El que lideren els presidents és un moviment pacífic, a diferència del que els passa als unionistes a Catalunya. Les seves manifestacions, darrerament concorregudes, estan presidides pel civisme però sempre hi ha incidents i atacs a periodistes, com fa uns dies a Sabadell o amb poques crides a la concòrdia com a Manresa. Avui s'han citat a Mataró per afirmar-ne l'espanyolitat coincidint amb el ple de l'ajuntament.
Les llistes, més a prop. En paral·lel a la mobilització pels "Jordis" els partits tanquen les llistes. És possible, a més, que Sànchez es presenti a la del president Puigdemont, impulsada pel PDECat. Oriol March explica com el partit ha deixat mans lliures al president per fer la llista, per la que ahir encara es buscaven independents de prestigi. Qui sí que serà candidata, en aquest cas d'ERC, és la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
I els militants de la CUP ratifiquen des d'avui les seves candidatures, amb una sola concessió a les figures independents, l'escriptora i articulista de NacióDigital Bel Olid. Felicitats! Els anticapitalistes no han tingut temps de tancar un acord amb el Procés Constituent i els afins a Albano Dante Fachin. Tal com us vam avançar dilluns, el cap de llista dels cupaires serà Carles Riera, militant d'Endavant. Un veterà que va començar a destacar a la Crida i que s'ha endurit amb el temps. Llegiu el perfil que en fa Sergi Ambudio.
Rovira apunta a Palau. Oriol Junqueras segueix empresonat i per força això en limita els moviments. És, però, present a través de cartes i articles. Ahir en va enviar una a la militància d'ERC. El seu president legítim és Puigdemont, però davant el que pot venir -i que també el pot limitar a ell malgrat que serà cap de llista- assenyalava Marta Rovira, la secretària general d'ERC i persona de la seva màxima confiança, com a futura presidenta. Els republicans tenen les enquestes de cara i això els obliga a fer equilibris amb els "comuns", el PDECat i també interns. Però poc a poc van aclarint algunes incògnites.
Vist i llegit
Els casos de corrupció que afecten el PP, com ara la trama Gürtel, van fent camí encara que massa amagats darrere temes com el procés català. La Justícia ja ha considerat el PP una "organització criminal" que es lucrava a través del cobrament de comissions. En la llarga instrucció ja són, però, nou les persones que han mort de forma sobtada en tres anys. Nou morts i una persona en coma que dificulten aclarir les responsabilitats del cas. Ho explicaven ahir en aquesta informació del 3/24.
El passadís
Els militants del Partit Demòcrata (abans CDC) de l'Alt Empordà tenen per costum reunir-se en un àpat a Figueres dos cops a l'any. El darrer cop va ser a l'abril i hi va assistir Santi Vila, aleshores conseller de Cultura del govern de Carles Puigdemont. Aquest dissabte torna a haver-hi trobada oberta a la militància i hi havia cert interès per saber si Vila, després d'haver dimitit hi seria. Vila es va postular per ser candidat del PDECat, però les seves poques possibilitats i el pas endavant de Puigdemont van fer que tirés la tovallola en un article a La Vanguardia, un diari que havia apostat fort per ell. Vila serà al dinar de dissabte a l'hotel Pirineus i prendrà la paraula.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1354 el rei Pere III el Cerimoniós conqueria l'Alguer, a Sardenya. La ciutat, ara un bon destí turístic amb poc més de 40.000 habitants, va ser colonitzada amb nissagues barcelonines i el català es va convertir en la seva llengua pròpia. Avui en dia encara es parla força i la petjada catalana és present malgrat que l'illa va passar a Àustria primer i al Piemont després fruit de la Guerra de Successió. El 1960 el vincle amb Catalunya es va reprendre amb Lo Viatge del Retrobament, organitzat per intel·lectuals. El programa de TV3 Cosins germans va atansar-nos a la Barceloneta sarda.
L'aniversari
Un 16 de novembre de 1922 naixia José Saramago, escriptor, dramaturg i periodista portuguès. Va morir el 2010 a Lanzarote. La seva extensa obra va estar marcada per la ironia i la complexitat i li va valer el Nobel de Literatura el 1998. Saramago era un intel·lectual compromès (militava al Partit Comunista) i un activista de les lletres: en aquesta amena xerrada del 2007 parlava de l'art d'escriure i el plaer de llegir.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi