El diari de campanya del 36

1 de febrer: neix el Front d'Esquerres de Catalunya

Alejandro Lerroux arriba a Barcelona per fer campanya per les dretes

Les eleccions de febrer de 1936: una campanya amb presos polítics i autonomia suspesa

| 06/12/2017 a les 16:35h
Especial: 21 de desembre: eleccions Parlament 2017
Arxivat a: Política, eleccions de febrer de 1936, memòria històrica, eleccions Parlament 2017, procés català
Cartells de campanya: «El veritable ordre no existeix sense benestar col·lectiu», de Cristóbal Arteche. A la dreta, cartell del PCE sobre l'amnistia. «Per l'amnistia voteu el Frente Popular» | Còpia digital: CRAI Biblioteca Pavelló de la República, UB.
Dia intens en la campanya electoral del 1936. Les forces progressistes catalanes s'han posat finalment d'acord en el nom amb què aniran a les urnes. La coalició s'anomenarà Front d'Esquerres de Catalunya. La constitueixen Esquerra Republicana, que la lidera, Acció Catalana (nacionalista i centrista), el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerres (escissió d'ERC), la Unió Socialista de Catalunya, la Unió de Rabassaires i petites formacions com el Partit Comunista de Catalunya i el Partit Català Proletari. A la resta de l'Estat, les esquerres han adoptat el nom de Front Popular.

Les forces conservadores, liderades per la Lliga Catalana, ja fa dies que tenen clara la marca amb què volen concórrer a les eleccions: el Front Català d'Ordre, la victòria del qual seria, segons es diu des de l'òrgan del partit, La Veu de Catalunya, "la victòria de Catalunya". En els rengles conservadors es respira certa confiança en el resultat, però ningú dona res per guanyat. Una de les grans incògnites és com respondrà la CNT, el gran sindicat de Catalunya. La seva actitud abstencionista en les eleccions de 1933 va ajudar al triomf de les dretes. Aquest cop, però, pot ser diferent. La causa de la llibertat dels presos pot mobilitzar la Catalunya llibertària.


Les forces progressistes catalanes s'han posat finalment d'acord en el nom amb què aniran a les urnes
 
El vespre, arriba a Barcelona Alejandro Lerroux, líder del Partit Radical (republicà de dretes) per preparar la campanya del seu partit a Catalunya. Els lerrouxistes formen part de l'aliança conservadora junt amb la Lliga i la CEDA. Com han canviat els temps! A inicis de segle, Lerroux va forjar la seva carrera política a Catalunya, enarborant la bandera d'un republicanisme popular i pretesament obrerista. Això sí, anticatalanista. Va ser ell, com a president del govern espanyol, qui va reprimir el Sis d'Octubre. Aquest vespre s'allotjarà al Ritz.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

La Història
Juli Loras, 06/12/2017 a les 17:36
+0
-3
Insisteixo: de tragèdies i de farses.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
L'expresident de la Generalitat Artur Mas, arribant al Tribunal Suprem | ACN
01/01/1970
La Fiscalia podria demanar llibertat amb fiança per a l'exlíder del PDECat, mentre que VOX podria sol·licitar presó per reiteració delictiva | L'expresidenta de l'AMI Neus Lloveras, rostre dels 712 alcaldes investigats per col·laborar amb l'1-O, també ret comptes davant del jutge Pablo Llarena
01/01/1970
L'agent contradiu així l'atestat policial, segons "Regió 7"
Reunió de la mesa del Parlament de dimarts passat | ACN
Oriol March | 1 comentari
01/01/1970
L'ordre del dia de la mesa del Parlament inclou, ara sí, la modificació de la llei de la Presidència proposada per JxCat que la setmana passada va tensar les relacions amb ERC
El Govern en ple, la nit del referèndum de l'1-O | Jordi Bedmar / Govern
Oriol March | 5 comentaris
01/01/1970
L'estat major del procés es va reunir per avaluar l'impacte de les càrregues policials i, després d'un debat intern, es va decidir mantenir la votació fins al final
Bandera de la Confederació Helvètica. | Europa Press
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La Confederació Helvètica -on hi ha una de les seus de les Nacions Unides- va acollir molts refugiats catalans a la fi de la Guerra Civil | Josep Tarradellas es va endur l'òrgan vital de l'"Avi" a Lausana i el va retornar a Catalunya el 1977
La fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal | ACN
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
Perfil de la que va ser la primera dona fiscal general de l'Estat, que avui ha interrogat Marta Rovira i Marta Pascal | Molt conservadora i antiavortista ferotge, ha estatuna peça de l’engranatge del Partit Popular en el ministeri públic | Es va pronunciar a favor del processament del president Artur Mas
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius