La secretària de la mesa, d'ERC, va admetre, amb la sinceritat que la caracteritza, que la via unilateral a la qual l'Estat ha condemnat l'independentisme en els darrers sis anys és "impossible" vist com ha reaccionat el govern espanyol al referèndum de l'1 d'octubre -primer- i a la proclamació de la República -després-. Ciutadans amb l'ull rebentat o més de mig Govern a la presó en donen testimoni. Podeu llegir aquí l'entrevista de Roger Tugas a Simó, que deixa la primera línia política.
El sobiranisme fa autocrítica, afirma que el Govern no estava preparat per resistir l'embat de l'Estat i que fer efectiva la República hauria generat violència. Des de l'unionisme, que es prepara per sumar, s'acusa els polítics independentistes no només de ser poc seriosos sinó d'haver mentit. Ho sentirem molts cops fins al 21-D. El sobiranisme ha optat per exhibir la bandera ètica i no usar els mètodes que l'Estat. Ha presentat el got mig ple i no mig buit, sí, però no ha tingut mai por a les urnes, no ha fet guerra bruta contra els seus rivals polítics usant les institucions, no ha fet discursos excloents, no s'ha tancat al diàleg i no ha promogut violència de cap tipus. I això, que ha permès que l'independentisme creixi i guanyi transversalitat, també caldrà dir-ho en campanya.
Però ha d'anar acompanyat, ho torno a repetir, d'una oferta que sigui tangible i amb un full de ruta creïble. Dels errors de càlcul i apreciació -també si ocorren per no confiar prou en la maduresa i la capacitat de mobilitzar-se de la gent- se n'aprèn. Ahir, a Brussel·les, Carles Puigdemont i Marta Rovira en van parlar de com fer-ho i es van abordar possibilitats com repetir la coalició governamental i mantenir fins al 21-D un front comú on també hi hauria la CUP. I també ho va fer el cupaire Benet Salellas a la presó d'Estremera, on va visitar més de la meitat d'un Govern que els ciutadans havien triat democràticament fa dos anys. Sobre l'autocrítica independentista llegiu l'opinió de Francesc-Marc Àlvaro i també l'article de Francesc Canosa, a qui a partir d'ara trobareu cada dimecres a NacióDigital.
Tot el poder del partit per Puigdemont. Avui el PDECat aprova les seves llistes al seu consell nacional. Junts per Catalunya, que és el nom que tindrà, serà la candidatura de Carles Puigdemont. Així ho ha volgut la direcció del partit, i ho acceptaran els quadres, perquè és la manera de revertir unes enquestes que fins ara eren molt dolentes (entre els 15 i els 20 escons). Puigdemont no havia estat mai un home de partit, però aquests dies és qui el controla. Hi pesaran més els independents que els dirigents del PDECat i no hi seran Artur Mas, Neus Munté, Marta Pascal i David Bonvehí. Oriol March us en dona les claus en aquesta informació.
Sense autocrítica al Congrés. La comissió per avalar el model territorial que van pactar el PP i el PSOE, i que en funció de les conclusions que obtingui podria donar lloc a una ponència de reforma constitucional, arrenca avui al Congrés. Els grans partits espanyols i Ciutadans estan disposats a parlar-ne, però partint de la base que el model és bo i sense tocar aspectes nuclears com la unitat d'Espanya o la monarquia. I la dreta vol una involució autonòmica per sufocar l'independentisme. Una bona prova és la intenció de Rajoy, manifestada ahir a la Cope, de "controlar" l'escola catalana. Poc se'n pot esperar però n'estarem pendents. No faran autocrítica.
Vist i llegit
El País i el govern espanyol insisteixen en afirmar el paper de Rússia (i ara també de Veneçuela) en el procés català a través dels seus serveis d'intel·ligència i mitjans de comunicació. Rusia Today, la cadena estatal que té també un canal en castellà, va donar de nou ahir rèplica a les informacions del diari de Prisa. Ho va fer a través d'aquest vídeo d'Inna Afinogenova. "Ull que tu també pots ser un bot rus!", deien.
El passadís
El dia 8 hi havia vaga general convocada per la Intersindical-CSC. Va tenir més afectació en la mobilitat que als centres de treball pel boicot de CCOO i UGT, però en àmbits com el de l'ensenyament es va fer notar molt. De fet, els professors van preparant un dia amb poca activitat. Un d'institut, però, que fins fa poc havia estat polític, l'exportaveu d'ICV i exsecretari d'Interior Joan Boada es va resistir a la vaga segons m'expliquen. De fet, va programar als seus alumnes d'història un examen per desincentivar que també s'aturessin. A les tertúlies al Més 324 de Xavier Grasset ja queda clar que de simpaties pel sobiranisme no en té cap ni una.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1995 a Espanya s'abolia de forma definitiva la pena de mort. La Constitució de 1978 ja l'havia proscrit, però encara era possible aplicar-la en cas de guerra. No va ser fins 20 anys després de les darreres condemnes a mort a Espanya (tres militants del FRAP i dos d'ETA) que va decaure de l'ordenament jurídic.
L'aniversari
Albert Rivera, president de Ciutadans, fa avui 38 anys. De la fornada del 1979, quan el líder del partit taronja va néixer Adolfo Suárez -a qui té com a referent- presidia el govern espanyol i pilotava una transició feixuga entre la dictadura i la democràcia. Ara és Rivera qui té un paper protagonista a Madrid, com aquell Suárez "arribista" que definia Javier Cercas a Anatomía de un instante. Abans de fer el salt a la política espanyola, Rivera va liderar al Parlament Ciutadans, nascut el 2005 com a resposta a la "deriva catalanista" del PSC, sobre tot en matèria lingüística. Ara és liberal però les enquestes el premien per la seva duresa amb el procés.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi