El CoNCA reclama la centralitat de la cultura com a «base més sòlida per concebre el futur»

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha fet pública aquest dimecres la seva radiografia del sector cultural a través de l'Informe Anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts 2017, que presenta al Parlament de Catalunya, als agents responsables de les polítiques culturals del país i als partits que concorren a les eleccions del 21-D. Un informe que enguany arriba en un context complex i excepcional, "amb mig govern a l'exili i l'altre mig empresonat, o amb la intervenció dels comptes d'alguns agents culturals, com la Institució de la Llengua Catalana", com subratlla Carles Duarte, president de l'entitat. "S'ha produït un escapçament polític que limita l'acció institucional i és un fre de la despesa pública cultural".

Intervencions a banda, des de l'any 2016, la cultura ha perdut més d'un 30% del seu pressupost, una dada que referma la importància cabdal que té el sector per la vivesa d'una societat. "El CoNCA reclama que la cultura tingui un paper fonamental en el debat en el futur del país –prossegueix Duarte–. No podem concebre un país on la cultura tingui un paper residual. Aquest país no té sentit si no el construïm des del coneixement, la recerca o les arts". El president del CoNCA reafirma que "la cultura és la base més sòlida per concebre el futur". El Consell es marca com a prioritats l'Acord Nacional de la Cultura, un marc estable per al finançament del sector i l'aprovació de l'Estatut de l'artista.
 
Creix el sector editorial i la música en viu, baixa la indústria discogràfica

L'Informe evidencia quin és l'estat precís de la salut cultural del país. En aquest sentit, la lleu recuperació de les dades sectorials detectada en el darrer informe anual ha continuat en alguns dels sectors, però ha quedat estancada o ha retrocedit en d'altres. Creixen tímidament tres indicadors inclosos a l'informe: la facturació del sector editorial (increment del 5,5%), els assistents i la recaptació de la música en viu (creix un 4,5% i un 8,6%, respectivament) i la quota de pantalla del cinema català (un 9,2% dels films exhibits a Catalunya). En canvi, es mantenen pràcticament igual el nombre d'espectadors totals del cinema i els del teatre.
 
Respecte l'any anterior, les dades demostren el descens del nombre de visitants i els documents prestats a les Biblioteques d'arreu del país (1,2% i 5,2%), el volum de la facturació de la indústria discogràfica, que arriba als seus mínims històrics (amb un descens del 11,6%), i les visites als museus i col·leccions de Catalunya (un 5,7%). També que, després d'un repunt de la despesa privada en oci, espectacles i cultura els anys 2014 i 2015, el 2016 aquesta s'ha situat en 5.273 milions d'euros, un 6,2% menys que l'anterior. Suposa un 5,8% del total de la despesa que realitzen les famílies catalanes.
 
La cultura, un impacte que "perdura durant dècades"

"La cultura ha de tenir més centralitat política i necessita una reflexió profunda sobre el seu finançament", rebla Gemma Sendra en la seva exposició pública sobre les dades de l'Informe. La membre del Plenari del CoNCA també sosté que la cultura "no ha sabut crear vincles amb altres departaments", i aquest n'és un dels grans handicaps que expliquen la minsa situació actual. "Ningú dubta dels recursos destinats a Sanitat o Agricultura, però tothom dubta dels recursos que es destinen a la cultura. I l'impacte de la cultura perdura durant dècades, amb un impacte estructural. la cultura també està maltractada a nivell de fiscalitat".

L'acte ha comptat amb la presència de Carme Forcadell, que ha rebut un fort aplaudiment just a l'inici de l'acte, després que el president de l'Ateneu Barcelonès, Jordi Cassassas, ho demanés en la inauguració i benvinguda de l'esdeveniment, celebrat a l'Auditori de l'entitat barcelonina, ple a vessar. També han assistit personalitats com l'actor i diputat Joanjo Puigcorbé, el director teatral Lluís Pasqual, la directora de la ILC Laura Borràs, o l'escriptora Jenn Díaz.