26
de novembre
del
2017
Actualitzat
el
27
de novembre
a les
16:17h
El diplomàtic Juan Fernández Trigo i el seu equip, arribant al Departament d'Exteriors. Foto: Cedida
Aquest dilluns fa un mes de l'aprovació per part del Senat de la intervenció de la Generalitat en aplicació -per primer cop- de l'article 155, la qual va servir per cessar just després tot el Govern i convocar eleccions per al 21-D. Malgrat tot, més enllà dels membres del consell executiu, Mariano Rajoy va mantenir en els seus llocs la majoria de secretaris generals, secretaris sectorials i directors generals del PDECat i ERC als departaments, que han seguit treballant durant aquest temps. Tots coincideixen en lamentar l'empresonament o exili dels seus caps, però com està sent la seva tasca en el Govern en funcions?
"Al principi van dir que farien una ingerència política mínima i ho estan complint", reconeix un dels alts càrrecs consultats, resumint l'opinió de tots amb els que ha parlat NacióDigital. La relació amb els membres del govern espanyol respectius amb qui han de retre comptes és mínima i, excepte a l'hora de donar llum verda a l'activació de determinades partides pressupostàries, el funcionament és similar al d'un Govern en funcions en condicions normals, dins el que cap. Excepte en dos departaments molt determinats i estratègics: Interior i Afers Exteriors.
L'actuació inicial del govern espanyol va dictar el cessament dels membres del consell executiu, dels delegats del Govern al territori i a l'estranger i els encarregats dels organismes creats per assessorar en el procés, però també el secretari general d'Interior i el director general de la Policia, a banda del recentment nomenat secretari general de Vicepresidència i Economia i Hisenda, Lluís Juncà. La cúpula policial, de fet, estava a l'ull de l'huracà de l'executiu estatal arran de l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant l'1-O, motiu pel qual no es va conformar en rellevar la direcció política, sinó que també va destituir el major de la policia catalana, Josep Lluís Trapero -a qui ha relegat a tasques administratives-.
Un infiltrat a Interior
Per cobrir aquesta llacuna, el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va nomenar el seu número tres al departament, Juan Antonio Puigserver, com a secretari general d'Interior de la Generalitat i va acumular en ell el control polític dels Mossos d'Esquadra. Aquesta elecció, de fet, també li permet al govern espanyol tenir un home seu en les reunions del consell tècnic del Govern, la reunió setmanal dels secretaris generals amb el secretari de Govern que abans preparava els acords que posteriorment aprovava el consell executiu català i que ara són competència del consell de ministres.
Tot i això, el cert és que, en tractar-se d'un executiu en funcions, els acords que s'aproven són d'escàs calat polític. Així, el de divendres passat va servir per ratificar un increment retributiu al personal de l'Institut Català de la Salut que ja estava previst, autoritzar la renovació d'un operació d'endeutament al Consorci Parc d'Investigació Biomèdica de Barcelona, modificar el Pla rector d'ús i gestió de l'àrea protegida de les Illes Medes, crear el Consell Científic del Parc natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, permetre una despesa al Consorci del Pla de rehabilitació i equipaments de teatres de Barcelona i deixar que l'Ajuntament de Barcelona renovés el contracte del Bicing. Qüestions ben rutinàries i sense massa èpica, fins al punt que els dos consells tècnics que s'han celebrat des del 155 ho han fet sense cap representant del departament d'Economia i Hisenda, arran de la destitució de Juncà. Ara, però, ja s'ha acordat que hi assisteixi en el següent el secretari d'Economia, Pere Aragonès.
El secretari general d'Interior nomenat -un alt càrrec de Zoido- és els ulls i la veu del govern espanyol al consell tècnic que prepara els acords que aprova el consell de ministres
Pel que fa al departament d'Afers Exteriors, la intervenció és també ben directa. El diplomàtic Juan Fernández Trigo en va prendre el control el 7 de novembre amb l'ordre del govern espanyol ben directa de desmantellar l'acció internacional de la Generalitat, en primera instància tancant les delegacions a l'exterior que s'han anat creant. Tot i això, no s'hi ha instal·lat, sinó que hi va esporàdicament, un cop a la setmana aproximadament, segons una font de la conselleria. De fet, les portes i sales del departament estan empaperades amb cartells per la llibertat dels presos polítics -entre els quals, el seu conseller, Raül Romeva-, motiu pel qual Fernández Trigo no s'hi deu sentir massa còmode.
Viatges vetats
Durant aquestes visites, el diplomàtic també supervisa l'agenda dels escassos actes previstos i n'autoritza o no la participació. De fet, es dona el cas que, en una trobada de regions i ciutats a Brussel·les sobre un àmbit social feta fa dos divendres i organitzada per la Comissió Europea s'hi havia convidat a Catalunya i hi havia d'anar un funcionari, però el ministeri va declarar "no competent" la Generalitat i, per tant, aquest no hi va viatjar. En canvi, Barcelona sí que hi va anar, i també la Regió de Múrcia.
Igualment, Fernández Trigo demana informes, alguns dels quals evidencien fins a quin punt el govern espanyol es creia les seves pròpies exageracions conforme l'acció exterior de la Generalitat suposava un elevat dispendi. Així, fonts del departament expliquen que va quedar sorprès en descobrir el curt llistat de personal destinat a les delegacions exteriors, i fins i tot va demanar dades sobre els cotxes oficials i les residències per a delegats. "Òbviament els delegats es pagaven el domicili amb els seus sous i de cotxes oficiales no n'hi havia", subratllen des de la conselleria, que destaquen les diferències amb els luxes de la diplomàcia espanyola.
El secretari general tècnic del Ministeri d'Interior, Juan Antonio Puigserver, ara al capdavant de la conselleria d'Interior. Foto: ACN
En la resta de departaments, en canvi, la intervenció es nota relativament poc. "No ha afectat més enllà que en l'emocional, pel fet d'haver de reportar a un ministeri, cosa que és una mica depriment", assenyala un director general, que admet el "poc impacte professional". Igualment, reconeix també no s'ha sentit massa fiscalitzat i que tan sols ha hagut de fer "dos viatges a Madrid per explicar què s'està fent" en el seu camp. Ja d'inici li van afirmar a ell que "la ingerència serà mínima", i així està sent, més enllà de demanar certa informació. Només es nota una mica la ma externa a l'hora d'autoritzar certes despeses, algunes ja previstes però que cal acabar de validar i que, en determinats aspectes amb biaix polític, van més lentes que en d'altres més innòcues.
L'arribada de 'Los Visitantes'
D'aquesta manera, el govern espanyol no ha posat els peus al departament de Presidència, cosa que hauria estat una fotografia cridanera. Tot i això, sí que representants seus es reuneixen cada setmana amb alts càrrecs d'aquest àmbit, però fora, a la delegació del govern espanyol a Barcelona. "A Presidència se'ls anomena sovint Los Visitantes", expliquen, en referència a la pel·lícula francesa de comèdia del 1993 en què un comte del segle XII viatja a finals del segle XX per error. Els alts càrrecs no cessats del departament, però, també fan reunions quinzenals al Palau Robert, per coordinar àrees.
Així mateix, un secretari sectorial admet que el contacte que ha mantingut amb el govern espanyol durant aquest temps ha estat "bastant inexistent" i que no ha rebut "cap indicació" política. "He parlat un cop amb un alt càrrec del govern espanyol, per qüestions bastant tècniques", explica, així com, "per prudència", ha fet "algunes consultes abans de publicar obertures de places", les quals han estat totes permeses.
Alguns alts càrrecs han hagut de viatjar un o dos cops a Madrid, però el contacte amb el govern espanyol és força escàs, amb poques trucades i cap indicació política
Tot i això, la tasca que fa tampoc no és massa extraordinària o de calat política, sinó de "coses del dia a dia", és a dir, qüestions d'informació, gestió, millora de procediments interns... Explica igualment que aquesta situació li permet dedicar el temps a fer "reflexions de reformes profundes que no es poden fer el dia a dia, per si es poden aplicar en un futur", per bé que també avança feina i ja "documenta tota la informació per si cal fer traspàs de Govern, fent memòries, balanços, justificació de la tasca...".
Un funcionament més caòtic
Coincideix en la valoració un altre secretari sectorial, que destaca que la intervenció prèvia de les finances ja va suposar un major xoc, atès que va obligar a justificar cada despesa de la Generalitat, amb el control efectiu que això suposava. En tot cas, remarca sobretot la incomoditat d'aquestes mesures, ja que tot resulta "bastant caòtic" pel fet que "imposen ordres i després pensen els procediments per aplicar-les". Per posar un exemple, el cessament de Juncà i el no nomenament d'un substitut va provocar que quedessin encallats tràmits perquè ningú els podia impulsar, ja que necessitaven de la firma del secretari general d'Economia i Hisenda, càrrec vacant.
En tot cas, aquest secretari ha hagut de fer només un viatge a Madrid de presentació i dues trucades a alts càrrecs de l'Estat, per bé que "demanen informes de manera aleatòria, segons cada ministeri tingui ganes de controlar més o menys". "En un principi ho volien revisar tot, feien la feina dues vegades, i ara van atabalats" i ja no fiscalitzen tant, admet. "Pensàvem que anirien més a sac", reconeix també, i explica els dubtes que hi va haver d'inici entre els alts càrrecs, amb l'aprovació del 155 i la decapitació de la cúpula del Govern: "Va haver el debat de si plegàvem o no, però llavors te n'adones que un dia et fas l'heroi i després en posen dels seus al teu lloc".
Els alts càrrecs catalans van dubtar si dimitir després del cessament del Govern, però van valorar que el que provocarien és que fossin reemplaçats per afins a l'Estat
Malgrat tot, el cert és que els nomenaments que ha fet el govern espanyol no han estat massa polèmics, excepte el cas del secretari general d'Interior. Així, va escollir Rosa Anna Castillo com a directora general de Modernització de l'Administració de Justícia de la Generalitat, un càrrec que ja ostentava fins que va plegar just abans del 155. Igualment, s'ha nomenat president del Consorci d'Educació de Barcelona a Lluís Balenas, qui ja era secretari general d'Ensenyament. L'única incorporació externa ha estat la de Miquel Mateo com a director general de centres concertats i centres privats, un càrrec que portava vacant unes setmanes i que ara recau en qui era secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya
Dificultats amb els recursos econòmics
De fet, en les àrees socials la incomoditat en el control dels recursos econòmics sí que es nota més. Un secretari d'una conselleria social explica que "l'activitat segueix, però sense comunicar-ho al govern espanyol" i mantenint la línia política prèvia. En el seu cas, de fet, tan sols ha rebut "una trucada de la secretaria respectiva del govern espanyol, molt amable, per si necessitava res". Així, explica que la realitat és que amb ella "hi parlava més abans", però va deixar de fer-ho arran del 155.
Tot i això, lamenta que "sí que cal batallar els recursos", cosa que ja va començar a passar amb la intervenció de Cristóbal Montoro a les finances. Ara, però, cada habilitació de despesa "ha de passar pel ministeri d'Hisenda i el ministeri sectorial", cosa que provoca que s'endarrereixen els terminis per a tot, "entre un mes i mig o dos". Igualment, Montoro ja ha anunciat també que alguns recursos compromesos el 2017 poden arribar el 2018, "i això fa que es generi incertesa i alguns projectes s'han anul·lat per por de les entitats i s'han hagut de desmuntar programes". "No es poden obrir nous projectes i hi ha incertesa per si es podran continuar programes plurianuals el 2018", lamenta, amb les conseqüències socials i per al funcionament del teixit associatiu que això comporta, ja que molts projectes "no se sap com es pagaran, sobretot els programes més recents".