L'economia se'n ressent. Ahir va ser la patronal Foment qui es va pronunciar sobre el procés. I avui és possible que ho faci el Col·legi d'Economistes en la presentació del seu informe sobre la conjuntura econòmica del país. Les dades de 2017 eren bones, però la tensió política ha complicat molt la tardor amb el canvi de seu d'empreses i un cert alentiment que s'ha fet notar en sectors com el del turisme, on la confiança és un element fonamental. En tot cas, a Espanya la situació també la perjudica mentre no hi posi remei en forma de diàleg. Irene Ramentol recull en aquesta anàlisi cinc dades ben eloqüents.
Et trobarem a faltar, Pat. Els que fem NacióDigital ahir vam viure un dia trist. Al migdia ens van trucar per dir-nos que Patrícia Gabancho, una de les nostres articulistes més seguides i compromeses (formava també part del consell editorial del diari), s'havia apagat. Feia dies que estava ingressada i dijous passat ja no ens va poder enviar l'article. Ens quedarà la seva vitalitat, erudició i passió pel país. El seu comiat serà dijous a dos quarts de dotze al tanatori de les Corts de Barcelona. Sobre la Pat us aconsello llegir l'obituari que n'escriu Germà Capdevila i un recull amb els seus cinc millors articles al diari. També l'entrevista que li va fer Esteve Plantada arran de la publicació del seu darrer llibre, Amàlia i els esperits (Arpa, 2017), on reflexionava sobre els canvis socials del segle passat.
Vist i llegit
A Ver Tele, el portal de continguts televisius d'eldiario.es, publicaven una llista de 12 programes de TVE que no donen una bona imatge de la televisió pública espanyola, que el PP no ha volgut convertir precisament en exemple de servei públic. El show de Javier Cárdenas o el "debat" de Carlos Herrera lideren el rànquing.
El passadís
La Sala Noble del Centre Cívic Convent de Sant Agustí va acollir ahir la presentació del cartell i el lema de campanya dels "comuns". Els de Xavier Domènech van escollir exactament el mateix lloc on Catalunya Sí que es Pot, una coalició convulsa, va presentar Lluís Rabell com a candidat a les eleccions del 2015. Era el mes de juliol, quan les enquestes encara li auguraven més de 25 diputats. La realitat del 27-S va ser dura: 11 diputats. En aquella ocasió, però, de la coalició no va participar Barcelona en Comú. Ara, els "comuns" aspiren a passar pàgina al fallit grup de CSQEP, però les enquestes no els somriuen.
L'efemèride
Paco Signes (conegut com a Paco Telefunken) era qui havia de tenir el dubtós honor, la matinada de tal dia com avui fa quatre anys, d'acabar amb les emissions de Canal 9, la televisió pública valenciana que el govern del PP va destrossar primer i tancar després. S'hi va acabar negant i no va ser fins unes hores després que personal del jutjat va executar el fos de la imatge. El canvi polític al País Valencià ha possibilitat el retorn de les emissions. La ràdio ja emet i la televisió ho farà en breu. A Catalunya, el PP, responsable de tot allò, dona lliçons i pregona que TV3 ha de ser "normal". Us aconsello llegir Toni Vall.
L'aniversari
El 29 de novembre de l'any 1899 naixia el Futbol Club Barcelona. Per mi és el millor del món, però hi pot haver altres opinions. L'entitat ha aconseguit, tant en el futbol com en les seves seccions, desenes de títols. Cap dels més importants se li ha resistit. El Barça ha estat també un símbol que ha servit per donar empara a reivindicacions socials i polítiques, i no ha estat aliè als moviments polítics i socials del país. Jugadors com Samitier, Kubala, Cruyff, Maradona, Guardiola, Koeman, Ronadinho, Xavi o Messi han marcat les èpoques daurades i plenes de copes des que un suís resident a Barcelona, Joan Gamper, va fundar el club al gimnàs Solé. El documental FC Barcelona Confidencial explicava el funcionament del club per dins quan el presidia Joan Laporta, anys en què va fer un important salt en tots els àmbits.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi