19
de novembre
del
2017
Actualitzat
el
20
de novembre
a les
17:24h
Barcelona, 2017. 30 anys després de la fi de la Guerra Freda un exèrcit de misteriosos trolls, bots i hackers que operen des de territori rus i veneçolà per intermediació d’arxienemics del poder establert com Julian Assange pretenen utilitzar la crisi política de l’Estat a Catalunya posar en escac la UE. Un plat preescalfat per a les tertúlies en plena campanya del 21-D, on la qüestió catalana ha deixat de ser només un “desafiament” a l’Estat, i ara ho és a l’estabilitat d’Europa.
És el dibuix que el govern espanyol i mitjans com El País han retransmès a l’opinió pública espanyola i europea en les ultimes setmanes. D’ençà de l’1-O les informacions que relacionen l’independentisme amb els sospitosos habituals de la ciberpropaganda es multipliquen a les pàgines dels diaris espanyols. Apunten a comptes falsos de Twitter, a la difusió massiva de fake news i a mitjans com la televisió Rusia Today, a qui s’acusa de donar cobertura mediàtica a l’independentisme. Ja ho va anunciar el ministre Dastis a la BBC: part de les imatges de l’1-O eren “falses”.
Una cortina de fum, segons part de l’oposició, o una sospita fonamentada, segons PP i Cs, que asseguren que l’executiu de Rajoy disposa de “dades sobre com el tràfic posterior al referèndum va passar particularment per xarxes situades a Rússia i altres països”. El govern de Rajoy sosté que a l’entorn de l’1-O es van crear milers de perfils falsos per difondre informacions sobre Catalunya, dels què el 55% es trobaven en territori rus, i un 30% restant a territori veneçolà. Part de la mala imatge internacional de l'Estat per les càrregues d'aquella jornada del referèndum, segons aquest relat, és fruit d'una intoxicació.
L’enigma rus creix per la magnitud de les afirmacions i per la manca de concrecions de l’executiu espanyol, que no ha aportat ni un sol informe sobre la qüestió. L'entorn de Rajoy s’esforça per assimilar la suposada ingerència pro-independentista als atacs al Partit Demòcrata en favor de Trump i a les campanyes a favor del Brexit a la Gran Bretanya i per Le Pen als comicis francesos. La fotografia d’Oriol Soler –membre de "l'estat major del procés"- sortint de l’ambaixada d’Equador a Londres, on viu Julian Assange, s’ha presentat com la prova irrefutable d’aquesta vinculació.
L’executiu espanyol no explica, però, les possibles causes del trànsit a servidors russos o el recurs a Assange, probablement més relacionades al tancament sistemàtic de webs pro-referèndum per part de la Guàrdia Civil i a la necessitat de burlar la censura i trobar servidors fora de la UE, que no pas a una estratègia de la post-veritat. Ni tampoc les enormes diferències de mètode entre un allau de piulades independentistes i, per exemple, la vulneració de 30.000 correus de l’equip de Hillary Clinton a la campanya americana.
De moment, l’experiment rus ha provocat tres efectes. El primer, una crisi diplomàtica i la queixa del del Kremlin, que a través de la portaveu del ministre d’Exteriors, María Zajárova, va acusar el govern espanyol de basar les acusacions en “fonts dubtoses” i el va reptar a presentar proves. El segon, l’alarma al Congrés, on Rivera ha demanat a Rajoy que garanteixi unes eleccions del 21-D netes de hackers, i on el PSOE ha reclamat la compareixença de Soraya Sáenz de Santamaría perquè informi comissió de despeses reservades, que se celebra a porta tancada.
I el tercer: l’assimilació de qualsevol missatge independentista, inclosa la denúncia per les càrregues policials i l’empresonament de polítics, a la propaganda i els interessos de tercers països. Una operació que ja es va intentar en el cas de Podem –a qui l'entorn mediàtic del PP va acusar de vincles amb Veneçuela i Iran- i que ara permet desviar el focus de les imatges del carrer, on l’independentisme s’ha expressat de manera cívica i pacífica, cap a les ombres de la xarxa.
L’executiu de Rajoy, però, hauria d’acabar fonamentant les seves afirmacions si no vol caure en el descrèdit a Europa i a Catalunya, on els ciutadans es pronunciaran sobre qui ha hackejat la democràcia: si l’independentisme utilitzant la via unilateral més enllà de la llei espanyola, o un Estat que va provar d’impedir un referèndum amb violència i ha acabat empresonant càrrecs electes.
D’ençà de l’1-O les informacions que relacionen l’independentisme amb els sospitosos habituals de la ciberpropaganda es multipliquen a les pàgines dels diaris espanyols
És el dibuix que el govern espanyol i mitjans com El País han retransmès a l’opinió pública espanyola i europea en les ultimes setmanes. D’ençà de l’1-O les informacions que relacionen l’independentisme amb els sospitosos habituals de la ciberpropaganda es multipliquen a les pàgines dels diaris espanyols. Apunten a comptes falsos de Twitter, a la difusió massiva de fake news i a mitjans com la televisió Rusia Today, a qui s’acusa de donar cobertura mediàtica a l’independentisme. Ja ho va anunciar el ministre Dastis a la BBC: part de les imatges de l’1-O eren “falses”.
Una cortina de fum, segons part de l’oposició, o una sospita fonamentada, segons PP i Cs, que asseguren que l’executiu de Rajoy disposa de “dades sobre com el tràfic posterior al referèndum va passar particularment per xarxes situades a Rússia i altres països”. El govern de Rajoy sosté que a l’entorn de l’1-O es van crear milers de perfils falsos per difondre informacions sobre Catalunya, dels què el 55% es trobaven en territori rus, i un 30% restant a territori veneçolà. Part de la mala imatge internacional de l'Estat per les càrregues d'aquella jornada del referèndum, segons aquest relat, és fruit d'una intoxicació.
L’enigma rus creix per la magnitud de les afirmacions i per la manca de concrecions de l’executiu espanyol
L’enigma rus creix per la magnitud de les afirmacions i per la manca de concrecions de l’executiu espanyol, que no ha aportat ni un sol informe sobre la qüestió. L'entorn de Rajoy s’esforça per assimilar la suposada ingerència pro-independentista als atacs al Partit Demòcrata en favor de Trump i a les campanyes a favor del Brexit a la Gran Bretanya i per Le Pen als comicis francesos. La fotografia d’Oriol Soler –membre de "l'estat major del procés"- sortint de l’ambaixada d’Equador a Londres, on viu Julian Assange, s’ha presentat com la prova irrefutable d’aquesta vinculació.
L’executiu espanyol no explica, però, les possibles causes del trànsit a servidors russos o el recurs a Assange, probablement més relacionades al tancament sistemàtic de webs pro-referèndum per part de la Guàrdia Civil i a la necessitat de burlar la censura i trobar servidors fora de la UE, que no pas a una estratègia de la post-veritat. Ni tampoc les enormes diferències de mètode entre un allau de piulades independentistes i, per exemple, la vulneració de 30.000 correus de l’equip de Hillary Clinton a la campanya americana.
De moment, l’experiment rus ha provocat tres efectes. El primer, una crisi diplomàtica i la queixa del del Kremlin, que a través de la portaveu del ministre d’Exteriors, María Zajárova, va acusar el govern espanyol de basar les acusacions en “fonts dubtoses” i el va reptar a presentar proves. El segon, l’alarma al Congrés, on Rivera ha demanat a Rajoy que garanteixi unes eleccions del 21-D netes de hackers, i on el PSOE ha reclamat la compareixença de Soraya Sáenz de Santamaría perquè informi comissió de despeses reservades, que se celebra a porta tancada.
I el tercer: l’assimilació de qualsevol missatge independentista, inclosa la denúncia per les càrregues policials i l’empresonament de polítics, a la propaganda i els interessos de tercers països. Una operació que ja es va intentar en el cas de Podem –a qui l'entorn mediàtic del PP va acusar de vincles amb Veneçuela i Iran- i que ara permet desviar el focus de les imatges del carrer, on l’independentisme s’ha expressat de manera cívica i pacífica, cap a les ombres de la xarxa.
L’executiu de Rajoy, però, hauria d’acabar fonamentant les seves afirmacions si no vol caure en el descrèdit a Europa i a Catalunyal
L’executiu de Rajoy, però, hauria d’acabar fonamentant les seves afirmacions si no vol caure en el descrèdit a Europa i a Catalunya, on els ciutadans es pronunciaran sobre qui ha hackejat la democràcia: si l’independentisme utilitzant la via unilateral més enllà de la llei espanyola, o un Estat que va provar d’impedir un referèndum amb violència i ha acabat empresonant càrrecs electes.