Robert Muggah: «Les mobilitzacions per la independència no perjudicaran la imatge de Barcelona»

Robert Muggah és mundialment conegut pels seus estudis sobre les "ciutats fràgils", el control d'armes i les migracions. Aquest politòleg i urbanista fa dècades que es dedica a analitzar els moviments de poblacions i les conclusions les combina amb el grau de seguretat ciutadana i la tecnologia. 

És fundador de l'Institut Igarapé i de l'organització sense ànim de lucre The SecDev Foundation, des de les quals es dissenyen plataformes per rastrejar homicidis, predir delictes i promoure la rendició de comptes entre els cossos de policia. A més, és assessor de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), de l'ONU i del Banc Mundial. Aquesta setmana ha estat un dels ponents principals de l'Smart City Expo World Congress (SCEWC), que s'ha celebrat a Barcelona del 14 al 16 de novembre.  

- En la seva conferència ha parlat de les "ciutats fràgils" i de les "ciutats resilients", com a mesures d'habitabilitat i progrés. Com classifica Barcelona?

- Barcelona és una ciutat prou resilient, una de les que té una valoració més alta en l'índex de ciutats del món. Però la seva peculiaritat és que mostra una línia que va cap amunt i cap avall, al llarg del període estudiat. 

- Com es mesura la resiliència d'una ciutat?

- És la capacitat per afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc. I la capacitat per recuperar-se i desenvolupar-se davant de circumstàncies adverses. Però això és molt difícil de mesurar i encara que soni estrany, fins feia uns anys no se sabia quantes ciutats hi havia al món. Ara tampoc. Sabem molt de Nova York, Londres, París o Barcelona però desconeixem el funcionament de milers.  

- Cada país ha de tenir un cens de les seves ciutats...

- Es calcula que hi ha unes 50 mil ciutats a tot el món, però és una xifra inexacta. Per això a l'Institut Igarapé vam començar a recol·lectar dades de 2.000 ciutats a partir d'unes variables, i vam crear un índex estadístic per detectar com eren de fràgils o resilients podien ser. Després les vam treballar amb les dades i les vam visualitzar en un mapamundi perquè fos fàcil entendre els desequilibris. Vam agafar un interval en el temps de 15 anys enrere i 15 al davant. L'accés als serveis, a l'aigua, nivells de pobresa, pol·lució, criminalitat i terrorisme, exposició a desastres naturals com terratrèmols o tsunamis, són alguns dels indicadors valorats. La intenció no era dir que Melbourne és la millor i la pitjor Mogadiscio. Volíem aportar solucions als principals problemes.

"Es calcula que hi ha unes 50 mil ciutats al món però ningú sap del cert la xifra"

 - I què conclou la seva investigació?

- Que hi ha una tendència a reduir la resiliència i a entrar en la fragilitat. És un toc d'atenció. I tot depèn dels recursos que tinguin els governs per fer front a les variables negatives. Hi ha moltes ciutats del Japó sacsejades amb terratrèmols però es recuperen. El repte és com fer que a l'Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina superin els problemes amb què viuen milions de persones avui. És dramàtic. 
 
- Conflictes polítics, com el que estem vivim a Catalunya, poden influir perquè els índexs s'inclinin cap a la fragilitat?

- Depèn. El que es mesura és la relació entre els que hi viuen i els que hi marxen, així com els motius. Però si tens una situació de constants mobilitzacions tumultuoses, una crisi econòmica molt llarga, si es perd la confiança en els líders polítics, o si des del govern no es presta atenció a necessitats primàries i comencen a fallar els serveis, s'observa com la línia de la fragilitat puja. Ho vam veure a Sud-àfrica. Les protestes socials també són un bon indicador de canvis. Ho mesurem a partir d'un mapa de sentiments expressats en els articles a partir de l'scraping media data (gratat de dades dels mitjans). 

- En què consisteix?

- Cada quinze segons i en més de 100 idiomes, fem un buidatge d'informació de molts mitjans que publiquen a Internet. L'eina és el Global Location Events Database (GDELT). Per exemple, si hi ha una protesta a Espanya, ho detectem a partir de les notícies publicades. Si aquesta és prolongada en el temps, pot afectar l'índex. Però les protestes socials per la independència de Catalunya no perjudicaran la imatge de Barcelona, no reduiran la qualitat de vida. En una ciutat influeixen més de 35 variables i haurien de fallar moltes d'aquestes i en un temps llarg perquè hi pogués afectar considerablement.- Com a politòleg, quina opinió té del conflicte entre Catalunya i Espanya?

