El despertador: 15 de novembre

La bandera ètica del sobiranisme

El sobiranisme fa autocrítica. I és el que cal. Però també ha de seguir assenyalant els dèficits democràtics de l'Estat i oferir el 21-D una oferta tangible i creïble. Avui també són protagonistes les llistes del PDECat amb Puigdemont, la comissió del Congrés, Joan Boada, la pena de mort i Albert Rivera

| 15/11/2017 a les 06:01h
Arxivat a: El despertador
Autocrítica. És el que està fent, amb més o menys gradació, l'independentisme en les darreres hores. Publiquem una entrevista a Anna Simó, la primera diputada independentista de la mesa del Parlament que trenca el silenci després de declarar davant del Tribunal Suprem la setmana passada, per explicar què va dir al jutge i es pot llegir també en aquest sentit.

La secretària de la mesa, d'ERC, va admetre, amb la sinceritat que la caracteritza, que la via unilateral a la qual l'Estat ha condemnat l'independentisme en els darrers sis anys és "impossible" vist com ha reaccionat el govern espanyol al referèndum de l'1 d'octubre -primer- i a la proclamació de la República -després-. Ciutadans amb l'ull rebentat o més de mig Govern a la presó en donen testimoni. Podeu llegir aquí l'entrevista de Roger Tugas a Simó, que deixa la primera línia política.


El sobiranisme fa autocrítica, afirma que el Govern no estava preparat per resistir l'embat de l'Estat i que fer efectiva la República hauria generat violència. Des de l'unionisme, que es prepara per sumar, s'acusa els polítics independentistes no només de ser poc seriosos sinó d'haver mentit. Ho sentirem molts cops fins al 21-D. El sobiranisme ha optat per exhibir la bandera ètica i no usar els mètodes que l'Estat. Ha presentat el got mig ple i no mig buit, sí, però no ha tingut mai por a les urnes, no ha fet guerra bruta contra els seus rivals polítics usant les institucions, no ha fet discursos excloents, no s'ha tancat al diàleg i no ha promogut violència de cap tipus. I això, que ha permès que l'independentisme creixi i guanyi transversalitat, també caldrà dir-ho en campanya.

Però ha d'anar acompanyat, ho torno a repetir, d'una oferta que sigui tangible i amb un full de ruta creïble. Dels errors de càlcul i apreciació -també si ocorren per no confiar prou en la maduresa i la capacitat de mobilitzar-se de la gent- se n'aprèn. Ahir, a Brussel·les, Carles Puigdemont i Marta Rovira en van parlar de com fer-ho i es van abordar possibilitats com repetir la coalició governamental i mantenir fins al 21-D un front comú on també hi hauria la CUP. I també ho va fer el cupaire Benet Salellas a la presó d'Estremera, on va visitar més de la meitat d'un Govern que els ciutadans havien triat democràticament fa dos anys. Sobre l'autocrítica independentista llegiu l'opinió de Francesc-Marc Àlvaro i també l'article de Francesc Canosa, a qui a partir d'ara trobareu cada dimecres a NacióDigital.
 

Tot el poder del partit per Puigdemont. Avui el PDECat aprova les seves llistes al seu consell nacional. Junts per Catalunya, que és el nom que tindrà, serà la candidatura de Carles Puigdemont. Així ho ha volgut la direcció del partit, i ho acceptaran els quadres, perquè és la manera de revertir unes enquestes que fins ara eren molt dolentes (entre els 15 i els 20 escons). Puigdemont no havia estat mai un home de partit, però aquests dies és qui el controla. Hi pesaran més els independents que els dirigents del PDECat i no hi seran Artur Mas, Neus Munté, Marta Pascal i David Bonvehí. Oriol March us en dona les claus en aquesta informació.

Sense autocrítica al Congrés. La comissió per avalar el model territorial que van pactar el PP i el PSOE, i que en funció de les conclusions que obtingui podria donar lloc a una ponència de reforma constitucional, arrenca avui al Congrés. Els grans partits espanyols i Ciutadans estan disposats a parlar-ne, però partint de la base que el model és bo i sense tocar aspectes nuclears com la unitat d'Espanya o la monarquia. I la dreta vol una involució autonòmica per sufocar l'independentisme. Una bona prova és la intenció de Rajoy, manifestada ahir a la Cope, de "controlar" l'escola catalana. Poc se'n pot esperar però n'estarem pendents. No faran autocrítica.


Vist i llegit

El País i el govern espanyol insisteixen en afirmar el paper de Rússia (i ara també de Veneçuela) en el procés català a través dels seus serveis d'intel·ligència i mitjans de comunicació. Rusia Today, la cadena estatal que té també un canal en castellà, va donar de nou ahir rèplica a les informacions del diari de Prisa. Ho va fer a través d'aquest vídeo d'Inna Afinogenova. "Ull que tu també pots ser un bot rus!", deien.


 El passadís

El dia 8 hi havia vaga general convocada per la Intersindical-CSC. Va tenir més afectació en la mobilitat que als centres de treball pel boicot de CCOO i UGT, però en àmbits com el de l'ensenyament es va fer notar molt. De fet, els professors van preparant un dia amb poca activitat. Un d'institut, però, que fins fa poc havia estat polític, l'exportaveu d'ICV i exsecretari d'Interior Joan Boada es va resistir a la vaga segons m'expliquen. De fet, va programar als seus alumnes d'història un examen per desincentivar que també s'aturessin. A les tertúlies al Més 324 de Xavier Grasset ja queda clar que de simpaties pel sobiranisme no en té cap ni una. 


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1995 a Espanya s'abolia de forma definitiva la pena de mort. La Constitució de 1978 ja l'havia proscrit, però encara era possible aplicar-la en cas de guerra. No va ser fins 20 anys després de les darreres condemnes a mort a Espanya (tres militants del FRAP i dos d'ETA) que va decaure de l'ordenament jurídic.


 L'aniversari

Albert Rivera, president de Ciutadans, fa avui 38 anys. De la fornada del 1979, quan el líder del partit taronja va néixer Adolfo Suárez -a qui té com a referent- presidia el govern espanyol i pilotava una transició feixuga entre la dictadura i la democràcia. Ara és Rivera qui té un paper protagonista a Madrid, com aquell Suárez "arribista" que definia Javier Cercas a Anatomía de un instante. Abans de fer el salt a la política espanyola, Rivera va liderar al Parlament Ciutadans, nascut el 2005 com a resposta a la "deriva catalanista" del PSC, sobre tot en matèria lingüística. Ara és liberal però les enquestes el premien per la seva duresa amb el procés.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
01/01/1970
La CUP comunica que l'exdiputada prepara a l'estranger l'estratègia de defensa després que El Periódico hagi avançat que es "refugia a Ginebra" i sospesa no tornar
Salutacions feixistes al pas de la manifestació per la carretera de Manresa | Pere Fontanals
Pere Fontanals
01/01/1970
En les seves proclames i discursos reescriuen la història de Raúl Macià i de Jordi Cervantes, els espanyolistes més cèlebres del poble, dient que us és un "pres polític" i que a l'altre el discriminen pel seu patriotisme
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Els gestos de solidaritat de l'Ajuntament amb els presos són l'últim episodi de la relació tensa entre els antics socis de govern al consistori | La distància també s'evidencia en la nova etapa al Parlament, i s'afegeix a la complexa convivència entre Podem i el PSOE
Membres de les candidatures que aspiren a conformar el secretariat, en la presentació del procés de renovació. | ACN
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
La relació amb Òmnium, ANC, PDECat i ERC és un dels punts de fricció entre les dues candidatures | Les opcions que competeixen pel nou secretariat nacional fan seus alguns plantejaments clàssics de Poble Lliure o Endavant
El número 22 del carrer d'en Roig on hi havia diversos «narcopisos» | Mariona Batllés
Jordi Bes | 3 comentaris
01/01/1970
​Els veïns organitzen una visita guiada pels carrers de la droga i la prostitució per reclamar més involucració de Colau: "L'actuació és insuficient" | Entitats com Acció Raval es desmarquen de la iniciativa i la inscriuen en la precampanya de les municipals: "No estem d'acord amb la politització del problema"
Mireia Boya, rebent suport a les portes del Tribunal Suprem | ACN
Sara González | 9 comentaris
01/01/1970
Mireia Boya (CUP) aposta per reivindicar la declaració d'independència i el referèndum de l'1-O mentre que la resta de dirigents encausats pel procés han acatat la Constitució per intentar evitar la presó
Beatriz Talegón | Josep M. Montaner
Pep Martí | 13 comentaris
01/01/1970
La periodista i exmilitant del PSOE assegura que "un Estat que empresona algú com Jordi Cuixart i té Urdangarin esquiant està ferit de mort" | "Si Espanya vol saber què és una democràcia, que viatgi a Bèlgica", explica Talegón, que va treballar set anys a les institucions comunitàries
Rajoy en la reunió amb la direcció del PP i els barons territorials. | Europa Press
Pep Martí | 4 comentaris
01/01/1970
Mariano Rajoy i Albert Rivera protagonitzen el pols més dur en el si de la dreta espanyola des de la fundació del Partit Popular el 1989 | El temor a la fuga de quadres cap a Ciutadans i la inquietud territorial pel finançament sumen neguit a la gestió interna dels populars
La construcció de l'edifici de La Borda ja està molt avançada | Adrià Costa
Jordi Bes | 9 comentaris
01/01/1970
Els inquilins podran instal·lar-se el setembre al bloc que la cooperativa La Borda construeix a la Bordeta, dissenyat segons les necessitats dels usuaris i per fer vida comunitària
Josep Ramoneda | Adrià Costa
Pep Martí | 19 comentaris
01/01/1970
El filòsof alerta que «hi ha el risc de malmetre el capital polític del 21-D» i critica la posició de l'Estat: "El règim del 78 està mutant cap a un autoritarisme postdemocràtic" | Per l'exdirector del CCCB, "el discurs del rei del 3 d'octubre és difícil d'entendre si no és per mecanismes psicoanalítics
Emmanuel Macron i Mariano Rajoy, en una trobada recent | Europa Press
Pep Martí | 6 comentaris
01/01/1970
El president francès admet introduir un reconeixement a la identitat corsa en la Constitució, però es tanca a acceptar la cooficialitat i l'amnistia per als presos polítics | Els moviments de Macron en un estat tan centralitzat com el francès contrasten amb la nul·la voluntat del govern del PP d'escoltar el sobiranisme
Antoni Bassas | Adrià Costa
Esteve Plantada | 13 comentaris
01/01/1970
El popular periodista publica "Bon dia, són les vuit!", un assaig on repassa els 14 anys al capdavant d'"El Matí de Catalunya Ràdio" | "Ara resulta que els que van venir a pegar-te et diuen que ets tu qui odies", afirma