26
de novembre
del
2017
Actualitzat
a les
20:17h
"Els "comuns" han flirtejat tant amb l'independentisme que una part dels seus antics votants vindran cap a nosaltres", pronostiquen entre bambolines dirigents del PSC. "Arreplegarem vots de socialistes indignats pel suport del PSC al 155 i el seu gir a la dreta", diagnostiquen dirigents "comuns". Així juguen la partida del 21-D els dos partits que pugnen per fer de frontissa entre el bloc unionista i l'independentista.
Ha quedat clar que aquestes eleccions, marcades pel 155, l'exili i els empresonaments, aniran de fronts i que es preveu una alta participació que pot ser determinant a l'hora de decantar majories. Miquel Iceta i Xavier Domènech tenen clar que guanyar les eleccions no està al seu abast, però sí tenir la clau de govern i el socialista aspira fins i tot a ser president. Intenten fer-ho pescant, amb diferents accents, en la franja intermèdia de les eleccions més polaritzades en democràcia i sense descartar-se entre ells a l'hora de teixir una aliança després del 21-D malgrat que s'hagi trencat l'acord a Barcelona. Els desencisats d'un i altre bloc i les persones que surtin de l'abstencionisme crònic són, més enllà de la seva bossa de votants, el seu terreny de creixement.
Fugint del 'selfie' unionista
Després d'haver arrencat la precampanya amb un selfie amb PP i C's en una manifestació de Societat Civil Catalana just després que s'activés el 155, el PSC intenta desempallegar-se d'una imatge que sap que el perjudica. Iceta ha repetit en els darrers anys que no volia participar d'una política frontista, una promesa que xoca frontalment amb la imatge del 29 d'octubre i el suport a la suspensió de l'autonomia de Catalunya.
Ara, un mes després, Iceta ha deixat clar que no pensa investir un president independentista; però tampoc una candidata de "dretes" com Inés Arrimadas. No ha volgut tampoc sumar-se a la proposta del PP de prometre al programa electoral que només s'implicarà en un govern constitucionalista i que no avalarà un referèndum encara fos acordat. Divendres, el líder del PSC afegia que estava disposat "a cedir" per poder construir un govern de "reconciliació" que superi els dos bocs en què, al seu judici, està "fracturada" la societat catalana.
Què vol, aleshores, el PSC? "Un govern presidit per ell que no té per què ser en coalició i que pot estar constituït per consellers independents", responen fonts de la cúpula socialista. Afegeixen que per a aquest escenari no és necessari que Iceta guanyés les eleccions, sinó aconseguir "el suport majoritari" del Parlament. Per a ells, aquesta seria una fórmula per superar els "dos blocs enfrontats". Fonts del partit dibuixen que realment l'aliança que busca Iceta per aconseguir la majoria parlamentària per ser president -no per formar govern- és amb "comuns" i C's, la mateixa que va intentar Pedro Sánchez en la seva investidura fallida.
Després d'haver incorporat a la seva llista antics dirigents d'Unió com Ramon Espadaler, que va de tres a la candidatura socialista, Iceta ha fet mans i mànigues per cultivar un perfil de catalanisme moderat. Vol guanyar-se les simpaties del centre-dreta i de l'empresariat, a qui fa temps que intenta convèncer que la reforma federal de la Constitució és la millor fórmula per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. Per transmetre una imatge de presidenciable, Iceta ha confessat que el seu equip de campanya li ha prohibit ballar en aquesta campanya i a vestir sempre amb corbata.
ERC com a interlocutor prioritari però sense descartar el PSC
Els "comuns" fan ús d'una imatge molt gràfica per dibuixar de cara al votant quin és l'escenari del 21-D. El redueixen a tres paperetes: la de la declaració d'independència (Junts Per Catalunya, ERC i la CUP), la del 155 (C's, PSC i PP) i la seva, que, asseguren, és l'única que pot garantir el "desbloqueig". Com pensen aconseguir-ho ho desgranarà Xavier Domènech aquest dilluns en una conferència que posarà l'accent en una agenda constituent que tindrà els seus principals llaços en Podem i els ajuntaments anomenats "del canvi" de la resta de l'estat espanyol. Seguir teixint aliances per a la consecució del referèndum ha estat i seguirà sent la seva aposta en paral·lel a noves polítiques d'esquerres.
"Agenda social i agenda nacional no són compartiments estancs", assegura la número dos de la candidatura, Elisenda Alamany. El gran repte dels "comuns" és demostrar que tenen un projecte viable que ni va de la mà de l'independentisme ni se supedita a l'Estat espanyol.
Fins ara, els "comuns" han deixat clar que apostaran per pactes amb formacions d'esquerres que no avalin la unilateralitat, però també que estiguin pel dret a decidir. Per definició, ERC serà un dels seus interlocutors prioritaris si el seu full de ruta concreta que, efectivament, aposten per la "bilateralitat" amb l'Estat per aconseguir els seus objectius. Els de Domènech, però, no han vetat tampoc el PSC sempre i quan abandonin el perfil dur que han exhibit amb el suport al 155. Els republicans no tanquen la porta als comuns però sí als socialistes pel seu suport al 155. "No pactarem amb qui ens empresona", deia Gabriel Rufián dissabte a la nit al Preguntes freqüents de TV3.
Catalunya en Comú aspira a "remuntar" les baixes perspectives electorals que, a diferència del PSC, els donen les enquestes. Els sondejos apunten que amb prou feines podran igualar els 11 diputats de Catalunya Sí que es Pot l'any 2015. Però ni el projecte ni el perfil de la candidatura, on ICV ha perdut el control del futur grup parlamentari, són el mateix. A més, si l'independentisme no suma, poden tenir la clau de govern.
Un líder consolidat i un que no ha perdut fins ara
Miquel Iceta té un lideratge consolidat després d'haver reconduït la major crisi que hagi viscut mai el PSC. "Ha aturat la sagnia", diuen els seus. El partit és molt més petit i homogeni que anys enrere, però en aquests moments, asseguren, ja no pateix "hemorràgia electoral" i té una bossa estable per sobre del mig milió de votants que dona per fet que creixerà el 21-D.
Xavier Domènech ha guanyat a Catalunya les eleccions generals del desembre del 2015 i del juny del 2016, mentre que els "comuns" van guanyar també les municipals a Barcelona de la mà d'Ada Colau. No coneixen, per tant, la derrota -BComú no es va presentar en la coalició d'ICV, EUiA i Podem a CSQEP. Saben, però, que el context d'unes eleccions al Parlament és diferent i complex i posarà a prova com de consolidat està el seu espai. Més encara quan és el debat nacional el que prima, una qüestió que els incomoda i obliga a fer equilibris interns que, de vegades, van en detriment de la claredat del missatge. El fet que els independentistes vagin en llistes separades obren molt més la partida. Malgrat la polarització, la geometria variable serà el concepte del 22-D.
Ha quedat clar que aquestes eleccions, marcades pel 155, l'exili i els empresonaments, aniran de fronts i que es preveu una alta participació que pot ser determinant a l'hora de decantar majories. Miquel Iceta i Xavier Domènech tenen clar que guanyar les eleccions no està al seu abast, però sí tenir la clau de govern i el socialista aspira fins i tot a ser president. Intenten fer-ho pescant, amb diferents accents, en la franja intermèdia de les eleccions més polaritzades en democràcia i sense descartar-se entre ells a l'hora de teixir una aliança després del 21-D malgrat que s'hagi trencat l'acord a Barcelona. Els desencisats d'un i altre bloc i les persones que surtin de l'abstencionisme crònic són, més enllà de la seva bossa de votants, el seu terreny de creixement.
Fugint del 'selfie' unionista
Després d'haver arrencat la precampanya amb un selfie amb PP i C's en una manifestació de Societat Civil Catalana just després que s'activés el 155, el PSC intenta desempallegar-se d'una imatge que sap que el perjudica. Iceta ha repetit en els darrers anys que no volia participar d'una política frontista, una promesa que xoca frontalment amb la imatge del 29 d'octubre i el suport a la suspensió de l'autonomia de Catalunya.
Ara, un mes després, Iceta ha deixat clar que no pensa investir un president independentista; però tampoc una candidata de "dretes" com Inés Arrimadas. No ha volgut tampoc sumar-se a la proposta del PP de prometre al programa electoral que només s'implicarà en un govern constitucionalista i que no avalarà un referèndum encara fos acordat. Divendres, el líder del PSC afegia que estava disposat "a cedir" per poder construir un govern de "reconciliació" que superi els dos bocs en què, al seu judici, està "fracturada" la societat catalana.
Iceta es creu capaç d'aconseguir un suport majoritari d'un Parlament fragmentat i sense majoria absoluta independentista per ser president
Què vol, aleshores, el PSC? "Un govern presidit per ell que no té per què ser en coalició i que pot estar constituït per consellers independents", responen fonts de la cúpula socialista. Afegeixen que per a aquest escenari no és necessari que Iceta guanyés les eleccions, sinó aconseguir "el suport majoritari" del Parlament. Per a ells, aquesta seria una fórmula per superar els "dos blocs enfrontats". Fonts del partit dibuixen que realment l'aliança que busca Iceta per aconseguir la majoria parlamentària per ser president -no per formar govern- és amb "comuns" i C's, la mateixa que va intentar Pedro Sánchez en la seva investidura fallida.
Després d'haver incorporat a la seva llista antics dirigents d'Unió com Ramon Espadaler, que va de tres a la candidatura socialista, Iceta ha fet mans i mànigues per cultivar un perfil de catalanisme moderat. Vol guanyar-se les simpaties del centre-dreta i de l'empresariat, a qui fa temps que intenta convèncer que la reforma federal de la Constitució és la millor fórmula per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. Per transmetre una imatge de presidenciable, Iceta ha confessat que el seu equip de campanya li ha prohibit ballar en aquesta campanya i a vestir sempre amb corbata.
Miquel Iceta i Ramon Espadaler, en un acte aquest dissabte Foto: Europa Press
ERC com a interlocutor prioritari però sense descartar el PSC
Els "comuns" fan ús d'una imatge molt gràfica per dibuixar de cara al votant quin és l'escenari del 21-D. El redueixen a tres paperetes: la de la declaració d'independència (Junts Per Catalunya, ERC i la CUP), la del 155 (C's, PSC i PP) i la seva, que, asseguren, és l'única que pot garantir el "desbloqueig". Com pensen aconseguir-ho ho desgranarà Xavier Domènech aquest dilluns en una conferència que posarà l'accent en una agenda constituent que tindrà els seus principals llaços en Podem i els ajuntaments anomenats "del canvi" de la resta de l'estat espanyol. Seguir teixint aliances per a la consecució del referèndum ha estat i seguirà sent la seva aposta en paral·lel a noves polítiques d'esquerres.
Malgrat el trencament a Barcelona pel 155, els "comuns" aposten per un tripartit amb el PSC i ERC. Els republicans veten els socialistes
"Agenda social i agenda nacional no són compartiments estancs", assegura la número dos de la candidatura, Elisenda Alamany. El gran repte dels "comuns" és demostrar que tenen un projecte viable que ni va de la mà de l'independentisme ni se supedita a l'Estat espanyol.
Fins ara, els "comuns" han deixat clar que apostaran per pactes amb formacions d'esquerres que no avalin la unilateralitat, però també que estiguin pel dret a decidir. Per definició, ERC serà un dels seus interlocutors prioritaris si el seu full de ruta concreta que, efectivament, aposten per la "bilateralitat" amb l'Estat per aconseguir els seus objectius. Els de Domènech, però, no han vetat tampoc el PSC sempre i quan abandonin el perfil dur que han exhibit amb el suport al 155. Els republicans no tanquen la porta als comuns però sí als socialistes pel seu suport al 155. "No pactarem amb qui ens empresona", deia Gabriel Rufián dissabte a la nit al Preguntes freqüents de TV3.
Catalunya en Comú aspira a "remuntar" les baixes perspectives electorals que, a diferència del PSC, els donen les enquestes. Els sondejos apunten que amb prou feines podran igualar els 11 diputats de Catalunya Sí que es Pot l'any 2015. Però ni el projecte ni el perfil de la candidatura, on ICV ha perdut el control del futur grup parlamentari, són el mateix. A més, si l'independentisme no suma, poden tenir la clau de govern.
Xavier Domènech i Ada Colau. Foto: ACN
Un líder consolidat i un que no ha perdut fins ara
Miquel Iceta té un lideratge consolidat després d'haver reconduït la major crisi que hagi viscut mai el PSC. "Ha aturat la sagnia", diuen els seus. El partit és molt més petit i homogeni que anys enrere, però en aquests moments, asseguren, ja no pateix "hemorràgia electoral" i té una bossa estable per sobre del mig milió de votants que dona per fet que creixerà el 21-D.
Xavier Domènech ha guanyat a Catalunya les eleccions generals del desembre del 2015 i del juny del 2016, mentre que els "comuns" van guanyar també les municipals a Barcelona de la mà d'Ada Colau. No coneixen, per tant, la derrota -BComú no es va presentar en la coalició d'ICV, EUiA i Podem a CSQEP. Saben, però, que el context d'unes eleccions al Parlament és diferent i complex i posarà a prova com de consolidat està el seu espai. Més encara quan és el debat nacional el que prima, una qüestió que els incomoda i obliga a fer equilibris interns que, de vegades, van en detriment de la claredat del missatge. El fet que els independentistes vagin en llistes separades obren molt més la partida. Malgrat la polarització, la geometria variable serà el concepte del 22-D.