Procés català

Omplir Brussel·les: així s’ha gestat el repte més difícil de l’independentisme

En menys d'un mes, una iniciativa d'un petit grup de gent s'ha convertit en la mobilització que espera desbordar la capital belga i portar les reivindicacions independentistes al cor de la Unió Europea: "Volem reivindicar-nos de manera pacífica, fer-nos notar, que Europa ens escolti"

GUIA Tot el que cal saber per viatjar a la gran manifestació de Brussel·les

| 03/12/2017 a les 17:00h
Especial: 21 de desembre: eleccions Parlament 2017
Arxivat a: Política, ANC, manifestació, mobilització, Brussel·les, Omplim Brussel·les, procés català, independentisme, eleccions Parlament 2017, Carles Puigdemont, presos polítics, Bèlgica, Oriol Font
Manifestació per la llibertat dels presos polítics. | Adrià Costa
"Volem omplir Brussel·les per intentar que passin coses". Aquest és l’objectiu dels promotors del a iniciativa "Omplim Brussel·les", que en poques setmanes ha passat de ser una idea d’un petit grup de gent a esdevenir un nou repte de l’independentisme, el més difícil, al bell mig d’Europa. L’objectiu: omplir Brussel·les el dia 7 de desembre. La iniciativa ja té més de 100.000 suports a les diverses xarxes socials, els organitzadors confien en superar els 15.000 participants i mitjans belgues apunten que fins a 50.000 independentistes podrien desplaçar-se a la capital d’Europa. 

L'independentisme ha viscut aquestes últimes setmanes moments de cert desconcert i la resposta de la societat civil ha estat, de nou, el motor per mantenir viu el procés després de la declaració d’independència al Parlament, l’aplicació del 155, l’exili de mig Govern i l’empresonament dels consellers i els "Jordis". La manifestació de Brussel·les no deixa de ser, doncs, una nova mostra de la capacitat organitzativa dels independentistes que aquest cop vol traslladar la qüestió catalana a Europa per, segons fonts oficials de l'ANC, "demostrar que el sobiranisme no es deixa endur pel derrotisme ni per missatges confusos de la Unió Europea".

La iniciativa va sorgir va poc menys d’un mes. L’empresari Oriol Font, un dels sis promotors, explica a NacióDigital que en un principi era una idea que comentaven amics i coneguts, tots ells "decebuts per la situació i la manca de reacció d’Europa". El primer pas va ser obrir un grup a Telegram: "No teníem massa expectatives, però vam obrir el grup per veure si la gent s’hi sumava i la sorpresa va ser que en pocs minuts ja vam ser 200, el màxim que permet la plataforma". La demanda, doncs, era evident, i els promotors van decidir ampliar el grup. En només un dia ja superaven els 4.000 membres i aviat van arribar als 10.000. "Tot plegat era molt difícil de gestionar", reconeix Font. 

El següent pas va ser convertir el grup en un canal de Telegram, que va continuar creixent. Després van decidir expandir-se a més xarxes socials, a Twitter i a Facebook. "Vam veure que hi havia una gran demanda per a una manifestació d’aquest tipus. Hi havia molt d’interès i en molt poc temps havíem aconseguit un nivell de suport molt alt. Nosaltres ja teníem marcada la data al pont del desembre, però no teníem pensada la vessant organitzativa". 

Les entitats sobiranistes i la vessant logística 

Amb les xarxes socials activades i un canal de Telegram en ple funcionament, el següent pas era contactar amb les entitats sobiranistes. "Volíem parlar amb l’ANC i Òmnium per traslladar-los la inquietud de tants milers de persones", explica Font, que constata que s’havia creat una plataforma per posar pressió a les entitats, "que tenen experiència", per donar resposta a una demanda de l'independentisme. "La part tècnica la lideren elles; els impulsors, que som voluntaris, ens encarreguem de gestionar els canals de comunicació, animar la gent a participar, moderar i controlar els grups de transport. Aquests últims dies sobretot intentem resoldre dubtes", explica Font. 

Les entitats han liderat la part tècnica i logística. Els contactes amb l'Assemblea i Òmnium van començar poc abans de la gran manifestació de l'11 de novembre per reclamar l'alliberament dels presos polítics a Barcelona, i les entitats van considerar necessari donar suport a la iniciativa per "muntar la logística de la manifestació a Brussel·les amb garanties". "Vam discutir internament i vam decidir que ens hi sumariem per prendre el lideratge organitzatiu", expliquen des de l'ANC.

