24
de novembre
del
2017
Actualitzat
a les
14:43h
Quina política d'integració ha d'aplicar Catalunya i com hi influeix el context europeu i les polítiques comunitàries? Aquest és un debat recurrent però ara encara més rellevant, en el marc del procés català i d'una Europa on el pes de les forces xenòfobes creix cada cop més en els parlaments. Per això, s'hi ha reflexionat aquest divendres en les jornades "Diversitat, ciutadania i projecte europeu" de la Fundació Josep Irla -vinculada a ERC-, on s'han explorat diverses propostes i, per exemple, Peter A. Kraus, professor de Ciència Política de la Universitat d’Augsburg, ha alertat que "el multiculturalisme pot tenir certa tendència al model Ciutadans", que prioritza l'ús del castellà i l'anglès, com a llengües universals.
Per això, Kraus ha apostat per impulsar el "mestissatge" amb una "identitat plural i oberta, però a la vegada republicana", que sumi una nova identitat "per formar part d'un col·lectiu". "Que et vulguin fer part d'una cosa sense que et vulguin tallar la identitat pròpia amb actitud jacobina, això agrada", ha afirmat, i ha subratllat que fins ara "la teoria és bona, la pràctica és inexistent", motiu pel qual ha desitjat que es pugui articular una República que sigui capaç d'articular aquest dilema etern entre el dret a la mobilitat de les persones i la seva integració en una comunitat determinada.
Així, ha demanat també tenir en compte els immigrants de dins d'Europa en aquests debats, atès que, per exemple, part de la campanya contra els immigrants en el Brexit era contra ciutadans europeus, igual que també hi ha debat entorn els alemanys a Mallorca. "No se li pot exigir legalment a un immigrant intraeuropeu que aprengui la llengua del país", ha apuntat, cosa que reforça aquest "equilibri sempre precari entre aquelles facilitats per moure'ns de forma lliure en un món que serà sempre divers".
El paper de la UE
Al seu torn, el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, ha apuntat que sí que hi ha certa "regulació a nivell europeu, però és un reflex de les pors dels estats". "La Unió Europea (UE) s'hauria de veure com la pàtria dels drets humans, però això no es correspon amb la realitat", ha lamentat, i ha asseverat: "Quan et preguntes per les polítiques dels drets humans, en realitat t'estàs preguntant qui ets".
Així, ha lamentat l'auge de la xenofòbia, ja que "tots els països tenen partits racistes amb més del 10% dels vots, o més del 20%, o del 52% en el cas d'Hongria", i s'ha mostra sorprès "que el Regne Unit estigui preocupat per la seva identitat quan tots estem estudiant anglès", així com "que Alemanya o França estiguin preocupades per la seva identitat és al·lucinant". De fet, ha trencat alguns tòpics en negar que "la immigració no és pasteres" sempre, ja que "la principal causa d'immigració a França l'any passat va ser l'amor", de parelles d'altres països que anaven a casar-se amb una parella francesa, per bé que "la cara més dramàtica sí que són els conflictes armats". I en aquest sentit, tothom hi té responsablitats, i Espanya de forma rellevant, atès que "Espanya és el cinquè exportador mundial d'armes" i "la política immigratòria pactada amb Turquia és un cas inspirat en el model espanyol d'externalitzador de les fronteres".
Fluxos endreçats
Per això, ha apostat per uns "fluxos endreçats" de persones en "cooperació amb els països d'origen" que estiguin lligats al mercat de treball, "però no només", ja que això provoca dolor humà i fracàs escolar en les famílies separades quan un dels pares ha immigrat i estan separats durant anys. I pel que fa a la política d'integració a un país un on 32% dels fills tenen un pare o mare de fora, ha destacat que la manca fins ara d'una "capacitat coercitiva per anul·lar la identitat de ningú" ha provocat que Catalunya no ho hagi fet mai, i ha subratllat: "La única força per mantenir-nos com a poble és ser integradors".
Sigui com sigui, ha situat la clau de l'èxit en "la mobilitat social dels fills dels immigrants": "Si tenen igualtat d'oportunitats independentment del seu origen, serem el millor país del món i, si no, tindrem els mateixos problemes que tothom". I per ara, el fracàs escolar és molt major en els fills d'immigrants que en els fills de catalans.
