27
de novembre
del
2017
Actualitzat
a les
18:30h
Quan el Pacte Nacional pel Referèndum es va posar en marxa, se li va encarregar sumar suports a la reivindicació del referèndum acordat, però no com havia de ser aquest procés per exercir el dret a l'autodeterminació. Ara, un mes després de la declaració d'independència i de la suspensió de l'autonomia de Catalunya amb l'aplicació del 155, el cap de llista de Catalunya en Comú Podem, Xavier Domènech, proposa retornar a aquell context d'acumulació de forces en el qual s'estava abans d'enfilar la via unilateral independentista. Una llei de claredat i un gran acord de país és, segons els "comuns", el còctel necessari per esquerdar el búnquer del 78 que es nega a reconèixer el dret a decidir dels catalans.
Els "comuns" parteixen de la base que l'1-O va ser una gran mobilització però no pot ser considerat el referèndum definitiu que reclamen una majoria de catalans. Domènech, que aposta per una Espanya confederal, dona per fracassat el full de ruta de la independència en 18 mesos i proposa un retorn a l'etapa de consolidar majories. La seva aposta és la via canadenca: dissenyar una llei de la claredat el contingut de la qual hauria de ser prèviament pactat de forma àmplia entre els partits catalans per definir com ha de ser un referèndum que interpel·li la majoria de la societat. Des de la pregunta a les possibles respostes -ha admès que no té per què ser només independència sí o no-. També les majories necessàries per fer una lectura dels resultats i considerar-los aplicables. "Es tracta de debatre com seria legítim pels catalans la realització d'un referèndum", ha explicat Domènech durant una entrevista guiada per la periodista Milagros Pérez Oliva per explicar quina és la fórmula dels "comuns" per resoldre el conflicte territorial.
Amb aquest consens blindat a nivell català sobre com cal fer aquest referèndum, ha explicat Domènech, es tindria més força per intentar trencar el bloc del PP, PSOE i Ciutadans, que fins ara s'ha negat en rotund a acceptar el dret a decidir dels catalans i que no s'ha aconseguit esquerdar amb el full de ruta de l'independentisme. "Ens comprometem i impulsarem ja una llei de claredat al Congrés per fixar com es pot fer el referèndum a Catalunya", ha promès Domènech. Aquesta llei hauria d'obtenir una majoria de dos terços del Congrés per ser aprovada. Difícil? El líder dels "comuns" reconeix que no és fàcil, de la mateixa manera que recorda que mai abans un terç dels diputats a Madrid havien defensat el dret a decidir dels catalans. Sí entén, però, que els socialistes, que via PSC fa pocs anys que van posar sobre la taula la via canadenca, haurien de ser els primers en cedir per negociar en aquest sentit.
Un new deal
L'acord per la claredat i la seva plasmació en llei és un dels principals capítols que s'hauria d'afrontar dins del "gran acord de país" que defensen els "comuns" per recosir la societat catalana tant des del punt de vista social com nacional. Domènech l'ha batejat com un "new deal" a nivell polític, econòmic, social i nacional que doni com a resultat un nou marc constituent que pivoti en un reconeixement "vinculant dels drets socials"; un aclariment de les competències exclusives de Catalunya, les compartides i les cedides; un finançament construït en base a una Hisenda "pròpia i solidària"; el blindatge del model lingüístic i de l'escola pública catalana; i una "nova arquitectura institucional" que es musculi des del municipalisme. Tot això, ha precisat, s'hauria de traduir en una reforma constitucional.
Domènech fa aquesta proposta just en un moment en què els partits independentistes es troben en plena redefinició del seu full de ruta. Junts per Catalunya i ERC han començat a fer ja referència a una negociació de tipus "bilateral" amb l'estat espanyol i la Unió Europea per aconseguir el seu objectiu. Precisament els independentistes també parlen d'un "gran acord de país" que té connexions amb la proposta dels "comuns".
El "vot útil" per fugir dels blocs
"Els anhels de canvi no poden esdevenir frustració, per això cal partir de majories àmplies", ha insistit Domènech, que considera que Catalunya ha viscut "massa temps" sota el mandat de governs que construeixen el seu posicionament "en funció dels seus propis fulls de ruta" i no "des de grans projectes de país". Justament per això, ha dit Domènech, no han reeixit els seus plans i en aquests moments els independentistes estan fent canvis en el seu discurs.
Ha alertat, però, del risc de convertir les eleccions del 21-D en unes noves plebiscitàries "des dels extrems", un escenari que considera que després de la suspensió de l'autogovern i de la repressió la societat catalana no es pot permetre. Les enquestes no somriuen als "comuns", que els auguren un resultat fins i tot inferior als 11 diputats que va obtenir Catalunya Sí que es Pot. Malgrat tot, Domènech ha pronosticat que el seu partit serà "decisiu". "Si hi ha un vot útil per transformar la situació que estem vivint, aquest és el nostre. Votar-nos és una impugnació a una Catalunya que es defineixi per blocs", ha sentenciat.
Pisarello: parlar amb qui deixi el 155 i "la independència exprés"
Sobre el paper de Catalunya en Comú-Podem després del 21-D, el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello ha insistit en la posició del partit. "Ens tindrà asseguts per parlar qui abandoni el bloc del 155 o el de la independència exprés", ha assegurat en la seva intervenció d'aquest dilluns al fòrum Tribuna Barcelona. També ha titllat de "desafortunat" el referèndum sobre la UE defensat pel president Carles Puigdemont. "A mi no em van agradar les declaracions de Puigdemont. Jo tinc moltes crítiques a l'actual Unió Europea –sobretot per la gestió de la crisi econòmica- però soc europeista", ha afirmat.
Els "comuns" parteixen de la base que l'1-O va ser una gran mobilització però no pot ser considerat el referèndum definitiu que reclamen una majoria de catalans. Domènech, que aposta per una Espanya confederal, dona per fracassat el full de ruta de la independència en 18 mesos i proposa un retorn a l'etapa de consolidar majories. La seva aposta és la via canadenca: dissenyar una llei de la claredat el contingut de la qual hauria de ser prèviament pactat de forma àmplia entre els partits catalans per definir com ha de ser un referèndum que interpel·li la majoria de la societat. Des de la pregunta a les possibles respostes -ha admès que no té per què ser només independència sí o no-. També les majories necessàries per fer una lectura dels resultats i considerar-los aplicables. "Es tracta de debatre com seria legítim pels catalans la realització d'un referèndum", ha explicat Domènech durant una entrevista guiada per la periodista Milagros Pérez Oliva per explicar quina és la fórmula dels "comuns" per resoldre el conflicte territorial.
Amb aquest consens blindat a nivell català sobre com cal fer aquest referèndum, ha explicat Domènech, es tindria més força per intentar trencar el bloc del PP, PSOE i Ciutadans, que fins ara s'ha negat en rotund a acceptar el dret a decidir dels catalans i que no s'ha aconseguit esquerdar amb el full de ruta de l'independentisme. "Ens comprometem i impulsarem ja una llei de claredat al Congrés per fixar com es pot fer el referèndum a Catalunya", ha promès Domènech. Aquesta llei hauria d'obtenir una majoria de dos terços del Congrés per ser aprovada. Difícil? El líder dels "comuns" reconeix que no és fàcil, de la mateixa manera que recorda que mai abans un terç dels diputats a Madrid havien defensat el dret a decidir dels catalans. Sí entén, però, que els socialistes, que via PSC fa pocs anys que van posar sobre la taula la via canadenca, haurien de ser els primers en cedir per negociar en aquest sentit.
Un new deal
L'acord per la claredat i la seva plasmació en llei és un dels principals capítols que s'hauria d'afrontar dins del "gran acord de país" que defensen els "comuns" per recosir la societat catalana tant des del punt de vista social com nacional. Domènech l'ha batejat com un "new deal" a nivell polític, econòmic, social i nacional que doni com a resultat un nou marc constituent que pivoti en un reconeixement "vinculant dels drets socials"; un aclariment de les competències exclusives de Catalunya, les compartides i les cedides; un finançament construït en base a una Hisenda "pròpia i solidària"; el blindatge del model lingüístic i de l'escola pública catalana; i una "nova arquitectura institucional" que es musculi des del municipalisme. Tot això, ha precisat, s'hauria de traduir en una reforma constitucional.
Domènech fa aquesta proposta just en un moment en què els partits independentistes es troben en plena redefinició del seu full de ruta. Junts per Catalunya i ERC han començat a fer ja referència a una negociació de tipus "bilateral" amb l'estat espanyol i la Unió Europea per aconseguir el seu objectiu. Precisament els independentistes també parlen d'un "gran acord de país" que té connexions amb la proposta dels "comuns".
El "vot útil" per fugir dels blocs
"Els anhels de canvi no poden esdevenir frustració, per això cal partir de majories àmplies", ha insistit Domènech, que considera que Catalunya ha viscut "massa temps" sota el mandat de governs que construeixen el seu posicionament "en funció dels seus propis fulls de ruta" i no "des de grans projectes de país". Justament per això, ha dit Domènech, no han reeixit els seus plans i en aquests moments els independentistes estan fent canvis en el seu discurs.
Ha alertat, però, del risc de convertir les eleccions del 21-D en unes noves plebiscitàries "des dels extrems", un escenari que considera que després de la suspensió de l'autogovern i de la repressió la societat catalana no es pot permetre. Les enquestes no somriuen als "comuns", que els auguren un resultat fins i tot inferior als 11 diputats que va obtenir Catalunya Sí que es Pot. Malgrat tot, Domènech ha pronosticat que el seu partit serà "decisiu". "Si hi ha un vot útil per transformar la situació que estem vivint, aquest és el nostre. Votar-nos és una impugnació a una Catalunya que es defineixi per blocs", ha sentenciat.
Pisarello: parlar amb qui deixi el 155 i "la independència exprés"
Sobre el paper de Catalunya en Comú-Podem després del 21-D, el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello ha insistit en la posició del partit. "Ens tindrà asseguts per parlar qui abandoni el bloc del 155 o el de la independència exprés", ha assegurat en la seva intervenció d'aquest dilluns al fòrum Tribuna Barcelona. També ha titllat de "desafortunat" el referèndum sobre la UE defensat pel president Carles Puigdemont. "A mi no em van agradar les declaracions de Puigdemont. Jo tinc moltes crítiques a l'actual Unió Europea –sobretot per la gestió de la crisi econòmica- però soc europeista", ha afirmat.