La pobresa, un fenomen que també discrimina la dona

Tant a Catalunya com a la resta del món, les dones tenen majors dificultats per tenir una feina digna

La nova estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat a Barcelona pretén acabar amb la pobresa femenina i aconseguir una equitat real entre homes i dones

| 16/11/2017 a les 12:50h
Especial: Nació Data
Arxivat a: Societat, feminisme, pobresa, Ajuntament de Barcelona, dones
En els països en desenvolupament, la manca d’accés de les dones a una educació bàsica és en bona part el causant d’aquesta situació. Ja de ben petites tenen dificultats per poder estudiar, a diferència dels nens que ho acostumen a tenir més fàcil. En la majoria de casos, les nenes es veuen obligades a centrar la seva funció en la cura de la família, i com a conseqüència acaben tenint un accés difícil al mercat laboral. Pel mateix motiu, si aconsegueixen una feina remunerada, el seu salari és inferior al de l'home.

La pobresa als països desenvolupats


Si s'analitza el fenomen als països més desenvolupats, malgrat que les dones tenen una bona preparació acadèmica, les desigualtats persisteixen. Tot i que s'han fet seu el dret a accedir al mercat laboral amb les mateixes condicions que l'home, la realitat acaba dificultant l'exercici d’aquests drets.
 

Estudiants de quart d'ESO, en una imatge d'arxiu Foto: ACN


L'accés al mercat laboral no ha fet que les dones tinguin el mateix nivell de renda que els homes, i la situació de precarietat es perpetua. L’últim estudi sobre la qüestió de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada relata que les dones tenen més contractes a temps parcial que els homes (fins a un 57%, obligades per la manca de corresponsabilitat en els treballs domèstics i de cures per part dels homes).

 

Malgrat que les dones tenen una bona preparació acadèmica, les desigualtats persisteixen
Les dones també ocupen més llocs a les llistes de l'atur (hi ha 1,6 milions més de dones que d’homes a tot l’Estat). Igualment, tenen més presència en les franges baixes dels salaris (cobren fins a un 20% menys) i treballen més que els homes en l'economia submergida. Aquestes dificultats s’engloben dins del concepte de “terra enganxifós”. 

El "sostre de vidre" del gènere

Però les dificultats a l’àmbit laboral no només tenen lloc en les esferes de més precarietat. A l’hora de progressar professionalment, una barrera invisible (també coneguda amb el nom de "sostre de vidre") marca el límit al qual una dona pot optar a escalar en l'àmbit professional. Així, la dona, en lloc de créixer per la seva preparació i experiència, s'estanca dins de l'estructura laboral.
 

Una entrevista de feina. Foto: Europa Press
 

En la majoria de casos són els quadres directius els que discriminen per gènere, argumentant qüestions familiars sense preguntar directament a les treballadores o sense tenir-les en consideració per a l’ascens.

Discriminació a la renda

Pel que fa al nivell de renda, la discriminació per gènere és evident. Com es pot veure al gràfic, el col·lectiu que ingressa menys diners és el de les dones menors de 29 anys, i a mesura que anem avançant cap a la vellesa la bretxa salarial per raons de gènere es va eixamplant.

 
La feminització de la pobresa és evident i greu, i per tal de capgirar-lo l'Ajuntament de Barcelona ha començat a impulsar l'Estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat a Barcelona (2016-2024).

L'objectiu és reduir la pobresa femenina a mitjà i a llarg termini, establint un full de ruta clar i compartit pel conjunt de l'Ajuntament. Més enllà d'actuacions assistencials i de caràcter puntual en alguns plans, es vol avançar cap a una equitat real i efectiva entre dones i homes. 

La responsabilitat de l’administració pública

A casa nostra, la crisi econòmica ha provocat l'increment de les desigualtats i la pobresa en general, i qui més se n'ha ressentit és la dona. La reducció dels pressupostos i del personal dels serveis públics ha afectat especialment a la dona, a causa de la feminització del sector públic -el 60% dels treballadors públics a Catalunya són dones, segons el Banc de dades d’ocupació pública de la Generalitat de Catalunya.

El col·lectiu que ingressa menys diners és el de les dones menors de 29 anys
Com veiem a la següent infografia, els ingressos provinents de l'Estat del Benestar no són igualitaris. El fenomen és doblement injust, ja que l'administració pública té el deure de compensar la bretxa de gènere, especialment si existeix una desigualtat de partida (les dones participen en pitjors condicions al mercat laboral). I més quan al nostre país les dones treballen més hores que els homes, sumant les hores de treball remunerat i no remunerat.
 

Font: Departament de Treball, Afers Socials i Família, i Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. Foto: Observatori iQ


Els serveis de cura

També hi ha discriminació en la despesa pública en els serveis de cura. Els últims anys s'han reduït les places públiques a les escoles bressol i els ajuts a les famílies, decisions que provoquen un trasllat de les càrregues a l'àmbit domèstic. Les polítiques d'austeritat també han modificat les condicions de les pensions contributives. S'han suprimit organismes institucionals d'impuls de la igualtat de gènere, i s'ha retallat personal i recursos pressupostaris pel que fa a la lluita contra les violències masclistes.
 

Una voluntària de Càritas repassa la roba que reben per mirar que estigui en bones condicions. Foto: Mar Martí


En contrast amb aquestes polítiques, l’Ajuntament de Barcelona planteja amb l'Estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat a Barcelona (2016-2024) que la corresponsabilitat no només sigui entre homes i dones, sinó també entre l’administració i l’àmbit familiar.

En definitiva, acabar amb la feminització de la pobresa és un objectiu ambiciós i no exempt de dificultats i resistències. Però la necessitat de revertir la situació és imperiosa, i requereix tots els esforços per part de les administracions -com ha començat a fer l’Ajuntament de Barcelona- i dels diferents actors de la societat.
 

Una persona especialitzada en indústria tèxtil Foto: ADBerguedà

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Indignant com ens intenten enganyar
Anònim, 16/11/2017 a les 17:31
+37
-0
Tot això que es diu és absolutament fals. Les dones, a Catalunya, no cobren menys que els homes per fer la mateixa feina. Al fi i a la cap cobren segons conveni que no distingueix per sexe.
Es fa la trampa de sumar tot el salari de totes les dones i dividir per el nombre de treballadores. Llavores es fa el mateix amb els homes, i resulta que el salari per càpita és superior en els homes... però és que una part important de dones fa, voluntàriament, mitja jornada. (i com és lògic cobra la meitat).
Per exemple, les divorciades amb fills com que quasi sempre se'ls queda ella encara que ell no vulgui, normalment fan mitja jornada i rep una pensió del seu ex. La pensió no la conten com a salari cobrat per les dones ni la conten com a salari perdut pels homes.
Sobre el risc de pobresa, hi ha dades a IDESCAT.CAT on diu clarament que el 19,0% de les dones tenien risc de pobresa i el 18,9% dels homes també. Això és empat. Però no hi ha vergonya en ignorar-ho i seguir dient que les dones son tan pobres.
I el risc de pobresa extrema? aquella pobresa que no et permet ni tenir una llar, els que han de dormir al carrer: el 90% homes i el 10% dones.
I els que han de dormir en albergs?: el 80% homes i el 20% dones.
I no hi ha ningú que planyi els homes perquè tenen tanta pobresa extrema.
Reflexions
Anònim, 17/11/2017 a les 19:56
+4
-11
Fets que em fan pensar que cal anar més a fons:
a) Moltes noies sols persegueixen els nois, creuen que si no són utilitzades pels nois no tenen valor: color rosa i minifaldilla.
b) Moltes noies se n'enriuen de les que estudien, val més perseguir nois.
c) Moltes dones no saben exigir un comportament compartit a la vida familiar, ho paguen amb doble feina.
d) Moltes joves no jutgen el comportament dels amics: ja, ja, gi, gi... Acaben en parella, tenen fills i són maltractades i abandonades. L'home no paga sempre.
e) Fins i tot parelles universitàries eduquen molt diferent els nois de les noies: cotxets/bicicletes per Nadal.
f) La TV , anuncis, infantil, pel•lícules... recolza el masclisme de la societat
g) Moltes festespopulars fan el mateix: ex.: Els Sant fermines: violència, masclisme, borratxera ...
h) El futbol i d'altres esports faciliten la preponderància del mite mascle.
i) L'home no veu cap necessitat per canviar, se sent superior i ningú li diu que no ho sigui.
g) No ens fa cap bé l'arribada de sudemericans i àrabs que encara separen més els sexes
prou victimisme
ignasi79, 10/12/2017 a les 12:47
+10
-0
Presons: homes
Gent al carrer: MOLTS HOMES, 90%
ACCIDENTS MORTALS DE TREBALL: gran majoria d'homes
Morts al exercit en missions exteriors: tot homes quan els soldats dones ja superen el 10% de llarg

i quan els periodistes redacten els accidents laborals i morts cada any, ohhhh, aquí no separen les dades per sexes. No interessa. Tampoc quan es dediquen a contar indigents.
Tampoc parlen que els homes/dones de certa edad tenen sou molt més alts que els seus companys de feina... i son molts més homes que dones en aquesta franja d'edat. Un treballador d'oficina bancaria de 60 anys guanyar més o igual que el nou director/directora d l oficina.
Mejor soltero
Falsooo, 28/12/2017 a les 11:12
+1
-1
Llevo toda la vida trabajando en varias empresas con mujeres, y jamás he visto ninguna que gane menos que yo! Lo que si veo es que cobrando lo mismo a ellas siempre las ponen en sitios que no requieren esfuerzo físico. Lo que si he visto es que la mayoría de problemas y malos rollos que hay en las empresas lo traen las mujeres y sus "quejas". Lo que si he visto es las faltas de asistencia que tienen la gran mayoría al cabo del año por h o por b.
En definitiva, tal y como dicen más arriba, la cosa va "POR CONVENIO". Todo lo demás es mentira.
Yo quiero igualdad, igualdad de salario y por supuesto de faena.
Yo quiero que mis compañeras "pringuen" igual que yo, quiero que lleguen a casa con la espalda y los brazos igual de destrozados que yo, que para eso cobramos LO MISMO y somos IGUALES.
Esta sociedad se está convirtiendo en una porquería, porque a pesar de lo mucho que se empeñen, los hombres y mujeres, NO SOMOS IGUALES. Ni podemos hacer las mismas faenas, ni tenemos los mismos caracteres, ni tan siquiera nos gustan las mismas cosas.
Una guerra como la que está por llegar lo pondrá todo de nuevo a sus sitio. Bon nadal.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La secretària general d'ERC, Marta Rovira, sortint del Tribunal Suprem | ACN
01/01/1970
Les dirigents d'ERC i del PDECat asseguren que la declaració d'independència del 27 d'octubre va ser simbòlica i rebutgen la violencia | Pascal referma la necessitat de formar ja un Govern i Rovira ha afirmat que va intentar aturar l'1-O quan va veure les càrregues policials
Francesc Cusí
01/01/1970
Els socialistes celebren que el jutge Llarena no hagi pres la decisió d’enviar a presó preventiva a Marta Rovira
01/01/1970
Els socialistes, tot i la sintonia d'alguns barons, asseguren que la intervenció de l'autonomia no pot servir per modificar un aspecte tan "sensible" | Pablo Iglesias destaca que el model català és de "referència mundial" i indica que els "corruptes" del PP no l'han de tocar
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 7 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
A la Rambla queden missatges als arbres mig any després de l'atemptat | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
Els barcelonins vinculats a la via més emblemàtica de la ciutat intenten passar pàgina, però no amaguen que la por no ha desaparegut | "La gent que ho va viure sempre ho tindrà present", afirma el gerent de l'associació d'Amics de la Rambla, Xavier Massip
La Rambla, mig any després de l'atemptat. | Adrià Costa
01/01/1970
Més enllà d'iniciatives municipals com les de Barcelona i Ripoll, l'estratègia de prevenció d'abast català continua sent una assignatura pendent | Els experts coincideixen que encara no s'ha fet una anàlisi clara dels motius pels quals joves aparentment integrats van cometre els atacs
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Ada Colau van comparèixer la mateixa nit de l'atemptat | ACN
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El Saló Verge de Montserrat es va convertir en el centre d'operacions a l'edifici governamental, mentre que a Interior s'hi va situar immediatament el gabinet de crisi | Junqueras va quedar retingut 25 minuts a Sant Vicenç dels Horts arran de l'Operació Gàbia que es va posar en marxa per capturar els autors materials