Procés català

Bassa, Romeva i Mundó també defensen que el Govern no va actuar després del 155

Els tres consellers destituïts demanen quedar lliures, eviten dir si acaten l'article i diuen que la declaració d'independència té un "valor estrictament polític"

per Redacció , 21 de novembre de 2017 a les 15:47 |
Els consellers del Govern entrant a l'Audiència Nacional espanyola | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els consellers destituïts Dolots Bassa, Raül Romeva i Carles Mundó han presentat també els seus recursos d'apel·lació contra el seu empresonament davant de l'Audiència Nacional. En els escrits al·leguen el mateix que el vicepresident Oriol Junqueras. Així els tres consellers demanen quedar lliures al·legant que el Govern no va seguir actuant després de l'aprovació de l'article 155, tot i que eviten dir explícitament si l'acaten. Així, els advocats defensen que no hi ha risc de reiteració delictiva: "El Govern no s'ha reunit des del dia del seu cessament, no s'han adoptat acords de Govern ni s'han efectuat publicacions en el butlletí oficial que demostrin actes executius després de la sessió parlamentària del 27 d'octubre".

Com en el cas de Junqueras, en l'escrit, la defensa de Bassa, Mundó i Romeva sosté que els investigats van acudir a l'Audiència Nacional "ja com a exconsellers o exmembres del Govern", tot i afegir que ostenten la "legítima i democràtica condició de membres del Govern de Catalunya". Els advocats recorden que després de l'aprovació de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució "s'ha produït a Catalunya a la dissolució del Parlament amb l'objectiu", que els investigats comparteixen, de "participació en el procés electoral fixat pel govern espanyol".


Els advocats de Junqueras, Bassa, Mundó i Romeva recullen que la querella de la Fiscalia ja situa la declaració d'independència aprovada el 27 d'octubre al Parlament com a culminació d'un "suposat pla" per afirmar que "no sembla existir cap escenari pel que els investigats puguin executar accions de reiteració dels il·lícits objecte de la querella". En l'escrit, la defensa atribueix a la declaració d'independència un "valor estrictament polític".

Sense risc de fuga


Pel que fa al risc de fuga, els advocats asseguren que hi ha "indicis clars" de l'arrelament dels consellers. A més, destaca la seva "actitud institucional plenament col·laborativa" presentant-se a la citació judicial tot i "l'altíssim risc de detenció o fins i tot de presó provisional". Per als seus advocats, aquesta actitud "denota un altíssim nivell de sentit del servei públic i institucional on el valor de la dignitat personal de cada un dels encausats ha de ser reconegut, més enllà de discrepàncies ideològiques".

En el recurs, la defensa demana el seu alliberament o mesures cautelars que siguin alternatives a la presó donada la situació preelectoral a Catalunya. Així, demanen valorar el "dany reputacional" que pot ocasionar la presó "per a un representant polític en situació preelectoral". "No hi ha cap dubte que els investigats són candidats potencials a les eleccions i que si no estiguessin privats de llibertat tindrien una participació molt activa en la campanya electoral", argumenten, i el fet que estiguin empresonats "lesiona irremeiablement el seu dret a la participació política i el del conjunt de la ciutadania a la representació política".


Vulneració del dret de defensa

Pel que fa a les acusacions dels delictes de rebel·lió i sedició, la defensa considera que "la debilitat argumental d'aquesta tesi acusatòria és absoluta", perquè "no hi ha constància dels elements típics de l'alçament violent o tumultuari" ni els fets descrits a la querella "van més enllà d'una singular interpretació del que ha succeït a Catalunya durant els dos últims anys". Sobre el presumpte delicte de malversació de fons públics, creu acreditat que "no s'ha efectuat cap despesa de la partida pressupostària suposadament vinculada amb el desenvolupament del referèndum de l'1 d'octubre".

En el mateix escrit també han al·legat vulneració del dret de defensa perquè considera que el temps transcorregut entre les citacions i les declaracions és "objectivament insuficient per preparar una defensa amb garanties". També denuncien la "incompetència de l'òrgan de decisió", ja que "rebel·lió i sedició són delictes que simplement no es troben previstos dins de les competències de l'Audiència Nacional".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació