Procés català

Omplir Brussel·les: així s’ha gestat el repte més difícil de l’independentisme

En menys d'un mes, una iniciativa d'un petit grup de gent s'ha convertit en la mobilització que espera desbordar la capital belga i portar les reivindicacions independentistes al cor de la Unió Europea: "Volem reivindicar-nos de manera pacífica, fer-nos notar, que Europa ens escolti"

per Bernat Surroca, 3 de desembre de 2017 a les 17:00 |
Manifestació per la llibertat dels presos polítics. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Volem omplir Brussel·les per intentar que passin coses". Aquest és l’objectiu dels promotors del a iniciativa "Omplim Brussel·les", que en poques setmanes ha passat de ser una idea d’un petit grup de gent a esdevenir un nou repte de l’independentisme, el més difícil, al bell mig d’Europa. L’objectiu: omplir Brussel·les el dia 7 de desembre. La iniciativa ja té més de 100.000 suports a les diverses xarxes socials, els organitzadors confien en superar els 15.000 participants i mitjans belgues apunten que fins a 50.000 independentistes podrien desplaçar-se a la capital d’Europa. 

L'independentisme ha viscut aquestes últimes setmanes moments de cert desconcert i la resposta de la societat civil ha estat, de nou, el motor per mantenir viu el procés després de la declaració d’independència al Parlament, l’aplicació del 155, l’exili de mig Govern i l’empresonament dels consellers i els "Jordis". La manifestació de Brussel·les no deixa de ser, doncs, una nova mostra de la capacitat organitzativa dels independentistes que aquest cop vol traslladar la qüestió catalana a Europa per, segons fonts oficials de l'ANC, "demostrar que el sobiranisme no es deixa endur pel derrotisme ni per missatges confusos de la Unió Europea".


La iniciativa va sorgir va poc menys d’un mes. L’empresari Oriol Font, un dels sis promotors, explica a NacióDigital que en un principi era una idea que comentaven amics i coneguts, tots ells "decebuts per la situació i la manca de reacció d’Europa". El primer pas va ser obrir un grup a Telegram: "No teníem massa expectatives, però vam obrir el grup per veure si la gent s’hi sumava i la sorpresa va ser que en pocs minuts ja vam ser 200, el màxim que permet la plataforma". La demanda, doncs, era evident, i els promotors van decidir ampliar el grup. En només un dia ja superaven els 4.000 membres i aviat van arribar als 10.000. "Tot plegat era molt difícil de gestionar", reconeix Font. 

El següent pas va ser convertir el grup en un canal de Telegram, que va continuar creixent. Després van decidir expandir-se a més xarxes socials, a Twitter i a Facebook. "Vam veure que hi havia una gran demanda per a una manifestació d’aquest tipus. Hi havia molt d’interès i en molt poc temps havíem aconseguit un nivell de suport molt alt. Nosaltres ja teníem marcada la data al pont del desembre, però no teníem pensada la vessant organitzativa". 

Les entitats sobiranistes i la vessant logística 

Amb les xarxes socials activades i un canal de Telegram en ple funcionament, el següent pas era contactar amb les entitats sobiranistes. "Volíem parlar amb l’ANC i Òmnium per traslladar-los la inquietud de tants milers de persones", explica Font, que constata que s’havia creat una plataforma per posar pressió a les entitats, "que tenen experiència", per donar resposta a una demanda de l'independentisme. "La part tècnica la lideren elles; els impulsors, que som voluntaris, ens encarreguem de gestionar els canals de comunicació, animar la gent a participar, moderar i controlar els grups de transport. Aquests últims dies sobretot intentem resoldre dubtes", explica Font. 


Les entitats han liderat la part tècnica i logística. Els contactes amb l'Assemblea i Òmnium van començar poc abans de la gran manifestació de l'11 de novembre per reclamar l'alliberament dels presos polítics a Barcelona, i les entitats van considerar necessari donar suport a la iniciativa per "muntar la logística de la manifestació a Brussel·les amb garanties". "Vam discutir internament i vam decidir que ens hi sumariem per prendre el lideratge organitzatiu", expliquen des de l'ANC.