Les nacions sense estat, més obertes
Per la seva banda, Catherine Xhardez, investigadora al Centre de Recherches Internationales de París, ha destacat que, malgrat que la política immigratòria sí que està regulada a nivell europeu, la d'integració té nombrosos diferències entre els diferents estats, cosa que "representa un repte". Tot i que Brussel·les promou algunes pràctiques, les polítiques depenen dels estats i, cada cop més, de les nacions sense estat i de les ciutats, ha destacat, fins al punt que "les polítiques d'integració poden ser formes de defensar-se contra l'estat central". Això vol dir que que "es demostra que la via per a la integració de les regions és diferent a la del govern central, de forma més oberta i amb una altra idea de projecte de societat, com a Flandes o Catalunya".
Igualment, matisa que, quan es dissenyen polítiques d'integració, es parteix de la idea que l'immigrant "es quedarà a viure a la regió i molts cops no passa això". En el cas del Quebec, per exemple, molts cops acaben movent-se a altres províncies i "cal pensar en l'aspecte de la mobilitat".
Integració per frenar la immigració
Finalment, Núria Franco-Guillén, investigadora postdoctoral del Centre for Governance and Public Policy de la Universitat de Griffith, ha destacat que "integració i immigració són dos aspectes que s'han de tractar per separat", per bé que "a vegades s'usa una integració més exigent per frenar la immigració". Igualment, la integració inclou moltes altres polítiques més enllà de les pròpiament pensades per a la integració, sobretot en els anys posteriors a l'arribada al país.
Així mateix, ha opinat que "la UE hauria d'estar per apagar focs entre els estats que no compleixen", però lamenta que "ha estat el contrari, fins fa res acceptava, tolerava i fins i tot li semblaven bé les devolucions en calent i les pilotes de goma a les fronteres", així com ha recordat la gestió de la política d'acollida amb Turquia. Per contra, assegura que "les nacions sense estat apliquen sovint un contrapès a les polítiques restrictives de l'Estat" i ha destacat que a Catalunya "s'està provant un model d'interculturalitat".
El model català d'integració
En la cloenda de l'acte, el president de la Fundació Josep Irla, Joan Manuel Tresserras, ha subratllat que "Catalunya té una identitat, però no la vol imposar a ningú", ja que "sentir-se català, parlar català, formar part de la cultura catalana són drets", motiu pel qual "el del catalanisme és un projecte obert i adaptat a les condicions de la globalització". Al seu torn, Amorós ha defensat que Catalunya ha enfocat bé la immigració amb acords com el Pacte Nacional per a la Immigració, "però han mancat molts recursos". Hi ha hagut un "factor interculturalista, fins ara implícit i que ara cal fer explícit" en aquestes polítiques i ha coincidit amb Tresserras: "No agredirem la identitat de ningú i convidarem a tothom a compartir-ne una altra".
Per això, Kraus ha apostat per impulsar el "mestissatge" amb una "identitat plural i oberta, però a la vegada republicana", que sumi una nova identitat "per formar part d'un col·lectiu". "Que et vulguin fer part d'una cosa sense que et vulguin tallar la identitat pròpia amb actitud jacobina, això agrada", ha afirmat, i ha subratllat que fins ara "la teoria és bona, la pràctica és inexistent", motiu pel qual ha desitjat que es pugui articular una República que sigui capaç d'articular aquest dilema etern entre el dret a la mobilitat de les persones i la seva integració en una comunitat determinada.
Així, ha demanat també tenir en compte els immigrants de dins d'Europa en aquests debats, atès que, per exemple, part de la campanya contra els immigrants en el Brexit era contra ciutadans europeus, igual que també hi ha debat entorn els alemanys a Mallorca. "No se li pot exigir legalment a un immigrant intraeuropeu que aprengui la llengua del país", ha apuntat, cosa que reforça aquest "equilibri sempre precari entre aquelles facilitats per moure'ns de forma lliure en un món que serà sempre divers".
El paper de la UE
Al seu torn, el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, ha apuntat que sí que hi ha certa "regulació a nivell europeu, però és un reflex de les pors dels estats". "La Unió Europea (UE) s'hauria de veure com la pàtria dels drets humans, però això no es correspon amb la realitat", ha lamentat, i ha asseverat: "Quan et preguntes per les polítiques dels drets humans, en realitat t'estàs preguntant qui ets".
Així, ha lamentat l'auge de la xenofòbia, ja que "tots els països tenen partits racistes amb més del 10% dels vots, o més del 20%, o del 52% en el cas d'Hongria", i s'ha mostra sorprès "que el Regne Unit estigui preocupat per la seva identitat quan tots estem estudiant anglès", així com "que Alemanya o França estiguin preocupades per la seva identitat és al·lucinant". De fet, ha trencat alguns tòpics en negar que "la immigració no és pasteres" sempre, ja que "la principal causa d'immigració a França l'any passat va ser l'amor", de parelles d'altres països que anaven a casar-se amb una parella francesa, per bé que "la cara més dramàtica sí que són els conflictes armats". I en aquest sentit, tothom hi té responsablitats, i Espanya de forma rellevant, atès que "Espanya és el cinquè exportador mundial d'armes" i "la política immigratòria pactada amb Turquia és un cas inspirat en el model espanyol d'externalitzador de les fronteres".
Fluxos endreçats
Per això, ha apostat per uns "fluxos endreçats" de persones en "cooperació amb els països d'origen" que estiguin lligats al mercat de treball, "però no només", ja que això provoca dolor humà i fracàs escolar en les famílies separades quan un dels pares ha immigrat i estan separats durant anys. I pel que fa a la política d'integració a un país un on 32% dels fills tenen un pare o mare de fora, ha destacat que la manca fins ara d'una "capacitat coercitiva per anul·lar la identitat de ningú" ha provocat que Catalunya no ho hagi fet mai, i ha subratllat: "La única força per mantenir-nos com a poble és ser integradors".
Sigui com sigui, ha situat la clau de l'èxit en "la mobilitat social dels fills dels immigrants": "Si tenen igualtat d'oportunitats independentment del seu origen, serem el millor país del món i, si no, tindrem els mateixos problemes que tothom". I per ara, el fracàs escolar és molt major en els fills d'immigrants que en els fills de catalans.
Les nacions sense estat, més obertes
Per la seva banda, Catherine Xhardez, investigadora al Centre de Recherches Internationales de París, ha destacat que, malgrat que la política immigratòria sí que està regulada a nivell europeu, la d'integració té nombrosos diferències entre els diferents estats, cosa que "representa un repte". Tot i que Brussel·les promou algunes pràctiques, les polítiques depenen dels estats i, cada cop més, de les nacions sense estat i de les ciutats, ha destacat, fins al punt que "les polítiques d'integració poden ser formes de defensar-se contra l'estat central". Això vol dir que que "es demostra que la via per a la integració de les regions és diferent a la del govern central, de forma més oberta i amb una altra idea de projecte de societat, com a Flandes o Catalunya".
Igualment, matisa que, quan es dissenyen polítiques d'integració, es parteix de la idea que l'immigrant "es quedarà a viure a la regió i molts cops no passa això". En el cas del Quebec, per exemple, molts cops acaben movent-se a altres províncies i "cal pensar en l'aspecte de la mobilitat".
Integració per frenar la immigració
Finalment, Núria Franco-Guillén, investigadora postdoctoral del Centre for Governance and Public Policy de la Universitat de Griffith, ha destacat que "integració i immigració són dos aspectes que s'han de tractar per separat", per bé que "a vegades s'usa una integració més exigent per frenar la immigració". Igualment, la integració inclou moltes altres polítiques més enllà de les pròpiament pensades per a la integració, sobretot en els anys posteriors a l'arribada al país.
Així mateix, ha opinat que "la UE hauria d'estar per apagar focs entre els estats que no compleixen", però lamenta que "ha estat el contrari, fins fa res acceptava, tolerava i fins i tot li semblaven bé les devolucions en calent i les pilotes de goma a les fronteres", així com ha recordat la gestió de la política d'acollida amb Turquia. Per contra, assegura que "les nacions sense estat apliquen sovint un contrapès a les polítiques restrictives de l'Estat" i ha destacat que a Catalunya "s'està provant un model d'interculturalitat".
El model català d'integració
En la cloenda de l'acte, el president de la Fundació Josep Irla, Joan Manuel Tresserras, ha subratllat que "Catalunya té una identitat, però no la vol imposar a ningú", ja que "sentir-se català, parlar català, formar part de la cultura catalana són drets", motiu pel qual "el del catalanisme és un projecte obert i adaptat a les condicions de la globalització". Al seu torn, Amorós ha defensat que Catalunya ha enfocat bé la immigració amb acords com el Pacte Nacional per a la Immigració, "però han mancat molts recursos". Hi ha hagut un "factor interculturalista, fins ara implícit i que ara cal fer explícit" en aquestes polítiques i ha coincidit amb Tresserras: "No agredirem la identitat de ningú i convidarem a tothom a compartir-ne una altra".