Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
eleccions Parlament 2017

Quan el color groc pren partit: la Junta Electoral també entra en el terreny simbòlic del 21-D

L'excepcionalitat de context electoral es fa extensiu al llenguatge als mitjans, pancartes, llaços i il·luminació als edificis | Ciutadans, PSC i PP demanen a l'ens estatal que interfereixi sobre accions que consideren que han deixat de ser innoqües en campanya

per Sara González, 29 de novembre de 2017 a les 19:50 |
Concentració a Vic per la llibertat dels «Jordis» | Sergi Cámara
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A mesura que s'acosta l'arrencada de la campanya electoral, queda clar que el context del 21-D s'ha submergit en l'excepcionalitat més absoluta per molt que el govern espanyol reclami que s'ha de recuperar la "normalitat". Les eleccions van ser convocades pel president Mariano Rajoy a partir de l'aplicació del 155, hi ha membres del Govern de Carles Puigdemont empresonats i altres a Brussel·les pendents d'una ordre d'extradició i ara la Junta Electoral entra en escena també en el terreny simbòlic. L'última polèmica: la prohibició d'il·luminar els edificis i les fonts de Barcelona de groc, una iniciativa impulsada des de l'Ajuntament en record dels dirigents empresonats i que es va posar en marxa en paral·lel a la il·luminació nadalenca de la ciutat.

La simbologia sobiranista està sent escrutada al detall, i el color groc ha guanyat un protagonsime indiscutible des de que els presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i després els consellers, van ser empresonats. Fins a tal punt, que a ulls dels partits unionistes ha deixat de ser un color innocu. La moció per il·luminar de groc edificis i fonts simbòliques de la capital catalana es va aprovar amb el suport de Barcelona en Comú, PDECat, ERC i la CUP, però va ser denunciada a la Junta Electoral de Barcelona pel PP i també per Ciutadans. Aquest òrgan està a hores d'ara més sotmès que mai a les pressions que suposen les iniciatives dels partits constitucionalistes, que fiscalitzen, en període electoral més que mai, tota la simbologia sobiranista.


Sota el principi de "neutralitat informativa"

Ciutadans, PSC i PP, els tres partits que han avalat l'aplicació del 155, han impulsat denúncies a la Junta Electoral. A iniciativa del partit d'Arrimadas, s'ha prohibit tant a TV3 com a Catalunya Ràdio utilitzar les expressions "Govern a l'exili", "consellers exiliats", "consellers empresonats" i "president Puigdemont". La Junta Electoral argumenta que l'ús d'aquests conceptes "vulneren el principi de neutralitat informativa". Ara, un dels temors dels mitjans públics és que Ciutadans recorri també el pla de cobertura sense blocs -amb control, però, dels temps dedicats a cada partit durant tota la campanya- que ha estat aprovat per la junta de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

La Junta Electoral també ha prohibit, en aquest cas a petició del PSC, que els membres de les meses de les eleccions del 21-D llueixin llaços grocs, una mesura que es fa extensiva a interventors i apoderats dels partits que estiguin als col·legis.

La retirada de pancartes que exigeixen la "llibertat dels presos polítics" també ha estat una ordre de l'ens estatal. Ciutadans va demanar que es retirés la de Barcelona, i Ada Colau es va veure obligada a complir i el PP ha demanat que es retirin pancartes i llaços de, per exemple, els edificis municipals de Sabadell.

 

Encartellada a Tarragona per demanar l'alliberament dels presos polítics Foto: Jonathan Oca


La resposta ciutadana

"Encara no ens han prohibit vestir de groc", ha deixat anar la directora de la campanya i número deu de la llista de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, que ha recriminat a la Junta electoral que estigui prohibint qüestions simbòliques d'aquest tipus i, en canvi, no es preocupi perquè les candidatures independentistes no concorren "en igualtat de condicions" al 21-D perquè tenen membres de la llista a presó o a Brussel·les.

Les prohibicions han tingut un notable impacte entre els sectors sobiranistes, que busquen fórmules enginyoses per seguir lluint llaços de color groc. De fet, ANC i Òmnium, que tenen els seus respectius presidents -Jordi Sànchez i Jordi Cuixart- a la presó, estan ja estudiant una resposta ciutadana reivindicativa conscients, però, que també elles se la juguen a ulls de la Junta Electoral. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació