Així serà el procés d'extradició de Puigdemont

Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Meritxell Serret tenen una cita aquest divendres a les dues del migdia davant la Cambra del Consell de Brussel·les. Es tracta del tribunal que ha de decidir si els extradita a Espanya, on l'Audiència Nacional els espera perquè declarin en relació als presumptes delictes de sedició i rebel·lió que han dut mig Govern a les presons d'Estremera i Alcalá Meco. La declaració arriba en un moment clau de cara a les eleccions del 21-D: les llistes independentistes ja estan pràcticament tancades -Puigdemont lidera la de Junts per Catalunya- i la campanya estarà marcada per la situació judicial dels protagonistes de l'executiu català.

Aquests són els terminis amb els quals treballa la defensa. Es poden allargar fins després dels comicis, de manera que els afectats podrien passar la campanya electoral a Brussel·les. El global del procés es pot allargar durant pocs mesos, si s'esgoten totes les vies per apel·lar.
 

Els terminis de la justícia belga

- Què passa aquest divendres? Puigdemont i els consellers declaren davant de la Cambra del Consell de Brussel·les. Ho fan davant del jutge que ha de decidir sobre la seva extradició a Espanya, motivada per l'ordre europea de detenció que va enviar fa dues setmanes l'Audiència Nacional. - Quant de temps té el jutge per decidir? Quinze dies, com a molt, a partir de la declaració dels membres del Govern. - Poden apel·lar els dirigents catalans? Sí, davant del Tribunal d'Apel·lació. És a dir: en cas que el jutge decideixi extraditar-los, tenen marge per recórrer. Aquest procés es pot allargar durant quinze dies més. - Si l'apel·lació falla, han de tornar a Espanya? Existeix l'opció de recórrer a la cort de cassació, on també s'obriria un període de quinze dies. En total, tots els terminis podrien allargar-se fins a noranta dies, segons va explicar Bekaert a principis de novembre. Això vol dir, per tant, que es podrien passar tota la campanya electoral a la capital europea. - I si la causa de la queda el Suprem? És una de les opcions que hi ha obertes. El Suprem va deixar en llibertat -sota fiança- els membres de la mesa del Parlament, amb un criteri diferent al de l'Audiència Nacional. El magistrat Pablo Llarena ja ha fet el primer pas per quedar-se el cas, que obriria perspectives judicials diferents per a tots els encausats. Malgrat això, en el cas dels consellers a l'exili, el risc de fuga seria un contratemps per a la seva defensa.