Ciència en societat

Un nou planeta amb vida a l'Univers?

El recent descobriment d'un astre de la mesura de la Terra i amb condicions favorables per suportar vida obre la porta a una nova investigació

per Cristina Junyent, 17 de novembre de 2017 a les 10:27 |
Una recreació artística del planeta Ross 128 b amb l'estrella nana roja al fons | ESO/M. Kornmesser
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Dimecres es va anunciar el descobriment d’un planeta pròxim, de la mesura de la Terra i en condicions favorables a suportar vida. L’estrella entorn la qual gira el planeta és una nana roja anomenada Ross 128B. Es troba a onze anys llum de distància del Sol, cosa que es considera pròxim. Però no és l’estrella amb planetes potencialment habitables que tenim més a prop. El planeta  més proper és Pròxima B, que orbita a l’estrella més a prop al Sol, Pròxima Centauri (alpha Centauri), a poc més de quatre anys-llum de distancia.
 

El planeta de Ross 128B no s’ha vist directament. Explicàvem al gener la dificultat de distingir els planetes, atès que no emeten llum. La presència del nou planeta s’ha detectat a l’Observatori Europeu del Sud (Xile), per la variació en la mesura de la longitud d’ona de la llum procedents de l'estrella. Aquestes oscil·lacions són causades per la tensió gravitacional del planeta invisible.
 
La troballa d’aquest nou planeta l’ha feta un equip d’astrònoms europeus i llatinoamericans liderats per Xavier Bonfils de l’Institut de Planetologia i Astrofísica de Grenoble (França), i s’ha publicat a la revista Astronomy and Astrophysics.

El nombre d’exoplanetes que es van descobrint va pujant. Si al gener n’hi havia 2.950 confirmats i 2.540 candidats; el mes d’octubre se’n confirmen 2.950 (encara hi ha 2.337 per confirmar). Alguns estan en sistemes similars al nostre; es confirmen 589 sistemes. Sembla, però, que el planeta que gira entorn Ross 128B és únic. Els exoplanetes s’anomenen segons l’estrella que orbiten. La Unió Astronòmica Internacional és l’autoritat que nomena estrelles, planetes i altres objectes celestes.

 
El planeta és un xic més gran que la Terra i està molt més a prop de l’estrella, només a set milions de quilòmetres; mentre que la Terra dista del Sol cent cinquanta milions de quilòmetres. Fins i tot Mercuri, el planeta més proper del nostre sistema solar, és a cinquanta-vuit milions de quilòmetres.
 
Si el planeta estigués a la distància de la Terra no podria tenir vida. La temperatura de superfície que li proporcionaria Ross 128B, una nana roja, no permetria que l’aigua fos líquida. Ara bé, com la distància és vint vegades menor, la temperatura de superfície oscil·la entre els -60°C i els 20°C.
 
Contràriament a moltes nanes roges, Ross 128B és una estrella tranquil·la. Es calcula que es va formar fa deu mil milions d’anys (el Sol fa quatre-mil sis-cents), per la qual cosa no pateix ja les erupcions que emeten vents radioactius capaços d’escombrar qualsevol vida incipient.
 
El març es va descobrir un sistema solar entorn Trappist-1, una estrella situada a quaranta anys-llum del nostre Sol. La notícia era que alguns dels planetes del sistema se situaven en la zona susceptible de tenir vida. Aleshores es confirmaven cinquanta planetes en la zona habitable. En el mes d’octubre, noranta-dos.
 
Quan es podrà saber si al nou planeta hi ha vida? Un indicador clau seria la presència d’oxigen, gas fruit de l’activitat de la vida. Els primers éssers vius de la Terra, cianobacteris, produïen oxigen com a rebuig del seu metabolisme. Finalment, l’atmosfera terrestre va i els cianobacteris van evolucionar fins a prendre l’oxigen com a producte primari a l’hora de fer la fotosíntesi.
 
La presència d’oxigen la podrà determinar el telescopi E-ELY (European Extremely Large Telescope, que l’Observatori Europeu del Sud inaugurarà el 2024. Tindrà un mirall d’almenys quaranta metres de diàmetre, que corregirà la distorsió de les imatges produïda per l’atmosfera i proporcionarà imatges setze cops més nítides que les del telescopi espacial Hubble. Els astrofísics estan pendents del funcionament d’aquest telescopi que podrà esbrinar si en el gairebé centenar de planetes orbitant una estrella en la zona susceptible de tenir vida realment la tenen.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació