Procés català

​Junqueras i els consellers d'ERC accepten «per imperatiu legal» el 155 per sortir de presó

Argumentaran davant del Suprem que aquest article de la Constitució s'ha aplicat de forma "il·legal" i que no renunciaran a les seves conviccions polítiques | Els consellers reclamaran el seu "dret a la participació política" com a càrrecs electes a la campanya de les eleccions del 21-D

per Sara González / Isaac Meler , 27 de novembre de 2017 a les 21:00 |
Els consellers del Govern, a l'Audiència Nacional | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els consellers empresonats i els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, busquen que el Tribunal Suprem apliqui sobre ells el mateix criteri que als membres de la mesa ara que serà el jutge Pablo Llarena qui assumirà tota la causa. És per això que algunes defenses demanaran aquest dimarts que se'ls torni a citar a declarar amb l'objectiu de demanar poder sortir de la presó. Els consellers d'ERC al·legaran que accepten el 155 "per imperatiu legal" i des de la "més profunda discrepància jurídica i política". 

Segons ha pogut saber NacióDigital, argumentaran que en cap cas es renuncia a les seves conviccions polítiques perquè les consideren "plenament legítimes" partint de la base del seu compromís amb la "no violència i la democràcia". A partir d'aquí, argumentaran que s'accepta l'aplicació del 155 des del moment en què concorren a les eleccions malgrat considerar que aquest article de la Constitució "no permet cessar el Govern ni bloquejar l'activitat del Parlament". Consideren que, per tant, el 155 "s'ha aplicat de manera il·legal i que justament per això ha estat impugnat. 


Els consellers d'ERC també argumentaran que no hi ha risc de fugida per "arrelament familiar i social" i perquè, a més, són candidats a les eleccions del 21-D i reivindiquen el seu "dret a la participació política" com a càrrecs electes. Afegiran que han de tenir dret a confrontar-se "en igualtat de condicions amb els seus adversaris polítics". Els consellers del PDECat també utilitzaran aquest mateix argument mentre que Meritxell Borràs, que no va a les llistes, acatarà el 155 sense matisos i renunciarà a la via unilateral.

Una decisió en mans de Llarena


L'Audiència Nacional Carmen Lamela ha remès ja al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena la causa per rebel·lió i sedició contra el Govern de Carles Puigdemont i contra Sànchez i Cuixart. Segons han informat fonts jurídiques, la titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 ha ordenat escanejar tot el sumari i aquest migdia ja s'ha enviat al Suprem, després que Llarena ordenés divendres passat acumular les causes que s'estan instruint sobre el procés sobiranista que va concloure amb la declaració d'independència de Catalunya fa aquest dilluns un mes.

Ara queda, per tant, en mans de Llarena decidir si crida a declarar els exconsellers empresonats i modificar o no aquesta mesura cautelar, en la qual es troben Oriol Junqueras i set membres més del Govern. 


Bona part dels consellers empresonats per ordre de l'Audiència Nacional formen part de les llistes d'ERC o de Junts per Catalunya (JxCat) per a les eleccions del 21-D. La sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional ja va denegar la sortida de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, tot rebutjant els recursos presentats pels seus advocats. Pel que fa als recursos d'apel·lació presentats per les defenses dels consellers destituïts, estan pendents de ser resolts per aquesta sala.

Lamela es queda amb la causa de Trapero

La jutge Lamela ja va acceptar la unificació dels casos considerant que la investigació s'ha de fer manera conjunta per determinar amb "coherència" les responsabilitats de tots els investigats. I va destacar que una investigació per separat "dificultaria l'esclariment dels fets i la comprensió de tota l'estratègia col·laborativa". Tanmateix, finalment la investigació per sedició contra el major Josep Lluís Trapero i la intendent dels Mossos Teresa Laplana continuaran a l'Audiència Nacional espanyola.

El Suprem argumenta que l'actuació dels comandaments policials es pot investigar per separat perquè la seva participació en els fets presumptament delictius són un "afegit" i estaven "subordinats" al conseller d'Interior.

Interlocutòria on el Tribunal Suprem decideix acumular la causa per rebel·lió i sedició del Govern i els "J... by naciodigital on Scribd



Oposició de la Fiscalia

La Fiscalia, per contra, es va oposar a l'acumulació de causes argumentant que cal evitar la creació d'una "macrocausa" que "resultaria molt inconvenient per a l'agilització de la justícia i l'economia processal". Segons el ministeri públic, el Suprem ha de mantenir la seva competència "exclusivament" respecte a les persones aforades –els membres sobiranistes de la mesa del Parlament- i deixar per a l'Audiència Nacional la investigació contra els que ja no ostenten aquesta condició. En aquest sentit, apel·la a la jurisprudència del propi Tribunal Suprem "favorable a assumir la seva competència per investigar només els aforats".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació