20
de novembre
del
2017
Actualitzat
el
21
de novembre
a les
17:24h
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona la darrera peça de la seva trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva. Una proposta escènica, la base de la qual són entrevistes a persones que han patit les conseqüències d’un conflicte polític que finalitzà el 2011 quan ETA abandonà les armes. Recerca i documentació per fer teatre, teatre polític per fer pedagogia, però sobretot una manera de treballar que neix de l’honestedat, el compromís amb els testimonis i la qualitat artística.
Viaje al fin de la noche té dos personatges, un home i una dona. Les interpretacions de María San Miguel i Alfonso Mendiguchía convencen des del verisme i la conversa sense estridència, fugint de l’afectació, en una obra on la paraula és protagonista malgrat que “hay cosas a las que no se les puede poner palabras”. Per això és imprescindible el moviment coreogràfic que reforça la intimitat, a estones poètica i fins i tot amb tocs d’humor ballat.
L’espai escènic tendeix a la simplicitat i està construït amb dos elements: la terra, origen i matèria de presència constant i la bota de sidreria, metàfora d’un espai de socialització fonamental en la societat basca. La delicadesa de la il·luminació de Xiqui Rodríguez i la capacitat evocativa de la sonoritat de Jorge Arribas fan que es generi la situació perfecta per acompanyar l’espectador, en l’emoció i en la reflexió, al llarg de tot el muntatge.
El fill de la terra i la filla del mar, ell i ella, memòria individual i col·lectiva perquè són alhora molts elles i ells, tenen un punt en comú: ser fills de morts pel terrorisme (d’ETA o del GAL). L’excel·lent dramatúrgia de María San Miguel trena una realitat complexa, de situacions comunes i intercanviables, afirmacions contundents i matisos necessaris on no hi cap la hipocresia. Aquest també és un viatge des del silenci i l’asfíxia fins la necessitat de parlar i un trajecte circular des dels records als desitjos més quotidians i gairebé infantils, que poden ser exactament els mateixos. Una de les màximes virtuts del text és que tot i que tracta sobre la història recent d’Euskadi es pot extrapolar a altres conflictes i al dolor de la pèrdua més universal.
Viaje al fin de la noche, a més d’un espectacle magnífic, és la part teatral d’un futur projecte cinematogràfic dirigit per Isaki Lacuesta i María San Miguel basat en les entrevistes i el procés de creació. Desitgem que trobi el suport financer per fer-se realitat perquè ara que ha arribat el temps de la pau “hay que cerrar el círculo para ver que hacemos con ello”.
Viaje al fin de la noche té dos personatges, un home i una dona. Les interpretacions de María San Miguel i Alfonso Mendiguchía convencen des del verisme i la conversa sense estridència, fugint de l’afectació, en una obra on la paraula és protagonista malgrat que “hay cosas a las que no se les puede poner palabras”. Per això és imprescindible el moviment coreogràfic que reforça la intimitat, a estones poètica i fins i tot amb tocs d’humor ballat.
L’espai escènic tendeix a la simplicitat i està construït amb dos elements: la terra, origen i matèria de presència constant i la bota de sidreria, metàfora d’un espai de socialització fonamental en la societat basca. La delicadesa de la il·luminació de Xiqui Rodríguez i la capacitat evocativa de la sonoritat de Jorge Arribas fan que es generi la situació perfecta per acompanyar l’espectador, en l’emoció i en la reflexió, al llarg de tot el muntatge.
El fill de la terra i la filla del mar, ell i ella, memòria individual i col·lectiva perquè són alhora molts elles i ells, tenen un punt en comú: ser fills de morts pel terrorisme (d’ETA o del GAL). L’excel·lent dramatúrgia de María San Miguel trena una realitat complexa, de situacions comunes i intercanviables, afirmacions contundents i matisos necessaris on no hi cap la hipocresia. Aquest també és un viatge des del silenci i l’asfíxia fins la necessitat de parlar i un trajecte circular des dels records als desitjos més quotidians i gairebé infantils, que poden ser exactament els mateixos. Una de les màximes virtuts del text és que tot i que tracta sobre la història recent d’Euskadi es pot extrapolar a altres conflictes i al dolor de la pèrdua més universal.
Viaje al fin de la noche, a més d’un espectacle magnífic, és la part teatral d’un futur projecte cinematogràfic dirigit per Isaki Lacuesta i María San Miguel basat en les entrevistes i el procés de creació. Desitgem que trobi el suport financer per fer-se realitat perquè ara que ha arribat el temps de la pau “hay que cerrar el círculo para ver que hacemos con ello”.
| Títol: Viaje al fin de la noche |
|---|
| Companyia: Proyecto 43- 2 Dramatúrgia: María San Miguel Direcció: Pablo Rodríguez Intèrprets: María San Miguel i Alfonso Mendiguchía VIII Cicle de Companyies en Xarxa Del 14 al 26 de novembre al Tantarantana Teatre |