- Observo la situació amb preocupació. La crisi política ha estat molt mal gestionada pel govern central i pels líders catalans. Com a canadenc, m'arriba un ressò dels nostres propis desafiaments amb Quebec. I s'hi observen paral·lelismes amb els més de 55 moviments independentistes que hi ha avui al món. En la majoria d'aquests conflictes el govern central no reconeix ni respecta la seva gent. Això requereix un diàleg obert continu sense importar les circumstàncies. Les nacions no poden reduir-se a fronteres rígides: són una expressió diària de "consentiment". I quan no existeix, el projecte nacional es qüestiona. La pregunta és si el govern espanyol pot restaurar el consentiment legítim de la majoria dels catalans, al mateix temps que redueix la influència dels que demanen la independència.

"Les nacions no poden reduir-se a fronteres rígides: són una expressió diària de "consentiment"

 - Abans ha dit que no se sap quantes ciutats hi ha al món. Com fer una bona gestió d'elles, doncs?

- Avui estem veient una explosió de noves urbs però com no estan definides de la mateixa manera, no estan controlades. Per exemple, al Japó o a la Xina consideren una ciutat a partir de 50.000 persones, al Canadà és a partir 2.000 habitants. Però el punt important és la transició que vam fer el segle passat quan un 30% de població mundial va passar a viure dels entorns rurals als urbans. Avui hi ha un 54%, i en el 2050, un 75% dels habitants viurà a les ciutats. Això suposa un enorme i dramàtic increment de l'organització interna.  
 
- Ja estem preparats?

- Aquesta és la qüestió. A Nova York li va costar uns 150 anys tenir 8,5 milions d'habitants. És una ciutat antiga, però no tant com moltes altres d'Espanya. Sao Paulo va trigar 15 anys en arribar a la mateixa quantitat de gent. Avui té 12 milions d'habitants. Hem vist aquest creixement desmesurat en tota Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica i a una velocitat extrema que no s'ha donat a Europa ni a Nord-amèrica. I l'acceleració és dels darrers 50-60 anys. Però això no és res, perquè la tendència és que el creixement desmesurat de megalòpolis encara vagi més de pressa. El que ara mateix estem veient són les "turbo organitzacions" en bona part del sud del planeta.

- Segons el que explica, el món estarà ple de megalòpolis en poc temps. L'expansió serà igual en tots els continents?

- A Occidents podrem veure com ciutats mitjanes es convertiran en grans però no veurem l'explosió de creixement que vam veure en el passat. En canvi sí que passarà a Lagos, en Bombai, Calcuta, Beijing i en altres que ni tan sols hem escoltat el seu nom. I estan creixent- a diferència de com ho fan les de la vella Europa- sense cap mena de control, ni infraestructures planificades i interconnectades, organitzades en el seu funcionament com a regions internes. En el passat, una ciutat era rica si estava connectada per mar, o comptava amb bones vies. Avui el que compta és la fibra òptica, les tecnologies emergents sense cables i la recopilació de les dades que produeixen els ciutadans per tal de fer més eficients els recursos públics.  

"Hem vist un creixement desmesurat a tota Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica i a una velocitat extrema"

- A Europa tenim molt present una crisi migratòria no resolta. Què passarà en el futur?

- Europa sempre va ser un lloc de moviments migratoris però en aquest segle, les ciutats hauran de repensar el concepte de "migració". Amb la crisi migratòria de Síria, on es va desplaçar més d'un milió de persones, la meva primera reacció és que Europa no tenia cap problema en absorbir aquesta allau de gent. Perquè té espai i està ben organitzada en les seves ciutats. I creia que la Unió Europea tindria una reacció intel·ligent, però es va fer el pitjor. Es van aixecar murs, es va expulsar la gent desesperada. No estic criticant als polítics, l'únic que dic és que la manera com es va abordar aquesta crisi no és la que hauríem de seguir en el futur. 
 - Per què?

- Perquè 1,5 milions de persones no és res comparat amb les migracions que vindran a la cerca d'una millora de la qualitat de vida.

- I les veurem en les pròximes dècades?

- En la pròxima dècada! Així que la pregunta és: en un món d'hipermobilitat, on la gent fuig de desastres naturals, de guerres, de pobresa profunda, com afrontaran les ciutats aquests reptes? Expulsem a la gent, tornem al pensament feudal dels castells, construïm fortaleses per protegir-nos? O pensem com ajudar-los, integrar-los, que puguin gaudir de serveis de salut i eines per entendre's en la nostra llengua i treure'n un benefici conjunt?

"En un món d'hipermobilitat, on la gent fuig de desastres naturals, de guerres, de pobresa profunda, com afrontaran les ciutats aquests reptes? "

- Vostè confia en altes dosis de solidaritat...

- Els estudis demostren que els refugiats en segona o tercera generació aporten moltíssim a la ciutat que els ha acollit. Per què? Perquè són la gent més emprenedora fora dels seus països. Tampoc és cert que es queden amb els treballs de la gent local. A més en el futur la distribució del treball canviarà igualment degut a la tecnologia, a la quarta revolució industrial que està tecnificant totes les fàbriques amb intel·ligència artificial i robots. Un tercer argument per no acceptar-los és l'augment de la criminalitat, acusant els nouvinguts de possibles terroristes o criminals. Les dades demostren tot el contrari, perquè la por a ser expulsat o empresonat sense conèixer bé la regulació d'un país que acull, els retreu d'actes criminals. I entre ells es controlen molt, perquè el que pugui passar a un, afecta a la resta. A Espanya s'hauria d'entendre perfectament el significat de migració perquè està en l'ADN de la població que durant anys, en el segle XX, va moure's cap a altres països europeus o d'Amèrica pels conflictes interns. 
 
- Com la tecnologia i les ciutats intel·ligents poden ajudar a resoldre els problemes de les migracions constants o el creixement desmesurat de les ciutats?

- És difícil predir què farem amb la tecnologia i com l'aplicarem a les ciutats perquè va a tota velocitat, sense temps a assimilar el seu potencial. I no parlem d'un tipus de tecnologia sinó de moltes al mateix temps. Dono classes a la Singularity University, en San Francisco, i no estem parlant només de big data, automatitzacions, o aprenentatge de les màquines. És tot alhora. I els canvis passen molt ràpidament en medicina, educació, mobilitat, transports, infraestructures, etc. Aquesta és la primera revolució industrial de la humanitat que està passant en temps real.

- Per què?

- En el sentit que és global i que convergeixen tecnologies com mai abans havia passat. Per exemple, el treball. Es crearan noves professions com en altres revolucions però es perden moltes altres i, per primera vegada, les persones seran substituïdes per màquines. Molta gent està estudiant els efectes d'aquests canvis. La qüestió és si liderarem la tecnologia o permetrem que aquesta ens controli a nosaltres? Hi ha molta por que ens deixem portar per la segona opció. 

"Hi ha moltes tecnologies que revolucionaran el concepte de ciutat que tenim avui"

 - Quina és la seva posició?

- Soc optimista i penso que la tecnologia ens farà avançar molt a les ciutats. Per exemple, en el tema del medi ambient veiem dues grans innovacions: la mobilitat i el formigó intel·ligent. En la mobilitat s'estan fabricant cotxes autònoms molt eficients que redueixen les emissions; compartirem cotxes i trobarem millors maneres d'aparcar-los, etc. D'altra banda, a la construcció d'edificis s'està experimentant amb un formigó dotat de circuits elèctrics, que permetrà fer més segures les cases, canviar el color de les parets i reflectir millor la llum natural per estalviar energia, i sorgiran noves formes d'edificis. Hi ha moltes tecnologies que revolucionaran com coneixem les ciutats d'avui. És una gran oportunitat però necessitem molta saviesa per aplicar-la. I això significa tenir converses entre els governs de les ciutats, perquè pensin junts sobre el futur. Necessitem moure'ns dels nostres sils, on cadascú s'ocupa només del seu transport, de la seva educació, etc. i pensar en sistemes, on tots tenim els mateixos reptes al davant.