17
de novembre
del
2017
Actualitzat
el
18
de novembre
a la
13:31h
Dirigents de l'antiga Unió, a la llista del PSC o d'ERC. Exconsellers del PSC, a la candidatura de Carles Puigdemont. Un excandidat d'ERC, a la del PDECat. Un alcalde que en 24 hores passa de ser socialista a ser popular. Els independents, els més cotitzats. En les darreres setmanes hem vist fitxatges i aliances insòlites a totes bandes. Davant les eleccions més polaritzades on queda clar que sobiranistes i unionistes lliuraran un dur enfrontament, tots els partits han buscat anar més enllà de les seves pròpies sigles per presentar la seva candidatura com la més "transversal".
La convocatòria electoral del 21 de desembre va agafar tots els partits -a uns més que a d'altres- a contrapeu. Mariano Rajoy, traspassant-se a partir de l'aplicació del 155 la competència que per llei només tenia el president de la Generalitat, va precipitar uns comicis que ha obligat a activar precipitadament la maquinària electoral de tots els partits. L'escenari per dissenyar les llistes era especialment complex per a l'independentisme, que amb dirigents del Govern a la presó o a Brussel·les, afronta la gestió de la frustració per la declaració d'una República que no s'ha fet efectiva i que té pendent explicar què vol fer un cop no ha aconseguit el seu objectiu per la via unilateral.
Malgrat tot, desenes d'independents han fet un pas endavant de cara als comicis i les llistes no han estat exemptes de sorpreses que responen a l'objectiu de cadascuna de les candidatures. Queda clar que seran unes eleccions on es mesuraran dos blocs. L'independentisme es pren el 21-D com una revàlida que li permeti guanyar en vots i en escons, fita que no va aconseguir el 27 de setembre del 2015. El front del 155, com l'oportunitat per desterrar el projecte independentista del carril central de la política catalana. I fent de frontissa estaran els "comuns", que poden acabar tenint la clau del desempat.
Junts per Catalunya: Puigdemont intenta convertir el PDECat en Junts pel Sí 2
Carles Puigdemont va dir a principis d'any que no tornaria a ser candidat a la presidència de la Generalitat. Poc s'imaginava aleshores que hauria de gestionar una campanya des de Brussel·les per intentar evitar la presó. Un cop ERC va tancar la porta a la llista unitària i conscient que és el màxim actiu que té el PDECat, el president ha configurat una candidatura que intenta emular al màxim la de Junts pel Sí i en la qual la presència de càrrecs del partit queda reduïda a la mínima expressió. L'objectiu és intentar revertir les pèssimes perspectives electorals que fins ara han augurat les enquestes pel PDECat, relegant-lo a la tercera o fins i tot la quarta força de l'arc parlamentari.
Si bé les expresidentes de l'ANC i d'Òmnium Carme Forcadell i Muriel Casals van ocupar el segon i el tercer lloc de la candidatura de Junts pel Sí, Puigdemont portarà ara de dos l'actual president de l'ANC, Jordi Sànchez, a presó preventiva acusat d'un delicte de sedició. De tres hi anirà la fins ara consellera Clara Ponsatí, seguida de Jordi Turull, Josep Rull en el número sis i Joaquim Forn en el set. La incorporació d'independents en llocs de sortida és un dels segells de la llista, que suma la directora de la Institució de les Lletres Catalanes Laura Borràs en el cinquè lloc i el fins ara director de RAC 1, Eduard Pujol, en el número nou.
També l'excandidat d'ERC Eusebi Campdepadrós -que segueix militant al partit d'Oriol Junqueras- com a cap de llista per Tarragona i, com a número dos en aquesta mateixa demarcació, Teresa Pallarès, una exsocialista que va ser subdelegada del govern espanyol durant el govern de Zapatero. La vicerectora de la Universitat de Girona (UdG), Gemma Geis, serà la cap de llista per Girona.
En canvi, no formaran part de la candidatura ni els coordinadors generals del PDECat, Marta Pascal i David Bonvehí, ni la fins ara consellera Meritxell Borràs, que des de la presó ha declinat participar-li al·legant motius personals. Tot i que aniran en llocs simbòlics, són significatives les adhesions a la llista del president de personalitats com el pare Manel, la dibuixant Pilarín Bayés, els escriptors Jaume Cabré i Salvador Cardús o l'exconsellera socialista Marina Geli, que serà penúltima a la llista per Barcelona que tancarà l'expresident del Parlament Joan Rigol.
ERC: mantenir expectatives pensant en la geometria variable
Tard o d'hora, ERC havia de desfer la coalició amb el PDECat i ha decidit que ara era el moment. Fa temps que lidera les enquestes i veu en el 21-D la seva oportunitat de fer-se amb la presidència de la Generalitat i no vol quedar atrapada en la dinàmica de pactes amb el PDECat. Busca, en definitiva, tenir les mans lliures per trencar la dinàmica de blocs i poder jugar a la geometria variable pactant tant amb el PDECat com amb els "comuns" si els resultats li permeten.
Per fer-ho, la llista encapçalada per Oriol Junqueras i Marta Rovira suma molts dels independents que van concórrer amb Junts pel Sí, com ara Raül Romeva, que ocuparà el tercer lloc o la mateixa Forcadell, que anirà de quatre. Els republicans han volgut donar pes als socialdemòcrates i situen en llocs segurs el fins ara conseller Toni Comín, el setè de la candidatura, o l'exconseller Ernest Maragall, que anirà de 13. També a representants de la societat civil, com l'activista i portaveu de Casa nostra, casa vostra, Rubén Wagensberg, que anirà de nou, o l'escriptora Jenn Díaz. En paral·lel, però, també incorpora els exdirigents d'Unió de Demòcrates Antoni Castellà (15) i Assumpció Laïlla (20).
Junqueras ha aconseguit també que tots els consellers segueixin a la candidatura. Carles Mundó ocuparà el cinquè lloc, mentre que Meritxell Serret serà la cap de llista per Lleida i Dolors Bassa per Girona.
Ciutadans: per primer cop com a alternativa
Inés Arrimadas veu el 21-D com la seva gran oportunitat per fer-se amb el Govern de la Generalitat. Després de dos anys com a cap de l'oposició, no es conforma amb tornar a ser el partit unionista més votat sinó que busca que el PSC i Ciutadans obtinguin també prou suport com per sumar i fer-la a ella presidenta. Sap, però, que es juga la supremacia d'aquest bloc amb Miquel Iceta, i és per això que ja en precampanya assenyala "l'ambigüitat" dels socialistes per negar-se a dir públicament que no buscaran aliances amb ERC o els "comuns".
La d'Arrimadas és una llista de continuïtat que reforça figures ja consolidades al partit. La majoria repeteixen posició, com el fins ara portaveu parlamentari Carlos Carrizosa, que anirà de dos, seguit del vicepresident segon de la mesa, José María Espejo-Saavedra; el secretari de comunicació del partit, Fernando de Páramo, i la diputada Sonia Serra. El fitxatge estrella de la candidatura és el periodista i politòleg Nacho Martín Blanco.
S'espera durant la campanya l'omnipresència d'Albert Rivera, a qui les enquestes a nivell estatal assenyalen com el principal capitalitzador electoral de l'aplicació del 155 i la mà dura contra Catalunya. Ciutadans espera, de fet, recollir tot l'efecte mobilitzador de l'unionisme que en els darrers mesos s'ha visualitzat als carrers de Barcelona.
PSC: a pel tripartit amb C's i "comuns"
Miquel Iceta ha estat clar: no farà president cap dirigent independentista. L'altra consigna inequívoca que ha llançat és que aposta per trencar la dinàmica de blocs, malgrat que ha anat de la mà del PP i de C's a l'hora de defensar l'aplicació del 155. En els darrers dies, el líder del PSC ha cultivat un perfil catalanista moderat i així busca reflectir-ho a les seves llistes amb la incorporació d'exdirigents d'Unió, com ara Ramon Espadaler de número tres.
Conscient que en les darreres conteses electorals ha quedat demostrat que el PSC té a hores d'ara una bossa estable de mig milió de vots, els socialistes desdibuixen l'eix dreta-esquerra i volen sumar els exvotants d'Unió -que es va quedar sense representació el 27-S- i pujar en escons. La batalla d'Iceta serà, principalment, amb Arrimadas.
Però més enllà de l'antiga Unió, hi ha altres sorpreses a la llista del PSC, de la qual Eva Granados tornarà a ser la número dos. Iceta suma representants de les principals entitats no independentistes, com ara Álex Ramos, de Societat Civil Catalana; Mario Romeo, de Tercera Via i Beatriz Silva, que anirà de quatre i que és fundadora de Federalistes d'Esquerres. La jugada de sondejar dirigents d'ICV no li va sortir bé a Iceta, però tancant la llista de forma simbòlica ha aconseguit sumar l'exeurodiputat de Podem i exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo.
La figura del líder del PSOE, Pedro Sánchez, no cotitza precisament a l'alça en aquests moments a Catalunya després d'haver donat suport a l'aplicació del 155. És per això que es limitarà molt la seva presència en campanya.
"Comuns": buscant espai per la frontissa entre blocs
"Ni 155 ni DUI", ha repetit com un mantra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Els "comuns" afronten la seva gran assignatura pendent, el Parlament, amb una llista que pretén fer de frontissa entre els dos blocs en pugna i pescar entre el desencís independentista i el gir a la dreta del PSC. En clau interna, la candidatura de Xavier Domènech ha buscat no repetir la fórmula de Catalunya Sí que es Pot, un grup parlamentari en el qual no va participar Barcelona en Comú i que ha pilotat ICV. Des del principi va exhibir disfuncions i ja fa mesos que els "
La llista dels "comuns" dona pes als independents. La número dos és Elisenda Alamany, que assumirà, a més, el paper de portaveu del grup que abans tenia Joan Coscubiela. I la tres, la dirigent de Podem Jéssica Albiach, crítica des del principi amb la direcció d'Albano Dante Fachin. Pels ecosocialistes queda reservat el quart lloc, ocupat per Marta Ribas. Aquesta pèrdua de quota no ha estat exempta de polèmica interna. Més encara després que Barcelona en Comú hagi trencat l'acord de govern amb el PSC i que veus ecosocialistes hagin expressat públicament el seu desacord amb la decisió del partit de Colau. Per a la campanya de Domènech, però, és una contradicció menys que li servirà per poder criticar els socialistes sense lligams.
Catalunya en Comú afronta un escenari electoral en condicions adverses, a jutjar per les enquestes, però buscaran tenir la clau de govern i participar d'una aliança d'esquerres. ERC ja els ha estès la mà, però caldrà veure també els diferents jocs de suma. En tot cas, a la seva candidatura, els "comuns" han aplegat en llocs simbòlics independents com el periodista Jaume Barberà; l'exsecretari general de CCOO de Catalunya Joan Carles Gallego; la cineasta catalana guanyadora d'un Goya Mar Coll; l'exportaveu d'Ustec·Stes Rosa Cañadell, i l'activista contra la repressió franquista Maria Salvo. Tancant la llista, però, estarà la mateixa Colau, que és conscient que aquesta pot ser la primera convocatòria electoral en la qual els "comuns" encaixin un resultat advers.
CUP: una llista de partit
Avesada als llargs debats assemblearis, la CUP no ha tingut prou temps d'adequar els seus mecanismes interns per bastir una candidatura àmplia que anés més enllà de la formació i aplegués, per exemple, Procés Constituent o el moviment escindit de Podem d'Albano Dante Fachin. Davant la decisió de presentar-se a unes eleccions "il·legítimes", han apostat per una llista de partit, a excepció de l'escriptora Bel Olid, que s'incorpora com a independent en el número set de la llista per Barcelona.
Serà la primera vegada, doncs, que la CUP es presenta a les eleccions al Parlament amb un candidat, Carles Riera, que, a diferència de David Fernàndez i Antonio Baños, no és independent. Apostar per algú de la casa dificulta també que es produeixin situacions com la del 27-S, en la qual Baños va acabar plegant per la decisió de la CUP d'impedir que Artur Mas fos president. Els sondejos apunten que difícilment els anticapitalistes mantindran els deu representants, però poden tenir la clau de govern si l'independentisme suma en escons.
PP: Continuïtat amb algunes cares noves
Xavier García Albiol no volia unes eleccions tan aviat. Sap que electoralment el PP ho té molt difícil a Catalunya, on a hores d'ara té 11 diputats. Fins ara, Albiol ha intentat liderar el front unionista posant sobre la taula tres punts per pactar amb C's i el PSC als seus respectius programes electorals: no fer acords amb els independentistes, afavorir un front constitucionalista i no donar suport a cap tipus de referèndum. Miquel Iceta li ha donar carabasses però Arrimadas ha comprat la jugada.
Per a Albiol, l'escenari òptim per sortir de la subalternitat seria un govern tripartit amb PSC i C's, una possibilitat que per ara no augura cap enquesta. Mentrestant, els populars han presentat una llista de continuïtat en la qual Andrea Levy torna a repetir com a número dos. Anirà seguida del veterà Santi Rodríguez i d'Esperanza García, que va ser un dels fitxatges estrella d'Albiol per al 27-S. Destaca la incorporació en el cinquè lloc del president provincial del PP de Barcelona, Daniel Serrano, just per davant d'Alberto Villagrasa. En el número set, una altra novetat: l'exalcalde de Castelldefels Manuel Reyes, que ja va ser diputat entre el 2012 i el 2015.
Si hi ha, però, un fitxatge sonat a la candidatura d'Albiol aquest és el del flamant alcalde de Gimenells, Dante Pérez, que va passar en 24 hores de ser alcalde pel PSC a les files populars. Va argumentar que no podia estar dins d'un partit que incorporava els "nacionalistes" d'Unió a la candidatura. Pérez serà el número dos per Lleida.
La convocatòria electoral del 21 de desembre va agafar tots els partits -a uns més que a d'altres- a contrapeu. Mariano Rajoy, traspassant-se a partir de l'aplicació del 155 la competència que per llei només tenia el president de la Generalitat, va precipitar uns comicis que ha obligat a activar precipitadament la maquinària electoral de tots els partits. L'escenari per dissenyar les llistes era especialment complex per a l'independentisme, que amb dirigents del Govern a la presó o a Brussel·les, afronta la gestió de la frustració per la declaració d'una República que no s'ha fet efectiva i que té pendent explicar què vol fer un cop no ha aconseguit el seu objectiu per la via unilateral.
Malgrat tot, desenes d'independents han fet un pas endavant de cara als comicis i les llistes no han estat exemptes de sorpreses que responen a l'objectiu de cadascuna de les candidatures. Queda clar que seran unes eleccions on es mesuraran dos blocs. L'independentisme es pren el 21-D com una revàlida que li permeti guanyar en vots i en escons, fita que no va aconseguir el 27 de setembre del 2015. El front del 155, com l'oportunitat per desterrar el projecte independentista del carril central de la política catalana. I fent de frontissa estaran els "comuns", que poden acabar tenint la clau del desempat.
Junts per Catalunya: Puigdemont intenta convertir el PDECat en Junts pel Sí 2
Carles Puigdemont va dir a principis d'any que no tornaria a ser candidat a la presidència de la Generalitat. Poc s'imaginava aleshores que hauria de gestionar una campanya des de Brussel·les per intentar evitar la presó. Un cop ERC va tancar la porta a la llista unitària i conscient que és el màxim actiu que té el PDECat, el president ha configurat una candidatura que intenta emular al màxim la de Junts pel Sí i en la qual la presència de càrrecs del partit queda reduïda a la mínima expressió. L'objectiu és intentar revertir les pèssimes perspectives electorals que fins ara han augurat les enquestes pel PDECat, relegant-lo a la tercera o fins i tot la quarta força de l'arc parlamentari.
Si bé les expresidentes de l'ANC i d'Òmnium Carme Forcadell i Muriel Casals van ocupar el segon i el tercer lloc de la candidatura de Junts pel Sí, Puigdemont portarà ara de dos l'actual president de l'ANC, Jordi Sànchez, a presó preventiva acusat d'un delicte de sedició. De tres hi anirà la fins ara consellera Clara Ponsatí, seguida de Jordi Turull, Josep Rull en el número sis i Joaquim Forn en el set. La incorporació d'independents en llocs de sortida és un dels segells de la llista, que suma la directora de la Institució de les Lletres Catalanes Laura Borràs en el cinquè lloc i el fins ara director de RAC 1, Eduard Pujol, en el número nou.
També l'excandidat d'ERC Eusebi Campdepadrós -que segueix militant al partit d'Oriol Junqueras- com a cap de llista per Tarragona i, com a número dos en aquesta mateixa demarcació, Teresa Pallarès, una exsocialista que va ser subdelegada del govern espanyol durant el govern de Zapatero. La vicerectora de la Universitat de Girona (UdG), Gemma Geis, serà la cap de llista per Girona.
En canvi, no formaran part de la candidatura ni els coordinadors generals del PDECat, Marta Pascal i David Bonvehí, ni la fins ara consellera Meritxell Borràs, que des de la presó ha declinat participar-li al·legant motius personals. Tot i que aniran en llocs simbòlics, són significatives les adhesions a la llista del president de personalitats com el pare Manel, la dibuixant Pilarín Bayés, els escriptors Jaume Cabré i Salvador Cardús o l'exconsellera socialista Marina Geli, que serà penúltima a la llista per Barcelona que tancarà l'expresident del Parlament Joan Rigol.
Acte d'inici de campanya de Junts pel Sí l'any 2015 Foto: Adrià Costa
ERC: mantenir expectatives pensant en la geometria variable
Tard o d'hora, ERC havia de desfer la coalició amb el PDECat i ha decidit que ara era el moment. Fa temps que lidera les enquestes i veu en el 21-D la seva oportunitat de fer-se amb la presidència de la Generalitat i no vol quedar atrapada en la dinàmica de pactes amb el PDECat. Busca, en definitiva, tenir les mans lliures per trencar la dinàmica de blocs i poder jugar a la geometria variable pactant tant amb el PDECat com amb els "comuns" si els resultats li permeten.
Per fer-ho, la llista encapçalada per Oriol Junqueras i Marta Rovira suma molts dels independents que van concórrer amb Junts pel Sí, com ara Raül Romeva, que ocuparà el tercer lloc o la mateixa Forcadell, que anirà de quatre. Els republicans han volgut donar pes als socialdemòcrates i situen en llocs segurs el fins ara conseller Toni Comín, el setè de la candidatura, o l'exconseller Ernest Maragall, que anirà de 13. També a representants de la societat civil, com l'activista i portaveu de Casa nostra, casa vostra, Rubén Wagensberg, que anirà de nou, o l'escriptora Jenn Díaz. En paral·lel, però, també incorpora els exdirigents d'Unió de Demòcrates Antoni Castellà (15) i Assumpció Laïlla (20).
Junqueras ha aconseguit també que tots els consellers segueixin a la candidatura. Carles Mundó ocuparà el cinquè lloc, mentre que Meritxell Serret serà la cap de llista per Lleida i Dolors Bassa per Girona.
Ciutadans: per primer cop com a alternativa
Inés Arrimadas veu el 21-D com la seva gran oportunitat per fer-se amb el Govern de la Generalitat. Després de dos anys com a cap de l'oposició, no es conforma amb tornar a ser el partit unionista més votat sinó que busca que el PSC i Ciutadans obtinguin també prou suport com per sumar i fer-la a ella presidenta. Sap, però, que es juga la supremacia d'aquest bloc amb Miquel Iceta, i és per això que ja en precampanya assenyala "l'ambigüitat" dels socialistes per negar-se a dir públicament que no buscaran aliances amb ERC o els "comuns".
La d'Arrimadas és una llista de continuïtat que reforça figures ja consolidades al partit. La majoria repeteixen posició, com el fins ara portaveu parlamentari Carlos Carrizosa, que anirà de dos, seguit del vicepresident segon de la mesa, José María Espejo-Saavedra; el secretari de comunicació del partit, Fernando de Páramo, i la diputada Sonia Serra. El fitxatge estrella de la candidatura és el periodista i politòleg Nacho Martín Blanco.
S'espera durant la campanya l'omnipresència d'Albert Rivera, a qui les enquestes a nivell estatal assenyalen com el principal capitalitzador electoral de l'aplicació del 155 i la mà dura contra Catalunya. Ciutadans espera, de fet, recollir tot l'efecte mobilitzador de l'unionisme que en els darrers mesos s'ha visualitzat als carrers de Barcelona.
PSC: a pel tripartit amb C's i "comuns"
Miquel Iceta ha estat clar: no farà president cap dirigent independentista. L'altra consigna inequívoca que ha llançat és que aposta per trencar la dinàmica de blocs, malgrat que ha anat de la mà del PP i de C's a l'hora de defensar l'aplicació del 155. En els darrers dies, el líder del PSC ha cultivat un perfil catalanista moderat i així busca reflectir-ho a les seves llistes amb la incorporació d'exdirigents d'Unió, com ara Ramon Espadaler de número tres.
Conscient que en les darreres conteses electorals ha quedat demostrat que el PSC té a hores d'ara una bossa estable de mig milió de vots, els socialistes desdibuixen l'eix dreta-esquerra i volen sumar els exvotants d'Unió -que es va quedar sense representació el 27-S- i pujar en escons. La batalla d'Iceta serà, principalment, amb Arrimadas.
Però més enllà de l'antiga Unió, hi ha altres sorpreses a la llista del PSC, de la qual Eva Granados tornarà a ser la número dos. Iceta suma representants de les principals entitats no independentistes, com ara Álex Ramos, de Societat Civil Catalana; Mario Romeo, de Tercera Via i Beatriz Silva, que anirà de quatre i que és fundadora de Federalistes d'Esquerres. La jugada de sondejar dirigents d'ICV no li va sortir bé a Iceta, però tancant la llista de forma simbòlica ha aconseguit sumar l'exeurodiputat de Podem i exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo.
La figura del líder del PSOE, Pedro Sánchez, no cotitza precisament a l'alça en aquests moments a Catalunya després d'haver donat suport a l'aplicació del 155. És per això que es limitarà molt la seva presència en campanya.
Josep Antoni Duran i Lleida amb Miquel Iceta, en una imatge d'arxiu Foto: ACN
"Comuns": buscant espai per la frontissa entre blocs
"Ni 155 ni DUI", ha repetit com un mantra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Els "comuns" afronten la seva gran assignatura pendent, el Parlament, amb una llista que pretén fer de frontissa entre els dos blocs en pugna i pescar entre el desencís independentista i el gir a la dreta del PSC. En clau interna, la candidatura de Xavier Domènech ha buscat no repetir la fórmula de Catalunya Sí que es Pot, un grup parlamentari en el qual no va participar Barcelona en Comú i que ha pilotat ICV. Des del principi va exhibir disfuncions i ja fa mesos que els "
La llista dels "comuns" dona pes als independents. La número dos és Elisenda Alamany, que assumirà, a més, el paper de portaveu del grup que abans tenia Joan Coscubiela. I la tres, la dirigent de Podem Jéssica Albiach, crítica des del principi amb la direcció d'Albano Dante Fachin. Pels ecosocialistes queda reservat el quart lloc, ocupat per Marta Ribas. Aquesta pèrdua de quota no ha estat exempta de polèmica interna. Més encara després que Barcelona en Comú hagi trencat l'acord de govern amb el PSC i que veus ecosocialistes hagin expressat públicament el seu desacord amb la decisió del partit de Colau. Per a la campanya de Domènech, però, és una contradicció menys que li servirà per poder criticar els socialistes sense lligams.
Catalunya en Comú afronta un escenari electoral en condicions adverses, a jutjar per les enquestes, però buscaran tenir la clau de govern i participar d'una aliança d'esquerres. ERC ja els ha estès la mà, però caldrà veure també els diferents jocs de suma. En tot cas, a la seva candidatura, els "comuns" han aplegat en llocs simbòlics independents com el periodista Jaume Barberà; l'exsecretari general de CCOO de Catalunya Joan Carles Gallego; la cineasta catalana guanyadora d'un Goya Mar Coll; l'exportaveu d'Ustec·Stes Rosa Cañadell, i l'activista contra la repressió franquista Maria Salvo. Tancant la llista, però, estarà la mateixa Colau, que és conscient que aquesta pot ser la primera convocatòria electoral en la qual els "comuns" encaixin un resultat advers.
CUP: una llista de partit
Avesada als llargs debats assemblearis, la CUP no ha tingut prou temps d'adequar els seus mecanismes interns per bastir una candidatura àmplia que anés més enllà de la formació i aplegués, per exemple, Procés Constituent o el moviment escindit de Podem d'Albano Dante Fachin. Davant la decisió de presentar-se a unes eleccions "il·legítimes", han apostat per una llista de partit, a excepció de l'escriptora Bel Olid, que s'incorpora com a independent en el número set de la llista per Barcelona.
Serà la primera vegada, doncs, que la CUP es presenta a les eleccions al Parlament amb un candidat, Carles Riera, que, a diferència de David Fernàndez i Antonio Baños, no és independent. Apostar per algú de la casa dificulta també que es produeixin situacions com la del 27-S, en la qual Baños va acabar plegant per la decisió de la CUP d'impedir que Artur Mas fos president. Els sondejos apunten que difícilment els anticapitalistes mantindran els deu representants, però poden tenir la clau de govern si l'independentisme suma en escons.
Carles Riera, durant una sessió al Parlament Foto: Josep Maria Montaner
PP: Continuïtat amb algunes cares noves
Xavier García Albiol no volia unes eleccions tan aviat. Sap que electoralment el PP ho té molt difícil a Catalunya, on a hores d'ara té 11 diputats. Fins ara, Albiol ha intentat liderar el front unionista posant sobre la taula tres punts per pactar amb C's i el PSC als seus respectius programes electorals: no fer acords amb els independentistes, afavorir un front constitucionalista i no donar suport a cap tipus de referèndum. Miquel Iceta li ha donar carabasses però Arrimadas ha comprat la jugada.
Per a Albiol, l'escenari òptim per sortir de la subalternitat seria un govern tripartit amb PSC i C's, una possibilitat que per ara no augura cap enquesta. Mentrestant, els populars han presentat una llista de continuïtat en la qual Andrea Levy torna a repetir com a número dos. Anirà seguida del veterà Santi Rodríguez i d'Esperanza García, que va ser un dels fitxatges estrella d'Albiol per al 27-S. Destaca la incorporació en el cinquè lloc del president provincial del PP de Barcelona, Daniel Serrano, just per davant d'Alberto Villagrasa. En el número set, una altra novetat: l'exalcalde de Castelldefels Manuel Reyes, que ja va ser diputat entre el 2012 i el 2015.
Si hi ha, però, un fitxatge sonat a la candidatura d'Albiol aquest és el del flamant alcalde de Gimenells, Dante Pérez, que va passar en 24 hores de ser alcalde pel PSC a les files populars. Va argumentar que no podia estar dins d'un partit que incorporava els "nacionalistes" d'Unió a la candidatura. Pérez serà el número dos per Lleida.