El moment de comunicar-ho

Les últimes setmanes han estat plenes de mobilitzacions ciutadanes. Des del referèndum, hi ha hagut dues aturades de país i manifestacions i concentracions per reclamar l’alliberament dels presos polítics. Entitats i promotors van decidir no comunicar oficialment la iniciativa d’omplir Brussel·les fins després de la manifestació per la llibertat dels presos al carrer Marina de Barcelona. 

"Es va decidir que seguiríem aguantant el momentum a través dels canals que ja teníem muntats. Havíem de tenir paciència perquè l’objectiu, aleshores, era la manifestació pels presos i omplir el carrer Marina", relata Font. Al final de la manifestació, tal com estava previst, el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, va anunciar que el dia 7 de desembre, l’independentisme es traslladaria a Brussel·les per portar-hi les seves reivindicacions.  

La setmana següent va servir per començar a planificar les qüestions logístiques. "Al principi no érem conscients de la logística massiva que implica moure tanta gent fins allà", expliquen des de l'entitat. La primera decisió va ser el dia: en un primer moment s'havia anunciat la manifestació pel dia 6 de desembre, però les entitats van veure clar que era millor fer-la l'endemà, dia 7, per facilitar que l'independentisme es pogués desplaçar fins a la capital belga. 
 

Agustí Alcoberro (ANC) i Marcel Mauri (Òmnium) al final de la marxa per la llibertat dels presos. Foto: Adrià Costa


L’autogestió ciutadana per a un repte complex 

Des del 2010, l’independentisme ha demostrat moltes vegades la seva capacitat de mobilització a Catalunya. Aquest cop, però, el repte és més complex. "La particularitat d’aquesta manifestació és que s’ha d’anar en un país estranger i el nivell de coneixement no és el mateix: és més difícil a nivell tècnic, per la sol·licitud dels permisos per manifestar-se, i sobretot a nivell logístic i de mobilització", reconeix Font. El preu de viatjar fins a Brussel·les també s’ha convertit en un handicap, i és que des que es va saber que hi hauria una manifestació a la capital belga i va augmentar la demanda de vols per les dates previstes, els preus van pujar. 

Les alternatives, però, per assistir a la manifestació són diverses. Des de l’organització s’ha facilitat la creació de grups autogestionats a Facebook per traslladar-se fins a Brussel·les amb cotxe, autocar, tren o avió. "Hem intentat que a través de la xarxa, l’oferta i la demanda de transport es trobin", diu Font. De la mateixa manera, s’han organitzat grups per facilitar que els catalans que es desplacin fins a Brussel·les puguin allotjar-se a casa de ciutadans belgues o de catalans residents a la ciutat.

Més enllà del desplaçament, ha calgut també aconseguir els permisos per manifestar-se. En aquest sentit, des de l'ANC reivindiquen en paper de l'ANC de Brussel·les a l'hora de gestionar permisos, muntar escenaris a l'aire lliure, els equips de so, les pantalles, l'espai per a periodistes... "Quan organitzem actes o manifestacions a Catalunya anem diverses vegades al lloc per veure com muntar-ho. Però en aquest cas no ho podem fer", constaten des de l'entitat. 

Malgrat la complexitat evident, els organitzadors esperen que la manifestació sigui un èxit. "Rebem peticions d’aquí i d’allà per entendre què passa i què s’està organitzant, i des de la nostra humilitat intentem transmetre un missatge d’optimisme", explica Font. "Volem reivindicar-nos de manera pacífica, fer-nos notar, que Europa ens escolti, intentar aixecar els ànims de l'independentisme i transmetre que som bona gent". Tot plegat, suposarà el tret de sortida oficiós de l'independentisme a la campanya del 21-D, la campanya electoral comença oficialment dilluns a mitja nit. 
 

La gran manifestació a Barcelona pels presos polítics Foto: ACN

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació