Unes eleccions a les que l'independentisme hi concorre amb el Govern a l'exili o empresonat i corrent el risc addicional de no ser prou clar per temor a il·legalitzacions o a empitjorar la situació dels reclusos, entre ells el candidat d'ERC, Oriol Junqueras, a qui les enquestes, ajustades en la pugna entre blocs, situen com a clar favorit. Sobre els efectes, limitats però també paralitzants, que ha tingut el 155, amb capítols hilarants com el d'un diplomàtic espanyol preguntant pels cotxes oficials i les residències dels ambaixadors catalans, en fa aquest reportatgeRoger Tugas. Marcarà unes eleccions on l'independentisme acumula tantes raons com adversitats.
Euroescepticisme o només decidir-ho tot? Aquesta setmana la defensa dels consellers empresonats presentarà un recurs per intentar l'excarceració (Isaac Meler en va parlar amb l'advocat Andreu Van den Eynde en aquesta entrevista) mentre Carles Puigdemont i quatre consellers més segueixen a Brussel·les. El president fa campanya i llença idees. La darrera un referèndum sobre Catalunya ha de formar o no part de la UE, atesa la insensibilitat de les estructures comunitàries amb el procés i singularment amb la forma de procedir d'Espanya. Una afirmació que li va valdre un allau de crítiques de l'unionisme i, curiosament, dels comuns, ara compromesos amb l'Europa oficial.
L'unionisme vol que "es voti bé". Què passarà si, com sembla, les eleccions les guanya, de nou, l'independentisme i el dret a decidir suma més que qualsevol altra opció és la gran pregunta. Què dirà Europa? El que diran el govern espanyol i el PSOE ja ho sabem. Que s'ha votat "malament" i que cal complir la llei. Ahir ho repetia, en una conversa amb Artur Mas a Salvados, José Luis Rodríguez Zapatero. L'expresident català va fer autocrítica i admetre errors en la negociació de l'Estatut o a l'hora de fixar el famós termini de 18 mesos. Aquest debat condicionarà el paper del PSC i els comuns, que aspiren a fer de frontissa entre el bloc del 155 dur i l'independentisme. Sara Gonzálezn'explica les claus. Sobre el debat nacional dos punts de vista diferents, recollits per Pep Martí a partir de sengles entrevistes: el del candidat del PSC i ex d'Unió Ramon Espadaler, que torna a primera línia el 21-D, i el del divulgador i exministre Eduard Punset, que posa les llargues.
TV3, el blanc unionista. Els del 155 dur tenen, per cert, al seu punt de mira la televisió pública catalana, que darrerament ha revifat als audímetres. La voldrien tancar i reobrir amb "gent normal". Ho va explicar el candidat del PP, Xavier García Albiol. No ho podrà fer a curt termini, però si ell o Inés Arrimadas tenen alguna responsabilitat de Govern la voldran desnaturalitzar. Llegiu aquesta informació de Jordi Bes.
Vist i llegit
En els dies posteriors al referèndum de l'1 d'octubre, i mentre l'establishment i els agents internacionals es movien contra la declaració d'independència, es demanava "diàleg". I per dialogar calia algú que exercís de mediador perquè els ponts entre plaça de Sant Jaume i la Moncloa estaven derruïts. Rajoy no va acceptar seure a parlar i, a la força, va imposar el 155 i hauria passat a majors. Sobre la mediació, i els que van dir no a fer-la i els que sí (que també hi eren), escrivia ahir Enric Juliana a La Vanguardia. El reportatge explica fins a quin punt Catalunya va ser a l'agenda. Després del 21-D hi pot tornar a ser en funció del resultat.
El passadís
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, té una intensa activitat a Brussel·les. Apartat de les funcions executives pel 155 intenta mantenir el simbolisme de la institució mentre fa campanya per Junts per Catalunya, la llista del PDECat que, amb independents, encapçala el 21-D. El president dedica bona part del seu temps a atendre entrevistes i a les xarxes socials. En els darrers temps els missatges són més personals i més durs. Fins i tot replica personalment alguns dels que el critiquen, com recollia en una piulada el periodista João França a partir de captures d'Instagram. A Puigdemont no li agrada sentir-se segons què: "Pensa una mica abans de comentar i reflexiona què has fet tu pel teu país", interactuava.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1978 es fundava a Ziyaret, a unes desenes de kilòmetres de Diyarbakir, la capital del Kurdistan turc, el Partit dels Treballadors del Kurdistan, una organització política que reivindica la implantació d'un estat socialista per als kurds que viuen a Turquia -la majoria-, Iran, Iraq i Síria. El PKK, que lidera Abdullah Ocallan, empresonat i condemnat a cadena perpètua pels turcs des de 1999, és considerat un grup terrorista per la UE i els Estats Units, aliats del govern d'Erdogan a l'OTAN. El partit, que és il·legal però s'ha anat presentant amb diversos noms i notable èxit a Turquia, ha suavitzat les seves posicions i marcat distàncies amb la lluita armada després d'anys de durs enfrontaments. Encara té, però, milícies que combaten l'ISIS. La BBC explicava el protagonisme de les dones en la seva lluita.
L'aniversari
El 27 de novembre de l'any 1909 va nàixer a Barcelona la periodista, publicista i representant teatral Irene Polo, que moriria a l'exili argentí el 1942. Va ser una de les grans firmes del periodisme català de la Segona República, que va posar-se al nivell dels països més avançats d'Europa. Polo va obrir pas a les dones en un món que, com totes les feines intel·lectuals de l'època, era masculí i excel·lia en el reporterisme, que va cultivar a revistes com ara Mirador i a diaris com La Humanitat o La Rambla. Així la recordaven en un reportatge a la revista del Col·legi de Periodistes.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi