La burgesia trenca el tabú i comença a sentir-se socialista

Els partits constitucionalistes competeixen pel suport de l'empresariat i la Barcelona patrícia i el PSC és, per ara, qui pren posicions i fa forat entre l'"establishment" de la mà dels ex d'Unió | Les rendes més altes no mostren massa diferències amb el conjunt en relació a preferències polítiques, també entorn el procés

Miquel Iceta, de la mà d'Units per Avançar, ha pres la iniciativa per guanyar el vot dels empresaris.
Miquel Iceta, de la mà d'Units per Avançar, ha pres la iniciativa per guanyar el vot dels empresaris. | ACN
28 de novembre del 2017
Actualitzat a les 19:19h
A les portes de l'atípica campanya electoral que culminarà el 21-D, totes les forces polítiques s'han llançat a l'arena. Hi ha molt en joc i un dels camps en disputa, especialment dins del bloc de forces constitucionalistes, és el de l'empresariat. Ciutadans, el PSC i el Partit Popular s'hi han abocat per fer-se amb el suport d'un sector especialment inquiet per la situació política.   

La precampanya s'està caracteritzant per un gran activisme per part dels partits constitucionalistes en les principals seus patrícies de Barcelona. En ocasions són actes públics, adreçats a la massa social de cada entitat. En d'altres, són trobades discretes, en petit comitè, per polsar el clima en el teixit d'empresaris i directius, i vendre el missatge de cada partit.

Orfes de CDC

El procés ha canviat les coses en el món econòmic. Queden enrere els temps en què CiU disposava d'un potent teixit empresarial, molt evident en l'àmbit de la petita i mitjana empresa, i en que exercia, gairebé en exclusiva, la interlocució amb Madrid. L'estratègia unilateral del procés ha generat dubtes entre els sectors més propers a l'antic món convergent. Organitzacions com la Pimec i la Cambra de Comerç han donat suport al dret a decidir, però alhora han mantingut distàncies amb el Govern de la Generalitat a mida que s'acostava la tramitació de les lleis de desconnexió.

Un directiu explica a NacióDigital com es veuen les eleccions des d'un sector econòmic: "El món empresarial s'ha quedat sense Convergència Democràtica, que era vist com un partit business friendly, i Junts per Catalunya es contempla com una proposta incerta. Hi ha sectors econòmics, més a Barcelona que a comarques, que poden trobar ara el PSC com una garantia de seguretat jurídica".

Units per Avançar obre portes empresarials

El pacte entre el PSC i Units per Avançar per anar junts a les eleccions del 21-D ha obert portes als socialistes en el món econòmic. Aquest acord -en què la bona química personal entre Miquel Iceta i Ramon Espadaler ha estat decisiva- ha estat vist amb molta simpatia en diverses entitats empresarials, especialment al Cercle d'Economia i a la Cambra de Comerç. També hi ha sectors de Foment del Treball que ho veuen amb bons ulls.

El món provinent d'UDC ja disposa en l'àmbit empresarial d'actius rellevants: l'exdiputat Josep Sánchez Llibre és el responsable de les relacions entre la CEOE i les Corts. I recentment, l'exlíder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha estat designat per la mateixa organització patronal per coordinar els seus fòrums de diàleg internacional.   

Pols a l'Ecuestre

Un dels fòrums on es viu aquest pols electoral entre unionistes és al Círculo Ecuestre, club elitista de l'upper Diagonal. Miquel Iceta va ser el primer candidat convidat als seus col·loquis preelectorals, el 14 de novembre, tot un senyal a tenir en compte. Els presents van observar molta empatia entre Iceta i la junta de l'Ecuestre que presideix el directiu financer Alfons Maristany.
 

Inés Arrimadas al Círculo Ecuestre. Foto: @CiutadansCs


Dimarts 21 de novembre va ser Inés Arrimadas qui va ocupar la tribuna del Círculo del carrer de balmes. Com en l'acte d'Iceta, hi havia molta concurrència i es va notar la bona acollida. Però en opinió d'un assidu d'aquests col·loquis, "va sobtar l'escalf amb què es va acollir dies abans Iceta".

El Partit Popular farà campanya a l'Ecuestre aquest 28 de novembre. Tradicionalment, l'entitat -que utilitza molt majoritàriament el castellà en els seus actes- manté bona sintonia amb els populars i en la junta directiva hi són presents empresaris de l'entorn del PP, com Borja García-Nieto, expresident i ara vocal, o Xabier Añoveros Trias de Bes, un dels vicepresidents i vidu de l'exdelegada del govern espanyol a Catalunya Julia García-Valdecasas.    

Socialistes al Cercle del Liceu

Mentre Arrimadas dissertava a l'Ecuestre, Miquel Iceta defensava el seu programa a una altra de les entitats patrícies de Barcelona, el Cercle del Liceu, presidit per Ignacio García-Nieto, germà de Borja, expresident de l'Ecuestre). Acompanyat de Ramon Espadaler, Iceta va tenir assegut al costat Javier Godó, comte de Godó, que va escoltar amb molt d'interès el candidat socialista.

Iceta no ha estat l'únic dirigent del PSC que ha intervingut al club aquest novembre. El 9 de novembre passat, va ser l'expresident José Montilla qui va ser convidat per parlar precisament de la situació política a Catalunya.

El PP s'afanya per no quedar despenjat d'aquesta cursa pel sufragi de la burgesia. Albiol serà al Cercle del Liceu el dia 1 de desembre. Però que el PSC ha pres la iniciativa en la batalla pel suport empresarial és un fet que corroboren moltes veus.

L'agenda d'Iceta i Espadaler està atapeïda aquests dies de trobades amb diferents segments del món econòmic. Dimecres passat, van celebrar un dinar amb la secció mediterrània de l'Associació per al Progrés de la Direcció, influent fòrum que aplega directius de més de 400 empreses i té com a president d'honor Isidre Fainé.
 

Gay de Montellà i Mariano Rajoy en l'acte de lliurament dels premis de Foment. Foto: Mariona Batllés


El PP mima Foment

De totes les corporacions econòmiques, Foment del Treball ha estat tradicionalment la més alineada amb les posicions de la dreta espanyola. També és la més identificada amb les altes instàncies de l'Estat, començant per la monarquia. Va ser el rei Felip VI qui va presidir l'any passat l'acte de concessió dels premis que atorga l'entitat. Aquest novembre ha estat Mariano Rajoy qui ho ha fet.

D'alguna manera, el president espanyol ha tornat el "favor" que va suposar que Foment es posicionés radicalment en contra de les lleis de desconnexió, que no va dubtar a titllar de "cop d'estat jurídic". I les paraules de Rajoy en l'acte de dimecres passat van ser, també, un elogi al paper de Foment com a líder del món empresarial català. El discurs de Rajoy va ser molt coincident amb el del president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, en la necessitat de retornar a l'estabilitat política i en favor que les empreses que han traslladat la seva seu fora de Catalunya tornin.

Queda clar que Foment del Treball està en campanya. Aquest dimarts, el president dels empresaris, Gay de Montellà, presentarà l'informe sobre la "Incidència de l'escenari polític en l'activitat econòmica i empresarial". L'estudi ha estat elaborat per l'àrea d'economia de Foment. Valentí Pich, president del Consell d'Economia i Fiscalitat de la patronal, i Salvador Guillermo, director d'economia, flanquejaran Gay de Montellà.

Els resultats del 21-D oferiran un retrat precís de la correlació de forces en la societat catalana després de l'1-O, però també poden dir molt dels moviments de terres que es pot estar produint en l'àmbit de l'empresa.

Així voten les rendes més altes

Sigui com sigui, tots aquests moviments es couen a la cúspide del gran empresariat. De fet, un anàlisi de les dades dels tres últims baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) permeten concloure com, si s'amplia una mica el focus, les rendes més elevades tampoc no tenen un comportament electoral massa diferent que la mitjana de la ciutadania. En el cas de l'actitud sobre la independència, per exemple, el grau de partidaris i detractors global és quasi calcat al d'aquells enquestats que admeten tenir uns ingressos familiars superiors als 6.000 euros mensuals (els quals suposen menys d'un 1% de les respostes):
 
SUPORT I REBUIG A LA INDEPENDÈNCIA, SEGONS NIVELL DE RENDA

 
Igualment, la intenció de vot en unes eleccions tampoc no difereix massa entre aquestes rendes més elevades i el conjunt de la ciutadania, més enllà que, com es fa ben patent, els rics no voten la CUP (cal tenir en compte que aquí es reflecteix la intenció directa de vot, sense cuinar i, per tant, no serveix per fer projeccions, però sí per comparar els comportaments dels dos segments dels enquestats):
 
INTENCIÓ DIRECTA DE VOT AL PARLAMENT, SEGONS NIVELL DE RENDA