Procés català

La justícia belga ajorna la declaració de Puigdemont fins al dia que comença la campanya

El fiscal demana l'execució parcial de l'ordre de detenció i descarta el delicte de corrupció | L'advocat de Puigdemont assegura la Fiscalia vol analitzar si el delicte de rebel·lió pot ser equivalent al "delicte de coalició de funcionaris"

per Oriol March / Sara González , 17 de novembre de 2017 a les 15:07 |
Puigdemont, a Brussel·les | EP
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La vista per resoldre la petició d'extradició de Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Meritxell Serret queda ajornada fins al 4 de desembre, just el dia en què, a la nit, arrencarà la campanya de les eleccions del 21-D. La Cambra del Consell de Brussel·les, el tribunal que ha de decidir si els extradita a Espanya, ha suspès la sessió quan feia tot just una hora que havia arrencat per poder meditar si entrega o no els membres del Govern. La fiscalia s'ha mostrat partidària de complir l'extradició, però amb garanties, i ha acceptat només parcialment la petició de la jutge Carmen Lamela. Un cop hagin declarat el dia 4, el jutge tindrà un termini de deu dies per prendre la decisió. 

Puigdemont i els consellers no han arribat a declarar, simplement han presentat les seves al·legacions i ara tindran temps per presentar-ne de noves després de l'exposició de la fiscalia. Segons l'advocat Jaume Alonso Cuevillas, que forma part de la defensa de Puigdemont, el fiscal vol analitzar "si els fets són incriminables sobre la llei belga" i buscar quines equivalències poden existir dels delictes de rebel·lió i sedició. En concret, vol analitzar si es podria considerar un "delicte de coalició de funcionaris", penat amb menys anys de presó.


Amb tot, s'ha produït una col·lisió de versions. Un altre dels altres advocats de l'equip, Christophe Marchand, ha assegurat que l'ordre d'extradició ha estat acceptada pel fiscal, a excepció del delicte de prevaricació, mentre que Alonso Cuevillas ha precisat que sí ha quedat descartat el delicte per corrupció que la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamelas atribuïa a Puigdemont i els consellers per demanar-ne l'extradició. El fiscal s'ha mostrat partidari d'aplicar les euroordres sempre i quan tinguin garanties, condicions que en aquests moments considera que no es donen. Segons Alonso Cuevillas, la justícia belga "dona moltes garanties" davant la "precipitació dels tribunals espanyols" i ha afegit que "està fent gala d'una exquisitesa en el tracte".

L'estratègia de la defensa


La defensa de Puigdemont, integrada pel lletrat belga Paul Bekaert -expert en processos d'extradició- i per l'advocat Jaume Alonso Cuevillas, ha treballat al llarg de les últimes hores la línia argumental que s'exposarà davant del jutge. L'estratègia és explicar que els membres del Govern a l'exili estan "perseguits" per les seves idees polítiques. "Espanya no aclareix en cap cas quines accions han dut a terme els nostres clients que puguin situar-se sota aquests delictes [sedició i rebel·lió]", deia aquesta setmana en una entrevista a un diari flamenc un lletrat que col·labora amb els dirigents catalans. Tots ells van quedar en llibertat el 5 de novembre tot i l'ordre europea de detenció -enviada per l'Audiència Nacional espanyola- que pesa sobre seu. 

La Fiscalia belga ha demanat un informe a l'Audiència Nacional sobre l'estat de les presons espanyoles

El magistrat que va prendre aquesta decisió els va imposar com a única mesura cautelar que no surtin de Bèlgica, que resideixen en un lloc conegut i que es presentin als jutjats cada vegada que se'ls requereixi. No es va incloure cap compareixença periòdica ni tampoc cap prohibició de parlar als mitjans de comunicació. De fet, Puigdemont i els consellers s'han prodigat aquests últims dies en mitjans de comunicació, en els quals han emès dures crítiques contra l'Estat per la persecució judicial al sobiranisme. En certa manera, el procés judicial real comença aquest divendres.

Els membres de l'executiu tenen previst, també, apel·lar a la legislació comunitària que regula l'ordre de detenció europea segons la qual el lliurament pot ser rebutjat si s'ha emès per enjudiciar o castigar algú sobre la base de la seva opinió política. Així mateix, la llei belga preveu també la possibilitat de rebutjar l'extradició si hi ha un risc de vulneració de drets fonamentals. En aquest cas, els encausats sostindran que, després de l'empresonament de mig Govern, el seu futur seria exactament el mateix. I que seria així en el context immediat d'unes eleccions al Parlament de Catalunya imposades per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. "Si posa un peu al Prat, comptem que el detindran allà mateix", ressalta un alt dirigent sobiranista.

Informe sobre les presons

Puigdemont i els consellers han reclamat fer els tràmits judicials -inclòs el moment de la declaració- en flamenc, idioma oficial a Bèlgica. L'advocat Bekaert té el despatx a Tielt, un municipi de Flandes, i aquesta és la llengua que fa servir habitualment. La Fiscalia belga, que va ser l'encarregada de rebre l'ordre europea de detenció, ha demanat un informe a Carmen Lamela, jutge de l'Audiència Nacional que ha enviat mig Govern a la presó, sobre l'estat de les presons espanyoles i de les seves cel·les. El ministeri de l'Interior va respondre que el màxim dirigent català seria ingressat a Estremera i que podria disposar d'una cel·la individual si així ho reclamés.

La decisió que prengui el jutge a principis de desembre no serà definitiva -així es pot comprovar en el quadre adjunt-. De moment, Junts per Catalunya, la candidatura que lidera Puigdemont, té pensat establir una oficina a Brussel·les per tal de dirigir des d'allà la campanya. Passi el que passi, segons va explicar ahir en una entrevista a El Punt Avui TV, el president de la Generalitat té previst tornar a Catalunya per assumir el càrrec si surt vencedor de les urnes. Dependrà de la justícia si ho pot fet.
 
Els terminis de la justícia belga
- Què passa aquest divendres? Puigdemont i els consellers declaren davant de la Cambra del Consell de Brussel·les. Ho fan davant del jutge que ha de decidir sobre la seva extradició a Espanya, motivada per l'ordre europea de detenció que va enviar fa dues setmanes l'Audiència Nacional.

- Quant de temps té el jutge per decidir? Quinze dies, com a molt, a partir de la declaració dels membres del Govern.

- Poden apel·lar els dirigents catalans? Sí, davant del Tribunal d'Apel·lació. És a dir: en cas que el jutge decideixi extraditar-los, tenen marge per recórrer. Aquest procés es pot allargar durant quinze dies més.

- Si l'apel·lació falla, han de tornar a Espanya? Existeix l'opció de recórrer a la cort de cassació, on també s'obriria un període de quinze dies. En total, tots els terminis podrien allargar-se fins a noranta dies, segons va explicar Bekaert a principis de novembre. Això vol dir, per tant, que es podrien passar tota la campanya electoral a la capital europea.

- I si la causa de la queda el Suprem? És una de les opcions que hi ha obertes. El Suprem va deixar en llibertat -sota fiança- els membres de la mesa del Parlament, amb un criteri diferent al de l'Audiència Nacional. El magistrat Pablo Llarena ja ha fet el primer pas per quedar-se el cas, que obriria perspectives judicials diferents per a tots els encausats.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació