​Els consellers empresonats o exiliats podran ser diputats?

Les llistes electorals sobiranistes pel 21-D són, molt probablement, les més complexes de la democràcia a Catalunya. Junts per Catalunya i ERC estan liderades per Carles Puigdemont – pendent de si la justícia belga finalment l'extradeix a Espanya- i Oriol Junqueras, empresonat a Estrema. A més, hi ha sis consellers més empresonats i quatre a l'exili que formaran part de les llistes.

Davant d’aquest fet excepcional, la pregunta que cal fer-se és: podran aquests càrrecs electes assumir les seves funcions com a diputats del Parlament en la dotzena legislatura? Aquestes en són les claus.

1. Poden formar part de les llistes 

L’article 6 de la llei orgànica del règim electoral general estableix els criteris previstos per a la composició de les llistes. En ell no s'exclou els candidats a l’exili o a la presó, ja que encaixen en els criteris bàsics per a poder concórrer a les llistes.

Així, s'estableix que s’hi poden presentar tots els majors de 18 anys, sempre i quan no hagin estat condemnats amb sentència ferma, amb pena privativa de llibertat, o condemnats per rebel·lió o terrorisme, encara que en aquest cas la sentència no sigui ferma. Tampoc podrien concórrer si han estat condemnats per delictes contra l’administració pública o l’administració de l’Estat. Hi ha de constar la pena d’inhabilitació.

2. Poden ser elegits

Segons l'article 23 del reglament del Parlament, per ser nomenat diputat cal presentar la credencial que els expedeix la Junta Electoral un cop les llistes es fan oficials, fer el jurament o la promesa que respectarà l’Estatut de Catalunya i la Constitució espanyola, i fer una declaració de béns. Tot plegat, no cal que ho facin en persona, ja que poden autoritzar-ho a un apoderat de la candidatura.
 
3. Assistència al ple

Un candidat pres no podria, d’entrada, assistir a la sessió de constitució del Parlament. Tot i això, al 1987 la justícia va optar per permetre la participació al ple d’investidura del Parlament Basc a qui va ser candidat a la lehendakaritza per Herri Batasuna, l’exmembre d’ETA Juan Karlos Yoldi. En aquell cas es va haver d’establir un dispositiu de seguretat extraordinari, però tot i que a l’exterior de l’edifici hi va haver concentracions, no van registrar-se disturbis. El cas de Yoldi, però, es considera una raresa, ja que no s'ha donat en cap altre cas en democràcia.

Tenint en compte que la convocatòria de la sessió d'investidura es pot fer amb un mínim de 48 hores d’antelació, hi podria haver dificultats en aspectes com la mobilitat, ja que els consellers presos són a Madrid i caldria establir el dispositiu de trasllat des del centre penitenciari.

4. La possible pèrdua de l’acta

Si els càrrecs electes seguissin a la presó, podria suposar un problema per a les seves formacions. El dret a vot d'un diputat no es pot delegar, i per tant, no el podrien exercir, perjudicant els interessos del partit que representen. 

Tenint en compte que el viatge entre la presó d'Estremera i el Parlament tindria una durada de 6 hores per carretera i una hora i quart en avió, la distància podria fer insostenible la presència dels diputats a cada sessió plenària. Cada cop que volguessin sortir, a més, caldria que demanessin els permisos corresponents per assistir a la sessió. Tot plegat podria provocar que haguessin de renunciar a l'acta per la impossibilitat de garantir una assistència regular però, en tot cas, seria una decisió absolutament voluntària.

El reglament només preveu la retirada forçada de l'acta de diputat si finalment són condemnats i inhabilitats. En aquest cas, es concediria al següent candidat de la llista.