L'independentisme és clarament més europeista que el votant de Cs o PP

Carles Puigdemont ha obert aquest cap de setmana un debat que fins ara tan sols s'havia atrevit a posar sobre la taula la CUP: la possibilitat de votar la sortida de Catalunya de la Unió Europea (UE). Tot i que ell mateix ha defensat després que aposta per "una UE més forta" i que ERC ha apuntat que no creu necessari un referèndum sobre aquesta qüestió, la polèmica ja està servida. L'euroescepticisme s'imposa entre l'independentisme, arran de la defensa tancada de les institucions comunitàries a l'Estat i a la repressió de l'1-O?

Les dades no corroboren aquesta afirmació. De fet, l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) preguntava sobre si els enquestats volien que, en cas d'independitzar-se, Catalunya hauria de formar part o no de la UE. I segons el resultat del sondeig, malgrat que la percepció de les institucions comunitàries empitjora, prop del 68% de les respostes són positives i menys d'un 20% són negatives. Malgrat tot, sí que és cert que, entre aquells enquestats que defensen la independència, l'adhesió a la UE és cinc punts inferior a la mitjana i el seu rebuig voreja el 25%, mentre que l'unionisme és més partidari de seguir en el club europeu.
 
Bona part de l'explicació d'aquest major rebuig a la UE entre l'independentisme es deu al posicionament contrari de la CUP, que defensa sortir-ne. Tot i això, aquesta postura no és compartida per la majoria dels seus potencials electors, ja que un 50,6% dels que la votaria aposta perquè la República catalana romangui a la UE, mentre que un 41,8% no ho vol. En canvi, quasi dos terços dels electors de Junts pel Sí (en cas que s'hagués reeditat la coalició) s'hi mantindria i prop d'un 23% en sortiria.

El percentatge d'europeistes entre l'electorat de la coalició independentista és, de fet, superior al dels votants de Cs i PP. I és que només un 52,1% dels electors liberals voldria Catalunya a dins de la UE (tan sols un punt i mig més que els de la CUP) i, en el cas dels populars, els europeistes no arriben al 55%. En canvi, on els defensors de la UE s'imposen més clarament és entre els electors del PSC (75% a favor) i sobretot entre els de Catalunya Sí que es Pot (87%).
 
De la mateixa manera, l'anàlisi de les dades del CEO també permet tombar un altre argument recurrent d'aquests dies, i és que l'unionisme ha comparat Puigdemont amb el partit de Le Pen, equiparant l'euroescepticisme amb el moviment d'extrema dreta. Malgrat tot, el cert és que la radiografia dels enquestats que preferirien sortir de la UE evidencia que aquests són més d'esquerres que els que voldrien romandre-hi. Així, mentre el 38,8% dels europeistes es consideren d'esquerres (se situa entre el 0 i el 3 en una escala on 0 és el màxim d'esquerres i 10 màxim de dretes), es defineixen així el 45,5% dels euroescèptics. De fet, menys del 9% dels partidaris de sortir de la UE són de dretes (entre el 7 i el 10 en la mateixa escala).
 
Igualment, els contraris a que una Catalunya independent es mantingui a la UE són més joves que els que en són partidaris. Quasi el 23% dels euroescèptics tenen menys de 30 anys i només un 27,4% supera els 60, mentre que tan sols un 20,6% dels europeistes estan per sota dels 30 i un terç en té més de 60.
 
Sigui com sigui, el mateix baròmetre del CEO pregunta sobre si una eventual Catalunya independent hauria d'entrar o no a l'OTAN i aquí hi ha més debat, ja que la ciutadania es troba més dividida en aquesta qüestió. Així, un 41,7% dels enquestats s'hi mantindria i un 38,3% en sortiria. Tot i això, entre els independentistes, el rebuig a l'OTAN (45,7%) és superior a l'adhesió (37,7%), mentre que l'Aliança Atlàntica té en l'unionisme clarament més suport (46,8%) que oposició (32,2%).