El moment de comunicar-ho

Les últimes setmanes han estat plenes de mobilitzacions ciutadanes. Des del referèndum, hi ha hagut dues aturades de país i manifestacions i concentracions per reclamar l’alliberament dels presos polítics. Entitats i promotors van decidir no comunicar oficialment la iniciativa d’omplir Brussel·les fins després de la manifestació per la llibertat dels presos al carrer Marina de Barcelona. 

"Es va decidir que seguiríem aguantant el momentum a través dels canals que ja teníem muntats. Havíem de tenir paciència perquè l’objectiu, aleshores, era la manifestació pels presos i omplir el carrer Marina", relata Font. Al final de la manifestació, tal com estava previst, el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, va anunciar que el dia 7 de desembre, l’independentisme es traslladaria a Brussel·les per portar-hi les seves reivindicacions.  

La setmana següent va servir per començar a planificar les qüestions logístiques. "Al principi no érem conscients de la logística massiva que implica moure tanta gent fins allà", expliquen des de l'entitat. La primera decisió va ser el dia: en un primer moment s'havia anunciat la manifestació pel dia 6 de desembre, però les entitats van veure clar que era millor fer-la l'endemà, dia 7, per facilitar que l'independentisme es pogués desplaçar fins a la capital belga. 
 

Agustí Alcoberro (ANC) i Marcel Mauri (Òmnium) al final de la marxa per la llibertat dels presos. Foto: Adrià Costa


L’autogestió ciutadana per a un repte complex 

Des del 2010, l’independentisme ha demostrat moltes vegades la seva capacitat de mobilització a Catalunya. Aquest cop, però, el repte és més complex. "La particularitat d’aquesta manifestació és que s’ha d’anar en un país estranger i el nivell de coneixement no és el mateix: és més difícil a nivell tècnic, per la sol·licitud dels permisos per manifestar-se, i sobretot a nivell logístic i de mobilització", reconeix Font. El preu de viatjar fins a Brussel·les també s’ha convertit en un handicap, i és que des que es va saber que hi hauria una manifestació a la capital belga i va augmentar la demanda de vols per les dates previstes, els preus van pujar. 

Les alternatives, però, per assistir a la manifestació són diverses. Des de l’organització s’ha facilitat la creació de grups autogestionats a Facebook per traslladar-se fins a Brussel·les amb cotxe, autocar, tren o avió. "Hem intentat que a través de la xarxa, l’oferta i la demanda de transport es trobin", diu Font. De la mateixa manera, s’han organitzat grups per facilitar que els catalans que es desplacin fins a Brussel·les puguin allotjar-se a casa de ciutadans belgues o de catalans residents a la ciutat.

Més enllà del desplaçament, ha calgut també aconseguir els permisos per manifestar-se. En aquest sentit, des de l'ANC reivindiquen en paper de l'ANC de Brussel·les a l'hora de gestionar permisos, muntar escenaris a l'aire lliure, els equips de so, les pantalles, l'espai per a periodistes... "Quan organitzem actes o manifestacions a Catalunya anem diverses vegades al lloc per veure com muntar-ho. Però en aquest cas no ho podem fer", constaten des de l'entitat. 

Malgrat la complexitat evident, els organitzadors esperen que la manifestació sigui un èxit. "Rebem peticions d’aquí i d’allà per entendre què passa i què s’està organitzant, i des de la nostra humilitat intentem transmetre un missatge d’optimisme", explica Font. "Volem reivindicar-nos de manera pacífica, fer-nos notar, que Europa ens escolti, intentar aixecar els ànims de l'independentisme i transmetre que som bona gent". Tot plegat, suposarà el tret de sortida oficiós de l'independentisme a la campanya del 21-D, la campanya electoral comença oficialment dilluns a mitja nit. 
 

La gran manifestació a Barcelona pels presos polítics Foto: ACN

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

El expolio español a Catalunya
Masias , 03/12/2017 a les 17:19
+23
-40
España lleva muchos años sometiendo y ninguneando a Catalunya

. En el año 1888 se coaccionó a Barcelona para celebrar la exposición Universal. Se volvió a repetir la misma acción en el año 1929.

. En época reciente 1992, se obligo a BCN a celebrar los juegos olímpicos.

El puerto de BCN uno de los mas importates de mediterraneo, se desarrollo para la mejora del comercio con Castilla y la España interior.

El moderno aeropuerto de BCN se creo para beneficio de las regiones limitrofes con Catalunya.

El nivel de conocimiento de la lengua catalana es infimo, casi nadie la habla y es desconocida para la mayoria de los ciudadanos de Catalunya. Nada que ver como antiguamente , en el que casi todos los ciudadanos de comunicaban en catalán, tanto de forma oral como escrita.

El nivel economico de Catalunya es debido a su comercio con Alemania y paises de area germanica, con España solo comercia con frutas y verduras.

Su bajo nivel de renta de debe a la explotación que sufre por parte de los españoles, hasta han creado un mantra que funciona muy bien entre los nacionalistas y otros,que dice “ Espanya ens roba “, que increíblemente ha molestado a sus clientes que son el resto de de españoles.
Pur processisme
Anònim, 03/12/2017 a les 17:49
+17
-21
El repte més difícil de l'independentisme és proclamar la independència i defensar-la, no organitzar concerts, disfressar-se amb merchandising groc i fer gimcanes per Europa.

ERC i JxCAT són l'avantguarda del processisme, la CUP és el camí!
Un repte molt econòmic
Anònim, 03/12/2017 a les 19:01
+20
-35
Un repte molt econòmic, típic d'un poble oprimit...
En fi, el que sempre he pensat..., de revolució res de res..., interessos de la burguesia opusdeista i d'una gent que s'ha deixat manipular per unes associacions verticals i opressores com l'Anc o Òmnium...
En fi, seguiré lluitant per la igualtat entre els pobles, desitjant l'aboliment de qualsevol frontera.
I recordeu: cap Estat ens farà lliures
SALUT!
Cal buscar en la foscor
simonet, 03/12/2017 a les 19:07
+11
-18
Una nit, un home que ha perdut una moneda la busca en un lloc del carrer il·luminat per un fanal. Un altre home li pregunta:
-On l'has perduda?
-Allà baix.
-I per què la busques aquí?
-Doncs perquè aquí hi ha més llum.

Amb la manifestació de Brusel·les, l'independentisme busca el triomf on hi ha més llum, en lloc de buscar-lo on realment l'ha de buscar.

A Brusel·les hi ha la llum del Parlament europeu i els mitjans de comunicació internacionals. Però, com a l'home de l'acudit, a Brussel·les a l'independentisme no se li ha perdut res.

La clau del triomf no és a Brussel·les, sinó a Catalunya mateix, i concretament a les comarques on l'independentisme no és majoritari. El que s'ha de fer és anar a Hospitalet, a Cornellà, a Salou, a Tarragona i a tot arreu on faci falta per aconseguir ampliar el suport social a l'independentisme.

Ara l'objectiu de l'independentisme és guanyar les eleccions. Qualsevol altre objectiu s'ha de supeditar a aquest. I l'única manera de guanyar les eleccions és convèncer els electors catalans. Tota l'energia de l'ANC i d'Òmnium hauria d'estar posada a sumar vots als partits independentistes. Dubto que anar a Brussel·les sumi gaire vots.

Les manifestacions que s'han fet a Catalunya a favor dels presos polítics són necessàries i s'han de seguir fent. La manifestació de Brussel·les no em sembla necessària. Fins i tot pot ser contraproduent, com ha dit 9:18.

A Brussel·les farem una gran performance per cridar l'atenció d'Europa. Però que Europa o el món sencer ens mirin no servirà de res. El que hem d'aconseguir és que ens mirin els catalans, que són els que han de votar el 21-D.

Fixeu-vos que l'espanyolisme no té pensat fer cap manifestació a Brussel·les. L'espanyolisme sap que el futur de Catalunya es juga a Catalunya mateix, i per això ja fa dies que han començat a fer campanya electoral.

De cara a guanyar les eleccions, serà més útil un míting a Gavà, a Terrassa o a Badalona que cent manifestacions a Brussel·les.

L'independentisme se sent atret per la llum, com les papallones. Hem de vèncer aquesta atracció i buscar en la foscor. És en la foscor del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Tarragonès, i no en la llum de Brussel·les, on hi ha la clau de la victòria.
Esperit de Wembley
Lineker, 03/12/2017 a les 19:23
+20
-23
Tot això s'ha convertit en com seguir un equip de fútbol, amb banderes i càntics.
Els temes de fons no interessen, només volen supporters adoctrinats que cridin...
Tot plegat, fa pena...
Catalunya comença a ser percebuda a Europa com quelcom poc serios i conflictiu...
La imatge s'ha perdut a l'exterior.
OK a 17:49 + 19:07
LCD, 03/12/2017 a les 20:52
+19
-9
Felicitats als catalans que van a Brusel.les. PERÒ LA BATALLA ES TÉ QUE GUANYAR A CASA.

Suport internacional: OK. PERÒ, que necessita el indecís i el votant de "Comuns" per a votar CATALÀ independent.

Que necessita el català del PSC per abandonar el bloc unionista ?
Que necessita el català de "podemos", per a ser "podem Catalunya"?
Que necessita el català indecís, per guanyar a la por i enviar ESP a infern?

NO ens equivoquem: PRIMER L'OBJECTIU i després el màrqueting.
Lo contrari és un suicidi de rics.

GUANYER LES ELECCIONS, SUMEM CATALANS I DESPRES SORTIM FORA.
al Masias
simonet, 03/12/2017 a les 20:57
+28
-8
En lloc de tants comentaris irònics, digues que estàs en contra de la independència de Catalunya.

I digues tambe per què hi estàs en contrat.

Mira, ja t'ho dic jo: hi estàs en contra per nacionalisme espanyol, és a dir, perquè creus que Espanya és una nació i no un conjunt de nacions.

Digues això, i acabarem abans. I així no hauràs de fer esforços ridículs per mirar de tapar el teu nacionalisme amb arguments del tipus "el català no està perseguit", "l'estat espanyol tracta molt bé Catalunya", "el mercat principal de Catalunya és l'espanyol", etc.

Més val anar de cara, no? Que ja som grandets.
Al Simonet.
Anònim, 03/12/2017 a les 21:10
+20
-8
Tens rao, les eleccions es guanyen a Catalunya, els mítings es fan a Catalunya, a tot el territori. Les principals ciutats de la entorn de Barcelona tenen molt a veurà però això ja es farà a partir del 4 d. Ara toca omplir Brussel·les perque els que" governen Europa" vegin que a Catalunya volem ser escoltats i volem tenir el dret de denunciar la manera que l estat espanyol ens reprimeix imposant l article 155. No el volem .
@ 20:57
Anònim, 03/12/2017 a les 21:31
+29
-7
Simonet el tal Masias, es un Trol uniopata de colono’s, la seva feina es escriure comentaris amb la consigna que els hi dicten, no li demanis arguments perquè no els tè, fa de ximple lloro repetint les consignes de Faes SCC.
Es imparable
Anònim, 03/12/2017 a les 21:56
+15
-6
Els cataslas som molt tossuts i perssintents, nomes podran doblegar-nos si ens matan, cosa que esta mes que demostrada. Les generacions de joves catalans s han recosit, cada vegada som mes un sol poble ( gracies professors i educadors) ,els joves Lopez i Gutierrez ja son nostres i lliures, aixo els fa molt mal, i es imparable.
Constància
Anònim, 03/12/2017 a les 22:14
+15
-11
El poble català és constant i sap on vol anar. Tot arribarà, no patiu, confiem, caminem junts i units. Divideix i guanyaràs.
Sempre s'ha de mirar cap endavant.
mentre tant a EXTREMERA i fa fred , mol fred.
Anònim, 04/12/2017 a les 13:04
+1
-5
i demà el VÍDEO de la manifestació servirà per fer la campanya als convergents del PDEC.Cat. Crec que fins hi tot repartiran banderes amb l'anagrama del PDE.Cat i la cara del senyor Puigdemont.

Tot plegat una trampa mes a la que cau de quatre peus la bona gent que hi farà cap. Cap ni una manifestació es farà a EXTREMERA, cap ni una.
Estremera?
Ç, 04/12/2017 a les 20:44
+4
-1
Si cal s'anira a Estremera, pero per que ni hi comenses per anar'hi tu , bocamoll ?
divide y venceras ?
Els Trolls os moveu per un miser sou de serb dels lladres de la messeta. Els que estimem la nostra terra i totes les demes ho fem per bon.homia i ideals, i amb els nostres propis medis i esfors, i estem moient mig mon i lo que calgui.
Vosaltres omes hos moieu per arramblar lo que podeu. inclos al vostre propi i MALTRACTAT poble.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El camió en el qual s'han carregat les obres d'art | Àlvar Llobet
Àlvar Llobet | 2 comentaris
01/01/1970
Guàrdia Civil i tècnics executen la sentència d'Osca i deixen el Museu de Lleida sense les 44 peces comprades a partir del 1983 | Desenes de manifestants s'han concentrat a les portes de l'equipament, on hi ha hagut enfrontaments amb la policia | El TSJC rebutja paralitzar el trasllat
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 14:23 
 14:14 ÚLTIMA HORA Aragó s'emporta de Lleida les obres de Sixena per la via del 155. Guàrdia Civil i tècnics executen la sentència d'Osca i deixen el Museu de Lleida sense les 44 peces comprades a partir del 1983.
 13:57 LA CARAVANA. JxCat fa entrar en campanya les burles de Moncloa sobre les víctimes de l'1-O. La candidatura de Carles Puigdemont emet abans dels mítings unes declaracions de Rafael Catalá sobre els ferits de la jornada del referèndum. Per Oriol March.
 13:53 Ciutadans, l'únic partit que defensa (sense matisos) l'Aragó en el litigi de Sixena, informa Pep Martí. La formació unionista va trencar la unanimitat al Parlament mentre que el PP va donar suport a la resolució en favor de protegir el fons.
 13:53 LA CARAVANA A qui dona suport Manuel Valls? L'ex-primer ministre francès es reuneix amb Iceta dies abans de participar en un míting de Cs; contracrònica de Jordi Bes.
 13:41 Josep ​Rull, des de Granollers: «El 21-D toca decidir entre nació o submissió». El conseller de Territori i Sostenibilitat ha estat a Granollers, on ha destacat que la forma per lluitar "contra el procés gens normal que se segueix contra nosaltres" és votar massivament a les eleccions "per reafirmar el nostre full de ruta i aconseguir la llibertat dels presos i del president Puigdemont".
 13:40 Lourdes Ciuró corresponsabilitza obertament el PSC de l'espoli de Sixena. La diputada del PDECat recorda que sense els socialistes l’article 155 no hagués prosperat.
 13:33 Iceta es reuneix amb l'exprimer ministre francès Manuel Valls. El PSC ho ha compartit a través de les xarxes socials amb una piulada. La reunió es produeix pocs dies abans que Valls participi en un acte de Ciutadans juntament amb l'escriptor Mario Vargas Llosa.
 13:24 La diputada del PDECat Lourdes Ciuró corresponsabilitza obertament el PSC de l'espoli de Sixena
 13:15 "Em penedeixo que s'estigui utilitzant indegudament el 155". Així ha respost l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, en preguntar-li si es penedeix que el seu partit hagi donat suport a l'aplicació d'aquest article. En declaracions a Catalunya Ràdio, Ros ha remarcat que el 155 "no està pensat per entrar en plets entre administracions", sinó que té com a objectiu "restablir la legalitat constitucional i estatutària".
 13:14 Lluís Puig carrega contra el «PSC-PSOE» de Lleida pel trasllat de les obres de Sixena. El conseller de Cultura, en un vídeo des de Bèlgica, sosté que els socialistes i Ciutadans hauran d'explicar "com vetllen" pel patrimoni de la ciutat. Informa Oriol March des de Lleida.
 13:01 El TSJC rebutja adoptar mesures cautelars i paralitzar el trasllat de les obres del Museu de Lleida a Sixena.
 12:58 JxCat posa en dubta les garanties democràtiques del 21-D. Laura Borràs, número cinc per Barcelona, assenyala que els presos polítics i la possibilitat que el 155 d'allargui després de les eleccions posen en qüestió els comicis. Informa Oriol March des de Lleida.
 12:41 El candidat del PSC al 21-D, Miquel Iceta, comunicarà a la fiscalia contra delictes d'odi les piulades homòfobes contra ell. El professor de la UB Jordi Borrell afirmava en en un tweet que el socialista tenia "esfínters dilatats" i el qualificava de "ser repugnant", però l'esborra i demana perdó hores després.
 
 12:34 
 12:33 
 11:52 Joan Lluís Bozzo, de Junts per Catalunya, assegura que la “solució Iceta és la Guàrdia Civil entrant de matinada a espoliar el patrimoni”. Quim Torra assenyala que “avui és Sixena i demà pot ser l’escola catalana”.
 11:49 Laura Borràs, número cinc de Junts per Catalunya, atén els mitjans davant del Museu de Lleida, informa Oriol March. “Compartim la ràbia i la indignació davant d’aquest espoli cultural. Això és el 155, i aquesta és la unilateralitat del govern espanyol”, assenyala Borràs acompanyada d’altres membres de la candidatura.
 11:37 L'oferta de Domènech a ERC i PSC per reeditar un tripartit, per ara, impossible. Ho explica Sara González
 

El cap de llista dels comuns, Xavier Domènech, durant el discurs al fòrum Primera Plana Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú




 11:37 Els «comuns» aposten per una gestió compartida i una exposició itinerant de les obres de Sixena
 11:16 Miquel Iceta descarta qualsevol acord amb ERC després del 21-D: "Els nostres projectes són incompatibles". En una roda de premsa de l'ACN, el candidat socialista a les eleccions catalanes titlla d'"irreal" la possibilitat d'un nou tripartit d'esquerres, i reclama als republicans que no recuperin la via unilateral si volen evitar un nou 155; per Jordi Bes.
 11:14 L'operació del trasllat a Aragó dels 44 béns de Sixena dipositats al Museu de Lleida preveu allargar-se fins almenys les 14 hores, segons han informat fonts coneixedores a Europa Press.
 10:59 La contundent rèplica dels Bombers de Vic a les acusacions d'Albiol. El cap de llista del PP va carregar ahir contra el cos per "ajudar" a col·locar una pancarta de suport als presos polítics.
 10:50 L'oferta de Domènech a ERC i PSC per reeditar un tripartit, per ara, impossible, per Sara González. El líder de Catalunya en Comú reivindica que els republicans renunciïn a la unilateralitat i els socialistes reneguin del 155 i dels pactes amb PP i C's. Defensa que un govern "catalanista i progressista" pot superar els "blocs Frankenstein".
 10:47 El candidat del PSC al 21-D, Miquel Iceta, diu que l'"error" del trasllat de Sixena "no té a veure amb el 155". Segons Iceta, "és un exemple més de quan es judicialitzen les qüestions els polítics perdem la capacitat d'incidència sobre els temes"; informa Jordi Bes.
 10:31 Albert Rivera diu sobre les obres d'art del Museu de Lleida que "s'han de respectar les resolucions judicials" i deixa entreveure que el seu partit, si arriba al govern català, no posarà traves al compliment d'aquest tipus de resolucions judicials. Ho ha dit en declaracions a "El programa de Ana Rosa" de Tele 5. 
 10:32 Albiol, entrevistat a RAC-1, compara el trasllat d'obres de Sixena amb els papers de Salamanca: «La policia obeeix el jutge». El candidat popular assegura que li "sap greu" que Junqueras estigui a la presó però diu que el va "advertir" que tindria un "disgust".
 10:27 Rajoy amenaça amb tornar a aplicar el 155 després del 21-D. El president espanyol avisa que el govern central ha demostrat tenir mecanismes "eficaços" per defensar l'estat de dret d'aquells que pretenen liquidar-lo. Informa Sergi Ambudio.
 10:22 Miquel Iceta considera "irreal" que es pugui repetir un tripartit a la Generalitat amb ERC i els "comuns".
 10:19 Mariano Rajoy ha justificat el trasllat de les obres d'art de Sixena i ha dit que el que fa el seu executiu és acatar una resolució judicial. "Les resolucions judicials s'han de complir i si algú creu que no s'ha de fer i vol substituir al jutge que ho digui, però aquest no és el funcionament normal d'una democràcia", ha valorat. Rajoy, a més, ha evitat valorar els moments de tensió entre policia i manifestant i tampoc el fet que el trasllat es faci en plena campanya electoral i agafant-se al 155.
 10:17 
 09:55 El candidat del PSC al 21-D, Miquel Iceta considera que la via unilateral que recupera ara ERC "és una pantalla ja superada", segons afirma en una roda de premsa a l'ACN.
 09:51 
 09:48 Xavier Domènech presenta 5 propostes per formar govern:
1. Blindar drets socials i reactivar l'economia.
2. Fiscalitat més justa
3. Nou estatus polític amb més autogovern
4. Pacte de claredat i referèndum acordat
5. Unitat del catalanisme progressista
 

El cap de llista dels comuns, Xavier Domènech, durant el discurs al fòrum Primera Plana Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 09:40 
 09:40 
 09:33 Els 25 anys de casat de Forn: «La presó no impedeix que estiguem més junts que mai». El conseller d'Interior fa una piulada recordant la data.
 09:31 Mireia Boya: "Els pirates de l'estat espanyol han vingut al Museu de Lleida a buscar el seu botí de guerra".
 09:30 Joan Tardà recrimina a Àngel Ros que no estigui defensant les obres de Sixena al davant del Museu de Lleida. 
 09:30 Un informe d'ERC defensa que Junqueras pot sortir de la presó per ser investit. No hi hauria cap impediment perquè el candidat republicà prengués possessió del càrrec de diputat, segons avança RAC1.
 09:29 Carles Puigdemont denuncia el «cop d'estat» d'Espanya per les obres de Sixena. El president de la Generalitat ha criticat amb duresa l'acció de la "policia militaritzada" personant-se al Museu de Lleida de matinada
 09:21 
 08:34 El Tribunal Suprem posa Anna Gabriel al punt de mira. La justícia espanyola pretén ampliar el llistat d'investigats en la causa contra els dirigents independentistes per rebel·lió amb els membres de l'anomenat "comitè estratègic", el qual prenia les decisions de pes per caminar cap a la declaració d'independència en el Parlament. Ho explica Sergi Ambudio.
 08:14 PORTADES «El valedor de Puigdemont en Bélgica ampara a defensores del genocidio judío», a l'«ABC». Recull de les portades dels mitjans catalans i espanyols de paper.
 08:12 
 07:54 RADIOGRAFIES Digues com ets i et diré a qui votes: així són els votants del 21-D. Els simpatitzants de les forces polítiques comparteixen elements ideològics, culturals, socials i econòmics que permeten fer radiografies sobre les afinitats electorals de cadascú.
 07:53 M'HI POSO PER Núria Picas, o la fi del «tabú» que els esportistes no opinen de política; el retrat d'una de les independents del 21-D a càrrec de Roger Tugas. ERC va oferir a l'atleta anar a un lloc simbòlic o de sortida el 21-D i ella va reflexionar, tornant del País Basc: "Vull fer el possible, no m'agrada fer les coses a mitges, vull donar-ho tot".
 07:21 Una cinquantena de persones es concentra a l'exterior del museu de Lleida, on la Guàrdia Civil ja ha entrat a dins.
 

Manifestants davant del Museu de Lleida, aquest matí Foto: ACN
 

Agents de la Guàrdia Civil, aquest matí al Museu de Lleida Foto: ACN

 07:06 EL DESPERTADOR de Ferran Casas. Espoli artístic via 155. "El cas de Sixena, que avui pot viure el seu desenllaç a Lleida, demostra com de cruenta és la suspensió de l'autonomia i complicat l'"encaix" català", diu el subdirector de NacióDigital. Avui també són notícia Pablo Iglesias, la unilateralitat, Àngel Soro, els caganers dels líders polítics, la independència lituana i Josep Maria Cullell.
 06:35 ÚLTIMA HORA La Guàrdia Civil i tècnics aragonesos arriben al Museu de Lleida per efectuar el trasllat de les obres de Sixena.
Entrades anteriors »
Carles Puigdemont intervé al míting de Junts per Catalunya a Mollerussa | Junts per Catalunya
Oriol March
01/01/1970
La candidatura de Carles Puigdemont emet abans dels mítings unes declaracions de Rafael Catalá sobre els ferits de la jornada del referèndum
Carles Riera, cap de llista de la CUP | Adrià Costa
01/01/1970
El comentari editorial de NacióDigital amb el protagonista, la proposta, la frase i l'estirabot de la campanya electoral del 21-D
Algunes de les principals despeses de campanya són el mailing o la infraestructura dels actes. | ERC
01/01/1970
Dues entitats financeres han negat als republicans un préstec per fer front a les despeses fins al 21-D, tot i que el partit no té cap deute amb els bancs i la subvenció electoral posterior permetria tornar els recursos