30
de novembre
del
2017
Actualitzat
el
13
de desembre
a les
14:57h
Coincidint amb l’aniversari de la caiguda del mur, des de 2009 a Berlín se celebren les jornades anomenades Falling Walls. De la mateixa manera que el mur va canviar la història de la ciutat, l’objectiu de la trobada és donar resposta a la pregunta «Quins han de ser els propers murs a caure?».
Els murs poden estar vinculats a algun dels desafiaments globals en els àmbits de l’energia, la pobresa, el medi ambient o la salut. Una de les propostes de la trobada és Falling Walls Lab, un fòrum interdisciplinar que ofereix l’oportunitat a joves investigadors de presentar projectes de recerca innovadors amb un rerefons social.
La presentació també és trencadora. En només tres minuts implacables, incloses preguntes i respostes, cent joves científics van exposar de forma amena i concisa «aquest és el mur que vull fer caure». Van sentir-se idees de moltes disciplines i d’arreu del món, gràcies que el centre on fan recerca pertany a la xarxa Fallilng Walls.
La idea visionaria dels participants del FWLab ha estat finalista al seu país. A Berlín competeixen per endur-se el premi International «jove innovador de l’any». Enguany els tres guanyadors van ser un investigador de Malàisia, que ofereix un tractament d’aigües residuals; una altra de la Índia, que vol controlar les malalties transmeses per mosquits, i una altra d’Àustria, que vol diagnosticar precoçment el càncer d’ovari.
El finalista de Barcelona va ser Emre Ozan Polat, investigador post-doctoral de l’ICFO, que vol trencar el mur de l’accés a la salut. Segons la OMS, al menys quatre-cents milions de persones no tenen accés a un servei de salut; perquè al seu entorn no hi ha hospitals o centres de recerca, perquè viuen a una àrea aïllada, perquè tenen una mobilitat reduïda o, senzillament, perquè són pobres.
Un dispositiu basat en grafè enganxat a la pell, flexible, transparent i de baix cost, els monitoritza els paràmetres vitals per detectar les malalties més comunes, com són les afeccions cardiovasculars o pulmonars. El dispositiu s’estàdesenvolupant per monitoritzar la hidratació, la temperatura, la tensió arterial, la saturació d’oxigen en sang, l’exposició als raigs ultraviolats, entre altres.
Com el dispositiu està integrat en un polímer com si fos una «tireta», busca tenir un cost de fabricació de menys d’un euro. Per tant, la seva producció i distribució a gran escala podria millorar la salut pública especialment en els països desenvolupats. I es podria assolir el dret d’accés a la salut.
La col·laboració permet de trencar murs, com ha mostrat un dels esdeveniments científics més prestigiosos del món.