Procés català

Òmnium converteix l'acte per les víctimes del franquisme en un anhel de llibertat pels presos polítics

“42 anys després de la mort del dictador l’Estat té deu presos polítics", recorda el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri

El dur advertiment de Puigdemont davant l'estratègia repressiva d'Espanya

| 20/11/2017 a les 22:32h
Arxivat a: Política, Agustí Alcoberro, Marcel Mauri, empresonament del Govern, procés català, presos polítics, franquisme, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Òmnium Cultural
Els assistents reclamant la llibertat dels presos polítics a l'acte a la presó Model. | ACN
Òmnium Cultural s'ha concentrat a la presó Model. En l'acte, ha sumat la petició de justícia pels crims del franquisme i la reivindicació de la llibertat dels consellers destituïts per l'Estat i empresonats i dels líders de l'ANC i la pròpia Òmnium. El vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, ha estat l'encarregat de tancar l'acte i, en el seu discurs, ha lamentat que "42 anys després de la mort del dictador –Francisco Franco- l'Estat espanyol torna a tenir deu presos polítics".

Per a ell, aquest fet "hauria de pesar com una llosa sobre la consciència de qualsevol demòcrata", i per això l'entitat ha convertit l'acte en record de les víctimes del franquisme i per la seva reparació en un esdeveniment per "exigir la llibertat immediata" de Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i els consellers empresonats.


"No acceptem la repressió, ni ens resignem, ni normalitzarem mai una situació com la que vivim. Si Jordi Cuixart avui és pres, és per la seva condició de president d'Òmnium en un dels atacs més brutals contra la llibertat d'expressió des de la segona guerra mundial", ha sentenciat Mauri a la seva intervenció, feta des d'una de les galeries de la Model. I és que per a ell, un 20 de novembre de fa 42 anys "començava la fi de la dictadura però no d'un franquisme que avui està més viu que mai" i que ha fet que "l'arrel del feixisme surti i actuï violentament i de manera impune".

El missatge directe de Cuixart des de la presó

Mauri ha llegit també un missatge que Cuixart va escriure i enviar ahir a Òmnium per ser llegit en aquest acte. "Siguem positius, tinguem esperança, perquè aquesta lluita ve de lluny i hem de seguir lluitant-la. Els repressors no han guanyat, no han pogut amb nosaltres i el que és més important, nosaltres seguim dempeus. Ara ens toca lluitar des de les presons, com fa 50 anys. Llavors ens en vam sortir. També ho farem ara. Esperança, força i determinació", ha dit posant-ho en boca del president de l'entitat.

Aprofitant l'entorn, Mauri ha demanat que de la mateixa manera que "el franquisme va convertir la Model en símbol de la repressió i emblema de la memòria democràtica" ara els empresonaments "esdevinguin també un símbol contra el 155, contra qualsevol forma de repressió i a favor de la democràcia".

Txell Bonet no vol renunciar a l'esperança

A l'acte, però, no només ha intervingut ell. La primera a parlar ha estat la companya del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, a presó preventiva des de fa més d'un mes junt al líder de l'ANC, Jordi Sánchez. Txell Bonet ha recordat que Cuixart sempre ha tingut debilitat per les "lluites compartides", i ha emmarcat les reivindicacions per la justícia de les víctimes del franquisme i la reclamació de la llibertat dels "presos polítics" en aquesta categoria.

Bonet ha volgut ser "positiva", tot i explicar "com de dur" està sent tenir a Cuixart a presó. Això, però, no ha tret que denunciï de nou la situació del president d'Òmnium, del de l'ANC i dels membres destituïts del Govern que estan empresonats. "No necessito comparar situacions per parlar d'impunitat i injustícia. No necessito comparar el franquisme i la inquisició per tenir certesa que tots dos eren injustos. I no necessito comparar la situació de presó d'ara per saber que és injusta i desproporcionada", ha dit, tot afegint que "ja caurà pel seu propi pes l'adjectiu per descriure la presó per un delicte que no han comès". Bonet ha volgut acabar la seva intervenció recordant Cuixart i assegurant que "la nostra dignitat no ens la trauran perquè la mostrem més que mai".

"Els ministres de Franco deien que no hi havia presos polítics a Espanya"

El vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, ha intervingut en la seva qualitat d'historiador. I a més de glossar com era i què passava a la Model durant el franquisme, ha volgut centrar-se també en el record als consellers destituïts empresonats i als presidents de l'Assemblea i d'Òmnium, a Soto del Real. De fet, ha explicat que en aquest mateix acte de ja just un any, hi assistien cinc persones –Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Raül Romeva i Carles Mundó- que ara són a la presó. Alcoberro, a més, ha denunciat la situació que ha portat l'Estat a empresonar els deu independentistes, i ha reivindicat la seva condició de "presos polítics". "Cap polític mai ha acceptat l'existència de presos polítics. Els ministres de Franco deien que no hi havia a Espanya presos polítics. I continua sent una constant exactament així a l'Estat avui", ha sentenciat.

El vicepresident de l'ANC també ha lloat la capacitat de "lluita" que van tenir els presos i represaliats pel franquisme. "Avui és de justícia dir que aleshores la lluita va continuar. I s'ha d'honorar la gent que va ser capaç de mantenir la dignitat i els desitjos de llibertat, perquè sense ells no hauríem pogut avançar", ha dit. En aquest sentit, ha desitjat que els actuals presos pel procés "puguin tenir la sensació que és possible, amb un poble imparable, pensar en la llibertat, la d'ells i la del poble de Catalunya".

Toni Comín, present a l'acte

L'acte, a més, ha tingut la intervenció de Pilar Rebaque, de la Comissió de la Dignitat, i l'advocat italià Fabio Marcelli. Les gloses i els cants tradicionals d'un duet mallorquí i la música de Quico Pi de la Serra han posat la nota musical a l'esdeveniment, que també ha donat cabuda a un vídeo on els ara empresonats Jordi Cuixart i Carles Mundó parlaven de la repressió i la presó Model a l'acte que es va celebrar el 2016. El conseller de Salut destituït per l'Estat, Toni Comín, també havia enviat un vídeo "en nom del Govern legítim de Catalunya", però problemes amb l'àudio de les imatges han impedit que s'hagi pogut veure més enllà de la seva salutació.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol March
01/01/1970
Fonts de la negociació assenyalen que l'entesa es tancarà la setmana vinent després que aquest divendres s'hagin reprès les converses entre JxCat, ERC i la CUP | El repartiment de l'àrea de mitjans i el rol del màxim dirigent dels republicans dins de l'executiu, entre els aspectes a tancar amb urgència
01/01/1970
El president del Banc Sabadell demana "professionalitat" al nou ministre d'Economia
01/01/1970
El tècnic català té fins el 5 de març per presentar al·legacions
L'obra amb els presos polítics catalans censurada a Arco | Youtube
Toni Vall | 9 comentaris
01/01/1970
«El millor epíleg per la tirallonga de disbarats -raper a la presó, exposició d'Arco censurada i llibre Fariña segrestat- era sens dubte que Joaquín Reyes disfressat de Puigdemont fos abordat per sis guàrdies civils que el volien detenir. Déu existeix!»
Reunió del consell executiu durant la legislatura passada | ACN
01/01/1970
JxCat i ERC preveuen tornar a l'estadi anterior a l'aplicació del 155, que va suprimir les delegacions catalanes | El front internacional serà un element clau de l'executiu, tot i que Afers Exteriors podria perdre la categoria de conselleria i integrar-se a Presidència
Hospital del Pilar | Adrià Costa
Toni Vall
01/01/1970
«​Quina experiència tan especial la de parlar amb un metge, la de comprendre’l i que et comprengui»
Carles Puigdemont intervé al míting de Junts per Catalunya a Vic | Junts per Catalunya
Oriol March | 44 comentaris
01/01/1970
El president a l'exili continuarà a Brussel·les, on disposarà de reconeixement i atribucions polítiques | Jordi Sànchez serà la primera opció alternativa per liderar el Govern, però Turull i Junqueras també figuren com a alternatives