Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

procés català

La «gàbia» del Constitucional entre les parets de la Model

Els juristes Javier Pérez Royo i Victoria Rosell i el tinent d'alcalde de Barcelona Jaume Asens debaten sobre les 'dreceres incompatibles' amb la democràcia que està seguint la justícia espanyola davant el conflicte català

per Redacció , 15 de novembre de 2017 a les 21:45 |
Els juristes Javier Pérez Royo i Victoria Rosell, durant el debat a la Model | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Exigir l'adhesió a l'actual Constitució no vulnera la llei i la pròpia Constitució?". La pregunta retòrica la planteja la magistrada del jutjat d'instrucció número 8 de Las Palmas de Gran Canaria, Victoria Rosell, exportaveu de Jutges per la Democràcia i exdiputada de Podem. Segons ella, és "incomprensible" la deriva del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, que planteja "arguments polítics enlloc de jurídics" quan exposa que el Govern de Carles Puigdemont i els membres de la mesa del Parlament es poden estalviar la presó si abjuren del seu projecte polític i acaten l'actual Constitució. 

Rosell desgrana els seus arguments entre les parets de la Model. Al seu costat, el catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo, i el tinent d'alcaldia de drets de ciutadania de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens. Aquesta presó que ha estat un dels màxims símbols de la repressió a Catalunya durant més d'un segle acull el debat Delicte de sedició i presos polítics dins del cicle Drets i presons organitzat per l'Ajuntament de Barcelona.


Els tres ponents estan d'acord en el diagnòstic: que un estat estigui democràticament "constituït" no suposa que tot allò que fa entri dins "de les regles de la democràcia". I, en el cas del procés independentista, així s'està evidenciant perquè els consellers "no haurien d'estar a la presó".

Segons Rosell, els delictes dels quals s'acusa els membres del Govern haurien de ser jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i no per l'Audiència Nacional i Royo afegeix que la interlocutòria del Tribunal Suprem conclou que és ''l'existència dels nacionalistes catalans el que els constitueix en rebels''. Asens, per la seva banda, alerta del "dia de la marmota" a la qual el govern espanyol pretén sotmetre Catalunya tornant a aplicar el 155 en funció dels resultats de les eleccions del 21 de desembre.


El "cop d'estat" del tribunal amb l'Estatut

Com s'ha arribat fins aquí? Per què uns delictes emmarcats en el franquisme tornen a tenir vigència avui? Pérez Royo ho té clar: "Perquè el Tribunal Constitucional es carrega la constitució territorial -l'Estatut- l'any 2010. I contra un cop d'estat perpetrat pel TC no hi ha defensa". Segons el constitucionalista, això sotmet Catalunya a una "gàbia" i bona part de la ciutadania acaba prenent el referèndum com el punt de partida en comptes de ser "el punt d'arribada" en el moment en què es va aprovar un Estatut que finalment va ser retallat pel tribunal després de ser referendat. 


Asens és taxatiu: "A Catalunya tenim una estampa molt turca". El Constitucional, assegura, s'ha convertit en "jutge i part" del conflicte i la fiscalia en "braç executor" del govern espanyol, un fet que acaba derivant en la "desconfiguració" del règim jurídic del 78. 

Són "presos polítics"?

El jurista Javier Pérez Royo considera que els membres del Govern i els presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són presos polítics no per les pròpies idees sinó ''per les idees del fiscal i la jutgessa'', i creu que el component polític en la decisió judicial mostra que s'estan escollint ''dreceres incompatibles'' amb el funcionament d'una societat democràtica. Asens no té cap dubte que són presos polítics i recorda que cap estat reconeix que en té. "És una ofensa a la memòria antifranquista parlar de sedició quan tots ells només volien donar la paraula a la gent", conclou Asens. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació