Eleccions Parlament 2017: anàlisi

Han renunciat realment JuntsxCat i ERC al mandat de l'1-O i a la via unilateral?

La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar

per Roger Tugas / Sara Gonzàlez, 22 de novembre de 2017 a les 21:49 |
Turull, Junqueras i Puigdemont, l'endemà de l'1-O | Martí Albesa
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Nou punts conjunts. Aquesta és la proposta programàtica que Junts per Catalunya (JuntsxCat) i ERC han proposat a la CUP que comparteixin les candidatures independentistes, tal com ha avançat NacióDigital. La majoria dels punts fan referència a la defensa de les institucions catalanes i no generen conflicte, però els dos últims sí que concreten per on pot avançar el procés en aquesta nova etapa, tot i que amb un redactat críptic.

El fet que el vuitè compromís proposi impulsar "un gran acord de país" per tal "que Catalunya pugui exercir lliurement el dret a l'autodeterminació" i el novè plantegi "assolir una negociació bilateral amb l'estat espanyol i alhora amb la Unió Europea" per fer "possible l'accés de Catalunya a la plena independència i l'efectiva i pacífica articulació democràtica a la República catalana" han generat certa polèmica. Han renunciat JuntsxCat i ERC al mandat de l'1-O? Fien la independència a que el govern espanyol s'assegui a negociar-la? La CUP, de fet, ha admès "certa preocupació" per aquestes qüestions i ha criticat uns plantejaments que veu propis d'un "escenari passat".


Malgrat tot, fonts coneixedores de les negociacions prèvies a que els anticapitalistes s'incorporessin a les converses -van preferir esperar a fer-ho a haver decidit com i amb qui es presentaven al 21-D- matisen aquests temors. Apunten que el document és de fa 10 dies i que s'ha estat negociant darrerament -la CUP ha mostrat predisposició a l'acord- i també justifiquen que la virulència amb què ha respost l'Estat a la proclamació de la independència -amb presos polítics, la intervenció de les institucions i, el que feia més por a Carles Puigdemont i bona part de Junts pel Sí, amenaça d'actuacions violentes amb possibles morts- obliga a repensar l'estratègia i els seus terminis.

Buscant una solució política

Segons argumenten -com va fer públicament la dirigent d'ERC Anna Simó a NacióDigital-, s'ha demostrat que és inviable fer efectiva la proclamació d'independència en un lapse de temps curt, sense suports internacionals i -tal com reconeixen en privat- amb una majoria social favorable que, en el millor dels casos, supera per poc el 50%. "Cal una solució política d'una vegada", assevera un dirigent d'aquestes formacions, que argumenta que el nou full de ruta pretén forçar-la.

D'aquesta manera, l'aposta per "una negociació bilateral amb l'estat espanyol i alhora amb la Unió Europea" -el punt novè- es planteja sobretot amb la mirada posada enfora, segons les fonts consultades. L'independentisme té escasses expectatives que el govern espanyol s'obri a tractar aquesta qüestió o, de fer-ho, que no sigui forçat per actors exteriors. De fet, el redactat ja inclou que la negociació s'afronti "sense cap renúncia prèvia per part del Parlament i el Govern" i que s'encari per tal de fer "possible l'accés de Catalunya a la plena independència i l'efectiva i pacífica articulació democràtica a la República catalana".


La recerca d'una negociació bilateral amb l'Estat i la UE pretén centrar els esforços en la comunitat internacional per forçar el govern espanyol a dialogar

No es condiciona la independència a la bona voluntat de l'Estat ni es renuncia al mandat de l'1-O, sinó que es tornaria a una casella similar a la del 10 d'octubre, quan Puigdemont va deixar en suspens la proclamació de la independència, a l'espera de forçar una mediació internacional. Ja llavors el president català va argumentar que era imprescindible "un diàleg sense el qual no és possible arribar a una solució acordada" i en el que cal "tenir en compte, de manera imprescindible", la votació de l'1-O.

No reclamar un nou referèndum

Les apel·lacions d'actors internacionals al diàleg s'anaven succeint, però el curt lapse de temps fins a l'aplicació del 155 i, amb ella, de l'aixecament de la suspensió de la declaració d'independència van impedir que es concretessin. Ara l'independentisme vol tornar a intentar-ho de forma més pausada, sempre mirant enfora. "Tornar a anar al Congrés a demanar un referèndum, no!", assevera un dirigent independentista consultat, que insisteix que el nou full de ruta passa per centrar els esforços en l'esfera internacional.
 

Els portaveus de la CUP, Quim Arrufat i Núria Gibert, durant l'1-O. Foto: ACN


Per altra banda, el compromís del vuitè punt relatiu al "gran acord de país" per tal que, "amb voluntat democràtica i vocació constituent", s'"eixampli encara més, per mitjà d'instruments de presa de decisió i debats participatius, l'àmplia majoria ciutadana partidària que Catalunya pugui exercir lliurement el dret a l'autodeterminació" fa referència a l'inici del procés constituent. JuntsxCat i ERC entenen que el debat participatiu sobre model de país ha de permetre sumar adhesions a una República catalana més definida i amb uns nous drets associats, i, per això, plantegen iniciar aquest procés constituent.

En concret, començaria la fase de debat ciutadà d'aquest procés, el qual compromet menys a les institucions i que ja estava previst per dibuixar una estructura de Constitució que posteriorment els grups sorgits d'unes eleccions constituents haurien d'acabar de concretar i redactar. "Volem fer República de forma compartida amb la societat", expliquen fonts coneixedores de la negociació dels independentistes, que afegeix que "l'1-O ja es va demostrar que la gent vol participar", una via que ha de permetre reforçar la majoria social independentista i així fer més pressió de cara enfora i cap a l'Estat per desencallar la negociació bilateral anhelada.

L'inici del procés constituent en la fase de debat ciutadà és una via que pretén augmentar la majoria social favorable a la República fent participar la ciutadania en el seu disseny

Sigui com sigui, la volguda indefinició d'aquests redactats busquen també evitar possibles il·legalitzacions, una nova aplicació del 155 just després de les eleccions o posar en un compromís els candidats en processos judicials, però també dificulten sumar la CUP a aquests compromisos. De fet, la portaveu dels anticapitalistes Núria Gibert ha subratllat les diferències amb els nou punts inicials en el fet que considera que, depèn de com es llegeixi el críptic redactat, es pot entendre que es fia la plena independència a la voluntat de l'Estat, que no es reconeix explícitament la República proclamada arran de l'1-O i que no es detalla prou un procés constituent que ja va deixar pautat fil per randa una comissió d'estudi del Parlament i una de les resolucions votades el 27 d'octubre.

Treball a partir de l'1-O

Uns elements que es podrien afinar amb les negociacions que ja estan tenint lloc. En canvi, els exdiputats Albert Botran i Eulàlia Reguant han reclamat hores abans un reconeixement conforme la via unilateral és l'únic camí, que el punt de partida han de ser les resolucions que despleguen la declaració d'independència, que cal buscar com controlar sectors estratègics com els Mossos d'Esquadra i l'energètic, o que el referèndum ja s'ha fet. JuntsxCat i ERC, per contra, no volen avançar en el desplegament de la República sense cap suport que estovi la postura de l'Estat i, de fet, sempre han deixat la porta oberta a un referèndum pactat si la comunitat internacional el força o si l'ofereix el govern espanyol, per desencallar la situació, una opció que els seus nou punts no descarten.

Botran i Reguant defensen que es treballi a partir de les resolucions que despleguen la declaració d'independència i que es busqui controlar els Mossos o el sector energètic

Tot i això, hi ha matisos entre aquestes dues candidatures. Així, un dirigent d'ERC assegura que el PDECat "va pressionar" per fer aquests punts ambigus i per no citar explícitament el procés constituent, per exemple, així com afirma que els republicans estan disposats a elevar el llistó dels punts compartits. Des de JuntsxCat, però, no els entren a valorar i fonts de la candidatura recorden que res està encara tancat i que estan concentrats en el disseny del programa, i afegeixen que volen una "campanya neta". "Ho estem analitzant", afegeix una altra de les fonts pròximes a Puigdemont consultades.

En canvi, el fet que aquestes dues llistes independentistes deixin en suspens i sense terminis el desplegament de la República no ha estovat els "comuns". La número dos de Catalunya en Comú - Podem, Elisenda Alamany, critica que no es renunciï explícitament a la unilateralitat i considera una contradicció que es parli de negociació bilateral i, la vegada, es fixi la independència com a únic horitzó.
 
Els 9 punts pactats per Junts per Catalunya i ERC 
1. Exigir l'alliberament dels presos polítics, la retirada dels efectius policials responsables de la repressió del referèndum de l'1 d'octubre i la finalització de la pressió policial i judicial que, sota diferents formes i amb graus d'intensitat diversos, coarta l'exercici dels drets democràtics i les llibertats públiques de la ciutadania de Catalunya.

2. Exigim l'assumpció de les responsabilitats pertinents als responsables polítics i policials de l'operació repressiva per impedir la celebració del referèndum de l'1 d'octubre, que va provocar més de 1.000 ferits, i la retirada de tots els processos penals i administratius amb motiu de la seva convocatòria, així com la consulta del 9 de novembre de 2015.

3. Defensar les institucions de Catalunya davant l'agressió que representa la suspensió del nostre autogovern arran de l'arbitrària aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola, exigir la seva retirada i acabar amb la intervenció de les finances de la Generalitat.

4. Reclamar al govern espanyol un compromís davant la comunitat internacional per mitjà del qual es garanteixi el seu respecte escrupolós als resultats de les eleccions del 21-D, sigui quin sigui el seu signe. I, cas que s'hi confirmi novament una majoria de caràcter independentista, que n'assumeixi democràticament els resultats i que no torni a actuar il·legítimament i abusant de la seva posició de força contra les iniciatives que desenvolupi la Generalitat en compliment del mandat de les urnes. En aquest sentit, cal exigir la retirada de tots els recursos d'inconstitucionalitat presentats pel govern espanyol contra normes i acords emanats del Parlament o el Govern de Catalunya.

5. A la Unió Europea que vetlli especialment perquè els drets de la ciutadania de Catalunya, en tant que ciutadans europeus, no siguin vulnerats sota cap concepte per les iniciatives administratives i/o judicials de les institucions espanyoles.

6. Contrarestar els efectes de la campanya contra l'economia catalana orquestrada pel govern espanyol, que ha construït interessadament una atmosfera artificial de caos, violència i inestabilitat per perjudicar els treballadors i la competitivitat de les empreses.

7. Defensar l'escola catalana de qualsevol ingerència de l'Estat i reivindicar la dignitat i la professionalitat dels seus docents contra els atacs i les campanyes calumnioses que estan patint.

8. Impulsar un gran acord de país, que amb voluntat democràtica i vocació constituent, eixampli encara més per mitjà d'instruments de presa de decisió i debat participatius, l'àmplia majoria ciutadana partidària que Catalunya pugui exercir lliurement el dret a l'autodeterminació.

9. Assolir una negociació bilateral amb l'estat espanyol i alhora amb la Unió Europea –com a subjecte de dret internacional- a partir del qual, sense cap renúncia prèvia per part del Parlament i el Govern, es faci possible l'accés de Catalunya a la plena independència i l'efectiva i pacífica articulació democràtica a la República catalana.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació