Tecnologia

Blockchain: el canvi tecnològic que descentralitzarà el món

Cada dia es mouen centenars de milers de transaccions en bitcoins, la moneda virtual que aquesta setmana ha arribat a cotitzar 11.000 dòlars|S'acaba de presentar l'associació Blockchain Catalunya per donar a conèixer el potencial de la nova Internet

per Karma Peiró, 3 de desembre de 2017 a les 11:55 |
El bitcoin és la moneda virtual més popular del blockchain | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El blockchain és un nou concepte tecnològic, una aplicació que corre per Internet però que és invisible. No és una pàgina web, ni una app que puguem descarregar-nos al mòbil. La tecnologia és encara molt incipient i desconeguda per a la majoria de persones que cada dia treballen i es relacionen a través de la xarxa. Però cada dia es mouen milers de transaccions, contractes de compravenda de productes i acords comercials a través de blockchain.
 
El terme es va donar a conèixer el 2009, igual que la seva moneda més popular, el bitcoin. Creix a un ritme exponencial i la seva aplicació dona pas a una economia paral·lela, que funciona al marge dels controls dels governs. Només en un dia es realitzen més de 300.000 transaccions. Els experts coincideixen que el potencial d'aquesta tecnologia és enorme i, per primera vegada, amenaça els intermediaris: des dels bancs fins als professionals que notifiquen acords de compravenda o altre tipus de contractacions.
 

El bitcoin, la moneda virtual més popular del blockchain Foto: Marco Verch (Flickr https://flic.kr/p/ZDQqm6)
 

“El blockchain ho revolucionarà tot”, explica Marc Rocas investigador al grup DIMMONS de l'IN3 de la UOC. “I ja res serà com abans”. Per a Sandra Becker, investigadora en la disciplina de “criptoeconomies” i fundadora de la comunitat Etherium a Madrid, "parlem d'un canvi de paradigma per la descentralització de l’economia”. Segons Becker, “s’intercanviarà valor sense intermediaris i això mourà de posició el control del poder”.

 

 

Per què és tan potent?


Internet ara funciona amb grans empreses com Google, Facebook o Amazon que gestionen la informació dels seus usuaris i la distribueixen als seus seguidors, a partir d'un node central. El canvi que proposa blockchain és saltar-se aquest pas i que tothom tingui accés a la informació, que les dades siguin compartides i que no s’hagi de passar per una empresa intermediària.

Els experts coincideixen que la potencialitat de la nova Internet es basa en tres principis: 1) Una vegada publicada una informació ningú la pot canviar, variar, ni ocultar. Al ser una tecnologia descentralitzada, la fa resistent a la censura de governs, institucions o empreses. “Ningú decideix què es pot o no publicar. Ni es podrà perseguir”, afegeix Marc Rocas.
 

La ciberseguretat serà el gran repte Foto: Eurecat


2) Es poden fer transaccions econòmiques en temps real, sense necessitat de cap banc. De manera que les transferències bancàries que ara triguen dos dies a cobrar-se són efectives en segons a través dels mòbils. En aquest cas s'obren incògnites que van relacionades amb la confiança. Moriran els bancs si el blockchain s’estableix com la tecnologia a través de la qual moure els diners a escala mundial? I els usuaris, confiarem els nostres diners a una tecnologia de la qual no respon una entitat a la qual reclamar si hi ha un error?


I 3) El blockchain permet implementar accions condicionals automatitzades. És a dir, si es compleix aquesta condició, que passi aquesta acció. Amb aquesta lògica operen actualment Smart Contracts (contractes intel·ligents) que avui mouen milions de diners en monedes electròniques. La més coneguda és el bitcoin, que va aparèixer el 2009, però existeixen moltes altres com Litecoin, Ripple o Dogecoin. Totes les divises actuals poden canviar-se a través d’Internet a alguna d’aquestes criptomonedes.
 

Experts en l'Eurecat Mobile Forum d'aquesta setmana dedicat al blockchain Foto: Eurecat
 

Què passarà amb els intermediaris?

Els bancs són coneixedors d'aquesta tecnologia i han decidit aliar-se abans de morir. Fa anys que busquen la manera d’explotar el potencial del blockchain de manera privada, exclusivament per als seus clients i apel·lant a la confiança. També és possible que s'agrupin diferents bancs amb el reclam del prestigi i la seguretat, per estalviar costos i augmentar les xarxes comercials.

L’expert Clayton M. Christensen, autor del terme “tecnologia disruptiva” i investigador a la Universitat Harvard, explica que veurem una lluita entre el blockchain i tots aquells que intenten salvar el funcionament del mercat actual. “La disrupció apareix quan es produeix una ruptura brusca davant una estratègia sostenible, a fi de competir contra una tecnologia dominant, que cerca una progressiva consolidació en un mercat”, afegeix. El telèfon mòbil, els transistors o les memòries USB són exemples d’innovacions disruptives que han substituït tecnologia anterior.



Per a Sandra Becker és absurd pensar que els bancs tenen algun paper a jugar en aquesta nova Internet perquè "la societat haurà canviat també i no confiarà en blockchains privades d'entitats bancàries. Sobretot si penses en l'origen de la crisi econòmica mundial de fa uns anys i com es van haver de rescatar els bancs". 
 
Parlem de confiança

Els usuaris d’Internet no llegeixen els contractes de “terminis i condicions” de les aplicacions que es descarreguen, ni dels webs que alerten sobre la informació personal que emmagatzemen. És una pràctica comuna. Simplement hi confiem, malgrat que aporten indiscriminadament dades i que perden la propietat de les fotografies i vídeos que es publiquen a les xarxes socials. Blockchain permetrà apoderar l’usuari contra aquesta mena de pràctiques. Però sempre perdurarà el que aporti més valor als usuaris.

Això mateix ha passat amb WhatsApp que, malgrat tenir una penetració al món de 1.300 milions d’usuaris, la prestació de més seguretat anunciada per  l'app russa Telegram, està fent que moltes persones estiguin migrant. Telegram va néixer el 2013 i avui ja arriba a 100 milions de persones. L’investigador de la UOC, Marc Rocas, assegura que estem en una cursa entre el privat i el públic. “Hi ha bancs i empreses que tenen diners i recursos per invertir que estan competint amb els programadors que, de manera desinteressada, aporten temps i experiència”.
 

Brooklyn Microgrid amb blockchain Foto: Brooklyn Microgrid,


Exemples pràctics

Estònia és un dels països que més ha apostat pel blockchain. Amb una població d'1,3 milions d’habitants, és el paradigma de la digitalització i emprenedoria d’Europa. Des de fa dues dècades ha potenciat un desenvolupament digital competitiu. A través d’un partner tecnològic ofereix a la ciutadania serveis basats en el blockchain. Entre ells, la informació sanitària: és a dir, l’historial mèdic està a disposició de tots els professionals de la sanitat però ningú pot accedir al teu historial mèdic per la seguretat que dona la tecnologia.

A Catalunya s'ha creat Verse, pels micropagaments a través de blockchain
Al Massachussets Institute of Technology (MIT) comença a enregistrar els expedients acadèmics sobre el blockchain. I a Brooklyn Microgrid, una comunitat de veïns comparteixen sistema energètic solar a Nova York, a partir del blockchain. Si un ciutadà té més energia que un altre, els compradors negocien entre ells. I a Catalunya, tres joves de poc més de vint anys han creat Verse, una app de mòbil per micropagaments. Abans d'un any ja rebien finançament d'empreses nord-americanes per valor de més de 8 milions de dòlars. El truc consisteix en la facilitat d'ús perquè l'usuari no sap que està sobre tecnologia blockchain. 

 

El mateix explica Marieke Flament, la directora general a Europa de Circle, una companyia que es dedica als "pagaments socials" a través de mòbil. El servei és completament gratuït per a l'usuari, i ja es poden fer en euros, lliures angleses o dòlars. Les transferències són per blockchain, de manera encriptada i sense cap banc d'intermediari.
 

Marieke Flament Foto: Eva Domínguez


Segons Flament, els bancs del futur seran empreses privades com Facebook o WhatsApp. A Noruega, amb una població de poc més de cinc milions d'habitants, hi ha el banc DNB que ha llançat l'aplicació Vipps, i que és més popular que Apple.

"Tres milions de persones el fan servir! S'envien diners entre ells però també paguen el cafè, el lloguer, el cotxe, la benzina. Pràcticament han desaparegut les monedes i bitllets", explica Flament. "I és bo per a l'economia perquè és més segur. Si ho tens a casa, ho pots perdre, et poden robar. Un país on totes les divises són digitals és més segur. Els més joves ho veuen molt normal aquest sistema. Els més grans necessitarem temps, però ho assimilarem més de pressa del que pensem".

En el terreny de l'economia col·laborativa, també ha aparegut Sharge, una altra empresa catalana, liderada per joves, que han desenvolupat una aplicació per carregar el cotxe elèctric des de casa. Amb l'opció de poder compartir la càrrega amb altres persones a canvi d'un pagament que es fa a través de criptomoneda. Tot molt senzill i fàcil. 



La primera associació, a casa nostra

Entre les potencialitats que se li atribueixen al blockchain també està la de ser pràcticament imbatible davant de ciberatacs i falles de seguretat. Per exemple, el passat mes de juliol, un error informàtic al sistema del Ministeri de Justícia, LexNet, va permetre que qualsevol advocat pogués veure les carpetes d'altres advocats. "En un blockchain públic mai podria haver passat, perquè és descentralitzat i controlat per milers de màquines que fan córrer una còpia del mateix sistema", explica Mar Rocas. "S’haurien d’atacar o que fallessin tots els ordinadors al mateix temps. Però sí que podria passar en un blockchain privat d’un banc o d’una empresa, que és més vulnerable perquè està localitzat el node central", afegeix.

Ell és també un dels vuit membres fundadors que aquest mes de novembre han constituït l’Associació Blockchain Catalunya. L'associació vol impulsar la tecnologia per gestionar àmbits socials amb completa seguretat, veracitat i privacitat a través d'Internet. La voluntat "és arribar al públic no coneixedor del blockchain i fer-los partícips de les oportunitats que ofereix, d'abast ampli i multisectorial", expliquen en el web.
 

Neix l'associació Blockchain Catalunya, la primera de l'Estat

 
D'aquí a cinc anys

Segons els experts, en pocs anys veurem també com el blockchain s'adapta al moviment de l'economia col·laborativa per potenciar la descentralització dels serveis. "Si realment la gestió de sistemes distribuïts i la confiança inherent en la tecnologia triomfen, el canvi serà molt potent", afegeix Rocas.

Barcelona ja és un referent mundial en l'economia social i ara, amb la tecnologia, es poden resoldre problemes de mobilitat, contaminació, energia, habitatge, etc. Per al membre de Blockchain Catalunya "cal canviar els conceptes d'entendre el funcionament del món com l'hem viscut fins ara". I posa d'exemple el projecte Democracy Earth, que desenvolupa sistemes de participació basats en blockchain on els ciutadans prenen decisions de manera contínua i no en eleccions cada quatre anys.
 

Democracy Earth, apodera a la comunitat amb blockchain


Sandra Becker està convençuda que desapareixerà el concepte "empresa-client" i que sorgirà el de "comunitat" lligat a l'economia col·laborativa. "La mateixa persona comprarà i vendrà. Això ja ho estem veient en plataformes actuals. Amb les aplicacions descentralitzades no existirà la publicitat i un like es pagarà amb una quantitat molt petita però servirà per donar valor a la persona i ajudar a la comunitat. Tot un concepte diferent de societat. Es descentralitzarà el poder del món". 

Blockchain va més enllà d'una moda passatgera. Així va quedar clar en l'Eurecat Mobile Forum que aquesta setmana s'ha celebrat a Barcelona, on el tema central era aquesta nova tecnologia. Estem parlant d'una Internet de la confiança on el vot electrònic o altres preses de decisions dependrà d'una comunitat.

Desapareixerà el concepte "empresa-client" i sorgirà el de "comunitat" 
Però queden encara moltes incògnites per resoldre. Com serà la legislació que regularà aquesta nova Internet descentralitzada, serà la mateixa per a tots els països? Les identitats digitals de les persones que operaran a la xarxa també s'hauran de repensar perquè serviran de molt poc el DNI o altres identificacions oficials de cada govern. I haurem d'aprendre el funcionament de les criptomonedes, com el bitcoin, que aquesta setmana ha cotitzat a 11.000 dòlars.

Però sorgiran noves regulacions per controlars les inversions que ja s'estan fent. I aquest només és el principi del gran canvi que es produirà si, segons vaticinen els experts, el blockchain descentralitza el món.
 

L'Eurecat Mobile Forum va reunir a més de 600 professionals per parlar del Blockchain Foto: Eurecat

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació