FINANÇAMENT

El Congrés renova la quota i el concert basc amb l'oposició de C's i Compromís

Albert Rivera carrega contra l'acord per "injust i insolidari" i el PP li retreu que actua amb "oportunisme polític"

per Redacció, 23 de novembre de 2017 a les 14:51 |
El líder de Ciutadans, Albert Rivera, al Congrés dels Diputats | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La nova llei del concert econòmic i de la quota basca per al període 2017-2021 ja compta amb la llum verda del Congrés dels Diputats. Ara bé, per primer cop en la història de la democràcia hi ha hagut vots en contra de 36 diputats de C's i de Compromís. El nou acord econòmic entre Madrid i Vitòria fixa que la quota base que pagarà Euskadi a l'Estat serà de 1.300 milions a l'any i que es seguirà mantenint l'índex del 6,24 % com a base de càlcul per determinar les quantitats a pagar per les competències no assumides pel País Basc.

Després de deu anys sense reformar la llei, el Congrés l'ha aprovat i ha servit al govern espanyol per posar Euskadi com a exemple de com es poden resoldre els conflictes de forma "bilateral", un missatge clarament adreçat a Catalunya. Per primer cop, la unanimitat s'ha trencat en l'hemicicle per les crítiques de C's i Compromís, que han votat en contra de la reforma de la llei que fixa el finançament al País Basc, mentre que EH-Bildu s'ha abstingut només en la votació de la quota però sí ha donat suport a la del concert. 


Durant els discursos, el ministre d'Hisenda, Cristòbal Montoro, ha recordat que el concert econòmic està recollit a la Constitució i ha dit que, més enllà d'aquest acord amb els bascos, calia també "aprofundir" en la reforma del finançament de la resta de comunitats autònomes. 

El 'no' de Cs i Compromís

El líder de Cs, Albert Rivera, ha assegurat que no discuteixen el concert econòmic –reconegut a la Carta Magna- però sí el càlcul de la quota que considera "injust". "No respon a un càlcul tècnic sinó a un tripijoc polític", ha manifestat des de la tribuna del Congrés, defensant l'esmena a la totalitat presentada pel seu grup. Segons Rivera, l'acord amb el País Basc és "insolidari" amb la resta de comunitats perquè el País Basc és un territori "ric subvencionat per la resta de territoris quasi en un 30%". "Com poden explicar aquesta injustícia?", s'ha preguntat, alhora que ha recordat al govern espanyol que ha estat C's i no el PNB qui va recolzar la investidura de Rajoy i també els pressupostos. 

Rivera també ha criticat el suport dels grups del PDeCAT i ERC per considerar que donen suport a la quota perquè volen també per a Catalunya un acord similar. "Volen treure rèdit del cop a la democràcia, com a bons supremacistes els agraden els privilegis", ha manifestat. La formació taronja ha presentat dues esmenes a la totalitat que no han sumat el suport de cap altre grup. 


El diputat Ignasi Candela (Compromís) ha argumentat el seu 'no' pel fet que consideren que "la redistribució és un valor progressista" que assegura que no volen "regalar a la ultradreta". "Venim de València per demanar un sistema de finançament just per a tothom sense cap tipus de privilegis, estem cansats que la política sigui sempre entorn a Catalunya i Euskadi, hi ha una Espanya oblidada", ha declarat. 

Crítiques a Rivera

Les paraules de Rivera han provocat dures crítiques per part del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que li ha retret l'ús del llenguatge i el to "irrespectuós". "No és propi d'un líder polític que té les màximes aspiracions, no es parla així des d'aquesta tribuna", li ha etzibat el ministre, tot relacionant el to de Rivera amb la campanya electoral que està a punt de començar a Catalunya. Montoro ha assegurat que l'actitud del PP és "lleial amb C's" i l'ha acusat de "buscar titulars de portada als diaris". 

Per part del PDeCAT, el diputat Ferran Bel ha recordat que sempre han votat a favor d'un acord "del govern legítim del País Basc amb l'estat espanyol". També ha respost a Rivera i ha acusat la seva formació d'oposar-se a la quota en defensa de la "uniformitat i la igualtat". "La realitat és que vostès o accepten la diversitat nacional, ni lingüística, cultural, econòmica o ideològica, els catalans i espanyols això ho hem patit molts anys i no acceptarem tornar-hi", ha manifestat. Per part d'ERC, en canvi, no ha intervingut ningú, tot i que el grup ja va anunciar dimarts que votaria a favor de la reforma de la llei de la quota. 

També l'ha criticat el diputat popular Javier Maroto, que l'ha acusat en fins a tres ocasions de ser un "oportunista" i de acatar la Constitució segons "si li agrada o no". "Com pot dir als catalans que han d'acatar la Constitució i ara criticant la quota basca que està recollit a la mateixa Constitució?", s'ha preguntat. 

Per part del PNB, la diputada Idoia Sagastizabal ha celebrat la reforma de la llei perquè acaba amb les discrepàncies dels darrers deu anys i ha explicat que el risc és "unilateral" per part del País Basc ja que, en cas de caiguda dels ingressos o la recaptació, estan igualment obligats a pagar els 1.300 MEUR anuals de la quota a l'Estat i no poden recórrer a eines de rescat financer com, per exemple, el FLA. 

EH-Bildu ha votat a favor de la reforma de la Llei del concert econòmic però s'ha abstingut en la quota perquè considera que el resultat final "no és bo". 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació