Andreu Van den Eynde. Foto: Adrià Costa
Andreu Van den Eynde (París, 1975) és un dels advocats dels dirigents polítics catalans que impulsen el procés. Va entrar en aquest front judicial amb la defensa de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li va obrir una primera investigació. Des d'aleshores, ha insistit en fer prevaldre les garanties que han de regir l'aplicació del dret, especialment el penal, i els drets fonamentals.
Ara també s'encarrega de la defensa del vicepresident Oriol Junqueras, dels consellers Carles Mundó, Dolors Bassa, Raül Romeva, i de la secretària primera de la mesa del Parlament, Anna Simó. Des de divendres, encara un nou escenari després que el Tribunal Suprem assumís gairebé tota la investigació per rebel·lió, sedició i malversació.
- Com valora que el Suprem hagi agafat les regnes de la causa contra el Govern, els membres sobiranistes de la mesa del Parlament i els presidents de l'ANC i Òmnium?
- Tot i que el Suprem no ho diu, és una cosa que ja havíem demanat. Malgrat que vam considerar que la competència per instruir la causa és del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), vam incloure com a petició subsidiària que el Tribunal Suprem assumís la investigació perquè l'Audiència Nacional no ho ha d'investigar per separat. Ara està tot en un procediment. És més normal.
- Demanarà l'alliberament dels consellers?
- Sí, en els propers dies demanarem la llibertat.
- En cas que el Suprem mantingui la presó provisional, però, què passaria si alguns dels investigats són elegits en les eleccions del 21 de desembre?
- Aleshores haurem de batallar perquè puguin exercir el seu dret de representants polítics i que d'alguna manera puguin participar dels plens. També implica demanar trasllats a Catalunya i a veure si els autoritzen. També comprovaríem quin és l'abast de l'exercici d'aquests drets polítics que permet el tribunal: si els deixarà només anar al ple d'investidura o a recollir les credencials, o si els deixarà participar normalment a tots els plens, és a dir, sortir a votar i tornar a la presó.
- Per tant, si es manté l'empresonament, no hi ha res segur?
- No, perquè no hi ha precedents. Els únics precedents són del conflicte basc i són molt diferents perquè es tracta de gent que ja no volia participar de l'activitat parlamentària i eren minories. Però imagina què passaria en el nostre cas, quan una majoria parlamentària pot, fins i tot, dependre de dos vots si dues persones elegides estan a presó. Vol dir que per la via d'una mesura cautelar estarien afectant les majories parlamentàries.
Andreu Van den Eynde, entrevistat per Isaac Meler. Foto: Adrià Costa
- Darrerament, ha visitat els consellers que estan en presó provisional?
- Sí, dijous.
- Com estan?
- Estan bé tot i que és una situació dura. Ja porten tres setmanes a més de la incertesa del que els pot passar. Però estan ferms. Com a mínim els meus clients els veig tan ferms en les seves conviccions, i saben quina es la raó d'estar allà i l'assumeixen.
- Com és el seu dia a dia? Quin tipus d'activitats fan?
- Depèn molt de cada centre. La Dolors Bassa està en un mòdul en què no tenen activitats i no n'ha pogut fer. Això per ells és un món. Ahir va ser el primer cop que va fer alguna activitat guiada d'esport. El Raül Romeva, que està en un mòdul de preventius, també té moltes menys activitats. Els únics que estan en un mòdol amb moltes activitats són l'Oriol Junqueras i el Carles Mundó, que fan lectura, escacs, esport. Però perquè les característiques del seu mòdul són així. En funció dels presos que hi ha, fan més o menys activitats.
"Es van adonar que la dispersió generaria un gravamen innecessari, injustificat i arbitrari"
- Per què primer van dispersar els presos i després els van agrupar en les presons d'Estremera i Alcalá Meco?
- Jo crec que es van adonar que la dispersió generaria un gravamen innecessari, injustificat i arbitrari. Pensa que ja és complicat haver de visitar clients que estan en dues presons. Imagina si haguessin estat en quatre. Això afecta la defensa.
- Poc després de l'empresonament, va apuntar possibles irregularitats en el trasllat. Ja ha emprès accions legals?
- Encara no ho hem denunciat. No tinc cap pressa a denunciar una cosa a no ser que estigui a punt de prescriure perquè tenim ganes de conèixer la versió oficial i tinc constància que hi ha hagut alguna pregunta parlamentària. El que fem primer és reclamar tota la informació i després ja valorarem si denunciem.
Andreu Van den Eynde, advocat dels consellers d'ERC, Carme Forcadell i Anna Simó. Foto: Adrià Costa
- L'Audiència Nacional ara queda enrere. La jutge instructora Carmen Lamela, en el seu informe, va posar el focus en una organització formada pel Govern, el Parlament, els Mossos i les entitats sobiranistes. El sol fet d'estar organitzats democràticament per aconseguir la independència és delicte?
- Tota la imputació és una descripció inversemblant. Aquesta descripció dels fets que qualsevol persona de Catalunya l'entén com una sèrie de gent posada en comú amb l'interès de progressar cap a la independència, simplement és llegit per una interpretació totalment subjectiva i parcial des de Madrid com una organització criminal. És la seva tesi principal però és artificial. Ells la construeixen sobre la base de voler criminalitzar un moviment que curiosament no il·legalitzen. Les úniques dues vies per frenar un moviment polític és il·legalitzar-lo o criminalitzar-lo.
"Construeixen sobre la base de voler criminalitzar un moviment que curiosament no il·legalitzen"
- S'ha criminalitzat l'exercici de drets reconeguts per la pròpia Constitució?
- S'ha tenyit d'il·legalitat el que ara i fa molts anys és l'exercici de drets civils, llibertat d'expressió, reunió, manifestació o vot. Descriuen que la mera acumulació de persones ja genera una violència en forma d'intimidació. Sense anar més enllà i sense descriure accions. Ells adjectiven de forma negativa el que és una simple reunió de persones.
- Precisament, la Fiscalia va recuperar aquest concepte d'"intimidació" de la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre el 23-F. Són casos jurídicament comparables?
- En el cas del 23-F, la intimidació té molt més sentit amb la idea fonamental del delicte de rebel·lió. Està pensat per rebel·lions armades i militars. En el cop d'Estat de 1981, hi ha una sèrie de persones que són militars, van amb armes, les fan servir, amenacen amb una potencialitat de causar morts i entren a dins d'una seu parlamentària interrompent un dels poders de l'Estat.
- Ben diferent a la situació de Catalunya...
- En el nostre cas, ni hi ha armes, ni violència, ni amenaces de mort, no es para cap poder de l'Estat i cadascuna de les actuacions que es fan estan legitimades per un exercici del dret a manifestació, mentre que el 23-F és un assalt a una cambra legislativa.
Andreu Van den Eynde. Foto: Adrià Costa
- Un dels arguments més importants de la Fiscalia per alimentar la idea de la rebel·lió violenta són els desperfectes ocasionats en els vehicles de la Guàrdia Civil el 20-S.
- Prendre una excusa per intoxicar o tenyir tot un moviment es inversemblant. Només es pot jutjar un moviment per les voluntats que expressa i, per tant, les actuacions independents queden al marge. Això s'ha vist en totes les manifestacions. Qualsevol desviació de l'objecte principal no és imputable al moviment. El que s'ha de saber és si la gent que va a aquestes manifestacions i els que criden a la mobilització pretenen generar un ambient d'hostilitat i violència. Si no és així, encara que es produeixi, no es podrà atribuir a tot el moviment i s'haurà de jutjar l'acte concret que hagi fet cadascú i veure si és legal o no. El contrari voldria dir que qualsevol activitat independent d'una persona, inclús un acte de falsa bandera o un infiltrat, podria determinar la legalitat o il·legalitat d'un moviment pacífic.
"Només es pot jutjar un moviment per les voluntats que expressa i, per tant, les actuacions independents queden al marge"
- Un altre front és el jutjat d'instrucció 13, que va investigar tots els preparatius del referèndum. Com evoluciona?
- La investigació segueix. Creiem que serà nul·la. És irregular en el seu inici i segurament en el seu desenvolupament. Ha estat funcionant de manera totalment inusual: en secret i nodrint d'informació tots els altres procediments, cosa que és irregular, perquè cada procediment ha d'investigar el seu àmbit. És una investigació instrumental amb una finalitat molt estratègica que primer era bloquejar l'1-O i ara és subministrar informació de forma generalitzada i investigar tot el moviment independentista.
- Aquest jutge de Barcelona també investiga un suposat delicte de sedició malgrat que l'Audiència Nacional es va declarar competent. És normal?
- I per rebel·lió també investiga... Hauran de decidir com resolen els seus problemes de competència. Si hi ha quatre tribunals que diuen que són competents pel mateix, n'hi haurà tres que s'equivoquen. Quan això se sotmeti a judici, la determinació que un d'aquests tribunals és incompetent podrà portar conseqüències jurídiques, com la vulneració de drets fonamentals.
- En el procediment instruït per l'Audiència Nacional també hi ha causes de nul·litat?
- En el moment que tot beu d'instrucció 13 que, pel que nosaltres hem analitzat, sembla ser bastant irregular, podria quedar anul·lat qualsevol investigació que es derivés d'això.
Andreu Van den Eynde demanarà l'alliberament de Junqueras, Bassa, Romeva i Mundó. Foto: Adrià Costa
- Com s'hauria de demanar aquesta nul·litat?
- Normalment, la nul·litat i vulneració de drets fonamentals se sol·licita al principi dels judicis i, en tot cas, aquests vicis es poden reproduir en tots els recursos contra la sentència. Però el moment natural és a l'inici del judici oral.
- S'acosta la decisió de la justícia belga sobre l'extradició de Carles Puigdemont i la resta de membres del Govern cessat pel 155. Quins elements haurà de tenir en compte el jutge de Bèlgica en el seu pronunciament?
- La discussió que es pot generar a Bèlgica és si l'entrega es produirà amb respecte a les garanties. L'ordre de detenció europea és un instrument de la Unió Europea i, per tant, no es pot vulnerar cap dels drets de la carta europea. No hi ha cap estat que pugui a negar-se a tornar una persona excepte si l'entrega pot suposar una vulneració de drets. Tot el que està passant a Espanya generarà en el jutge belga uns dubtes sobre si és convenient entregar Puigdemont i la resta.
"Que dos tribunals valorin de manera diferent [que Puigdemont estigui a Brussel·les] demostra que es un fet neutre o que, com a mínim, la valoració és incerta"
- Ha afectat als seus clients que mig Govern estigui a Brussel·les?
- Només ho podem jutjar des de l'objectivitat. I el fet objectiu és que l'Audiència Nacional ha empresonat el Govern dient que els de Bèlgica eren un símbol que els que no van marxar també podien fugir. En canvi, el Tribunal Suprem ha deixat en llibertat la mesa del Parlament dient precisament que, mentre alguns estan a l'estranger, presentar-se a declarar era una mostra de diferent actitud. Que dos tribunals ho valorin de manera diferent demostra que es un fet neutre o que, com a mínim, la valoració és incerta.
- En els darrers recursos presentats contra la presó preventiva, s'indica que els consellers haurien acatat el 155. En sentit polític, jurídic o en els dos?
- En els recursos hem reproduït el mateix que es va dir el primer dia davant la jutge de l'Audiència Nacional a l'hora d'argumentar perquè no havien d'anar a presó i es va dir molt clarament una cosa: a pesar de les discrepàncies polítiques i jurídiques que hi hagi, que són frontals perquè els consellers han recorregut el 155, ells l'havien acatat materialment. És a dir, que les seves accions, que és l'únic que pot valorar un jutge, s'havien adaptat a aquest nou escenari i això ho havien fet en dos fronts: no treballant com a consellers i presentant-se a les eleccions.
Andreu Van den Eynde, entrevistat per Isaac Meler. Foto: Adrià Costa
- Tot indica que els grups polítics independentistes han apostat ara per la bilateralitat. Això pot rebaixar la pressió judicial?
- En el moment que la unilateralitat és tractada com un element d'il·legalitat, cosa que és discutible, és evident que posicionaments que vagin més pel diàleg, via escocesa i taules de negociació estan en un terreny que en un estat democràtic és impossible de criminalitzar. Si això és així, vol dir que evidentment és un terreny segur a nivell jurídic. Una altra cosa és pensar si realment es impossible parlar d'unilateralitat i si estem en un estat de dret que tolera la dissidència política.
"La bilateralitat és un terreny segur a nivell jurídic"
- Desenvolupi la seva visió sobre la unilateralitat.
- Hi ha dos grans blocs de normes que s'apliquen a la iniciativa política dels partits. Una que l'estat espanyol normalment no fa servir és el dret internacional. Si existeix un dret a l'autodeterminació i té algun contingut, no només no es pot prohibir en el terreny nacional, sinó que hauríem de veure de quina forma les clàusules de la Constitució que es remeten a aquest dret internacional realment permetrien anular-lo. I quan el tribunal de La Haia ha interpretat aquest dret ha dit que la unilateralitat està permesa, és el cas Kosovo.
-...
- D'altra banda, i a nivell de la dissidència política, el propi Tribunal Constitucional ha dit que Espanya no es una democràcia militant. Hi ha principis de democràcia i llibertat, i aquests principis de la pròpia Constitució han de tolerar aquesta opció política. No es pot només pensar que és "reforma de la Constitució" o "violència". Hi ha d'haver un terreny del mig que sigui tolerable i pugui incloure apel·lacions a la unilateralitat. O, fins i tot, exercici de la unilateralitat. La Constitució permet aquestes vies. És un discurs molt més elevat en termes jurídics del que els tribunals penals volen abordar però que necessàriament en algun moment s'haurà de fer.
- En tot aquest procediment, s'ha interpretat de forma extensiva el dret penal i de forma restrictiva els drets fonamentals?
- Completament. I això és una opinió sustentada no només en el nostre criteri sinó en el d'una infinitat d'agents i operadors jurídics que mai s'havien mobilitzat per res, com el manifest dels catedràtics de dret penal, juristes, o el propi redactor del delicte de rebel·lió. S'ha posat d'acord molta gent d'ideologia diferent per dir que la interpretació de la norma és bastant arbitrària.
Andreu Van den Eynde. Foto: Adrià Costa