22
de novembre
del
2017
Actualitzat
a les
18:02h
La CUP reclama a Junts per Catalunya i ERC un major compromís amb la República catalana declarada el 27 de setembre al Parlament i un procés constituent detallat en el programa compartit de les candidatures independentistes en les eleccions del 21-D. Ho ha demanat la portaveu del secretariat nacional de la CUP Núria Gibert, que aquest dimecres ha valorat els nou punts pactats entre Junts per Catalunya i ERC que ha avançat NacióDigital, entre els quals hi ha l'obertura d'una negociació bilateral amb l'Estat i la Unió Europea.
Un punt que els anticapitalistes no veuen del tot clar, ja que, segons Gibert, "la via unilateral l'ha decidit un Estat que no vol ni parlar, tot i les múltiples propostes sobre la taula". "No és la voluntat de quatre bojos", ha insistit, subratllant que no veuen cap altra alternativa, ja que "supeditar la voluntat popular catalana a la decisió de l'Estat" no és plantejable i esperar a que aquest s'assegui a negociar és "completament inviable". "La unilateralitat és la via que ens queda per a la construcció del nostre projecte polític", ha afegit, per bé que ha admès que hi ha acord en els punts relatius a la defensa de les institucions i que s'està negociant amb les altres formacions, a l'espera de tancar un acord aquesta setmana o la vinent.
Així, Gibert ha afirmat que "el debat públic enriqueix" i que ja hi ha entesa en la majoria de punts, com els que defensen retirar el 155 i els agents espanyols enviats a Catalunya, la defensa de l'escola catalana o l'assumpció de responsabilitats per per les càrregues policials. Tot i això, ha reconegut "certa preocupació" especialment pels punts vuit i nou, aquells que aposten per un "gran acord de país" per eixamplar la majoria social i exercir l'autodeterminació, i per negociar bilateralment amb l'Estat i la UE per fer efectiva la independència.
Uns elements que veu propis d'un "escenari passat", ja que, per exemple, l'acord per l'autodeterminació troba que "sona massa al Pacte Nacional pel Referèndum", mentre que "el gran pacte va ser l'1-O", quan la ciutadania va fer una "defensa física del dret a decidir". Igualment, assevera que "una entelèquia i un desig d'una cosa que no ha succeït i no passarà és emplaçar l'Estat a la negociació". Igualment, afegeix que li "agradaria que es parlés de República i procés constituent", que es fixés "de forma més clara i nítida com serà aquesta República".
Fer efectiva la República proclamada
D'aquesta manera, per bé que entén "que la situació política és complicada", insisteix que "fer passos enrere no és beneficiós", com apunta que passaria amb els nou punts fets públics. I és que la CUP opina que "l'únic moment en què s'apel·la a la República es fa de manera massa tèbia", condicionant-ho a una negociació bilateral. "Tenim una República declarada que no s'ha pogut fer efectiva, i ara cal aconseguir-ho", ha defensat.
A banda, pel que fa al punt cinquè, que insta la UE a vetllar pels drets de la ciutadania catalana, Gibert ha etzibat que "la UE no és l'única institució on fiar els drets polítics i civils de la ciutadania", motiu pel qual aposta per fer una "apel·lació més general, més als diferents pobles". Tot i això, la portaveu dels anticapitalistes ha deixat clar que no hi ha "cap malestar" amb Junts per Catalunya i ERC i, en canvi, molta "voluntat de negociar" per arribar a un acord compartit per al programa.
Botran i Reguant ja havien opinat
Alguns dirigents de la CUP ja havien valorat aquests compromisos durant el matí. Així, el fins ara diputat Albert Botran ha considerat a Catalunya Ràdio que només són "un esborrany, un punt de partida" i que el punt de partida dels anticapitalistes "seria una mica diferent i es tracta de consensuar-ne uns de nous", ja que apunta que les resolucions del 27 d'octubre ja són "bastant més explícites i més avançades del que recullen els nou punts".
Igualment, la també diputada fins fa poc i ara regidora de Barcelona Eulàlia Reguant ha lamentat a TV3 que "no es posa sobre la taula tota la feina d'aquests dos anys" i ha defensat que, després del 21-D, ha de continuar "el mandat de l'1-O, el 3-O", trobar mecanismes per "boicotejar" l'aplicació de l'article 155 i implantar la República. "La via unilateral és l'única manera", ha insistit, i ha reclamat que la Generalitat ha de buscar com controlar sectors estratègics com els Mossos d'Esquadra i l'energètic. Els dos exdiputats, de fet, s'han mostrat crítics amb que es busqui una negociació bilateral amb l'Estat que veuen improbable d'entrada.
Les dues candidatures també insten la UE a que vetlli perquè els drets dels ciutadans catalans "no siguin vulnerats sota cap concepte per les iniciatives administratives i/o judicials de les institucions espanyoles", així com defensen "contrarestar els efectes de la campanya contra l'economia catalana orquestrada pel govern espanyol", la qual ha provocat que centenars d'empreses canviessin la seu social i fiscal les darreres setmanes a causa d'una "atmosfera artificial de caos, violència i inestabilitat" provocada per l'Estat. Finalment, les dues candidatures també es comprometen a defensar "l'escola catalana de qualsevol ingerència" i "reivindicar la dignitat i la professionalitat dels seus docents", arran de les amenaces de noves intervencions a l'ensenyament i de les acusacions d'adoctrinament.
Un punt que els anticapitalistes no veuen del tot clar, ja que, segons Gibert, "la via unilateral l'ha decidit un Estat que no vol ni parlar, tot i les múltiples propostes sobre la taula". "No és la voluntat de quatre bojos", ha insistit, subratllant que no veuen cap altra alternativa, ja que "supeditar la voluntat popular catalana a la decisió de l'Estat" no és plantejable i esperar a que aquest s'assegui a negociar és "completament inviable". "La unilateralitat és la via que ens queda per a la construcció del nostre projecte polític", ha afegit, per bé que ha admès que hi ha acord en els punts relatius a la defensa de les institucions i que s'està negociant amb les altres formacions, a l'espera de tancar un acord aquesta setmana o la vinent.
Així, Gibert ha afirmat que "el debat públic enriqueix" i que ja hi ha entesa en la majoria de punts, com els que defensen retirar el 155 i els agents espanyols enviats a Catalunya, la defensa de l'escola catalana o l'assumpció de responsabilitats per per les càrregues policials. Tot i això, ha reconegut "certa preocupació" especialment pels punts vuit i nou, aquells que aposten per un "gran acord de país" per eixamplar la majoria social i exercir l'autodeterminació, i per negociar bilateralment amb l'Estat i la UE per fer efectiva la independència.
Uns elements que veu propis d'un "escenari passat", ja que, per exemple, l'acord per l'autodeterminació troba que "sona massa al Pacte Nacional pel Referèndum", mentre que "el gran pacte va ser l'1-O", quan la ciutadania va fer una "defensa física del dret a decidir". Igualment, assevera que "una entelèquia i un desig d'una cosa que no ha succeït i no passarà és emplaçar l'Estat a la negociació". Igualment, afegeix que li "agradaria que es parlés de República i procés constituent", que es fixés "de forma més clara i nítida com serà aquesta República".
Fer efectiva la República proclamada
D'aquesta manera, per bé que entén "que la situació política és complicada", insisteix que "fer passos enrere no és beneficiós", com apunta que passaria amb els nou punts fets públics. I és que la CUP opina que "l'únic moment en què s'apel·la a la República es fa de manera massa tèbia", condicionant-ho a una negociació bilateral. "Tenim una República declarada que no s'ha pogut fer efectiva, i ara cal aconseguir-ho", ha defensat.
A banda, pel que fa al punt cinquè, que insta la UE a vetllar pels drets de la ciutadania catalana, Gibert ha etzibat que "la UE no és l'única institució on fiar els drets polítics i civils de la ciutadania", motiu pel qual aposta per fer una "apel·lació més general, més als diferents pobles". Tot i això, la portaveu dels anticapitalistes ha deixat clar que no hi ha "cap malestar" amb Junts per Catalunya i ERC i, en canvi, molta "voluntat de negociar" per arribar a un acord compartit per al programa.
Botran i Reguant ja havien opinat
Alguns dirigents de la CUP ja havien valorat aquests compromisos durant el matí. Així, el fins ara diputat Albert Botran ha considerat a Catalunya Ràdio que només són "un esborrany, un punt de partida" i que el punt de partida dels anticapitalistes "seria una mica diferent i es tracta de consensuar-ne uns de nous", ja que apunta que les resolucions del 27 d'octubre ja són "bastant més explícites i més avançades del que recullen els nou punts".
Igualment, la també diputada fins fa poc i ara regidora de Barcelona Eulàlia Reguant ha lamentat a TV3 que "no es posa sobre la taula tota la feina d'aquests dos anys" i ha defensat que, després del 21-D, ha de continuar "el mandat de l'1-O, el 3-O", trobar mecanismes per "boicotejar" l'aplicació de l'article 155 i implantar la República. "La via unilateral és l'única manera", ha insistit, i ha reclamat que la Generalitat ha de buscar com controlar sectors estratègics com els Mossos d'Esquadra i l'energètic. Els dos exdiputats, de fet, s'han mostrat crítics amb que es busqui una negociació bilateral amb l'Estat que veuen improbable d'entrada.
Les dues candidatures també insten la UE a que vetlli perquè els drets dels ciutadans catalans "no siguin vulnerats sota cap concepte per les iniciatives administratives i/o judicials de les institucions espanyoles", així com defensen "contrarestar els efectes de la campanya contra l'economia catalana orquestrada pel govern espanyol", la qual ha provocat que centenars d'empreses canviessin la seu social i fiscal les darreres setmanes a causa d'una "atmosfera artificial de caos, violència i inestabilitat" provocada per l'Estat. Finalment, les dues candidatures també es comprometen a defensar "l'escola catalana de qualsevol ingerència" i "reivindicar la dignitat i la professionalitat dels seus docents", arran de les amenaces de noves intervencions a l'ensenyament i de les acusacions d'adoctrinament.
| Els 9 punts pactats per Junts per Catalunya i ERC |
|---|
| 1. Exigir l'alliberament dels presos polítics, la retirada dels efectius policials responsables de la repressió del referèndum de l'1 d'octubre i la finalització de la pressió policial i judicial que, sota diferents formes i amb graus d'intensitat diversos, coarta l'exercici dels drets democràtics i les llibertats públiques de la ciutadania de Catalunya. 2. Exigim l'assumpció de les responsabilitats pertinents als responsables polítics i policials de l'operació repressiva per impedir la celebració del referèndum de l'1 d'octubre, que va provocar més de 1.000 ferits, i la retirada de tots els processos penals i administratius amb motiu de la seva convocatòria, així com la consulta del 9 de novembre de 2015. 3. Defensar les institucions de Catalunya davant l'agressió que representa la suspensió del nostre autogovern arran de l'arbitrària aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola, exigir la seva retirada i acabar amb la intervenció de les finances de la Generalitat. 4. Reclamar al govern espanyol un compromís davant la comunitat internacional per mitjà del qual es garanteixi el seu respecte escrupolós als resultats de les eleccions del 21-D, sigui quin sigui el seu signe. I, cas que s'hi confirmi novament una majoria de caràcter independentista, que n'assumeixi democràticament els resultats i que no torni a actuar il·legítimament i abusant de la seva posició de força contra les iniciatives que desenvolupi la Generalitat en compliment del mandat de les urnes. En aquest sentit, cal exigir la retirada de tots els recursos d'inconstitucionalitat presentats pel govern espanyol contra normes i acords emanats del Parlament o el Govern de Catalunya. 5. A la Unió Europea que vetlli especialment perquè els drets de la ciutadania de Catalunya, en tant que ciutadans europeus, no siguin vulnerats sota cap concepte per les iniciatives administratives i/o judicials de les institucions espanyoles. 6. Contrarestar els efectes de la campanya contra l'economia catalana orquestrada pel govern espanyol, que ha construït interessadament una atmosfera artificial de caos, violència i inestabilitat per perjudicar els treballadors i la competitivitat de les empreses. 7. Defensar l'escola catalana de qualsevol ingerència de l'Estat i reivindicar la dignitat i la professionalitat dels seus docents contra els atacs i les campanyes calumnioses que estan patint. 8. Impulsar un gran acord de país, que amb voluntat democràtica i vocació constituent, eixampli encara més per mitjà d'instruments de presa de decisió i debat participatius, l'àmplia majoria ciutadana partidària que Catalunya pugui exercir lliurement el dret a l'autodeterminació. 9. Assolir una negociació bilateral amb l'estat espanyol i alhora amb la Unió Europea –com a subjecte de dret internacional- a partir del qual, sense cap renúncia prèvia per part del Parlament i el Govern, es faci possible l'accés de Catalunya a la plena independència i l'efectiva i pacífica articulació democràtica a la República catalana. |