eleccions parlament 2017

​Els consellers empresonats o exiliats podran ser diputats?

Puigdemont, Junqueras i la resta del Govern poden formar part de les llistes i ser escollits sense problemes

L’assistència als plens dependria de permisos penitenciaris i només perdrien l’acta en cas de ser inhabilitats

| 18/11/2017 a les 16:35h
Especial: 21 de desembre: eleccions Parlament 2017
Arxivat a: Política, eleccions Parlament 2017, candidatures, investidura, procés català
Manifestació per la llibertat dels presos polítics | Adrià Costa
Les llistes electorals sobiranistes pel 21-D són, molt probablement, les més complexes de la democràcia a Catalunya. Junts per Catalunya i ERC estan liderades per Carles Puigdemont – pendent de si la justícia belga finalment l'extradeix a Espanya- i Oriol Junqueras, empresonat a Estrema. A més, hi ha sis consellers més empresonats i quatre a l'exili que formaran part de les llistes.

Davant d’aquest fet excepcional, la pregunta que cal fer-se és: podran aquests càrrecs electes assumir les seves funcions com a diputats del Parlament en la dotzena legislatura? Aquestes en són les claus.


1. Poden formar part de les llistes 

L’article 6 de la llei orgànica del règim electoral general estableix els criteris previstos per a la composició de les llistes. En ell no s'exclou els candidats a l’exili o a la presó, ja que encaixen en els criteris bàsics per a poder concórrer a les llistes.

Així, s'estableix que s’hi poden presentar tots els majors de 18 anys, sempre i quan no hagin estat condemnats amb sentència ferma, amb pena privativa de llibertat, o condemnats per rebel·lió o terrorisme, encara que en aquest cas la sentència no sigui ferma. Tampoc podrien concórrer si han estat condemnats per delictes contra l’administració pública o l’administració de l’Estat. Hi ha de constar la pena d’inhabilitació.

2. Poden ser elegits

Segons l'article 23 del reglament del Parlament, per ser nomenat diputat cal presentar la credencial que els expedeix la Junta Electoral un cop les llistes es fan oficials, fer el jurament o la promesa que respectarà l’Estatut de Catalunya i la Constitució espanyola, i fer una declaració de béns. Tot plegat, no cal que ho facin en persona, ja que poden autoritzar-ho a un apoderat de la candidatura.
 

Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Foto: Adrià Costa


3. Assistència al ple

Un candidat pres no podria, d’entrada, assistir a la sessió de constitució del Parlament. Tot i això, al 1987 la justícia va optar per permetre la participació al ple d’investidura del Parlament Basc a qui va ser candidat a la lehendakaritza per Herri Batasuna, l’exmembre d’ETA Juan Karlos Yoldi. En aquell cas es va haver d’establir un dispositiu de seguretat extraordinari, però tot i que a l’exterior de l’edifici hi va haver concentracions, no van registrar-se disturbis. El cas de Yoldi, però, es considera una raresa, ja que no s'ha donat en cap altre cas en democràcia.

Tenint en compte que la convocatòria de la sessió d'investidura es pot fer amb un mínim de 48 hores d’antelació, hi podria haver dificultats en aspectes com la mobilitat, ja que els consellers presos són a Madrid i caldria establir el dispositiu de trasllat des del centre penitenciari.

4. La possible pèrdua de l’acta

Si els càrrecs electes seguissin a la presó, podria suposar un problema per a les seves formacions. El dret a vot d'un diputat no es pot delegar, i per tant, no el podrien exercir, perjudicant els interessos del partit que representen. 

Tenint en compte que el viatge entre la presó d'Estremera i el Parlament tindria una durada de 6 hores per carretera i una hora i quart en avió, la distància podria fer insostenible la presència dels diputats a cada sessió plenària. Cada cop que volguessin sortir, a més, caldria que demanessin els permisos corresponents per assistir a la sessió. Tot plegat podria provocar que haguessin de renunciar a l'acta per la impossibilitat de garantir una assistència regular però, en tot cas, seria una decisió absolutament voluntària.

El reglament només preveu la retirada forçada de l'acta de diputat si finalment són condemnats i inhabilitats. En aquest cas, es concediria al següent candidat de la llista. 
 

El Govern, a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

l'èxit d'un fracàs
simonet, 18/11/2017 a les 19:14
+8
-6
L'intent no reeixit de consituir-nos en un estat independent ha obtingut un èxit. L'èxit és haver obligat l'estat espanyol a exercir una repressió policial, judicial i política sense precedents des de 1977.

Aquesta repressió, si la gestionem adequadament, ha de servir per enfortir la cohesió del bloc independentista i per sumar vots a la independència.

A l'estat la repressió no li pot sortir gratis. La revolució d'octubre ha estat un èxit disfressat de fracàs. És a les nostres mans aprofitar aquest èxit per créixer i per debilitar l'adversari.

Gestionar adequadament la repressió vol dir, per exemple, difondre per terra, mar i aire les imatges dels cops de porra, perquè arribin a tots els catalans, sobretot a aquells que no veuen TV3. Vol dir atorgar una compensació econòmica a les víctimes del terror policial de l'1-O, tal com fan els estats amb les víctimes del terrorisme. Vol dir homenatjar els detinguts del 20-S i, no cal dir-ho, els Jordis i els consellers empresonats i exiliats. Vol dir posar en evidència la tolerància de l'estat amb grups neonazis que des de fa setmanes campen pels carrers. Vol dir denunciar la responsabilitat de l'estat en el canvi de seu de centenars d'empreses catalanes. Vol dir, en fi, fer que tothom sàpiga quin és l'autèntic rostre de l'estat espanyol. Aquesta i no cap altra és la feina que han de fer les entitats i els partits independentistes en les cinc setmanes que queden fins al 21-D.

L'estat ens han colpejat però no ens ha derrotat. Que acabi derrotant-nos depèn de nosaltres. Fem que, en els cops que ens han donat, l'estat hi trobi la seva pròpia derrota.
Espanya secuestrada pel govern franquista
Anònim, 18/11/2017 a les 19:18
+6
-7
Un pais al reves, els politics que governan que estan lliures a madriz tindrien que estar derrera reixas per corruptes,mafiosos, dictadors i lladres i els politics que estan tancats per defensar els vots que democraticament els i ha donat el poble ,estan tancats.
Espanya un pais totalment podrit i secuestrat
Els dies de votació
Antoni Ferret, 18/11/2017 a les 22:17
+0
-3
Bé, si el partit hi estava d'acord, podrien assistir només, amb els permisos corresponents, ja demanats mitjançant un acord general, els dies que hi hagués votació.
feliz
Anònim, 18/11/2017 a les 23:14
+7
-3
soy una persona feliz:
¿para que os complicáis la vida?
que pena me da que no podáis dormir tranquilos, claro que como no habéis conocido lo que es una dictadura, la represión, (los grises, la social) etc pues eso....
penoso

no busqueis problemas donde no os hay y sobre todo dejadnos en paz¡¡¡

un abrazo
Que es la felicitat ?
Nuria de Mexic, 19/11/2017 a les 06:44
+2
-3
El senyor que diu que es felic s´ha de respectar. La felicitat es una cosa subjectiva i personal. A Mexic, per exemple, van fer unes enquestes internacionals i la gent contestava que era molt felic, fins al punt que en el ranquing mundial els mexicans eren dels mes felisos del món. Es perfectament possible, doncs per un costat no han conegut res millor, sempre mala vida, i "se han acomodado" a les condicions; per altre part, son gent molt afable que sempre contesten el que vols sentir. I no et volen importunar amb els seus problemes. Normalment contesten el que a tu t´agradaria sentir. No se dins de quina catedoria cau l´home felic que llegeix aquest diari. Pel que conec de les Espanyes, jo crec que correspon, com diu ell, a una persona que es conforma amb el que ell li sembla que es democracia. Pero crec que a Catalunya hi ha gent amb un sentit mes exigent del que es democracia. Jo personalment, que soc filla de l´exili, i malgrat viure a Mexic, crec que a Espanya hi ha una democracia de molt baixa qualitat, per dir-ho suaument. En tot cas, aquest senyor felis, que respecti els que son mes exigents en questions de democracia i no doni "sopeta". I sobretot respecti els que volen ser lliures.
El govern legítim.
Anònim, 19/11/2017 a les 10:46
+4
-1
La cama dreta de Santi Vila, que encara surt a la foto del "govern legítim" també podrà ser empresonada?

Algú sap si a Soto del Real donan classes de : edició d´imatges?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Anna Gabriel. | Adrià Costa
Aida Morales | 9 comentaris
01/01/1970
El jutge del Tribunal Suprem limita l'ordre a l'àmbit estatal mentre que la Fiscalia demanava l'extradició de l'exdiputada de la CUP | Gabriel no es presenta a declarar al Suprem per un delicte de rebel·lió
L'obra de Santiago Sierra, censurada | Youtube
01/01/1970
En menys de 24 hores s'ha conegut la condemna al raper per les seves lletres, la retirada del mercat d'una novel·la sobre el narcotràfic gallec, i el tancament d'una exposició amb imatges dels presos polítics catalans
01/01/1970
Els populars fan marxa enrere i aclareixen que, ara per ara, no volen que Hisenda investigui la comptabilitat de la formació taronja
Publicitat electoral a Barcelona amb la presència de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez | Adrià Costa
Oriol March | 6 comentaris
01/01/1970
Els lletrats del Parlament estudiaran la reforma de la llei de Presidència per triar Puigdemont des de Bèlgica, país des del qual aspira a un rol executiu | Jordi Sànchez apareix com a primera alternativa al líder de Junts per Catalunya, que prendrà una decisió definitiva en els propers dies
Narcís Serra i Adolf Todó quan dirigien Catalunya Caixa. Eren altres temps. | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Fill d'una nissaga de la burgesia catalana, ell i catorze exdirectius de Catalunya Caixa han començat a declarar a l'Audiència Nacional, acusats de diverses irregularitats que haurien generat un forat de 721 milions d'euros
Anna Gabriel al debat nacional de la CUP a Manresa | Adrià Costa
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
L'exportaveu parlamentària dels anticapitalistes va mamar política i esquerra des del bressol, i ha aconseguit seduir més enllà del seu espai estricte, crític amb el sobiranisme transversal
El programa sobre odi a les xarxes de Jordi Évole | La Sexta
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Twitter és un cau d’adrenalina desfermada i d'infantilisme a tot drap al qual qui més qui menys s'aboca amb fruïció»