan de gandul sense pencar, que es pot esperar ?

Adéu caspanya
Mitges veritats
Quin pais!, 03/12/2017 a les 10:29
+16
-45
Senyor Niño Becerra, per què no diu com ha variat el PIB per càpita de les autonomies netament receptives, en comparació al promig d'Espanya? Per què es calla que cada 100 euros adicionals que rep Andalusia, augmenten el seu PIB en 103 euros? Es a dir, les inversions en recursos a Andalusia, generen un % de benefici que fa que el PIB d'Andalusia creixi més ràpid que l'espanyol i redueix les diferències en PIB per càpita. Els pobres, al donar-los diners, generen més riquesa pròpia i van deixant de ser pobres.

Andalusia va passar del 60% del PIB per càpita espanyol al 74%, i això mentre el PIB per càpita espanyol creixia un 30%.

Però es clar, això no ven. Com s'atreveixen els andalusos a sortir del seu forat amb el seu esforç i els nostres diners? Què serà el següent? Que els diners de la bona gent honrada i treballadora de Pedralbes vagin a parar als morts de gana i delinqüents del Raval?

I ja no entrem en per què exactament els catalans malbaratem diners en tenir la policia millor pagada d'Espanya, la televisió pública més cara o el sistema escolar més car gràcies a la aberrant proliferació d'escoles privades subvencionades ("concertades" es un eufemisme) que cobren de la Generalitat i dels pares.
útils i "inútils"
Anònim, 03/12/2017 a les 10:34
+46
-3
En resum, en el capitalisme del futur la societat es dividirà en un grup cada vegada més reduït de gent "útil" que tindrà feina i un altre d'"inútils" que no en tindran i als que els haurem d'atontar amb la teleescombraria gratuïta, la marihuana legalitzada i una paga universal perquè "no molestin".

Quina merda de societat, no??

Totalment d'acord
Anònim, 03/12/2017 a les 10:43
Interessant
+67
-13
Fa molt temps que en Niño Becerra diu això i té tota la raó. Cal que tothom l'escolti. Gran economista, no com altres que son ministres i d'economistes només tenen el nom.
Col-lectivització medis de producció
Anònim, 03/12/2017 a les 11:10
+21
-4
Mentre els medis de producció estiguin en mans d'una minoria cada vegada més reduïda i l'únic que importi és generar PIB sense feina i els beneficis a tot preu, les persones esdevindran cada vegada més un mer producte més del que es podrà prescindir a conveniència. Potser alguns ja somnien en sustituïr-nos per robots "transhumans".
Àrea Metropolitana
Dissonant, 03/12/2017 a les 11:15
+15
-27
El mateix argument serveix per a dir que la Catalunya profunda no té viabilitat econòmica sense el cinturó industrial de Barcelona.
Barcelona és el motor de Catalunya, i per tant, la Catalunya interior roba a Barcelona.
Podem seguir desenvolupant l'argument reduint als barris, a les persones i al final direm que el pobres no tenen viabilitat econòmica.
D'això s'en diu liberalisme econòmic i és de ser molt de dretes...
Niño Becerra un altre Julian Assange
Anònim, 03/12/2017 a les 11:34
+14
-58
Rebent pasta de la Gene per fer propaganda a favor de la independència. Si no és pagant, la independència no té suport de ningú.
@JCA
Quin pais!, 03/12/2017 a les 11:41
+11
-25
Tens raó que l'indepedentisme ha passat del 25% (venia sent 15% sense la crisi) al 45%.

Però la raó la tens mal fixada. La raó se'n diu propaganda. Podria donar una explicació molt llarga i tot plegat ND la censuraria (ja en porto 26, de missages censurats) o sigui que et preguntarè una cosa ben senzilla: creus que han canviat primer els catalans o els espanyols?

Et donaré una pista: al juny de 2011, Artur Mas va haver de fugir de la gent i entrar en helicòpter al Parlament. El 2012, el Proces ja havia arrancat i molts catalans varen votar Mas com a l'home que duria Catalunya a la independència.

I aixó, JCA, no va ser per res que fes Espanya.
sobre les drogues
Anònim, 03/12/2017 a les 12:06
+19
-3
Sempre he pensat que tot això de les drogues, com altres "modes" alienants promogudes des del mateix sistema (teleporqueria, músiques psicotròniques, hipersexualització de la població, etc), són promogudes des dels que estan a dalt per ral de deixar "out" la població i que la gent "no molesti"
Que no es preocupin...
Anònim, 03/12/2017 a les 12:36
+29
-5
España es va endeutant i al final arribarà a la fallida econòmica. Espanya és molt més ran que Grècia i per tant, i ja s'ha dit vàries vegades, no pot ser rescatada. Això vol dir que s'haurà dárribar a un acord amb els creditors, i això vol dir que els creditor imposaran les seves condicions.

Creieu que els creitors voldran invertir en comunitats en què després d'anys i anys de rebre més del 10% del PIB de fora, ténen un atur de país subdesenvolupat? Imposaran mesures per fer créixer a les zones amb possibilitats,
Sense complexos
Bagenc, 03/12/2017 a les 12:38
+25
-5
Dir les coses clares com les diu aquest senyor no agrada a molta gent, però te un gran avantatge tal com ell diu, i es que només te dos carnets....no fa falta ser economista ni visionari per veure que hi ha un canvi profund, el desenvolupament tecnològic aplicat al mon laboral porta a la eliminació de molts llocs de feina, al mateix temps, la població en termes generals no para d'augmentar, i aquest augment ve sobretot de la ma, en el mon occidental de una immigració provinents de paisos subdesenvolupats, que ho compliquen tot encara mes.

I si algú somiava en un mon feliç en que les màquines i els robots ens permetrien viure del seu treball, millor que es desperti aviat, i no es tan per culpa de les màquines i/o els robots, si no per els seus creadors, la tecnologia al servei de l'humanitat pot ser una benedicció, però al servei només de l'economia una gran maledicció..
En aquest enllaç podreu veure com de ràpida va l'evolució de la robòtica...servidors o competidors?




Hi ha gent a Espanya que vol mantenir els seus privilegis
Anònim, 03/12/2017 a les 12:44
+33
-2
La culpa no la tenen els andalusos ni la gent a l'atur que viuen del PER, sinó les èlits parasitàries que es beneficien d'aquesta situació i que s'oposen a qualsevol reforma.

La situació recorda certament a la crisi de l'Antic Règim a la França de finals del XVIII.
Felicitats per aquesta entrevista amb continent i contingut, gens habitual darrerament.
L'alquimista de Centelles, 03/12/2017 a les 13:16
+21
-3
Bon dia de diumenge, amic Santiago, Felicitats per la entrevista. També agraïment profund per la seva tasca al Pep Martí amb una entrevista complexa però amb un resultat final que es concreta eficaçment en una eina ordenada, clara, entenedora, pautada, cautivadora per a tothom que la vulgui llegir. Encara que, cal entendre-ho els continguts veritables que hi apareixen no agradin a tothom. Sol passar.
Doncs a qui no li agradi que salti pantalla, no?
Ens veiem ben aviat a taula, amic Santiago.
Ah i felicitats a l'Adrià, magnífiques fotos, com sempre.
Per a : mitges veritats i 2017
Anònim, 03/12/2017 a les 13:20
+31
-4
Disculpi, però vostè, d'on treu les dades? El següents links mostren l'aportació al PIB, les taxes d'atur d'Andalusia i Extremadura. No són "folletins indepes", són xifres oficials publicades per l'estat espanyol:









Andalusia i Extremadura porten 38 anys rebent ajudes tant per part de Catalunya, com de la UE. Acaparen les ajudes agrícoles de la UE. Tot i així, segueixen duplicant la taxa d'atur europea. Actualment sobrepassen el 25% de la població activa. França, Alemanya, Japó, 15 anys després de la II Guerra eren potències mundials. Clar que van rebre ajudes econòmiques dels EEUU, però Andalusia i Extremadura estan rebent grans quantitats per formació i creació d'infraestructures i 38 anys després, continuen necessitant aportacions per poder pagar els serveis als ciutadans.

El deute que actualment té Catalunya, no existiria si no marxessin entre 12.000 i 16.000 milions d'euros cada any. No oblidi que s'han de pagar interessos per aconseguir que ens deixin els notres propis diners. El fet que no s'inverteixi prou en infraestructures, com el corredor mediterrani, tampoc ajuda.

No contestaré tot el que vostès diuen perquè seria llarg i pesat d'escriure i llegir, però mostren un desconeixement molt gran en molts temes. Jo he treballat i cotitzat a França durant 16 anys de la meva vida i això em comptarà quan prepari la jubilació. Els països tenen acords respecte a aquestes cotitzacions. Si no fos així, no tindria sentit que la UE faciliti la mobilitat dels treballadors, perquè ningú voldria treballar fora si això no servís per a la jubilació! Espanya s'hauria de fer càrrec proporcionalment dels anys de cotització dels catalans en la Seg. Soc. espanyola.

Podeu estar o no d'acord amb la independència, però no escampeu mentides.

El sr. 2017 afirma que Catalunya té un dèficit important en pensions. Després recorda que són els treballadors en actiu qui manté els pensionistes. Molt bé. Ara raoni: tenim més fàcil pagar les pensions en un estat que (per citar dades actuals) té un 12,5% de gent sense feina o quedant-nos en un estat (Espanya) que té una taxa de 16,5% ?

Faci el favor de consultar les dades de l'última enquesta de població activa. He posat el link, per més comoditat. I deixi d'inventar-se les dades.
Les veritats fan mal
Anònim, 03/12/2017 a les 17:47
+18
-2
Aquest senyor fa entenedora l’economia a tothom. I això és molt important. No té por de parlar clar. Tot aquests que se senten tan ofesos s’haurien de preguntar per què. Fa mal que digui que hi ha regions subvencionades a costa d’altres? Com a societat no hauríem de voler veure la realitat per a poder sortir endavant?
Las cosas de Rajoy.
Anònim, 03/12/2017 a les 18:05
+13
-2
Las cosas de Rajoy.
La capacidad de comunicación de Rajoy es equivalente a la de las farolas. Siempre es difícil saber de cierto de qué habla, aunque quepa intuirlo. Por ejemplo, ¿qué quiere decir exactamente que las cosas vayan mejor? ¿Qué son las cosas?



Si se refiere a la situación procesal de su partido, sus dirigentes y él mismo, es difícil decir que las cosas vayan mejor. El PP, partido que preside, está imputado como tal organización presuntamente delictiva. Es una situación que carece de precedentes. Un partido presuntamente delincuente, compuesto por delincuentes también presuntos, empezando por él mismo, que es el jefe y no presunto.
Llegir-ho tot a:

2017
Anònim, 03/12/2017 a les 20:34
+4
-23
Para 13:20

Haga usted cálculos de lo que supondría para Cataluña su salida de España y de la UE. Sin España nuestro Pib bajaría hasta los 160 / 170 mil millones de euros, siendo generosos. Imagínese sin la UE. Así que ese enorme superavit que disfrutamos con el resto de España quedaría reducido a nada o sujeto a enormes aranceles que tendríamos que pagar. Eso de que España nos roba 16.000 ME no es más que fantasía de colores.

No haga trampas, comparando el paro catalán con la media española. Pues Madrid, País Vasco, Navarra, Baleares, Aragón....están mejor que nosotros. Lo mismo sucede con el Pib per capita. Sin España nuestro Pib estaría al nivel de Portugal, Grecia ....

Cataluña solo tiene multinacionales y turismo, y sin España y la Union, ¿Para que iban a seguir aquí?

La realidad es que Cataluña ha sido mal gobernada por los nacionalistas y provincianos, llevándola a la ruina. Somos la primera comunidad en listas de espera en Sanidad y en educar a nuestros hijos en barracones, etc. ¡¡¡Que se dediquen a gobernar y no a malgastar el dinero en mamandurrias varias, como el proceso hacia la Catadisney!!!.

¡¡¡Que verguenza!!!
Espanya és un vaixell que s'enfonsa i ple de quillos que aplaudeixen
Anònim, 03/12/2017 a les 22:55
+23
-4
Em de marxar abans no s'enfonsi del tot.
Per a 2017
Anònim, 04/12/2017 a les 13:28
+7
-3
Miri, ni em molestaré a contestar tot, perquè vostè intervé aquí només per insultar. Però recordi que molts dels que escrivim comentaris estem informats.
La "fantasia" que vostè diu, dels 16.000 milions, ja he posat "entre 13.000 i 16.000, per no donar per bona ni la xifra de 16.000 directament, ni els 10.000 que reconeix Montoro. Pot trobar aquesta informació, publicada el setembre pel ministeri d'hisenda en qualsevol diari o publicació ministerial.





Ara calculi això, durant uns quants anys, a veure quan li surt.

Catalunya és líder en exportacions, en turisme i en recerca. És la CCAA amb un percentatge més alt d'immigrants.
No em vingui amb el País Basc: ells no aporten ni un euro a l'estat i poden reinvertir en formació i creació de llocs de treball tot el que volen, contràriament a Catalunya. Estari bé saber quina mena de polítics cosmopolites governarien durant 38 anys un territori sense aconseguir que l'atur baixi del 25%.

El dia que siguem independents, ja es poden posar a foradar els Pirineus des d'Aragó, per passar les mercaderies cap a França, cosa que no serà ni ràpida ni barata.



España va muy mal. Ha subido el paro en más de 7000 personas
Anònim, 04/12/2017 a les 18:36
+1
-1
Y Cataluña va muy bien. Los más de 7000 parados los aporta Cataluña.
Quebec
HildegardaBCN, 04/12/2017 a les 19:04
+3
-2
Doncs de Quebec van marxar un munt d'empreses que no van tornar. I amb elles, centenars de milers de treballadors. Prou del conte de la lletera, si us plau!
23:22 Si tienes razón!
Anònim, 04/12/2017 a les 20:42
+2
-1
Si tan caro costamos a España, como dicen, que nos den la Independencia y santas pascuas.Pero esto lo teneis que explicarlo a los mandamás de Madriz, a ver si os hacen caso.Pero mucho me temo que será que NO.Los número económicos ya están hechos hace años y siglos, hay dos terceras partes de España subvencionada por la otra tercera parte, las cosas son así de simples.
Ens cal fer alguna cosa !!!!!!!!!
Anònim, 04/12/2017 a les 21:23
+1
-1
Si els independentistes en posseíssim d'acord podríem fer petar la borsa i fotre la prima de risc a 500! A que esperem???
Tota la raó
Anònim, 04/12/2017 a les 22:19
+3
-1
Sì sr. Tota la raò als que parlen de la inviabilitat d'una Catalunya independent.
Tal com diuen en els seus saberuts anàlisis econòmics, Catalunya sobreviu gràcies a la caritat espanyola, sense la qual seria un no res.
De fet, anant mès enllà en les enecertadíssimes conclusions d'aquests analistes, podriem dir que Catalunya és un llast per a Espanya.
És imperatiu, doncs, que Espanya s'alliiberi del paràsit català, sense el qual, de ben segur, Espanya viurà una nova edat d'or elevant-se fins a l'infinit mentre Catalunya s'enfonsa a les profunditats.
De debò, ès millor que Espanya prescindeixi de la comunitat més corrupta, malbaratadora, xupòptera i "quejica", i de segur que el Gobierno de Estado actual (o els passats) amb la seva puresa i magnìfica gestió, procurarà el millor benestar als seus fidels súbdits.
I quan més aviat millor

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Marta Pascal i Marta Rovira, en una imatge d'arxiu | ACN
01/01/1970
Els nous investigats en la causa per rebel·lió declaren amb l'objectiu de no acabar en presó preventiva | Acatar la Constitució i renunciar a la via unilateral o refermar-se en les seves idees és el dilema que han d'encarar davant del jutge que nega la llibertat de Junqueras, Forn i els "Jordis"
La plaça de l'Ajuntament s'ha omplert de gent en contra de la manifestació feixista | Pere Fontanals
Pere Fontanals
01/01/1970
L'alcalde, Isidre Viu, insta delegació del govern "a començar-se a plantejar què està passant amb aquestes concentracions de caire feixista que venen a pobles i ens agredeixen"
Quim Torra, director de la «Revista de Catalunya» | Adrià Costa
Pep Martí
01/01/1970
Expressió de l'alta cultura catalana, va ser fundada per Rovira i Virgili el 1924 i la seva trajectòria ha transcorregut paral·lela a la història del país
Una de les comparses del Carnaval | Martí Albesa
01/01/1970
Espectaculars imatges de Martí Albesa del Carnestoltes més multitudinari de la Garrotxa
Mariano Rajoy, en una reunió amb Albert Rivera, al fons. | ACN
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
Els populars i el PSOE es neguen a abordar una modificació de la llei per fer el sistema més proporcional, malgrat que Rajoy ho va pactar amb Rivera i que Pedro Sánchez ho portava en el programa
Josep Maria Bricall | Adrià Costa
Pep Martí | 7 comentaris
01/01/1970
L'exconseller de Tarradellas, que publica les seves memòries, critica que "quan el Sis d'Octubre, Companys i el Govern van assumir les responsabilitats i ara no s'ha fet" | Segons Bricall, la reacció de l'Estat ha estat suau comparat amb la història: "Si Espanya no fos a la Unió Europea ja tindríem l'exèrcit a Catalunya"
Cartells electorals de Ciutadans a Osona | Adrià Costa
Carles Fiter | 5 comentaris
01/01/1970
La formació taronja, sense estructura territorial ni cap regidor a la comarca, estableix les bases del partit des del Vallès Oriental pensant en les municipals del 2019
Els tres regidors de Ciutadans de Sabadell, al ple | Juanma Peláez
Albert Segura | 2 comentaris
01/01/1970
Cs té un centenar de militants i segueix sense tenir quadres amb experiència en la gestió malgrat el seu clar triomf el 21-D | Els tres regidors centren l'oposició en el procés i una agenda conservadora amb la seguretat, la neteja i el soroll mentre busquen vots als feus del PSC
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 5 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
01/01/1970
Alguns dirigents socialistes discrepen de l'executiva del partit, que rebutja que s'utiitzi el 155 per atacar el model d'escola catalana
A la Rambla queden missatges als arbres mig any després de l'atemptat | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
Els barcelonins vinculats a la via més emblemàtica de la ciutat intenten passar pàgina, però no amaguen que la por no ha desaparegut | "La gent que ho va viure sempre ho tindrà present", afirma el gerent de l'associació d'Amics de la Rambla, Xavier Massip
La Rambla, mig any després de l'atemptat. | Adrià Costa
01/01/1970
Més enllà d'iniciatives municipals com les de Barcelona i Ripoll, l'estratègia de prevenció d'abast català continua sent una assignatura pendent | Els experts coincideixen que encara no s'ha fet una anàlisi clara dels motius pels quals joves aparentment integrats van cometre els atacs
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Els gestos de solidaritat de l'Ajuntament amb els presos són l'últim episodi de la relació tensa entre els antics socis de govern al consistori | La distància també s'evidencia en la nova etapa al Parlament, i s'afegeix a la complexa convivència entre Podem i el PSOE